I la història comença amb un nen que arriba plorant (vaja, una història tragica, ja es veu...)De fet un fosc hauria de precedir l'escena, d'on surten els plors d'un nen que degut a la seva tràgica història queden foscs, apagats, amagats en la penombra. Un focus zenital té una pujada en resistencia molt lenta, cosa que agreujarà l'escena i endinsarà al públic complice en un estat de pre-tensió emocional (pot ser que algú de les primeres files comparteixi el plor amb el nen, tot i que intentarà dissimular-ho pujant-se un mocador vermell a la cara per aixugar-se les llàgrimes...) Un carrer de llum, darrera el focus ens permetran fer entrar a escena el Gegant del Pi i la Bruixa Pirula. Escena 1: Ningú no s'ha adonat que no hi ha colors? Gegant del Pi(mirant-se al nen) Plora! Bruixa-I perquè plora? Gegant del Pi Ah, no ho sé... Bruixa-I si li preguntem? Gegant del PiEs una bona idea. Bruixa-Doncs fes-ho! Gegant del PiAh! si. Nen, perque plores? Ramon-(Que es mira una mica sorprès el gegant del pi)-Ploro... Ploro perque estic trist!(i continua somicant) Gegant del PiAh! (s'acosta a la Bruixa) Plora...perque esta trist. Bruixa-Ah! I... perque esta trist? Gegant del Pi Ah, no ho sé... Bruixa-I si li preguntem? Gegant del PiEs una bona idea. Bruixa-Doncs torna-hi! Gegant del PiAh! si. Nen, perque estas trist? Ramon-(Que ara ja comença a estar més pendent dels dos personatges que de que està plorant)-Estic trist... perque m'he enfadat. Gegant del PiAh!(repeteix l'acció)Esta trist... perque s'ha enfadat. Bruixa-(Que ara es mira una mica irònica al Gegant del Pi) I?... Gegant del PiSi, es clar. (es gira vers en Ramon) I perque t'has enfadat? Ramon-(Ara ja no plora. Ara troba algú a qui explicar els seus problemes.) Doncs m'he enfadat perque no hi ha colors! Bruixa-Quina bajanada! Gegant del PiQuin acudit! Bruixa-Quina ximpleria! Gegant del PiQuina animalada! Bruixa-Quina bajanada! Gegant del PiHas repetit bajanada! Bruixa-Vaja, he perdut! Gegant del Pi Un punt menys. Ramon-Doncs si. Fa una setmana el cel es va posar gris, i tothom es va pensar que es posaria a ploure, i van córrer a buscar els paraigües, però el cel no estava ennuvlolat. El cel blau s'havia transformat amb gris. I després l'aigua dels estanys del parc de casa també es va posar grisa, i una associació del barri va fer una protesta amb cartells dient que volien veure l'aigua neta. Però l'aigua ja ho era de neta, el que passava és que enlloc del seu color blau també s'havia tornat grisa. I després va anar passant el mateix amb totes les coses de colors. Primer els arbres i els edificis, i després les coses més petites. I la gent, feia coses i es queixava quan hi havia un canvi, però després se'n oblidaven per complet i al final també es tornaven grisos. I ara no hi ha colors. I avui he anat a comprar un gelat de llimona, que m'agraden molt, però quan li he dit al venedor que aquell gelat era de taronja, i que el que jo volia havia de ser de llimona, m'ha dit que amb els canvis de colors no pot saber de quin gust son els gelats, i jo m'he posat a plorar. Bruixa-Doncs es ben veritat això que ens diu... Gegant del PiSi, es ben trist que demanis un gelat de llimona i te'n donguin un de taronja... Bruixa-No home, em refereixo a que es ben trist que no hi hagi colors. Gegant del PiAh! si, es veritat... Ramon-I després he decidit que jo aniria a buscar els colors, i me n'he anat de casa correns, però amb les presses i tot plegat m'he perdut, i ara no sé on soc i no sé on son els colors . Ramon-(Que