Dimoni's Park
Nota: 5 Estat:A mig fer	Tipus: Text Teatral Ref:Troca
Comentari: Poc a poc i bona lletra Dades:

Welcome to Dimoni's Park
Prefaci: Els manaments de la llei de Déu
(En escena, el cim d'una muntanya, representat per una gran roca. En un cantó una màquina de tabac, a ser possible, en penombra. A l'altre un arbust. Llum tenue, filtrada amb marró. Ciclorama amb cel blau i llum roja a sota. Vent. Ocellets?)
(Ha d'apareixer una mà fent grans esforços per agafar-se a la roca. Finalment troba un punt ferm. S'amaga i torna a sortir amb un mosquetó i una corda que lligarà a la roca. A continuació i amb certa seguretat, però molt cansat, apareix Moises, vestit amb una tunica blanca, però amb arnés, casc de seguretat i bosseta de magnesi. Es situa i mira a dreta i esquerra, observant el gran paisatge que se li obre als seus peus. Agafa aire i respira fons abans de parlar. P.D. Moises podria portar una gran barba llarga. Evidentment tant llarga com per un cop situat estar una estona estirant-la al llarg del precipici.)

Moises- He fet el cim. És sens dubte en aquests moments en que un home s'adona de que és petit i insignificant, i que la creació del senyor és gegant, titanica, inmensa. (Agafa un roc de terra) Abans cap home arribés aquí dalt, aquesta pedra, sense vida, sense esperit, ja poblava els cims i les alçades. Que és un home al costat d'aquesta pedra? Res!!! Quants milions d'anys han calgut perquè l'home arribi aquí dalt, mentre que aquesta pedra petita i insignificant ha demostrat, amb orgull de pedra, que sense cap esforç no tant sols hi està sinó que també s'hi pot mantenir tant de temps com vulgui. Quan de temps ha viscut l'home en l'ignorancia, creient-se un ésser perfecte, sense veure que un mineral és tant i tant superior a ell. Oh senyor, que gran que és el teu regne. Que magnanim que ets. Que inexcrutables que son els teus designis. Que tonto que és aquest discurs!

(Després de tot això, molt pompant i torbador, descobreix la màquina de tabac i s'hi acosta, completament indiferent al discurs que acava de fer, tot llençant la pedra pel precipici on a pujat. Evidentment que la màquina no cal que tingui forma de màquina, ni tant sols que sigui feta de planxa. Podria ser una roca.)

Moises-Veus que bé

( Moises treu unes monedes, les inserta i pitja la màquina. Aquesta dóna una caixa de cigarretes mentre diu l'habitual )

Màquina-Su tabaco gràcias.
Moises- Sempre m'ha de passar igual. Ara no tinc foc. (Mira avall) Dos-mil cinc cents metres. Qualsevol els demana foc. Ara que per provar-ho... (Cridant) Eo! Algú té foc? Foc! Aaron! Que tens foc?... No em senten... (Crida cap a sala) Algú té foc?
(Un tro i un llamp. Efectes i efectius a gogo. Evidentment és l'entrada de Déu. Aquí hi posa que el matoll cremava amb un foc extrany. Evidentment podeu intentar copiar l'escena de la Century Fox, però això va en funció del pressupost. Jo proposo que surtin un parell de persones amb miralls i facin la rateta al públic amb un parell de rokets que els enfocaran de davant, semblant talment espurnes de llum.)
Déu(En OFF)- Moisès! He sentit el teu crit desesperat reclamant a grans clams la llum que ha d'il·luminar el teu poble. (Moisès fa que no amb el cap com volent desfer el malentès). Ja fa temps que vaig prometre que us guiaria pel camí de la veritat i ha arribat l'hora de fer-ho!
Moisès- Hi deu haver un malentés, perquè jo no sé qui és vostè, i és clar...
Déu- Jo sóc el qui sóc. Però no sóc soc ni soc cec. Ni en cap cap cap que Déu deu deu!
Moisès- I jo un alpinista qualsevol. Sense més afany que el de...
Déu- Vols estar d'una vegada pels fets, home. (Evidentment una mica mosca) Espero que la versió cinematogràfica faci més lluït el moment, perquè tu no hi poses pas res de la teva part.
Moisès- I que vol que faci?
Déu- Faràs arribar aquests manaments al teu poble, manaments que respectareu i que us faràn més bons, més sants i més savis. Escolta'm bé: 1. No per molt matinar llustreja més aviat. 2. A qui matina deu l'anima. 3. Quan les barves del teu veí vegis tallar, possa les teves a remullar. 4. Gos patinador, merderada que trepitjo 5. En mantas colchas i juegos de cama, la mallorquina tiene fama. 6. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. 7. A wan va baluwa balan ban wu 8. Penso, a les hores punta 9. Tres trists tigres menjaven gra d'un graner. 10 Tinc tanta son que a les cinc tinc son. I perquè no els oblidis els gravo i inscric en aquestes dues lloses de marbre que respectareu i de les quals traureu bon profit. Apa, a reveure i que Alà sigui amb tu. (Dues lloses a forma de taules de la llei baixen del cel volant)
Moisès- Vaja una que m'acaba de caure, amb la tonteria. Es que ningú tenia foc? (passa un personatge vestit de negre i n'hi ofereix. Marxa.) Ah gràcies. Bé vaja, ja m'explicaràs tu com faig arribar això fins allà baix. (Es posa les taules entre cames) També em podria haver enviat un E-Mail. ( es prepara per baixar i en un mal moviment li cauen les taules. Soroll de trencadissa) Ui que xungo. Ja em diràs tu que faig jo ara per arreglar això. I si n'hi demano una còpia? (Assajant) És que quan he arribat a baix, estaven tots de farra i amb el mal rollo les he partit per imposar-me... No... No queda bé. Mira, millor me n'invento unes jo i quan arribo al campament les escric i així m'estalvio el pes del pedrot. Ben pensat tu.
(Moisès fa una passa al buit i evidentment no cau perquè hi ha l'escenari, tot i que haguém pogut fer creure que hi ha un precipici. Es gira vers al públic i pitja un botó imaginari. Es tanca la porta de l'asençor (poden entrar dos persones amb dues cametes negres, per cada banda simulant-les) i marxa. Evidentment tot ha d'anar sobre un seguit de sons d'ascençor)

