- Personatge: Una especie de marquès anat a menys, (o no). 60 anys. Bata de boatiné, mocador al coll, panxa generosa, copa i puro, butaca immensa. Cabell blanc. Barba, arreglada. Parlar diplomàtic però exels. Com si anés amb un tripi de més. Sublim.
- Història: El personatge ens explica que la veritable gracia del bingo consisteix en la melodia. El cant angelical tant del cantador com del jugador. La melodia, la mateixa sempre però sempre amb variacions (Esment a la música de Mozart creada per combinatoria) ens transment a un mon paralel. La forma de cantar és el vehicle utilitzat per arribar-hi. Té discs de cantades solemnes de bingo. ( Bingo de Sevilla, amb linea al 23 i bingo a 74, Bingo de palos, amb linea al 1 i bingo al 90, etc...)
- Forma: Monòleg als déus.

- Personatge: Noi jove, una mica despenjat, ulleres de cul de got, pentinat de punta. 25 anys. Molt cregut.
- Història: Sense voler, aquest noi va escriure un llibre que portava per títol "El Bingo i la Mare que el va parir" on recollia les diferents variants dialectals de jugar al joc del bingo i del popular Quinto. El que va començar a ser un joc passatger, un text de conya, va convertir-se en un llibre que ràpidament és va situar al capdemunt de les ventes i ha assolit records insospitats. La raó? Provablement el llibre ha esdevingut com una espècie de biblia, un diccionari de traducció que tothom utilitza. El nom? Del fet que ambdues frases van sempre lligades en les partides de quinto. Quan una persona canta bingo, automaticament un parell o tres, responen "La mare que el va parir"
- Forma: Es tractarà d'una entrevista. El personatge anirà rebent preguntes del públic i respondrà. Les preguntes aniran gravades i se sentiran en OFF. Hi haurà qui formularà preguntes molt llargues, altres molt tècniques, etc..

 

- Personatge: Un macarra. Jaqueta de pell, camisa descordada, collarets i pulseres. 35 anys. Perilla. Mastega xiclet.
- Història: Ell sap que a la vida hi ha dues coses importants. El Bingo i les putes. Hàbilment ha sabut combinar ambdues coses per esdevenir una persona de profit per la societat. Es guanya la vida de macarra, cuidant les seves nenes i les peles que fa les inverteix al bingo. Com ho fa? Senzill, només juga a bingos informatitzats, així no ha d'estar pendent de les boles...
- Forma: Classe oberta a un nou alumne o "treballador" de la societat.

-Personatge: Professor d'universitat. Recte i meticulós. Bata blanca, ulleres estilitzades, camisa i corbata a sota la bata.
- Història: Tot comença amb un estudi efectuat per la seva universitat sobre les combinacions i les permutacions del joc del bingo. Acaba presentant la versió actualitzada del bingo, el bingo matemàtic, on els numeros no es canten pel sistema tradicional, sinó fent enunciats de problemes matemàtics, el resultat dels quals és el numero cantat. Fa un exemple i algú canta linea. La comprova però hi ha un error, F(x)=i i=>infinit no és 5.
- Forma: Classe als alumnes.

- Personatge: Bingero. Pur i dur. Estètica anys 60, tipus "muertos de risa" amb camisa a topos, cabell llarg, pantalons pota elefant, etc...
-Història: Avui, després de moltes setmanes se sent especial. Ensuma la sala, etc... Finalment s'asseu a cantar bingo. Després d'algunes apreciacions, explicant els sentiments que té de la sala i les emocions que percep, sempre sense deixar d'estar pendent dels cartons, algú canta linea. Quatre paraules sobre la línea i així. (Què és una línea, davant la possibilitat de cantar bingo?) de cop i volta, comença a ratllar numeros. En poc més de no res té tots els numeros ratllats menys un. Comença la tensió que va pujant, fins que arriba a punts descomunals. (Pregaries completes, etc...) Quan ja ha elaborat la màxima tenisió, algú altre canta bingo. Desil·lusionat i irat estripa i crema el numero. Just a temps de sentir com "El bingo no és correcte, continuem amb el bingo..." i canten el seu numero
- Forma: Monòleg personal.
(Música: M de Risa, Chica Ye ye, El puente, etc...)
( La taula mostrarà un cartell que diu "Taula 13". El personatge va per entrar a la sala, s'atura, i mostra el seu peu esquerra. Finalment trepitja amb el dret, molt exageradament. Localitza la taula nº 13 i hi va vigilant no trepitjar la junta de les rajoles. S'asseu. Controla la sala. Ensuma.)
- Avui si. Avui és un dia per cantar bingo.

- Personatge: Vestit amb tratge i corbata, pipa. Bloc de notes, etc...
- Història: Analisis de tot el que s'ha vist i proposta indecent.
- Forma: Classe al públic.

Tema músical final : Amacord (F.Fellini)