se'ls mira desconfiadament)Vosaltres? Qui sou vosaltres? Gegant del Pi Jo sóc el gegant del Pi, conegut arreu per les meves proeses i el meu enginy. I malgrat tot el que diuen de mi, soc un gegant petit. El que passa es que la gent no em pren be la mida... Bruixa-I jo soc la bruixa Pirula, coneguda per tothom pels meus encanteris (El gegant riu d'amagat) i pels meus beuratges. Ah, i sobretot coneguda per la meva sopa de pistons, que la faig molt bona (Ara el gegant assisteix, donant la raó a la bruixa) Però... i tu? Qui ets tu? Ramon-Jo soc en Ramon. (Pausa durant la qual en Ramon s'adona que no ha impresionat gens als nous companys) I el que menys m'agrada és que em diguin Ramonet, perque sinó després tothom diu allo del "Ramonet del cul distret" i això no. Ramon- I d'aquí poc tothom em coneixera per en Ramon que va tornar els colors. ("En Ramonet del cul de coloret" diu el gegant d'amagat mentre la bruixa s'acosta al Ramon per fer-hi tractes) Bruixa-I escolta Ramonet... (Ell se la mira molt enfadat) Vull dir Ramon. Escolta, com ho faràs per tornar els colors? Ramon- Doncs he fet un pla! Gegant del Pi Un pla! A mi m'hagraden molt els plans! Ramon- Si, he agafat un paper i un llapis Gegant del Pi ... i un llapis. Ramon- Els regles i els rotuladors, els dacs i el compàs, el tipex i la goma d'esborrar, el carpesano i la carpeta... Gegant del Pi... i la carpeta Ramon- I he fet un pla molt minuciós per recuperar els colors, i ho he dibuixat molt bé, perque escriure no en se gaire, i he fet unes fletxes per si venien els indis, i he fet una porta, per si plovia... Gegant del Pi... una porta... Per si plovia? Ramon-Si, per poder-la tancar i que no entri l'aigua! Gegant del Pi Ah, per l'aigua! Ramon- I he agafat el llapis del meu germà gran, que té la punta molt fina, però que sempre he de vigilar perque al meu germà gran no li agrada que faci servir el seu llapis, i he resseguit tots els dibuixos. I ha quedat molt bé. Gegant del Pi Molt bé ( i aplaudeix) Bruixa-I... On és aquest pla? Ramon-Me l'he oblidat a casa. Gegant del Pi Vaja. Tornem a estar com al començament! Ramon-No. Com al començament no. Al començament no teniem pla, i ara el tenim. Això si, ben guardat a casa! Bruixa-El que hem de fer és parlar amb el senyor savi i demanar-li que ens ajudi a buscar els colors. Gegant del Pi És una bona idea! Ramon-El senyor savi? Qui és el senyor savi? Bruixa-El senyor savi, és, un vellet que viu al capdemunt de la muntanya de la boira, i que tothom que vol consell o té algun dubte, pot acudir per demanar-li el que sigui, perque ell ho sap tot. Gegant del Pi Pero la muntanya de la boira és una muntanya molt allunyada i molt difícil de pujar. Ramon- Tant se val. Nosaltres som grans herois i anirem fins la muntanya de la boira i l'escalarem fins a dalt de tot i li demanarem al senyor savi com fer-ho per recuperar els colors. És un bon pla! Gegant del Pi Ui, no corris tant. Només per arribar a la muntanya de la boira cal travessar els deserts del moro Alferrat, navegar dins el mar de les set candeles, endinsar-se dins la selva de la tribu dels Karquinyolis, vigilant que no et capturin perque sinó et tanquen en una gabia i et fan menjar bledes i no et deixen sortir fins que no te les acabes, i al final, tombes a ma dreta, i arribes a la muntanya de la boira. Ramon- Caram que lluny. Em sembla que no hi podré arribar. Els pares m'esperen a l'hora de sopar a casa. Gegant del Pi Em sembla que no podrem parlar amb el senyor savi. Savi-Savi Totusap Totudiu