2 Introducció: Allò que tal vegada s'esdevingué.
(Aquesta intro és en Off, i pot ser gravada. Jo proposaria que fessim un desplegament mulitmedia i la gravessim amb video o en fessim un audiovisual potent, el qual servirà perquè els actors es relaxin tot just començar l'obra. També és podrien fer ombres xineses, interpretar amb mímica o semblant, però m'agrada més l'idea primera.)(Ah si, i molts quartos, que es vegi que hi ha pela.)
(Les imatges que s'esdevindran s'han de buscar que tinguin realció amb el text. Es podria deixar el text a les fosques, però sería una mica massa llarg. L'interessant és que les imatges siguin una mica paranòiques. Quadres clàssics, material d'arxiu, Diaris, imatges, icones, i quadres plàstics o fotogràfies de grup. Endavant amb l'imaginació)
OFF: AIXÍ FOU I AIXÍ ESDEVINGUÉ, I AIXÍ QUEDÀ ESCRIT. I a partir del moment en que Déu va crear les lleis de deu, i mitjançant una complexa forma matematico-lògica, també es van crear els pecats. Pecats, evidentment, correctament tipificats i amb càstigs i penitencies, però que evidenciaven una mancança. Calia crear un escamot celestial que vigilés i informés de tots els moviments i malifetes que hom pogués cometre. També caldria crear una zona de càstig, amb funcionariat específic destinat a la contenció dels pecadors. Si a tot això li sumem els informes d'arquitectes, els dels tècnics en rendiments i els impostos inherents, obtindrem una suma total que ocasionaria un forat econòmic de difícil contenció i que Déu va haver de resoldre de forma enginyosa. Va recordar que feia milers d'anys els homes havien tingut un afer amb un grup integrista liderat per una serp i va pensar en donar-los la concessió dels inferns o Institucions No Financiades Estrategicament Referides a Negligencies Socials. La serp no va tardar a associar-se i muntar la Poma S.I. juntament amb un grapat d'essers que Deu tenia a l'atur. Així van aparèixer la supèrvia, l'avarícia, la luxúria, la gola, la ira, l'enveja i la peresa.
Inicialment la cosa se il va escapar una mica de les mans a l'Inombrable, ocasionant com a resultat grans enfrentaments i titàniques lluites per aconseguir les ànimes dels homes. Amb els anys, però, les coses es van establilitzar gràcies a la llei de la Balança econòmica i La Poma Societat Infernal va esdevenir una macroempresa lider en el seu sector amb grans èxits en el camp del pecat com les guerres, la política, els gangsters, l'IVA, els virus, o els espinacs.

