Diari de lo Capella...
Nota: 4 Estat:Text Definitiu	Tipus: Reforç a una nit del Terror Ref:Troca
Comentari: El text original es va escurçar per fer-lo entenible... Dades:

Diari de lo capellà d'Alfons lo Magnànim. De los fets que avui mateix, 26 de febrer de lo any de 1764 en gràcia del senyor, s'han succeit, en vull donar part puix en anys veniders potser es repeteixin i calgui coneixer-los per poder preparar-se a conciència. Estant doncs, un servidor, a la cambra de lo palau del senyor rei se m'ha fet avisar per part d'un missatxer, que un monjo vestit en una túnica vella e molt tronae havia arribat a les portes de lo nostro castell e havia fet aplegar un gran nombre de xent puix tenia grans noves per a donar. E mos reuní a tota la cort e mos contà una terrible història sobre lo malèfic Zotak e la necessitat de frenar lo seu avanç a la terra de nostro senyor, lo Rei. E lo rei restà molt preocupat e amb gran pena, he li vingueren moltes suors e angunies puix no sabia com resoldre lo gran problema. E fou per aquells dies que arribà del darrer dels seus viatxes lo cavaller conegut amb el nom de Josep Vicens Foix e de la Terralta, qui amb gran valor se mostrà davant lo senyor rei e li digué complaut que es presentava voluntari per realitzar la tal expedició a les terres de lo malèfic Zotak. E amb gran glòria lo senyor rei lo benei e organitza grans festes per a despedir lo dit cavaller durant les quals menxaren i begeren molt de vi de gran calitat, motiu pel qual cinc xovents de bona raça decidiren d'emprendre lo viatxe juntament amb lo dit cavaller Josep Vicens Boix e de la Terralta. E fou aleshores quan lo senyor Rei, que també havia ingerit gran quantitat de vi decidí de fer enviar també en l'expedició a un home sant e capaç de narrar e fer cronica de los fets que esdeviguessin en eixa croada heròica. E enmig d'un gran esclat de la xent se sentí lo nom meu e fou aleshores quan lo senyor Rei, en acceptació de la saviesa popular designà a la meua persona per a aquests menesters. E fou així com la nostra croada començà quan lo dit monjo anomenat Miquel Bartomeu de lo sagrat ordre de los templaris, mos donà l'avis de que les portes de l'abisme eren obertes puig lo campanar havia fet tocar les dotze, e era necessari entrar prest en lo abisme per a frenar tot lo mal que mos podia esdevenir. E los dits cavallers s'armaren e prengueren estris de tota mena, e foren beneits per lo senyor Rei, que en processó reial ens acompanyà fins a les terribles portes de l'abisme, vixilant que cap de los dits cavallers eixisin del grup puig ja començaven a recobrar la conciencia després del consum del sopar, e d'eixa forma entraren lo Josep Vicens Foix de Terralta, lo Felip Neri III de la nissaga de los Neri de Canbonzoms, lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa expedició que no n'era pas mancat de seny, lo Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de Valencia, lo Marcel Freixa petit, conegut amb lo nom de Marceli, fill de Marcel Freixa, conegut per la seua habilitat en lo dibuix e pintura de mapes, lo Carles de Cap sa Cavalleria, famós per la seua destresa en l'art de les armes, lo ca Frau, amic fidel de Josep Vicens Foix de Terralta i un servidor, lo capellà de la capella d'Alfons lo Magnanim.