de la muntanya de la boira, si dubta truqui i jo li'n responc. Digui'm? Bruixa-Bon dia, que és el savi Totusap Totudiu? Savi-Doncs... No ho se! Un moment que li miro... (consulta un cartell que té amagat) Si. Sóc el Savi Totusap Totudiu de la muntanya de la boira, amb qui parlo? Bruixa- Sóc la Bruixa Pirula. Savi-Hola Bruixa Pirula! Bruixa- Veurà Savi Totusap Totudiu. Resulta que estic intentant resoldre un problema amb el Gegant del Pi i el Ramon. Savi- Ah, el Ramonet es amb vosaltres? Bruixa- Si, bé, no. Vull dir que no li agrada gens que li diguin Ramonet perque després tothom fa la broma del Ramonet del cul distret i s'enfada molt. Savi- Ah, si, es veritat... (riu d'amagat mentre diu "El Ramonet del cul distret")... Bé i quin és aquest problema que us cal consultar-me? Bruixa-Doncs que resulta que el Ramon s'ha adonat que els colors han desaparescut. Savi- Que? Això es impossible. Si els colors desapareixessin seria una catastrofe! Bruixa- Doncs es veritat. Els colors han desaparescut. Savi- I com ho fan els botiguers per saber si els carmels son de maduixa o de platan si no hi ha colors? Bruixa- Veu. Aquesta és la raó per la qual el Ramon vol retornar els colors al seu lloc. Savi- Està bé, ja comprenc el problema. Deixeu-me pensar un moment i ara us contestaré... Gegant del Pi I des de quant té telefon el Savi Totusap Totudiu dalt de la muntanya de la boira? Bruixa-Ah, des de sempre. El que passa es que tothom que hi ha arribat ha sigut, precisament, per preguntar-li el seu numero, perque no figura a la guia. Ramon- Clar és ben lògic. Savi-H.T.T.P. dos punts, barra, barra, triple bé doble, punt, blauverdgrocivermell.col... Mmm. Molt interessant, si senyor. Clar, clar, sisisi... Ramon-Que diu? Bruixa- No res. Té posada la musica de fons. Gegant del Pi Ha de ser molt savi per saber tantes coses, eh! Savi- (Treient la música) Escolti! el millor color per la paret es el taronja! Gracies per trucar! Bruixa- Que? Que em diu Savi Totusap Totudiu? Savi- Que no m'ha preguntat de quin color havia de pintar la paret? Bruixa- No, li he preguntat com ho hem de fer per retornar els colors a totes les coses! Savi- Ah, si. Bé, això no us ho puc dir. Però si voleu una pista, el millor de tot és que primer aneu al fons del mar a veure el rei Neptú. Bruixa- Al rei Neptú? Savi- Si. El rei Neptú, que es l'amo de totes les aigües, té amagat el color blau dins una petxina molt grossa al fons del mar. Si obra més la petxina, el blau del mar és més intens, i si la tanca, el mar és torna més fosc. El cel, aleshores, s'enmiralla del mar i per això també es blau, i després totes les altres coses prenen el color blau del cel i del mar. Bruixa- Ah, doncs moltes gràcies, Savi Totusap Totudiu. Savi- De res, i recordeu, Savi Totusap Totudiu de la muntanya de la boira, dubtes, questions i enigmes. Bruixa- Caldrà que anem fins el mar a veure si el rei Neptú te massa tancada la petxina i no deixa escapar el color blau. Gegant del Pi Doncs anem-hi! Ramon-I com hi anirem? Bruixa- Doncs hi podem anar amb la meva escombra voladora! Gegant del Pi Ui, l'escombra voladora! Jo si de cas aniré tirant tot xino-xano. Vens Ramon? Ramon- Però perque no hi vols anar amb l'escombra? Gegant del Pi Si vols un consell tu segeix-me i si de cas ja ens pujarà la bruixa a mig camí... Ramon- Doncs som-hi. (marxen tots dos per un racó de l'escenari) Bruixa- Ja està bé. Sempre se'n riuen de la meva escombra perque a vegades fa el ximple. Ja veuran. Quimeta! (Vé l'escombra volant, mitjançant