Capitol 1: Alguna cosa es cou
(Finalment ja som a l'infern. Cova simple i fosca. Anagrama de la Poma S.I. Molta remor. Molt merder. Activitat Frenètica. Sona maquinaria pesada, mais i encluses. Els dimonis es creuen a gran velocitat. S'aturen i comenten per tornar a emprendre la marxa. Fums i llums i molta Pasta)
Dimoni 1: És Veritat?
Dimoni 2: Si, si, totes les informacions convergeixen cap al mateix punt. L'anunciació es farà avui...
Dimoni 1: Doncs com després de tota la feinada, l'anunci es porti a terme, aquí baix rodaran banyes.
Dimoni 2: Oh, i espera't que segur que canviaran moltes coses.
(Entra un dimoni amb uns papers a la mà)
Dimoni 3: Els estudis diuen que tenint en compte els astres, la cosa podria esdevenir-se cap allà les set, quarts de vuit.
Dimoni 1: Així... És definitiu?
Dimoin 3:(molt taxatiu) Si és definitiu.
Dimoni 2:Redimonis
(Música de terror per l'arribada de Satanàs acompanyat de Lucifer. Vindran amb un o dos guardaespatlles, dimonis evidentment. Entraran fent un petit paseillo, intentant fer el màxim de recorregut, però molt decidits i taxatius. S'aturen a mitja escena. Satanàs mira extranyat als seus costats i fa un gest indicant el seu ull i la resta dels dimonis. Automàticament els tres dimonis s'ajupen, com inclinant-se davant el líder, i aguantaran la postura fins que un troba la lentilla que li ha caigut a Satanàs.)
Lucifer: Negres núvols de tempesta anuncien l'arribada de l'hora darrera. Els crits del corb m'han advertit que caldrà que esmerem tots els nostres esforços lluitant amb la nova prova a que Déu ens vol sotmetre. Camarades, fa més de cinc mil anys que aquesta empresa funciona. Cinc mil anys d'esforços i de patimens, d'alegries i de derrotes, però cinc mil anys ben bons. I ara, per una caparrada de l'inombrable ves a saber com acabarem.
Dimoni 2: Més... Sabem alguna cosa del que ell vol anunciar.
Lucifer: Sabem el que tothom sap. Que avui s'aparaixerà a l'humanitat per fer efectius els nous manaments. No sabem ni on, ni quan, ni com. Hi ha alguna novetat per aquí
Dimoni 3: Segons un estudi realitzat per l'equip de càlculs de possibilitats, tenint en compte que avui és lluna plena, que el sol passa per LLeó i que a la tele fan una pel·licula de la Sara Montiel, l'anunci s'hauria de fer entre les 19:00 i les 19:15.
Dimoni 2: Maldiable, si això és ara!
Satanàs: Satanàs vol parlar
Tots: Parleu ho senyor!
Satanàs: Si de cas que algú posi la tele, a veure si hi diuen alguna cosa...
(Els tres dimonis surten disparats a dreta i esquerra fins que Lucifer els atura)
Lucifer: Però que feu, inconcients. La fosca nit que s'acosta no permet que estiguem fent l'orni. El musol ha udolat tres cops, tres vegades la serp a escupit, tres angles té un triangle. Si no càlculem tots els nostres moviments, mals auguris s'acosten.
Satanàs: Satanàs vol parlar
Tots: Parleu ho senyor:
Satanàs: Vols dir-me que no et sembla bé posar les noticies?
Lucifer: Nómés vull dir que em sembla bé, però que els arbres no ens deixen veure el bosc, la televisió no és, sinó, un invent complexe, amb funcionament complexe, i no és obrar amb profit organitzar aquests batibulls per trobar-la.
Satanàs: Satanàs no enten
Tots: No enteneu ho senyor.
(Lucifer treu un comanament a distància i després de pitjar un botó cau una televisió del cel. Automàticament s'engega l'emisió. Els dimonis prenen seient, com si d'una obra de teatre es tractés, crispetes i rialles mentres en pantalla apareix l'anagrama d'alguna cadena. Un anunci? De cop es talla l'emisió per donar pas a Notícies celestials. )
TV OFF: Seguidament i tal com se'ls va anunciar anteriorment, donem pas al missatge que Deu, vostre senyor, vol fer arribar a tots els pobles civilitzats de la terra. Evidentment aquesta informació es cabdal i les noves que es comunicaran seràn d'inmediata aplicació, sense exepcions. Aquells que no acompleixin aquests nous manaments de la llei de Déu, cauran en pecat i aniran a l'infern.
Dimonis : Bieeeeeen! hem sortit a la tele ( Fan gatzara tot cantant, hem sortit a la tele, hem sortit a la tele... fins que la televisió els atura)
TVOFF: Ja està bé, no? (Els dimonis es disculpen) Que no pensem passar el missatge més d'un cop. Agafeu llapís i paper per apuntar...
(Els dimonis va a aixecar-se quan parla Lucifer)
Lucifer: Tranquils companys, ho estem gravant en video.
TVOFF: I ara passem la conecció al nostre estudi celestial principal on Déu ens espera.
(Apareix deu en imatge jugant a la Game-boy. Evidentment quan veu que l'estan enfocant l'amaga i es dirigeix a l'audencia.)
Déu: Fills meus. M'adreço a vosatres en aquests dies de Pau i Felicitat per desitjar-vos un bon Nadal i Feliç..... No no, aquest no era el discurs. Bé és igual. Jo sóc Déu, pare, fill i esperit sant, tots tres en un i un per tots, puig era una oferta del Pica Gramanet. Ja fa temps que tenia ganes de parlar-vos, doncs veig amb gran pena que les ovelles que fins ara es guiaven pel camí, si bé no n'han sortit no han tingut pas problemes a fer camí nou i a desviar-se per autopistes i carreteres de doble sentit. Heu jugat amb les meves lleis i les heu respectat només en la mesura que us ha semblat correcte. Però això s'ha acabat. He decidit d'enviar-vos les noves lleis de Déu molt més concretades i definides. I ara veurem qui és el xulo que se les salta. Per xulo jo. Nen porta'm la llista (Apareix Jesús molt Hippie i dient "Bon rollo, Pau en el món, Bon rollo" i portant una llista al seu pare.) Mare de Déu!
Maria en OFF: Vols res?
Déu: No, no, només parlava per parlar.
Jesús: Tius, tius, us heu d'estimar els uns als altres i passar de mals rollos.
Déu: Nen, ves a jugar amb el colomí.
Jesús: Amb aquell pajaru? Si és que flipes tiu..
Déu: Com anava dient, aquí hi ha la nova llista dels pecats. Però abans passem a publicitat...
Dimonis: Jo quin rollo.
Pallús: Senyor, senyor, que segons m'han informat es possible que breument Deu faci ús de la televisió per informar de les noves lleis de Déu, i que caldria estar a punt.
Lucifer: Deu vegades trepitgis tifa de vaca encara no veuràs merda. Déu vegades et fiquin el dit a l'ull sentiràs res, deu vegades et tallessin el coll encara xerraries.
Pallús: Senyor, no entenc.
Lucifer: Maldestre, fixa't amb els teus companys, ja fa estona que miren l'emisió que rebem via satel·lit.
Dimoni: Senyor, senyor, quin és el nostre numero de Visa?
Lucifer: Com?
Dimoni: Si. Per trucar a la tenda a casa. És que hi ha una oferta molt bona de torradores elèctriques...
Lucifer: Que? Sóm a l'infern, la temperatura ambient supera els 120º. La flama de les calderes crema a uns mil cinc-cents graus, i el foc etern puja a més d'un milió de graus. I tu em vens amb torradores elèctriques?
Dimoni: Si, és que la que tenim esta xunga. Miri, miri, Damidocles, ensenya-li com està la torradora...
Dimoni 2: Senyor, miri, miri...
Televisió : I seguidament i despres d'aquest tall publicitari passarem a donar la llista dels manaments: Manament nº1:No s'ha...
(En aquest moment Damidocles ha endollat la torradora i la mostra a Lucifer amb el temps just de provocar un creuament elèctric que deixa l'infern a les fosques i la televisió apagada.)
Tots a cor: La Tele