Pàgina 1
En lo dia del senyor 27 de febrer de lo any de 1764 havent seguit les indicacions de lo dit monxo Miquel Bartomeu arribam a les portes de l'avern. Eixes portes havien aparescut maxicament en un conegut paratxe dels voltants de la vila de Valencia. Lo monxo mos mostrà l'entrada de l'Abisme e lo dit Marcelí s'afanyà a dibuixar la situació d'eixa entrada en un mapa que començà a escriure. E anotà lo numero 2 en lo dit mapa puix així no podria haver-hi confusions en los anys veniders. Entrarem per la porta e rapidament vam perdre la facultat de veure-hi puix la llum interior era mínima e no hi entrava claror. La dita entrada es transformava rapidament en un laberintic corredor on degut a al foscor descrita fou impossible mantenir el contacte amb los companys del grup. En lo temps que transcorregué tant sols vaix tenir contacte auditiu amb lo Carles de Cap sa Cavalleria qui sortosament portava una curiosa arma que desprenia una claror apagada e mistica que mos permetia de veure el camí. De los monstres e animals que habitaven les dites cavernes sols en vam tenir coneixença per l'extranya forma de ruxir e los mils sorolls mai no sentits abans. Després de molt de temps de lluitar en la cova vam entreveure una sortida on vam retrovar tres dels nostres companys puig havien emprat un camí més curt. Los dits cavallers eren lo Josep Vicens Foix de Terralta, lo Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València, lo Marcel Freixa petit, conegut amb lo nom de Marceli, fill de Marcel Freixa, conegut per la seua habilitat en lo dibuix e pintura de mapes e lo ca Frau, amic fidel de Josep Vicens Foix de Terralta, e juntament amb nosaltres dos trobarem la mancança de lo Felip Neri III de la nissaga de los Neri de Canbonzoms e lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny. E fou aleshores quan lo Josep Vicens Foix de Terralta va mostrar la gran sabiesa e digue, escoltarem los tres cants de lo mussol e si no n'han sortit los dos vailets continuarem lo nostro viatxe cap a lo centro del bosc. E aleshores fou quan lo Carles sa Cavalleria, famós per la seua destresa en l'art de les armes parlà e digué eixes paraules savies: Podem esperar que cante lo mussol si dins eixa gruta no habiten besties conegudes?. E aleshores lo Josep Vicens Foix de Terralta s'adonà de la saviesa de lo dit Carles sa Cavalleria, famós per la seua destresa en l'art de les armes e respongé de forma savia, Es de llei esperar l'arribada de lo Felip Neri III de la nissaga de los Neri de Canbonzoms, puix ell era lo portador de les llanternes e si no prenem les dites llanternes amb prou feines arribarem més lluny d'eixes portes. E aleshores los dos cavallers entaularen gran discusió sobre si era de llei haver deixat tots los estris per il·luminar el camí e estaven en plena discusió quan un soroll e més tard una presencia ens feu adonar que lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny acabava de sortir corrents de la cova e mos contà, d'eixa forma que parlava lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny, que ell e lo dit Felip Neri III de la nissaga de los Neri de Canbonzoms foren atacat per una extranya bestia e que ell en la cursa no fou atrapat però que senti grans crits e xiscles de lo Felip Neri III de la nissaga de los Neri de Canbonzoms e va creure que eixe jove havia estat abatut per la bestia. E aleshores lo Josep Vicens Foix de Terralta va preguntar a lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny per les llanternes e lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny va dir que li havien caigut pel camí e que si eren tant de menester, que fora ell qui tornés a buscarles. Finalment lo Josep Vicens Foix de Terralta va parlar e digué les seguents paraules savies. "Es de llei que si en el llarg camí perdem la llum, és perque la llum s'ha de quedar pel llarg camí". E tots van dir que si e continuarem el cami.
Pàgina 2
Després de molt caminar arribarem a les portes infernals on trobarem un extrany personatxe, guardià de la dita porta. E lo Josep Vicens Foix de Terralta decidí de parlar amb lo extrany personatxe e lo personatxe barrà el pas a lo Josep Vicens Foix de Terralta e al mateix temps començà un dur atac per mitxà d'extranys aparells. E aleshores fou de llei batrens en retirada, e fou gràcies a l'axut de lo Corles que frenà l'atac de lo dit guardià, que poguerem salvar-nos de lo dit atac. E amb prou feines mentre corriem que em sentit lo crit e udol de Carles. E mentre esperavem vam veure un extrany líquid de color roig que mos feu temer per la vida de lo Carles. E aleshores fou quan Josep Vicens Foix de Terralta mostrà la seva saviesa e digué amb grans paraules savies que si el camí principal era barrat caldria de trobar un corriol que mos permetés d'avançar fins a la nostra fita, e aleshores fou quan lo Marcel Freixa petit, conegut amb lo nom de Marceli, fill de Marcel Freixa, conegut per la seua habilitat en lo dibuix e pintura de mapes advertí la presencia d'un petit camí a la dreta de la porta de l'infern. E aleshores lo Josep Vicens Foix de Terralta manà a lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny a reconèixer lo camí e lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny va dir que si volien saber si lo camí era verdader o no que hi anassin ells, e aleshores lo Josep Vicens Foix de Terralta parlà e digué les seguents paraules savies. "Es de llei que si el camí és barrat, cal tenir la barra de buscar un altre camí" E avançà per corriol e tots els altres assentiren e el seguiren apresadament, puig tampoc veien clar quedar-se allí on eren.