un cable de nailon o similar. La Bruixa s'hi enfila) Vinga Quimeta, cap Arenys de Mar. ( A partir d'aquí la bruixa inicia un joc davant el qual l'escombra no pot, perque va fluixa de piles o perque la bruixa pesa massa. En qualsevol cas, la bruixa acabarà sortint pel mateix cantó amb qualsevol excusa tipus "va que agafarem arrencada") Escena 2:No trobarieu aigua a mar... Som a la platja. Una noia girada d'esquena i evidentment sense ensenyar les cames intenta cantar una cançó pero, a part de desafinar, no se'n recorda de la lletra i en barreja varies. Molt desastrós. Evidentment es tracta d'una sirena però té la cua amagada rera una roca o similar. Arriben el gegant del Pi i en Ramon. Gegant del Pi Mira, ja som a Arenys! Ramon- Però i la bruixa, que no ve? Gegant del Pi Ja vindrà. El que passa es que s'entesta a fer servir la seva escombra, pero com que no li ha passat la darrera I.T.V. doncs no li acaba de funcionar bé, i sempre arriba tard a tot arreu. Ramon- I aquest Neptú, com el trobarem? Gegant del Pi Doncs si de cas intentarem cridar-lo i a veure si ens sent. Ramon- També és una llastima que no tingui telefon! Gegant del Pi Si. Es que es veu que viu al fons del mar, i amb l'humitat se li fan malbé tots. Ramon- Vinga, doncs, anem per feina. Gegant del Pi Si! Bruixa- Però que feu, amb tant de xibarri? Gegant del Pi Doncs cridem al rei Neptú perque surti. Bruixa- Apa. Amb tant de soroll el rei Neptú s'estimarà més fugir que apropar-se a veure que voleu. Ramon- Vols dir? Bruixa- I tant. A més us he sentit des de Collsacreu. Si no ha aparescut, segur que ja no vindrà. Gegant del Pi Vaja i ara que fem? Sirena- A la vora la cassola n'hi ha un tractor amarillo, que es la reina de los mares i ... No així no queda bé. Bruixa- I aquesta qui és? Gegant del Pi Ah! Doncs, no ho sé. No m'havia fixa't que hi fos fins ara. Bruixa- Doncs mira que canta malament. Ja la podieu haver vist, ja! Ramon- Es que fins ara no cantava. Gegant del Pi Si que cantava. El que passa es que amb tant de soroll no l'haviem sentit. Ramon- Que no que no cantava... Gegant del Pi Si que ho feia Bruixa- I perque no li pregunteu? Gegant del Pi Es veritat. Sirena- Som i serem gent del canigó, frescos i regalats... Ramon- Perdoni senyora! Sirena- (Que es gira enfadada vers el nen.) No em diguis senyora que no en soc pas! Ramon- Ui, disculpi'm, senyoreta. Sirena- Que no soc senyora ni senyoreta! Ramon- Caram. Doncs com m'he de dirigir a vos? Sirena- Jo soc la Sirena Lena. Gegant del Pi Caram una Sirena Bruixa- Si, però que lletja! Ramon- Una si... que? Sirena- Una Sirena. Una sirena amb tota regla i amb el carnet de sirena homologat. Ramon- Ah! I... que és una sirena? Sirena- I doncs, no saps que son les sirenes? Ramon- Si. Son uns llums que porten les ambulancies aquí a sobre el cap i que donen voltes i fan un soroll així: parapap, parapap, parapap...(Evidentment ha fet una descripció fisica de la sirena amb una correguda per l'escenari com si anés d'urgencies.) Sirena- Quin nen més impertinent. Bruixa- Que no Ramon, que les sirenes son uns personatges que segons les llegendes viuen al mar i son la meitat dona i la meitat peix. Ramon- Uix. No m'agrada el peix. Gegant del Pi Pero espera't Ramon, que potser ens pot ajudar. Les sirenes son les serventes del rei Neptú! Ramon- I potser té el telefon del rei? Bruixa- Estimada Sirena, potser ens podrieu ajudar. Sirena- Potser, potser, potser... Gegant del Pi Es que estem intentant resoldre un enigma que ens té ben capficats. Sirena- I... Quin