Capitol 2: Renovar-se o morir.
(Despatx infernal. Molt clàssic. Satanàs d'esquena al públic amb una butaca que es pugui girar. Música clàssica infernal. Poca llum. Satanàs es gira i queda cara al públic. LLum de sota la taula donant-li un aspecte infernal i tètric. Riu. Riure diabòlic i llarg, que si no l'obra s'acaba de seguida. Després monologa)
Sata- Vol guerra? Tindrà guerra. (Riu) Si la guerra la vaig inventar jo un dia que anava borratxo... Sembla mentida que amb tant de temps que ens coneixem encara es pensi que ens pot deixar en ridicul. Si no pot amb nosaltres... Aquest cop acabarem amb ell Per les meves banyes de brau que acabem amb ell. (Cridant amunt) Posa't xulo si tens raons!!!!
(Apareix St. Gabriel com sempre fa, d'alguna forma espectacular)
St. Gabriel- Agenolla't Xulo piscines. Agenolla't davant el missatger de Déu. Abaixa el cap davant el poder absolut dels cels que...
(En aquest moment Satanàs prem un botó que té sobre la taula amb un cop de puny i l'arcangel marxa per un dels següents sistemes.
-És descomposat per un raig còsmic que el converteix en milers de microparticules que es perden en l'inmensitat de l'univers.(Solució una mica cara però molt espectacular)
-Entren els dos guardespatlles de l'escena anterior i se l'enduen davant les seves queixes i tractant-lo com si fos un boig qualsevol.
-S'obre una trampa al terra i cau a l'estil Mortadel·lo i Filemó
-Altres sistemes no s'han de desestimar en funció del pressupost, l'inventiva o la capacitat dels teatres i actors.)
Sata-Començo a estar una mica mosca amb les intervencions divines a l'estil Folch i Torres. Per xulo jo, home, a veure si es pensa que cada vegada que ens envia un angelet li hem de riure les gràcies.(Escarneix) Oh senyor que magnanim que sou... Ara veurà. (Cridant) Apareixeu oh Lucifer, davant meu inmediatament.
(Petardo de fum i aparició de Lucifer estossegant)
Lucifer- Sento remor de tempesta, sento els crits de les bèsties infernals, sento el terrabastall dels volcans en erupció, sento...
Satanàs- I com no deixis de dir tonteries em sentiràs.
Lucifer- Ah! Eh... Ho sento.
Satanàs- Finalment m'han fet arribar els nous pecats que l'innombrable ha dictat. I és evident que tindrem que adaptar-nos als canvis que això suposarà.
Lucifer- I això vol dir?
Satanàs-Renovar-se o morir.
Lucifer- Però si som inmortals...
Satanàs- Doncs ens renovarem. Caldrà noves idees, noves ments, nous elements disposats a donar un tomb a la nostra nau i enfilar amb bon rumb els nous objectius.
Lucifer- Nous plantejaments.
Satanàs- Idees fresques
Lucifer- Propostes arriscades.
Satanàs- Personal responsable i eficient.
Lucifer- D'acord amb la nova època, que ens toca viure
Satanàs- Ens haurem d'adaptar al marketing.
Lucifer- I farem samarretes i es vendran com a xurros. I també podrem fer gorres... i bosses de viatge, i encenedors, i bolis, i roba interior, i ...(Evidentment s'han anat animant més del compte i Lucifer s'ha disparat. Satanàs se li acosta i li fot un clatellot.)
Satanàs- Vols deixar de dir tonteries i posar-te mans a la feina...
Lucifer- Si, si, es clar. (marxa. Torna) Perdò senyor... Que he de fer?
Satanàs- Ens cal un equip nou. Gent amb ganes de fotre canya. Ves, puja a la terra i busca entre els estudiants universitaris aquells que estiguin disposats a acceptar aquesta nova croada...
Lucifer- Estudiants universitaris? Que voleu dir? entre els estudiants d'història i els de Filosofia?
Satanàs- Burro. Ets més curt que un resum de les instruccions d'una fregona. Estudiants d'economiques. Estudiants de Biologia. Estudiants de Quimica. Estudiants de ciencies de l'informació... I fins i tot els de teatre.
Lucifer- No, els de teatre no!

Capitol 3: L'amor de Fu i Macedonia.
(Ens trobem al llimb. LLum molt clara. Un banc amb gent esperant, tot llegint el diari. Una senyora podria fer mitja i tenir metres i metres de bufanda. Pensar altres gags visuals. Una taula amb més gent, jugant al trivial o al monopoli. Ha de representar que fa anys que esperen. Dos cartells, un a l'esquerra senyalant amunt i cap a l'esquerra on diu "Heven" i l'altre a la dreta, senyalant a la dreta i avall i on es llegeix "Hell".)
(Entra un personatge per l'esquerra, humà, cap cot i una mica desolat. De cop reacciona i es gira vers el lloc d'on vé tot exclamant)
Persona- Escolti, i aquella vegada que estava mirant un formiguer al pati de casa? Jo hagués pogut matar totes les formigues en aquell moment i vaig esdevenir magnanim i els vaig perdonar la vida. He? Això podria estar bé no?
(Entra Macedonia mirant una carpeta i força indiferent a això que li acaben de dir:)
Macedonia- Si, però segons em consta, si no les va matar va ser perquè en aquell moment començaven el futbol a la tele i tenia tanta pressa per veure'l que va deixar-les. A més, en contrapartida hi ha la matança de mosques que va fer dos dies més tard amb un sprai de DDT.
Persona-Home, no voldra dir-me que sóc dolent per matar quatre mosques...
Macedonia- Home, no voldrà dir-me que és bo només per salvar quatre formigues... A més consta al meu informe que en realitat van ser disset les mosques mortes. Hem sap greu però haurà d'esperar-se una estona més tot reflexionant sobre la seva vida. Si de cas li concedeixo una propera cita per d'aquí, posem... tres anys?