Pàgina 3
En lo dia del senyor de 28 de febrer de lo any de 1764 avançarem prest pel corriol paral·lel que va resultar esdevenir molt més fosc i tenebrós del que primerament haviem previst. Amb prou feines si puc relatar els extranys monstres e besties amb que vam topar al llarg del sender ja que la poca llum ens impedia reconeixer formes e colors. E fou durant aquest llarg camí que forem il·luminats per les paraules de saviesa que lo dit Josep Vicens Foix de Terralta anava contant als darrers companys de la travessia. E fou també en aquest camí que forem atacat per una extranya bestia que no vam veure però que va mossegar fortament lo Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València e que amb poques hores va caure abatut per una forta febre e un dolor misteriós que recorria tot lo cos. Esperarem una estona breu fins que lo dit cavaller Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València va començar a delirar. Fou aleshores que lo Marcel Freixa petit, conegut amb lo nom de Marceli, fill de Marcel Freixa, conegut per la seua habilitat en lo dibuix e pintura de mapes va advertir que uns extranys sorolls venien del sender e que era de llei abandonar el més prest possible la posició, però l'estat de lo cavaller Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València era pessim així que lo mestre Josep Vicens Foix de Terralta va parlar amb paraules savies i digué que si no podiem deixar lo Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València sol, lo deixariem en la companyia de lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny, e lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny parlà e digué que ell fotia el camp i que si algú volia quedar-se amb lo cavaller Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València, que allí ell, que no era pas lo seu problema. E aleshores lo Josep Vicens Foix de Terralta parlà e amb grans paraules savies va dir "Es de llei que si lo Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València vol quedar-se, no cal quedar-se amb lo Joanot Botxa Ferrer estudiant de lo tercer curs de medicina en lo colexit de medicina reial de València" e sense perdre lo temps emprengué la marxa e tots assentiren e anaren darrera lo Josep Vicens Foix de Terralta.
Pàgina 4
En lo dia del senyor de 29 de febrer de lo any de 1764 continuem lo corriol fins arribar en un indret on vam trovar un toll d'aigua e molts de nosaltres beguerem e saciarem la set del camí puix ja no mos quedaven reserves d'aigua e fou mentre beviem que lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny, que encara no havia begut, va parlar i digué, que en fe que mentre tots assedegats saciavem la set, lo ca Frau, amic fidel de Josep Vicens Foix de Terralta, assedegat com també havia d'estar, no havia tastat, l'aigua. E no tardaren gaires minuts que los nostres cossos començaren a suar e a sentir grans dolors. E pocs temps despres, i després d'haver avançat uns pocs metres del nostre sender que lo Marcel Freixa petit, conegut amb lo nom de Marceli, fill de Marcel Freixa, conegut per la seua habilitat en lo dibuix e pintura de mapes e lo Josep Vicens Foix de Terralta van caure morts enmig del camí e començaren a descomposar-se a gran velocitat. E fou lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny qui va apresar-se a enterrar los dits cavallers e a preparar una tercera fosa sens saber lo perquè. La suor de lo meu cos raja per tot arreu e lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny no para de mirar- me de forma extranya. E lo Josep Vicens Foix de Terralta no ha parlat perquè ja cria malves e jo, jo lo capellà de la capella d'Alfons lo Magnanim e deix lo diari puix no me trove gens bè e...
Pàgina 5
En lo dia del senyor de 30 de febrer de lo any de 1764 jo, lo capellà de la capella d'Alfons lo Magnanim e lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny e també lo ca Frau, amic fidel de Josep Vicens Foix de Terralta vontinuem lo nostre avanç. La meua suor no ha minvat e lo mal per tot lo cos, més lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny m'axuda a continuar lo camí. Aquest camí va estrenyer-se e vam haver d'avançar per un sender estret e perillòs, e los sorolls extranys e udols se mantenien, e entrarem dins lo bosc de les aranyes. E poc a poc lo camí s'ompli de eixos animalons de totes mides, que primer semblaven ser tranquiles e a mida que avançarem començaren a atacar-nos e a picar a lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny, lo ca Frau, amic fidel de Josep Vicens Foix de Terralta e a la meua persona lo capellà de la capella d'Alfons lo Magnanim e amb prou feines aconseguirem correr per lo camí e arribar al final de lo bosc, sentint com escapavem d'un perill de gran magnitut. Lo camí seguent ha sigut lent e feixuc, e adhuc impossible puix quasi ja no podia avançar i lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny malferit per ler picades de les dites aranyes, amb prou feines maxudava en lo meu avanç. En arribar en un racó on semblava haver-hi seguretat hem fet nit. Ningú ha dit paraules savies, puix les paraules savies sobren en eixos moments.
Pàgina 6
En lo dia del senyor 31 de febrer de lo any de nostre senyor de 1764 lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny ha avançat pel camí e m'ha deixat reposant en lo campament, puig ja no em veia en cor de caminar. Sento com les forces em flaqueixen e escric aquest diari sense saber si mai podrà ser llexit, puig no sé si sortirem d'eixa cova. Lo ca Frau xeu al meu costat puig també està cansat et e lligat lo meu diari al seu coll, puig sembla ser lo membre més ferm de l'expedició.
Fa unes hores ha tornat lo vailet del xato, de qui tota la xent deia si n'era un xic mancat de seny, e demostrà amb eixa espedició que no n'era pas macat de seny e m'ha dit que ha trobat un extrany laberint. Ha intentat fer-me llevar mes noto que em fallen les forçes i m'apresso a escriure aquestes linees abans no, creui el límit de la... del... de... lo ca Frau, amic fidel de Josep Vicens Foix de Terralta... quiet Frau!...