és aquest enigma? Bruixa- Doncs resulta que els colors han desaparescut Gegant del Pi I sabem que el color blau és dins una petxina al fons del mar. Ramon- I si el Boldú aquest la tanca molt, el color blau no pot sortir Sirena- Qui es el Boldú. Bruixa- Neptú en Ramon vol dir Neptú. Sirena- Nen vigila a no dir malament el nom de la gent. Potser a tu t'agradaria que et diguessin Ramonet... Gegant del Pi No. No li agrada gens, perque si no després la gent li diu el Ramonet del cul distret, i això el fa enfadar molt. Sirena- (Igual que el savi)El Ramonet del cul distret, quina gracia! Ramon- Vaja, ja hi som! Sirena- Ai disculpa Ramonet... (riu) Vull dir Ramon. Gegant del Pi Bé, no ens distraguem... Sirena- No, només el Ramonet del Cul Distret! Bruixa- Li sembla que ens podrà ajudar Sirena Lena Sirena- Ai, si, que heu vingut per això. Doncs us explicaré que passa amb el color blau. Resulta que darrerament, el mar s'ha anat omplint de porqueria. Una marea negra per aquí, una claveguera fluixa per allí, una competició de barques sorolloses. Terrible. I es clar, nosaltres, les sirenes, amunt i avall,feinejant a tothora i amb un stress a sobre que no ens i veiem de feina...Penseu que hi ha companyes que fan hores extres tres cops a la setmana, perque no donen a l'abast. L'altre dia mateix, jo acabava de passar la fregona a una taca negra de petroli d'un vaixell rus que tenia un forat fet per una sepia que anava distreta pel mar i va picar amb el casc de la nau, i encara no havia escorregut el pal que em passa una moto aquatica a tota pastilla i xaf! altre cop el cubell pel mar i torna-hi que no ha estat res. Bruixa- Si, ja l'entenc, però i el color blau? Sirena- Ai, si, que heu vingut per això. Doncs us explicaré que amb tota la feinada i tot l'estress les sirenes no tenim temps per anar a classes de cant. Perque les sirenes, segons la tradició, son grans caintaires i amb els nostres encisadors cantics podem enamorar els navegants. Però es clar, si no podem practicar perdem la pràctica, i a sobre, amb tot plegat, ens hem oblidat de les lletres de les cançons, i per això ens passem tot el dia intentant pràcticar de nou les cançons de tota la vida. Però amb els nervis i tot plegat no aconseguim recordar cap lletra sencera. Penseu que l'altre dia vam començar a cantar la Macarena i vam acabar amb el Virolai a ritme d'habanera. Tot plegat un desastre... Gegant del Pi Si, si, ja l'entenc, però i el color blau? Sirena- Ai, si, que heu vingut per això. Doncs us explicaré que el rei Neptú, que sempre es deleitava sentint els nostres cantics i que només volia que li cantessim cançons per entretenir-lo, doncs entre tant d'assaig frustrat i tant de xibarri i stress, té el cap com un timbal i està d'un mal humor impresionant. Penseu que abans era un rei rialler i treballador, i ara no vol saber res de ningú fins que les sirenes no tornin cantar com Déu mana. Però es clar, no tenim a ningú que ens vulgui fer classes de cant, perque ningú s'en recorda de cantar. Ramon- SI, PERÒ I EL COLOR BLAU? Sirena- Ai Ramonet.. vull dir Ramon. Doncs el que ha passat és que el rei Neptú s'ha tancat dins la petxina on té guardat el color blau per no sentir-nos tabalejar, i no pensa sortir-ne fins que li tornem a cantar una cançó bé del tot. Ramon- Ah, doncs haver començat per aquí. Nosaltres en sabem un niu de cantar i us podrem ensenyar les cançons que us calguin, oi que si? Ramon- Que vol dir això? que no sabeu cantar... Bruixa- Es que jo... Vaja, no queda gens bé