Ja ha arribat! Amb les vaques boges i el bon temps, amb el pas de l’AVE i els seus disenys, ha arribat com tot plegat, per fer tabola, emprenyar la gent, per muntar-la ben grossa i per acabar l´hivern.

Ja ha arribat... JO. Jo he arribat, i qui arriba no es despentina, i qui arriba tard és perque ja en té prou, i si plou cau aigua i si cau aigua no l´hem de trasvessar, i si encertem la travessa, porta cava i bon vi, i si seguim de pobres, ens en riurem del veí.

Perque teniu de part meva, una setmana impresionant, set dies de de bona festa, 168 hores de gresca, molts minuts per anar al ball, balla qui vol, vola qui té ales, a les sis us vull veure de gresca de festa i si cal, emprenyant el veí de dalt.

Qui es quedi a casa, que li caigui al cap, que la casa és lletja i al carrer hi ha gresca, qui es quedi al llit, que tingui grip, que per set dies cal fer-la grossa, muntar sarau, que se n´enterin els de Palau, i que vinguin de totes bandes a preguntar qui fa tanta parranda!!!!

Com va dir el poeta, tonto l´últim, però el primer s´ha hagut d´esperar, i d´esperar la festa ja n´estem tips, per això i des d´ara proclamo la república de la gresca, Sant Celoni paradís del riure, els bancs tancats, els bars oberts, les places plenes, l’ajuntament clausurat, els envelats plens i els plens de vacances, que avui, demà, demà passat, l´endemà de demà passat, i l´altre i fins dimecres, que qui ens busqui no ens trobi, i qui ens trobi sigui per estar de festa.

Per tant, proclamo i reclamo, acalamo i declamo, m´inclino i em reclino i demano i per tu nano que s´imposi l´anarquia, que la festa ja ha arribat, que ningú no s´aborreixi, i que si ho fa, sigui de bon grat. Que els creixi el nas als que diuen la veritat, que als que no es disfressin es trobin pel carrer la sogra i als qui vulguin fer-nos callar, els direm, que la calle és el carrer i per tu no callaré.

I per això, signo i rubrico i en faig proclama i demano que sigui per tots aprés, en vers i amb palangana, i qui no sapiga la consigna quan el trobem pel carrer que pagui la ronda, per napies i per trapisondo, que d´haver-la sabut abans, la feina que ens hagués estalviat el fer de fer-la pregonar.

Imposarem multes grosses a qui no s’ho passi bé, i calificarem de poca-vergonya, a qui encara en quedi un pél.

Que aquesta nit tindrem gresca, com si fos festa major, peró sense haver d´anar a seguir la processó.

No us proclamo vi i no us donc beure, no sóc ocellot de mal averany, perque heu de saber que aquest any l´orquestra girasol tocarà a cor que vols i farà inevitable ballar fins acabar el dissabte.

Anirem al poliesportiu, i soparem de valent, i ben farts de vi i embotit, ballarem, cantarem i riurem.

I que ningú se’m faci l´orni i se n’oblidi d´anar, el diumenge al matí a la plaça a gitanar... vull dir a veure gitanes, i viure gitanes i gaudir gitanes, i a veure les calces i... feu-mo dir també a cridar junts Ferro! al carrer.

I si dimecres no us he convençut i finalment torneu a cremar-me, qui ni ningú no pugui dir, que aquests set dies no han estat els més ben parits de l´any, i que si algú m´elimina, és perque ser felíç se’ls fa extrany, i que vosaltres no ho sé, però jo.... Tornaré

He dit, Carnestoltes primer, el rei dels pocasoltes.

Visca el pa, visca el vi, visca el Carnestoltes que no es vol morir.