Persona-Tres anys més?
Macedonia- Home, la darrera citació va ser va dos anys, i l'únic que ha recordat va ser l'intent de furt no realitzat als grans magatzems i el tornar el llibre de Quim Monzó al seu cunyat abans de morir-se. Ha! si, i les formigues.
(L'home finalment assenteix i recupera el seu seient. Macedonia gira full i crida un nom)
Macedonia-Seguent revisió: Joaquima Samarra i Botiflull
(Una senyora s'aixeca molt contenta i marxa cap a la zona d'on venia l'altre senyor. En aquest moment Macedonia va per seguir-la però sent un crit retrunyent que vé dels inferns. Si acosta tota encuriosida i apareix Fu fent-li un espant)
Macedonia-Ah!
Fu- T'has espantat!
Macedonia-No, no m'he espantat.
Fu-(Fent cantarella)-Siii t'he fet por, t'he fet por...
Macedonia-(Molt infantil)-No, no m'has fet por, el que passa és que no m'ho esperava.
Fu- No t'he fet por?
Macedonia-No. A mi no em fan por les teves animalades.
Fu-(Desilusionant-se molt)-Ja ho sabia, mai serviré per això... No si quan el patró em diu que sóc un inútil, ja té raó, ja...
Macedonia-(Entendrint-se)-Au va, no et posis així, una mica de por si que me n'has fet...
Fu- No és veritat, ho dius només per consolar-me. En realitat no t'ha fet gens de por i jo sóc un inútil.
Macedonia-Va, no siguis tant dur amb tu mateix. Tu vals, el que passa és que encara et falta practicar una mica...
Fu- Es que jo et veig tant professional i tant de guais, i jo, en canvi, sense feina, sense futur i sense res...
Macedonia-Ja tens els resultats de l'examen de tortura?
Fu- Si. Però m'han tornat a tombar...
Macedonia-No pot ser! Si havies estudiat un munt.
Fu- Ja, però és que han començat a preguntar sobre les tortures psicològiques i la televisió, i jo només m'havia llegit el tema per sobre. Malament no ho he fet, però, es clar, la penya anava molt preparada i jo he quedat com un no res...
Macedonia- Has de preparar-te millor tots els temes moderns.
Fu- Si ho havia fet, ja veuràs, pregunta'm sobre la descomposició de parts del cos utilitzant energia atòmica...
Macedonia- Si, si, d'acord. Si jo et crec...
Fu- (Canviant radicalment i tornant-se molt mimós)- Aquesta nit només he pensat amb tu...
Macedonia- (Enfadada)Home, que vé, tema: tortures, pensament: jo...
Fu-No, tonta, vull dir que quan no estudiava tortures, pensava en tu...
Macedonia- (Enfadada però tendre) I que pensaves?
Fu-No se, coses... Pensava en que tu eres una diable i ens trobavem a les calderes d'en Peter Botle, i estavem junts... I que jo era un àngel i volàvem i flipavem d'estar l'un amb l'altre...
Macedonia-Fu... M'estimes?
Fu- Si.
Macedonia-Vull sentir-to dir...
Fu- Si dona...
Macedonia-Però mai no m'ho dius...
Fu-(Tipicament i molt despreocupat)-T'estimo molt...
Macedonia-No. Així no. Vull que m'ho diguis bé.
Fu- No es veritat Angel d'amor, que en aquesta reclosa ......... més plena la lluna brilla i hom respira millor...
Macedonia-(Que s'aixeca enfadada i dóna un cop a Fu que el fa caure)-Ja està bé. Ja fa dies que sospito que no m'estimes. Fa dies que jo penso amb tu, però penso coses. Coses lletges. Coses que si les penses un humà el farien anar de dret a l'Infern perquè no està bé ni pensar que es poden pensar. I jo penso.
Fu-Que?
Macedonia- No. No es pot dir el que penso.
Fu- Macedonia, no t'enfadis. Sé que això nostre no és corrent. El nostre amor no es gens viable. Tu i jo hauríem d'estar enfrontats enlloc d'esdevenir amants. Per això la nostra relació és tant caòtica. L'altre dia vaig sentir a un psicòleg explicant un cas com el nostre i no vaig entendre res, però era molt complicat. I jo t'estim. Però no tinc un lloc fixe on obrar, i tu, treballant a marxes forçades, i la nostra relació, que no està bé, i que si algú la descobrís, que passaria? Si els meus companys sabessin que m'entenc amb un àngel el més probable és que m'acusessin i em fessin presentar davant del gran jurat, que després d'estudiar el meu cas, resoldrien que sóc culpable d'un gran pecat i he d'anar a l'infern. Però jo ja hi sóc a l'infern i per això que pecar ha d'estar ben vist, però si està ben vist, aleshores ja no és pecat i jo em faig un embolic tant gran que no fa més que donar voltes i voltes al meu cap.
Macedonia- Ja ho sé Fu. O et penses que a mi no em passa el mateix. Tu imagina't que el Deu pare sabés que té un àngel que és de l'altre vorera. Com s'ho agafaria. Però que vols fer-hi ells diuen que si ens hem d'estimar tots i bon rotllo i amor lliure, però jo no ho veig gens clar. A mi no em va aquest rol, que vols que t'hi digui. I a mi qui m'agrada ets tu.
(S'abracen)
(Apareix la persona que ha entrat fa un moment per la dreta i els crida)
Senyora-Escolti senyoreta, que en té per molt? Es que jo voldria comentar-li quatre coses que em semblen importants, i...
Macedonia- Si, ja vinc, ja vinc...
Fu-Pensaràs amb mi?
Macedonia-Si. Pensaré amb tu. I tu, pensaràs amb mi?
Fu-I un rave.
(Macedonia sorpresa busca una explicació a la darrera frase de Fu.)
Fu-Que t'he fet por?
Macedonia-Gamarús. (Se'n va)
(Fu treu una flor)
Fu-Li he fet por? No, no li he fet por. Li he fet por? No, no li he fet por...
(Fosc.)

