Encara que sembli banal i de moment no us interessi el tema, tenint en compte que passarem moltes hores a l'autocar, hem previst el passi d'una serie de flims (ara que ja sabiem dir pinicula, es diuen flims), de gran contingut ètic i moral. Després de preveure això hem despatxat el director de previsions i hem anat a llogar una serie de cintes que poguessin agradar a tothom, encara que no tinguessin sentit ètic ni moral, perquè considerem que tots ens trobem en un punt de maduresa prou correcte que recrea en el nostre jo una persona humana, coerent, respectuosa i civilitzada, compromesa en una lluita sense fronteres i ferma en els seus propòsits...
Perdoneu, acabem de despatxar l'antic escriptor del Cine-Club per falta de coerencia i per enrrotllar-se massa. Al gra. Tenim flims i per no barallar-nos hem decidit que els triarem per votació. Això ho hem decidit per votació també. Hem refereixo a fer votacions. És igual. A baix trobareu els títols aproximats de les grabacions de que disposem. Preguem que numereu de l'u fins al catorze en funció de les ganes que tingueu de veure cada flim. No parlem d'opinions respecte un flim sinó de ganes de veure'l. Vaja, per exemple, que si a mi em flipa el rei leon, però com ja és el cas l'he vista vint-i-cinc vegades i em dedico a recitar el que diuen els personatges per no aburrir-me, li posaré una puntuació baixa, però no perquè no m'agradi, sinó perquè no la vull veure, ara que tenint en compte que em flipa tant el rei leon, doncs probablement decideixi posar-li una puntuació alta per poder veure'l. De fet crec que li posaré un catorze, perquè tinc moltes ganes de tornar a veure el rei leon, ara que no voldria condicionar la vostra elecció amb la meva opinió que no deixa de ser personal. Resumint. Mireu la llista, la pel·licula que voleu veure, un catorze, la que també us agradaria mirar, un tretze, la que estaria bé, un dotze, la que val la pena, un onze, aquella guaï, un deu, la que us diuen que està bé un nou, després la vuit, la set, la sis, la cinc, la quatre, la tres, la dos i la u. Ho diem perquè no hi hagin malentesos en l'ordre, perquè amb aquestes coses tothom ho té molt clar fins que un comença que després del sis ve el vuit i tot això. A, si, per facilitar les votacions, hem pensat que podieu emprar la seguent nomenclatura. Per especificar el catorze escriviu (14), per dir el tretze, empreu el (13), com a dotze disaposem del (12), com a onze useu l'(11) com a deu escriviu (10), com a nou tenim el (9), com a vuit hi ha el (8), que sobretot no podeu confondre pel () ja que això voldria dir infinit i es clar, a l'hora dels recomptes hi hauria problemes. No per res, però una vegada una persona ho va posar i ens vam passar tot el viatge en autocar veient la mateixa pel·licula, cosa que va reslutar molt dur ja que vam veure cincuanta-vuit (feu servir 58) vegades "Bailando bajo la lluvia".
En cas que una pel·licula no us agradi podeu posar-li un zero (0) i si realment voleu evitar que la posin podeu intentar posar una puntuació negativa posant un (-) al davant del numero que trieu. Per a qualsevol dubte podeu trucar a informació de telefònica o consultar a la gran enciclopèdia catalana, i amb molt de gust sereu atesos. (a telefònica, s'enten, perquè la gran enciclopèdia catalana és self-service).

Per poder obtenir un petit criteri de selecció disposem d'aquesta emocionant secció on obtindreu l'informació de totes les pel·licules de que disposem. És possible que alguna s'hagi anul·lat o que n'hi hagi alguna d'extra. En tot cas la organització es reserva el dret de posar o excolure qualsevol de les pel·licules sobretot si contenen escenes de violència i destrucció degut al caràcter humanitari d'aquesta expedició. (Sobre les escenes eròtiques no s'ha previst cap sensura però si hi ha algú que tingui cap problema que ho digui, l'organització disposa de walkmans i ulleres de sol perquè no hagi de veure aquestes escenes.)

Flim de llarga durada que tothom ja ha vist i que no cal comentar. És molt serio i no es pot fer broma d'aquest film, perquè sinó et tanquen la revista.

Del Costner i la Whitney Houson. Histeria d'amors on un guardaespatlles s'enamora de l'espatlla que guarda i dubta si demanar pit o cuixa. Ella canta, vaja, que és cantant, i algú l'amenaça, però l'important de la pel·licula és que ella canta aquella cançó que tots hem sentit tantes vegades i que fa així...(Ara el redactor s'ha posat a cantar amb una veu escanyada i aguda fins que el periodista del davant li ha tirat el cendrer de marbre de la segona trobada de critics de cinema del baix montseny.)
P. D. Fe de errates, allà on deia Histeria ha de dir Histèria.

Amb el Toni Hopkins. Thriller de suspense i emoció on el boig ajuda la poli que busca el boig, tot i que no vaig entendre perquè volia el boig si ja el tenia a la presó. Tampoc vaig entendre perquè es deia el silencio de los corderos, ara que de fet em vaig quedar adormit a mitja pel·licula. Jo si de cas li posaré un nou i mig (9 1/2)

Del Dumas. Però aquesta és la versió moderna que incorpora al final de la pelicula el video d'all for love amb l'Sting i la resta, es a dir que pensem a no aturar la cinta si la veiem per poder veure el video.clip al final. No en puc dir gaire cosa perquè no l'he vista, però podeu preguntar al veí.