que la gent vegi a les bruixes cantant alegrement. Perque les bruixes, com a molt, es pentinen o porten dol, pero cantar, cantar... Gegant del Pi I jo tampoc en sé perque com que soc molt petit ningú em sent la veu i aleshores no serveix per res que canti... Ramon- Vaja ja es veu que ho hauré de fer sol. Ah, però tinc una idea! Puc demanar l'ajuda als meus companys de classe que han vingut a veure'm. Eo, que em voldreu ajudar a ensenyar a cantar a les sirenes? Ramon- Que li sembla Sirena Lena, li anirà bé aquesta cançó? Sirena- Serà perfecte. Estic convençuda que al Neptú li agradarà molt i de seguida sortirà de la petxina. Ara mateix aniré a buscar les meves companyes i els ensenyaré la cançó. (L'interpreta una mica) Gegant del Pi La lletra ja la sap, però encara desafina una mica... Bruixa- Però per alguna banda es comença. Sirena- Me'n vaig corrents cap al fons del mar Ramon- Un moment, abans de marxar Sirena Lena! Sirena- I doncs que vols Ramon? Ramon- No sabeu pas on podem anar a buscar els altres colors del mon? Sirena- Mira, l'únic que et puc dir és que el color vermell surt d'enmig d'un dels volcans apagats de la Garrotxa. Però no us puc dir gaire més. Ramon- Ondia, cap a la Garrotxa falta gent, doncs... Sirena- A reveure, doncs. Ah, i si podeu, demaneu a la gent gran que no embrutin tant el mar, que es per això que el blau desapareix. Ramon- No pateixi Sirena Lena, ja els ho direm... Sirena- Adeu Bruixa Pirula, adeu Gegant del Pi, a reveure Ramonet... del cul distret :D(La sirena marxa) Gegant del Pi Fixa't li ha dit del cul distret! Quin riure... Ramon- Ja començo a estar una mica mosca amb tanta broma. Bruixa- Vinga Ramon, no t'enfadis, que tenim molta feina encara... Gegant del Pi I voleu dir que funcionarà aquest invent de cantar-li una cançó al Neptú. Ramon- Home es la nostra única esperança... Bruixa-Jo podria intentar fer uns conjurs màgics i intentar alguns trucs de màgia per fer obrir les petxines... Gegant del Pi No, un conjur no! Ramon- Però que passa amb els conjurs de la Bruixa? Gegant del Pi Fa uns mesos va fer uns conjurs per fer ploure, que feia falta pels camps i els horts... Bruixa- I bé que va ploure! Gegant del Pi Si, però va fer ploure coca-cola, i els nens no volien anar a escola perque volien quedar-se a beure coca-cola, i tot va ser un desgavell... Bruixa- Però i els camps... Gegant del PiSi l'altre dia encara vaig menjar unes patates de l'Oncle Antonio amb gust de Coca Cola! Sirena- A la una a les dues i a les tres! Ramon-Mireu, ja hem recuperat el blau! Gegant del Pi Visca Bruixa- Som els millors! Ramon- Un moment, els millors, que vosaltres no heu sabut cantar-li una cançó a la sirena, eh... Bruixa- Ei, fixeu-vos, l'autobús d'en Barba ha parat al port, si ens afanyem encara el podrem agafar per anar cap a la Garrotxa! Gegant del Pi Afanyem-nos! Ramon- Som-hi! Adeu sirena, dóna records al rei Cardú Sirena- Neptú, Ramon, Neptú! Escena 3: De dracs i de televisió no n'esperis compasió. Entren la bruixa i el Ramon, lleugerament molt perduts. Es a dir, han baixat de l'autobús i han començat a passejar per la Garrotxa. Bruixa- I ara hem de tombar a ma dreta i després... Ramon- Doncs jo et dic que és la tercera vegada que passem per aquí! Bruixa- El que passa és que aquests boscs s'assemblen molt i et fa l'impresió que ja hi has passat abans... Ramon- Potser, i només potser, tens raó, però em pots dir que posa aquí al terra? Bruixa- Aquí al terra? (llegint)Per aquí hi ha passat el Ramon! Ramon- Ara reconeixes