Capitol 4: El càsting.
Un nou despatx. Aquest, més tipus plató de teatre i destinat a fer les proves de càsting. En escena, una persona vestida estrafolariament, i estaria molt bé que hi hagués un dimoni controlant l'acció i satanàs a contra llum a la part del darrera, com si volgués quedar a la penombra. Inclús fent ombres xineses.)
Assesor-( com si ja portés una estona de xerrera)... està clar, doncs, que el nou prototipus de dimoni cal buscar-lo dins el model clean & sharp, que és l'estil que està triomfant actualment sobre la capa de la terra. Clean & Sharp "aposta" per una estètica clara i neta, definida per uns trets molt pràctics i sense carregaments ni peces innecessàries. Per això les banyes s'han reduït de tamany, el cabell es porta curt o trenat, la capa l'hem reduïda fins a deixar-la com una mitja capa o capelina, estalviant així les famoses puntes de capa brutes producte d'anar-les arrossegant per terra, el vestit s'ha millorat pel que fa als teixits, que s'adapten molt més al cos del dimoni, marcant així la seva silueta temptadora, definida amb colors més foscs com ara el granate o el negre. El pantaló es porta fins a mitja cama, donant així un aspecte més esportiu i pràctic, i eliminant el terrible "cama d'elefant" que fins ara havien lluït els seus servents, i les botes es canviaran de les acabades en punxa a les militars, que donen més versatilitat de moviments i han estat més provades. Aquest és el nou model de dimoni 2000 que ha d'exterminar amb el mercat utilitzat fins ara.
( En acabar tancarà una vareta i esperarà el veredicte.)
Sata- Aquest dimoni es boig!!! Com pretén que jo faci sortir els meus soldats així? Mes que dimonis semblaran Drac Queens.
Tècnic- Però no l'ha arribat a convèncer gens?
Sata-Que si no m'ha convençut. He estat a punt de dir-li que si, si no fos que a darrera hora m'he adonat que això era una bogeria.
Tècnic- Doncs ara imagineu-lo infiltrat discretament en algun departament de moda jove, o ficat dins algun despatx d'uniformació d'algun cos de l'estat. Seria terrible. Ja m'imagino el canvi de guàrdia del palau Anglès a ritme de samba o la policia muntada del Canadà enfilada dalt de cavalls de plàstic...
Sata- Que voleu dir? Que tot això no era la presentació del vestuari dels diables.
Tècnic- I ara. Armando Vespres estava estudiant a la universitat de Relacions Publiques i s'ha interessat molt per el nostre projecte. És un dels nous possibles pecats a presentar.
Sata- (Riu)- Si, si, si... M'agrada. Queda acceptat.
Tècnic- Acceptat. Següent.
(Armando marxa i entra un nou personatge, vestit amb americana i corbata. Portarà un maletí negre tipus executiu.)
Tècnic- Nom.
Antonio-Antonio Morales Conejera.
Tècnic- Especialitat
Antonio- Inspector d'Hisenda.
Sata- (Riu)- Si, si, si... M'agrada. Queda acceptat.
Tècnic- Però i les proves?
Sata- Ah, si, es veritat, però amb una especialitat així, vols dir que caldrà?
Tècnic- Sempre calen. Vostè, quin interès podem tenir en la seva persona de cara al nostre nou projecte.
Antonio- Durant un anys he estat controlant les comptes i els informes de milions d'empreses, algunes de legals i altres de terriblement il·legals. La meva proposta és la següent: Totes aquelles que estafin, enganyin, enredin, explotin i menteixin, no seran mai descobertes. Desviaré els seus informes i sempre obtindran resultats positius. Que han estafat tres-cents milions? Jo no he vist res, bé prou que ho pagaran després. En canvi aquelles empreses legals, aquelles que hauran oblidat alguna factureta o un document, les vigilaré, buscaré el seu punt dèbil, les temptaré a cometre frau, sense que es pensin que jo n'estic assabentat i quan cometin el delicte, xas! Inexplicablement un informe arribarà al meu cap explicant amb pèls i senyals tot l'ocorregut.
Tècnic- Això és terrible.
Sata- Si, si, si, m'agrada. M'agrada molt, es terrorífic. Es demolidor
Antonio- Bé, es clar, abans d'agafar la feina voldria parlar dels honoraris...
Sata- Com?
Tècnic- Bé, bé, això ja ho discutirem més tard...
Antonio- Mirin, comprendran que no puc desaprofitar una ocasió com aquesta, en presencia del cap suprem, per deixar un tema a l'aire com ara bé el meu sou.
Sata-Demani el que vulgui...
Antonio- Jo entenc que fent un càlcul de la rendibilitat de la meva feina, sumant i traient i tot plegat, això hauria de ratllar els dos quilos al mes, a part de dietes, cotxe, viatges, visa per despeses, vestuari, pagaments a contactes i vicis...(a mesura que ha anat afegint conceptes, li ha anat agafant vergonya.)
Tècnic- No sé si ens podrem permetre aquesta suma...(escapant-se-li el riure.)
Sata- No m'agrada perdre el temps en petiteses. Que siguin quatre quilets. Però vull resultats!
Antonio- Quatre quilos!!!( Primer s'emociona, però recobra ràpidament el sentit i treu una calculadora on fa càlculs, per exclamar a continuació)- Bé, em sembla correcte, però tres hauran de ser en negre.
Tècnic- Bé, bé, que passi el següent.
(Marxa aquest per donar entrada a un heavy molt pelut, molt penjat i amb guitarra elèctrica.)
Tècnic- Nom?
Curro- Curro Canrol
Tècnic- No, nom real...
Curro- Ah, vale, vale, Francisco Càndido Navarra. Curro pals kulegas...
Tècnic- Especialitat
Curro- Ein?
Tècnic- Que què sap fer?
Curro- Ah, vale, vale. Pue la bandurria. Jo li foto canya a la bandurria. Domino tope.
Sata- No entenc quin pot ser l'interès que desperta aquest jove en la nostra nova empresa...
(Curro descobreix a Satanàs i comença a al-lucinar)
Curro- Hosti, tiu, tu filipes no...
Tècnic- La nostra idea inicial és tallar-li es cabells, fer-li un rentat general i a partir d'aquí introduir-lo d'infiltrat a la coral de l'abadia de Montserrat amb l'intenció de que canti el Virolai, i quan menys s'ho esperin...
Sata- Quan menys s'ho esperin que?
Tècnic- Surt ell i els fot un recital.
Sata- No comprenc. Si m'haguessis portat el Perales o el Jesulin ho comprendria, però aquest jove no veig que pugui fer desafinar massa la coral...
Tècnic- Si, es que no l'ha vist cantar. Esperis que li faci una demostració.
Curro- Pero que collons me fotut per al·lucinar així? (Busca entre pastilles, petas i demés)
Tècnic- Curro...
Curro- Aquesta cosa. Segur que està adulterada...
Tècnic- Curro!
Curro- Ah! Si? Que?
Tècnic- Pot fer-nos una demostració del que fa.
Curro- Ah, si, mirin, se n'agafa un d'aquests i... (s'empassa una de les pastilles)
Tècnic- No em referia a això, si no a la guitarra.
Curro- Guau, continuo igual. Això es total.
Tècnic- La bandurria!!!
Curro- Si, si, la bandurria. La bandurria!!! A guan, a txu, a guan, txu, tri, for...
( a partir d'aquí comença a tocar una peça heavy metal o death o el que el director consideri més oportú. Pot cantar a sobre o cridar. Mentre Satanàs intenta, endebades, aconseguir que ho deixi. El tècnic també li ho demana. Ell ni se n'entera i segueix tocant. Quan ja es fa insuportable el tècnic estira de la cadena i el músic desapareix per la trampa del terra (Estudiar altres possibilitats) Mentre es fa un fosc . Ràpidament es tornarà a fer clar (potser només als dos punts de Satanàs i el tècnic) On se'ls veurà amb dues bosses de gel al cap i partint-se una aspirina. )
Tècnic- No em negarà que es genial.
Sata- Si, però el proper cop en tindré prou amb un vídeo... Per cert, queda molta gent?
Tècnic- Dos polítics, un empresari anti-ecològic, tres professors de matemàtiques i un cantant líric. Ah, i un àngel que va ser expulsat l'altre dia per fer trampes jugant al bingo.
Sata- Doncs si de cas, ho deixem per un altre dia, que jo no crec poder aguantar mes...
(Amdós fan que si amb el cap mentre es fa un fosc.)