Jo també em pensava que era la segona part de carros de fuego, però no, es tracta d'una pelicula d'aventures i emoció on un sonat va posant bombes per la ciutat i es clar la gent es pensa que es bombero, però no. I després hi ha el bo que va en bus, perquè van acabar el pressupost amb els efectes especials i no van poder llogar un cotxe per fer l'escena.

Doncs això és un que s'aburria i comença a fer ninots de plastelina i a fer guerres amb ells, i després ho grava i en fa una peli. Vaja, que els animals no són de veritat, i jo no hi vaig veure la gràcia, perquè jo em pensava que si que ho eren. i no mola.

Això és com verano azul però en lloc del piranya hi ha una balena assassína que no és assassína perquè és bona. Diem això perquè segons ens han dit al final se la menjen i ho diuen que és bona, però no ho podem assegurar perquè no l'hem vist.

Presentem una queixa formal pel que fa a aquesta pel·licula, jo m'he quedat gran quantitat de vegades sol a casa i mai m'han passat totes aquestes coses. I si no mireu-la i m'ho direu. P.D. Interessant de cara a anar-nos acostumbrant a la neu. Perquè hi neva. A la Pel·licula. Ah i a Sarajevo també. Per això és interessant. Que si, perquè neva tant a la pel·licula com a Sarajevo. !Ara ho heu entés! És que si no se us explica tot...

Tercera entrega del batman on es notava que havien fet molts quartos perquè treuen més bons i més dolents del compte, a part de comprar-li un cotxe nou al batman. Per part dels bons hi ha el Robin ( No confondre amb l'Atraquin) que és una espècie de noi dels recados del Batman, els dolents, que són molt dolents i menjen sopa d'all (llicencia poètica de l'escriptor) són dos(2) el dues(2) cares, que val per dos(2) i l'endevinalla (?) que mai se sap quants són. Ah, si, una vegada la Tresa va i diu, "i perquè li diuen home dolent si és bo" i és que en lloc de Bat Man havia entés Bad Man. Anècdota que venia al cas, mira.

Hi surt el Kevin Koooooooooostner que és el bó i que tira fletxes per repartir amor i felicitats entre els pobres (Els rics no perquè ja tenen diners que si bé no fan la felicitat és perquè ja la compren feta) i el més curiós del flim és que no té res a veure amb Cupido que també tirava fletxes per repartir amor i felicitat. Exel·lent efecte especial quan la fletxa fa fssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss i la camara va al darrera lligada d'un fil. (Van emprar vint (20) càmares fins que els va quedar bé l'escena)

Aquesta és aquella del Arnold Schwarxenegeregerwergergger i el Danny de Vito on ells són germans bessons producte d'un experiment nordamerica que va funcionar a mitges. A hores d'ara jo i el meu ajudant estem discutint si la mitja part bona era la del Schwarxenetc... o la del Danny.

Mira, si això no fos una revista seriosa ara fariem la broma aquella que diu: "Que s'enyora la senyora, no senyora, la senyora no s'enyora, si la senyora s'enyora el senyor la vindrà a buscar", però com que sóm molt seriosos direm allò que va dir Shakespeare "The times, the tea, and the table" que si bé no te res a veure amb la pel·licula queda millor perquè ho va dir Shakespeare. A si, és una especie de Tootsie però sense ser-hi tots (Ah, quin acudit més dolent!!!)

Interessant vista panoramica general i particular amb primers (1ers) plans molt convincents i amb segons (2ons) plans edificables de l'Stallone que gamba per les muntanyes gelades de no sé on. (No l'he vista però m'apunten per darrera que és als Alps Italians (Encara que intentin fer-nos creure que són les Rocoses (Perquè els americans es pensen que ens ho poden fer creure tot. (Tenia una tieta, ara que ho dic, que s'ho creia tot. (Ho dic perquè una vegada li vam fer creure que era tieta nostra i encara s'ho creu. (Nosaltres no ho hem acabat d'aclarir si ho és o no la nostra tieta )))))) . P. D. Hi ha més neu que a solo en casa!)

Obra mestre del cinema per a tots els públics capacitada per captivar a grans i petits i fer refleccionar sobre la duresa de la vida dels animals a la selva, constantment amenaçada pel delicat equilibri ecològic. Planteja temes tant humans com la família i la seva supervivencia, l'amistat, compartida al llarg dels anys, les ciencies ocultes o l'Stress amb una gran lliçó de Yoga i respiració sota el lema "Hakuna Matata". La pel·licula contrasta l'emoció i l'aventura amb la diversió i la tristesa que l'espectador pot anar experimentant al llarg de la pel·licula. Interessants efectes especials i plans picats de difícil obtenció. De fet a hores d'ara encara estem discutint com van poder col·locar la càmara en algunes de les escenes. Val la pena que en cas de passar la pel·licula l'acompanyem d'un debat-reflecció sobre la vida i la mort i la creencia en un més enllà. Gran concurs posterior de cantar el "Porquè yo voy a ser rey León"
P.D. L'Scar és dolent, no us deixeu enganyar!!!