que ja hi haviem passat abans? Bruixa- N'hi ha molts de Ramons. Potser tots els agrada escriure això... Si haguessis escrit en Ramonet... Ramon- Mira bruixa que si m'enfado hi haurà castanyes... Bruixa- No ho crec. Som en una fageda... Ramon- El que hauriem d'haver fet era esperar al gegant del pi a la parada d'autobús. Bruixa- Però ja arribarà i tota la feina que haguem avançat serà feina feta. A més, quina culpa en tenima nosaltres que essent tant gran el gegant del pi, no hagi pogut pujar a l'autobús de'n Barba? Ramon- Doncs podriem haver-li dit al conductor que s'aturés quan hem vist que el gegant havia caigut a la corba de can Recolons. Bruixa- Si home, aleshores el conductor s'hagués enfadat amb nosaltres per haver enfilat el gegant a sobre el sostre de l'autocar sense dir- li res. Ramon- Si, si, però amb tot plegat se'ns esta fent de nit, estem perduts enmig d'aquesta fageda i el Gegant del Pi no ha arribat... Bruixa-No et posis nerviós, pensa que estas amb la bruixa Pirula, i les bruixes som les aliades de la nit... Ramon- (amb veu baixa) No, si això és el que em fa mes por. Drac- Cinc eren cinc les que tenia i no tinc. Fums podents pell de rata, aquesta nit al bosc fan saragata. Per la pastanaga cuita, pel pollastre bullit, de ben segur que d'això no s'en pot treure profit. Ous podrits, carn de sargantana! Ahhh!!!(crit diabolic molt enfadat i en off) Bruixa-(Espantant-se molt)Ai, mareta meva, que ha estat això? Ramon-(Espantat pero contingut)Doncs sembla una bèstia terrible del bosc... Drac-(Apareixent intentant fer molta por)Qui gosa destorbar el son de l'avi Ton! Bruixa- (Amagant-se darrera el Ramon) No, nosaltres no hi som, nosaltres som pedres del bosc! Drac- (Creient-s'ho)Pedres del bosc? Ramon- (Que s'ha envalentonat)Doncs jo soc en Ramon i aquesta es la bruixa Pirula... Bruixa- No li diguis... Ramon- I som herois llegendaris i hem vingut aquí i no ens fas por! Drac-No us faig por? Ramon- (Que veu que l'estrategia li ha anat bé) No entenc perque ens ha de fer por algú que no fa por! Drac- Que potser ets en Ramon sense por? Bruixa- No, es el Ramonet del cul distret! Ramon- Bruixa, ja començo a estar-ne tip de tanta broma amb el meu nom! Drac- XDDDD El Ramonet del cul distret, que divertit... Ramon- Ara ja sabem qui som nosaltres, qui ets tu? Drac- Jo? jo soc el Manolo, temut per tota la quitxalla de la comarca per que me'ls menjo de cinc en cinc! Ramon- Doncs ja t'adverteixo que a mi no se'm menjaràs... Drac- No, si de fet jo no em menjo a ningú. Jo soc vegetarià i no m'agrada gens menjar nens. Bruixa- Ja veus, i perque ens volieu espantar? Drac- Es que m'aborreixo tant. Resulta que l'altre dia estava mirant un programa cultural a tele5 "Furor" que esta molt bé i es molt interessant i se'm va espatllar la tele. I a mi m'agrada molt la tele. M'agrada molt mirar les series del Equipo Guiver i La Casa de Bonanza i Malalts de Titol i tots aquests programes de cultura general. Pero com que ara no tinc tele, doncs no tinc res per distreure'm i em veig obligat a inventar-me entreteniments, i em dedico a espantar a la gent i a fer aquestes coses... Bruixa- Doncs és un entreteniment ben bèstia! Drac- (Una mica avergonyit)Si... Ramon- A veure, doncs, tu que ets tan espavilat i que aprens tantes coses de la tele (evidentment es una satira) Saps on està guardat el color vermell? Drac- Que!!!(Sorprés que algú li demani el secret mes ben guardat del bosc) No se res del volcà on hi ha el color vermell... Ramon- I si no ho saps, com és que saps que és dins un volcà. Drac- Perque no ho se! perque es un secret molt ben guardat que no sap ningú. Bruixa- Però si tu saps que existeix el secret, es perque saps el secret! Drac-(que s'esta posant molt nerviós) Bé, jo no se res i... m'he n'he d'anar. Apa a reveure, he! Ramon- Un moment. Drac- (Que s'atura en sec talment com si estigues lligat amb una corda)si? Ramon- T'imagines que tothom sabés que dins la fageda hi ha un monstre que no fa por i que no es menja els nens... Drac- I com vols que ho sapiguen? Ramon- Doncs perque jo i la bruixa els ho direm! Drac- Però no em podeu fer això, jo tinc un prestigi i el podria perdre... Ramon- Doncs ens has de dir on es el volcà que amaga el color vermell. Drac- Està bé. El volcà que amaga el color vermell està amagat dins la fageda, i és un volcà molt petit, molt petit, i per això ningú no l'ha vist. I l'altre dia, quan el senyor que vigila el volcà va veure que el color blau havia desaparescut, va decidir tapar el volcà amb una pedra i anar-se'n de vacances una temporada, que ja li tocava. I ara ningú l'ha anat a destapar. Ramon- Ah, doncs, ens dius on es el volcà, hi anem, el destapem i ja està. Drac- Oh, no es tant senzill. La pedra s'ha anat escalfant, escalfant i ara crema molt. Només algú que no senti el foc pot treure la pedra del volcà. Ramon- Vaja, i ara on trobarem algú que no noti el foc? Bruixa- Un drac. Un drac ens podria ajudar per treure la pedra, perque els dracs no senten l'escalfor ni el foc. Ramon- Un drac? I on vols que anem a buscar-lo ara un drac? Drac- (Fent-se l'interessant) Ejem, ejem... Jo potser us podria ajudar... Drac- (Que està perdent la paciencia) Doncs es clar! Ramon- I, perque no ho deies abans? Bruixa- I on el podem trobar el drac? Gegant del Pi Hola Bruixa Pirula, hola Ramon.. (i riu) Drac- Qui és aquest? Gegant del Pi Ah! socors! un drac! Gegant del PiDoncs aquí, darrera vostre! Bruixa- Es veritat! Ramon- Si tenim el drac aquí mateix. Drac- Ai que no ens en sortirem d'aquesta... Gegant del Pi Però se us menjarà Ramon- No, i ara! Si és un drac Vegetarià Drac- Això, aneu-ho esbombant a tort i a dret, el que em faltava... Ramon- Que no Manolo. Que el Gegant del Pi ens estava ajudant a trobar el volcà del color vermell. Bruixa- Però, com és que has tardat tant? Gegant del Pi Es que quan he arribat a Olot m'he entretingut una estona al poble. Però després he entrat al bosc i m'ha estat molt facil trobar-vos perque he anat trobant indicacions escrites al terra com aquesta "Per aquí hi ha passat el Ramon." Ramon- Però vinga, anem per feina, Manolo, ens podràs ajudar a treure la pedra del volcà? Drac- Es que no ho sé... Bruixa- I, perque no ho saps? Drac- Perque avui m'ho he passat molt bé amb vosaltres i m'he distret molt i si marxeu i com que no tinc tele no tindré res amb que distreure'm... Gegant del Pi I perque no vas fins a Olot? Drac- A Olot? que hi fan a Olot? Gegant del Pi Doncs jo precisament ara en vinc i hi ha un grup de teatre que fa unes obres molt entretingudes, i que a mi m'ha agradat molt. Drac- Es una bona pensada! Bruixa- Vinga, doncs, anem fins a Olot! Ramon- Un moment, si de cas, primer, que el Manolo vagi a treure la pedra del volcà. Drac- Es veritat! (El drac marxa cap a fora l'escenari i torna amb una immensa pedra que pot ser un globus o una pedra de porexpan. En Aquest moment una llum vermella inunda l'escenari fruit de la descompresió del color vermell. Joc visual de Drac Forçut amb diferents exercicis gimnastics amb la pedra. ) | |||||||