 
Capítol 5: Les velles glòries mai no moren

(Cova infernal però amb llums. En aquesta ocasió apareixen en escena els pecats capitals. La Peresa hauria d'estar clapant en una gandula o una hamaca en un cantó. A l'altre la gola entaulada, tot sopant alguna cosa. La luxúria ha de començar el quadre fent un ball súper provocatiu; potser un mig streaptse o cantant a l'estil Marilin. Més que una bona coreografia ha de ser alguna cosa molt provocativa, sense haver de ser per força exagerada, que si no, no podrem deixar entrar els nens i perdrem un grup potencialment actiu dins el públic.)
(Acabem amb aplaudiments per part dels altres sis pecats...)
Tots-Bé, molt bé. Felicitats. Bravo. Genial. (Xiulets) "Porque és una chica exelente...
Luxuria- Us ha agradat?
Tots despistats- Si.
Luxuria- Us ha excitat?
Tots a cor -SIIIIIII!!!
Luxuria- Doncs a ell no! (Arrenca a plorar) Diu que és antiquat, que ja no es porta. L'hi he fet igual que aquí. (Sanglotant) Però ensenyant fins i tot una mica més de cuixa he! I en acabar m'ha mirat fixament als ulls i m'ha dit (Imitant-lo) Es que no has llegit la darrera circular o que? Em de renovar-nos! (Normal) I jo que li contesto: Doncs per això mateix, aquesta dansa es provocativa d'allò més, i segur que tothom caurà el la temptació i... -Però que t'empatolles!- M'ha contestat -Com vols que aquesta cosa faci caure algú en la temptació? El que volen ara els humans és marro! Que no has vist la programació de canal pus del divendres a la nit? Au, oblida aquest carquinyoli de dansa i prepara'm alguna cosa ben feta...
(un parell van a consolar-lo mentre l'avarícia ensenya un maletí)
Enveja-Això no es res. Sabeu que hi duc aquí?
(Tots es van girant per veure el maletí tancat.)
Tots despistats- No.
Gola- Jo si. Un maletí
Enveja- No tonto. Vull dir que duc dins el maletí.
Tots- No.
Enveja- (Temptadora)- Voleu saber-ho?
Tots a cor- SI!!!
Enveja-(Després de jugar a obrir o no obrir el maletí per mantenir l'incògnit en un moviment ràpid l'obre per mostrar un impressionant collar de diamants (Si el pressupost no arriba pot ser amb vidres) a tots els presents)- Tatxan!!!
Gula- Jo el vull
Supervia- Jo el vull
Ira- Jo el vull
Luxuria- Jo el vull
Avaricía-Jo el vull
(La peresa, en aquest moment emet un ronc, l'enveja els mira a tots de cua d'ull i li posa el collar a la peresa que es mig desperta)
Peresa- Osti, que xulo...Que m'ha tocat alguna rifa?
Tots cinc- Ohhh, quina enveja!
Enveja- A que si? A que tots odieu el vostre company? A que l'enveja us corromp tots els pensaments del vostre caparró fins les banyes?
Tots cinc fan que si amb el cap.
Enveja-Doncs tampoc li ha agradat. Diu que els diamants ja no es porten i que ara el que els fa enveja es el DVD (Poseu aquí qualsevol aparell domèstic que estigui de moda) que tots volen tenir-lo. Que m'he d'actualitzar. Però si els diamants no fallen mai. Es una cosa que es porta sempre. Una inversió de futur. D'aquí mil anys encara em serviran els mateixos diamants, en canvi un DVD. D'aquí mil anys només servirà als museus.
(Tots cinc es toquen el cap amb el dit índex fent girar simultàniament la mà a dreta i esquerra indicant, així, que qui ho ha dit és boig. Mentre l'Enveja pren el collar a la Peresa)
Peresa- Eh! que me l'havies regalat.
Enveja- Calla envejós.
Ira-(Molt irada)-Això no pot continuar així.
Gola- Es veritat, a aquestes patates els falta sal.
Supervia- No siguis golafre. Es refereix a que no podem rebaixar-nos a quedar com a simples servents del maligne, oblidant tot el que he fet per ell. Jo... Vull dir nosaltres... que sempre he sigut el millor i més efectiu dels seus sequaços veure com passo a segona. Inacceptable.
Luxuria-Haurem de fer alguna cosa.
Peresa- Ho, fer, fer... Espero que no fem res gaire cansat he!
Ira-(Que a partir d'aquest moment agafarà el paper de líder de grup) Necessitem, abans de tot, que un de nosaltres en representi. Que sigui el nostre cap visible. Si ens hem de modernitzar cal que també emprem els sistemes de organització que els nous temps ens imposen. Cal que triem un cap. El cap dels pecats capitals!
Enveja-(iniciant la campanya electoral) Jo, l'enveja, puc prometre i prometo que si em voteu tothom envejarà el nostre partit. El Partit Satanic Obligadament Envejat. PSOE al poder!
Luxuria-No us deixeu enredar. Amb la Luxuria els pecats aniran bé. Repeteixo els pecats aniran bé. Voteu el Partit dels Pecats. El partit que prostitueix. Voteu el P.P.
Avaricia- Això no ens toca. El que heu de fer és votar un pecat com l'avaricia. Cobdicia i Usura son les directrius que ens han de dur de cara al segle di... vint. CiU al govern!
Supervia- Com podeu trobar interés en coses tant vulgars. El millor representant dels pecats, el pecat per exelència és la Supervia. Perque creiem en nosaltres mateixos. Inmensament Ufanosos es el millor partit.
Gola-Com podeu manifestar-vos així, si el millor representat de tots sóc jo. La Gola. Un partit que reivindica el dinar, l'esmorzar, el sopar, el ressopó, els berenars i sobretot els vermuts. Partit Nutricional Ventre
Enveja- Va fem les votacions!
Tots fan que si amb el cap al temps que l'envaja es treu el barret i va recollint els vots que tots quatre tenen preparats com si ja sabessin que els caldria. Mentre la Ira comença a perdre la paciencia. Quan l'enveja li demana el vot aquest li fa un senyal enviant-lo a fer punyetes. L'enveja acaba el recorregut i va treient papers per donar els resultats.
Enveja- Enveja, un vot. Luxuria, un vot. Avaricia, un vot. Supervia, un vot. Gola, un vot. Vaja hem quedat empatats.
Supervia- Tothom s'ha votat a si mateix!
Gola- Tothom no. La Ira a perdut. (Imitant l'enveja) Ira cap vot!
(tots riuen)
Enveja- Anem bé.
Ira- Ja en comença a pujar la mosca al nas. Dimonis!
Supervia- Doncs que proposeu?
Ira- A veure; tots esteu disposats a ser els líders dels pecats capitals?
Tots- Si!
(Amb aquesta acció s'hauran alineat i formaran una fila on s'inclourà a la Peresa que durant tota l'estona resta adormida.)
Ira- Doncs millor perquè el primer que haurà de fer el nostre cap és anar a veure a Satanàs i exposar-li les nostres queixes. Un pas endavant qui ho vulgui fer.
(La Ira es gira d'esquena. En sentir això tots s'espanten i en un moviment sincronitzat realitzaran un pas enrera. Tots, evidentment, menys la mandra, que quedarà així davant tots ells com si fos la voluntaria. La Ira es girarà ara confiada que ninguú s'haurà atrevit a tal acte amb la sorpresa de trobar-se la mandra que es desvetlla.)
Ira- Què? Estàs disposada a fer-ho?
Peresa-Home es clar que si.
Ira- (Entre la sorpresa i l'indignació)Peresa, tu si que ets un bon exemple pels pecats capitals. (Marxa, evidentment irada)
Tots- Però com ho faràs?
Peresa- Molt facil. Ara he fet la dormideta i després faré la migdiada. Eh, que facil!!!
(S'hi tomba)
Fosc.

 
Capítol 6: La informàtica a l'abast de tothom. Noves màquines pecadores.
Una llum ha de retallar l'escenari deixant-ne il·luminat només la part central de forma que hom pugui distingir-hi una maquina tipus caixer automàtic en un carrer normal d'una gran ciutat. La resta de l'escena tant a les fosques com es pugui, ha d'amagar una cova base amb tot d'aparells tipus pantalla d'ordinador i macro computadores. Durant la primera part, però, no s'han de veure; es a dir, que si no s'aconsegueix la foscor total el millor és que no siguin a escena o que estiguin amagats i que hi apareixin de forma mecànica al moment precís. Es podria utilitzar la tècnica del mig teló obert; d'una cortina extra o de la baixada de material des de la tramoia com si es tractés d'un submarí.
La màquina tindrà l'aspecte d'un caixer automàtic però hom podrà llegir-hi "Peca-Rapid" en la part superior. Si es pot il·luminar amb neons o similars, pot quedar molt bé que apareixi primer la màquina i després es dongui llum a l'escena. Soroll de carrer. Gent passant de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta. De cop un personatge que passa a gran velocitat s'atura per fer alguna acció simple (mirar el rellotge, encendre una cigarreta, consultar un horari) per reiniciar la seva atrafegada cursa inminentment. Un cop ha sortit de llum; retrocedeix sobre les seves passes marxa enrera per tornar al punt d'inici. En un moviment molt teatral mira la màquina i recupera la vista marcadament extranyat per acabar mostrant la seva sorpresa al públic. S'hi acosta. A partir d'aquest moment deixen de passar altres persones i baixa el soroll de fons. El personatge mira encuriosit la màquina i es gira vers al públic per buscar alguna tarjeta. Evidentment no disposa de la tarjeta peca-rapid. Quan es a punt de deixar-ho córrer, una veu en off clarament metàlica exclama:
Màquina- En cas de no disposar de la tarjeta Peca-rapid pot utilitzar la de qualsevol entitat bancaria. Pip. A totes hi tenim sucursals...
Personatge- Ah, bé...
(Treu qualsevol tarja de crèdit i li introdueix.)
Màquina-Siusplau seleccioni edat i sexe.
(A partir d'aquí el personatge ha d'anar seleccionant botons mentre la màquina pot anar reforçant el text amb algun tipus de monitor o pantalla projectada. Endavant l'inventiva)
Pers- Si, si...
Màquina- Correcte. Seleccioni ara el tipus de pecat a que vol accedir.
Màquina- Ha seleccionat pecat capital. És correcte l'opció?
Màquina- Molt bé, seleccioni entre aquestes opcions. a, supèrvia, b, avarícia, c, luxúria, d, gola, e, ira, f, enveja g, peresa.
Màquina- Ha seleccionat luxúria. És correcte l'opció?
Màquina- Molt bé, seleccioni ara entre les opcions. A, posar banyes, b, desviacions sexuals, c, perversions, d, grups de més de dos, e, altres
Màquina- Ha seleccionat posar banyes. És correcte l'opció?
Màquina- Molt bé, disposa actualment de parella estable?
Màquina- Ho lamentem profundament, però si no disposa de parella estable no li pot posar banyes.(El senyor fa un gest de casum l'olla)
Màquina- Si no ho té clar pot utilitzar el sistema de pecat aleatori.
(El senyor assenteix)
Màquina- Ha seleccionat pecat aleatori. S'ha selecionat pecat de gola. S'ha seleccionat pastisseria. S'ha seleccionat nata.
( De la màquina surt un brioix de nata prou petit com per que el personatge se l'acabi d'un mos)
Màquina- En vol un altre?
(El pers. fa que si amb el cap mentre pitja el botó)
Màquina- Ha seleccionat pecat aleatori. S'ha seleccionat pecat d'ira. S'ha seleccionat ira tortuosa. S'ha seleccionat vincle conjugal. "Ha de saber que en aquest precís moment la seva parella acaba de lligar-se al butanero/la veina i es a punt de consumar"
(El personatge molt irat desapareix de l'escena

7) Fu es presenta als càstings. Tot es col·lapsa
8.) El treball amb cadena. Informes de producció.
9.)La competi. Nuevos i Usados s'enfronten. acaben en empat
10.)El desenllaç, l'equip de Fu davant el triple empat, presenta una nova víctima més, Macedonia
11.) Evidenment Macedonia no ha pecat, però quan Trumbuctu s'assabenta de qui ha pecat posa el crit al cel. Imposa un càstig a Macedonia. j
12.) Fu, el nou pecat del Show Bisnes, deslliura a Macedonia però when she thing that it's free, Fu say "Welcome to TV Show".
13.) Mentre algú es planteja que és el bé i el mal, tots ballen i canten al so de música de cabaret.
14.) Deu, veient el desgavell dels dimoins, es presenta a aquests i els imposa els deu manaments de la llei de Deu pels Dimonis a Saber: