Bonic conte
Quan va arrivar a ca l'avia la caputxeta ja va notar quelcom especial. La mare ja li havía dit que la iaia es trobava malament, però d'això a aquella transformació que la cara de la marcida velleta presentava, hi havía molt de troç. Malgrat tot, la caputxeta vertmella se li acostà i li digé:
-Ai iaia quins ulls més grossos que tens
La iaia contestà:
-Són per veure't millor.
Però la caputxeta, amb l'afany de saber en que es viu a aquesta edat, no va parar amb el seu interrogatori i va afegir:
-I quin nas més gros que tens.
-Sens dubte per olorar-te millor.
Que li respongué l'avia. Però aleshores la caputxeta, victima de la seva incultura va preguntar a la iaia el que desencadenaria tot el que després susceirïa en el conte. Sense tallar-se ni un pel, li endosa:
-I quines orelles més grans que tens.
I la iaia que, exaltan-se en el llit, respongé:
-Es clar, són per escoltar millor el programa Equinocci, ja me n'havía oblidat, quin cap el meu.
I aleshores la caputxeta va sintonitzar el 106.7 de la F.M. i tant ella com la seva estimada avia van poder gaudir de un espectacle especial, d'aquell programa reservat a la gent més especial. Ni que siguin de ficció. Equinocci, el temps de somniar.
Mercè-Escolta això és una introducció com cal?
Si ja m'ho ha semblat que allò no era el llibre de introduccions sinó un de la meva germaneta, però de fet era ben bonic, almenys així per introduir, no?

Joan-Mira parlant de jocs i coses d'aquestes per perdre el temps, tinc un petit dubte. A veure si m'hi podeu ajudar...
Enric-Home, digues, digues, jo que sóc un entés amb tot, de segur que t'ho puc solucionar.
Joan-Mira, enemic típic de la majoria de videojocs, provinent de Murcia. Set lletres.
Enric-Si, jo ho se, ho tinc a la punta de la llengua, es, es.
Mercè-Coi, un Murciano.
Joan-Si. És cert. A veure si em podeu acabar d'ajudar. Fruita molt sucosa que cal menjar ràpid. Plural. Set lletres també
Enric-Aquesta si, es, es...
Carles-Serà Presesc, no?
Joan-Catastrofe natural que es repeteix tres cops. Conegut per moviment sis mix. 12 lletres.
Enric-Si, la sé, ara, mm..
Carles-Terratresmol
Joan-Parent que beu molt.
Enric-Avi.
Joan-De cinc lletres
Mercè-Doncs.. Conyac.
Enric-Aquesta la sabia, si..
Joan-Maquina que serveix per a munyir les vaques i tenir-es totes ordenades.
Enric-Es que a mi el camp, no el domino massa.
Mercè-Pot ser ordenyador?
Joan-Or de nya dor. Si hi cap. Un altre. Cosa que es posa al cap i que cal no embrutir. La cosa, no el cap.
Carles-Barnet.
Enric-Ala no diguis bestieses
Joan-Si. La última, ui aquesta té moltes lletres, una dues tres...
Mercè-Esternocleidomastoideo.
Joan-Com ho saps.
Mercè-Coi, perquè sempre surt la mateixa en aquests mots encreuats. M'ho sé de memoria.

Avui:L'extranya felicitat d'en Pep

En Pep era feliç. Era molt feliç. i ningú no sabia el perquè ja que realment no n'hi havía per tant. Però ell ho era per un extrany secret que tothom ignorava. I era que senzillament el Pep s'havía proposat de fer un munt de coses al començar l'any, i una d'aquestes era el ferm proposit d'esser feliç.
El dia 1 de gener, poc després de llevar-se va decidir fer una llista amb tot el que havía de fer pel nou any, canviar la rentadora, fer un curset d'anglès, vigilar més el seu pes i, per acabar la llista d'alguna forma especial, ser feliç.
I aquell mateix dia ja es va llevar amb un somriure als llavis i al sortir al carrer va saludar al primer senyor que passava tot exclamant:
-Bon dia senyor desconegut, sembla que tot va millor aquest any...
I el senyor va fer un si amb el cap encongit mentre fugia d'aquell extrany de forma apresada. Els veins ho notaren rapidament i no deixaren de sentir-se extrans comentaris per tot el veinat; que si havía trobat xicota, que si havía tret la grossa, o que, fins i tot, si era un perdut que només pensava en beure.
El fet es que els dies passaren i en Pep continuava essent feliç, mentre que els veïns, de forma despiadada, començaven a agafar-li mania. I es que n'estaven segurs, allò no podia esser normal, ningú podia sentir-se feliç amb els temps que corrien, així que decidiren, en pro d'ell, de fer-li la punyeta perquè abandones aquell sentiment de felicitat que tant l'omplia.
No ho feien pas per enveja, ni perquè li tinguessin mania, sinò perquè no veien possible l'integració d'en Pep en un món amb tants d'entrebancs amb que aquest es trobaria més endavant, i per tant, començaren a tirar-li deixalles al jardí, a demanar-li coses a tot hora, a malparlar d'ell, fins al punt que un veí va aixafar-li el Panda que, com cada matí, tenía aparcat davant la porta de casa.
En Pep no tardà en reaccionar, i la felicitat de que era victima va passar a segon terme per retornar a aquella pancidesa a que tothom estava acostumat. En Pep va estripar la llista que a començament d'any havía fet i en va fer una de nova que deia:
Coses a fer pel nou any:
1.Canviar d'any tant de pressa com es pugui
2.Canviar, de passada els veins.
3.Canviar també la rentadora
4.Fer un curset d'anglès
5.Vigilar el...

-Què és un problema de lògica?
-El problema dels cafes.
-Gran Pregunta:Com pot un cafè valdre un duro.
-Quan val un cafè?
-Concurs: Que es pot fer amb una cafetera.
-Anar fent fins que algú digui: Tallat descafeinat fret.
-Pregunta: Què és un desgraciat?
-I qui es pendria un desgraciat? Retrat robot.
-I la llet descremada? La donen les vaques primes?
-Deducció lògica les gallines primes posen ous sense colesterol.
-I els galls prims? desperten amb 5 minuts d'avançament?
-Que si, que no etc..
-Grans deduccions. Controlant el pes del gall de casa, el posarem a l'hora.
-I així, qui és l'amo de l'ou del gall de la paret?
-Ningú gamarús, que els galls no en posen d'ous.
-Però també li poden caure paret avall...
-Potser si, però en qualsevol cas l'ou serà seu.

Ultimes noticies: La URSS es revolta. Segons el diari de Moscú Pradva, els ciutadans que fins ara havíen anat aguantant tot i passar gana s'han revoltat en contra del govern en sentir que aquest any tampoc els arribaria el senyal de Radio Sant Celoni i per tant no podrien escoltar el programa Equinocci.
Més fets: Sadam Hussein ha abortat el seu pla d'atacar Kuwait definitivament en saber que des d'allí tampoc podria escoltar Equinocci i es planteja ara de conquerir Andorra per veure si des d'allí si que se sent.
A part d'això, els Anglesos s'han retirat del projecte d'unió europea en saber que això no els permetria pas sentir Equinocci. Altres països com França i Belgica també es plantejen mesures semblants.
Repercusions d'última hora: Pocs dies després que Clinton hagui pujat al seu nou càrreg veu com el país es divideix definitivament i queda com a un munt de petites republiques fruit del fet que no haguin conseguit captar la senyal de la nostra emisora. Només Equinocci podia mantenir unit un gran país com aquest.
Japonesades: Ha començat una vaga indefinida a la japonesa a tot japó per part de tots els japonesos i japoneses fins que els empresaris japonesos aconsegueixin de posar al fil musical japonés de les empreses japoneses el programa Equinocci.
Amazònia: S'ha detectat una gegantina inmigració d'aus i altres animals cap a zones més centriques amb l'intenció de passar l'hivern millor tot escoltant el programa Equinocci...
Joan- Ei, Enric. Enric! que t'has adormit.

Eh? Ah perdó, es que estava somniant. Diuen que va molt bé...

El poeta Antipatros de Samos, que va viure el segle segon aC., fou qui redactà el primer inventari de les "meravelles del món", considerant que només set monuments, eren suficients per a donar una idea de quin era el seu propòsit. Els grecs l'anomenaven: "ta hepta theamata", que significa les set coses dignes de veure's. De totes elles només en resta dempeus el conjunt monumental de les piràmides de Gizeh. Les altres sis (els jardins penjants de Babilònia, el temple d'Artemisa a Efes, el mausoleu d'Halicarnàs, el colòs de Rodes, el far d'Alexandria i l'estàtua de Zeus a Olímpia) o bé han desaparegut sense deixar ni rastre, o bé no són al seu lloc d'orígen.
Podria dir-se que l'inventari d'Antipatros és una guia de viatges al gust dels grecs, més atenta a la obra de l'home que als prodigis de la natura. Si Antipatros hagués escrit en la època de Pericles, avui tindriem, en lloc d'aquesta relació de monuments, una galeria de retrats de grans homes "dignes de ser coneguts". I si hagués escrit a l`època heròica d'Hesíode, tindriem ena complerta biografia dels déus. Cada segle té les seves meravelles, els seus ideals, i la seva mesura.
D'enÇà de l'època d'Antipatros, les meravelles del món s'han multiplicat. Moltes obres mestres es discuteixen el títol d'"octava meravella" del món i moltíssims artistes han somiat en poder posar la seva firma sóta aquesta creació perfecta. Reis, dèspotes i gobernants han gastat immenses fortunes per edificar aquests monuments que haurien de passar a la història com un repte a les lleis del temps.
Podriem citar doncs alguns d'aquests monuments que no deixen d'acumular mèrits per a ser qualificats meravelles del món: l'Acròpolis d'Atenes, la fortalesa inca de Machu Picchu, la catedral de Santiago, Sant Pere de Roma, la Ciutat Prohibida de Pekín, el Kremlin, la Alhambra, el Taj Mahal, el Palau de Versailles, la Sagrada Família, l'Empire State Building, l'Estadi Olímpic de Munich, l'òpera House de Sydney...i tants d'altres monuments meravellosos, però no cal que ens oblidem d'aquelles meravelles que no ha fet l'home, em refereixo és clar a aquelles que han estat tallades de la mà de la mare naturalesa, com els glaciars del Mont Blanc, el desert del Sahara, el Gran Canyó del Colorado...
JOAN: (Tallant-me) O jo mateix.
MERCE: Tu??...!!
JOAN: sí, que no estaves parlant de meravelles?
MERCE: Però a veure, tú què entens per meravelles?
JOAN: Doncs una cosa que és perfecte en tots els aspectes, és bell, intel·ligent...
TOTS: Ja, ja , ja.

No sabia ben bé que era allò que havía comprat a la botiga, però en el moment de veure-ho li saltà el cor davant d'aquella meravella d'injustificable valor que es deixava vendre per un preu ridicul, sobretot si tenim en compte que acabava de cobrar el sou i que amb poc més que això havía pogut adquirir, no sense un previ regateig en el que el venedor va acabar acceptant-li el rellotge com a pagament total de la peça, el premi que tant havía anhelat.
En arribar a casa la va posar a sobre la taula i li va començar a donar voltes tot intentant trobar quina era la útilitat d'allò, tot i que el sol fet de poseir-ho ja li omplia plenament l'existencia, i trobar la raó de ser de sa meravella era tant sols un accesori inutil.
Finalment un amic intim li resolgu el problema. Tio t'has comprat un labavo.

(de primer se sentirà un sorollet com d'una impresora imprimint. (de fet sería una pasada posar el soroll d'una impresora fregint patates, però aleshores el gag perdria part de la gracia perquè ningú entendira que collons fot una impresora fregint patates.))
Joan-Ei que és aquest soroll? Carles, mira d'arreglar-ho.
Enric-Tranquil són petites interferencies R.S.C. úniques en el món de la radio.
Carles-No, no és això, és el fax de l'emisora que està rebent la llista de audiencia dels programes de Radio Sant Celoni, espereu que la llegiré.
Mercè-Ah, però així se sap d'alguna forma l'audiencia dels programes de radio?
Enric-Si, hi ha una empresa que a través d'uns aparells molt complicats mesuren la capacitat de retorn de les ones herzianes a través de l'aire, i d'aquesta forma fent un senzill càlcul d'integració de la fricció de l'aire amb els ocells i...
Joan-Bé, bé, i si deixem còrrer les explicacions tècniques i n'observem els resultats?
Mercè-Si, molt millor... eh Carles, que com van les estadistiques.
Carles-Home, més o menys com sempre, Dilluns: programa Passa de mi. Audiencia:837 150 radioïents.
Mercè-Com es nota que és el programa del director, aquests de les empreses d'estadistiques, com tal de quedar bé...
Joan-Home, jo l'escolto cada dilluns...
Enric-Clar, perquè sinó quan el dire surt amb els seus exàmens sorpresa i ens pregunta què comentaren al programa passat ningú sap que respondre.
Mercè-Ja tens raó, ja, mai pregunta que fan els d'Equinocci.
Carles-Ei n'hi ha més, Dimarts: programa Sense Cap ni Peus. Audiencia:250 324 radioïents.
Joan-No m'extranya, en Pere els deu deixar entrar gratis als de l'empresa aquesta i es clar...
Enric-Bé, de fet caldria reconeixer que un pél bo si que és el programa, però només una miqueta. A més posa molta música. Sería com fer un Equinocci ple de Melòmans paranoícs.
Carles-Dimecres: programa Fumen els nens. Mira aquests tampoc ho saben dir. A veure, audiencia: 3 547 radioïents. Clà com que encara no ha començat Equinocci. Per això hi ha aquesta xifra.
Enric-Bé, es que les noies estan molt bé, però com que per la ràdio no es poden veure, doncs la gent no les escolta gaire. Ja veuràs com quan facin C.S.C. tindran el programa de major audiencia.
Mercè-No sé, no sé, tampoc n'hi ha per tant.
Joan-A mi m'agrada més la Glòria.
Enric-Es clar, que has de dir tu..
Joan-Ei que això estava escrit al guió. Jo m'he limitat a llegir el que hi havia al paper.
Enric-I jo.
Carles-Dijous: programa Everybody. Audiencia: 150 452 radioïents. Però aquests també es limíten a posar música.
Enric-No si de qualsevol cosa en diuen programa.
Joan-Ei a mi m'agrada força, la música està prou bé.
Mercè-Es clar, que has de dir tu..
Joan-Ei que això estava escrit...
Carles-Divendres: Programa L'antena de l'unicorn.
Enric-Ei, aquest està molt bé, es com una especie de programa Equinocci, però així.. com més senzill. Però si hi posen una mica d'esperit arribaran a alguna cosa.
Carles- Audiencia: 4 534 radioïents.
Enric- Han pujat, no?
Mercè- Bé es que ara ho fan força bé
Joan- Però vols dir que es tant bo com el nostre?
Enric- No, home tant no...
Carles- I ara el més esperat de tots. Dimecres al vespre. Programa: Equinocci.
Enric- Si fa o no fa, com sempre.
Joan- No m'espero pas cap sorpresa.
Carles- Audiencia: 4 radioïents.
Enric- Si fa o no fa, com sempre.
Joan- No m'esperava pas cap sorpresa.
Mercè- Ei un moment, els comptes no surten.
Enric- Que vols dir?
Joan- És cert, mira, primer la Glòria, que m'escolta sempre
Mercè- Segon, els pares, que sempre ho fan.
Carles- Tercer, el meu germà. Sinò el pico.
Enric- I quart, qui deu ser el quart?
Mercè- No ho sé, no se m'acut pas...
Joan- Ei fem una cosa, com que ens deu estar escoltant, que truqui i ens ho digui.
Mercè- Vols dir que ens està escoltant?
Joan-Segur, si es oïent nostre...
Carles- Ei hi ha una trucada.
Joan- Oh que ràpid, va passa'l per antena. Hola bona nit, amb qui parlo?
Enric- Hola, Buena noxe. Que soy yo el Manolo.
Joan- Bé així que vosté es el quart home?
Enric- Pue parece que si, es que saben, soy manco i quando se acaba el programa anterior no puedo desconectar la ràdio i aprovexo i les oigo.
Joan- A doncs molt agraïts pel fet.
Enric- De nada hombre.
Joan- No voldria pas cap cosa, ara que ja és amb antena.
Enric- Pue mire, como parece que soy el unico oiente, asi, d`afuera, que si me pudiesen poné un disco del Perales...
Joan- Home, però això va en contra de la ètica de l'emisora.
Carles- Coi, però si és l'únic oïent, bé el podem complaure.
Joan- Bé, Manolo, que em sent?
Enric- Si si perfestamente.
Joan- que ja mirarem que hi poden fer...
Enric- Vale gracia. Oiga que lo puedo dedicà?
Joan- Per suposat.
Enric- A pue lo dedico a mi primo André, a Manoli, a José, a Mari Carmen Aroyo, a Puri, a Andres, a Jorge, a la penya del bar los Zurdos, que como van esa copa, a mi cunyado, a Critian, a mi querido padre, al perro de Juan, a Juan no que é mu antipatico, al equpo de furbo F.C. Zancadilla, a la corà San Jorge, que tambien me guta mucho, i ...
Joan- Bé, pensi que si el dedica tant, cada un rebra una part molt petita de cançó i no se s'enterarà de res.
Enric-Si he igual, total he pa queda bien.
Joan- Val doncs així en avant la música.
(Música)
Enric-Carles, ja has canviat l'index?
Carles-Cla, sinò no ens deixaven repetir, hi he posat 145 564

Enric- Avui recuperem una antiga secció del programa que no havíem tornat a repetir, no per res no, perquè no teníem peles per anar a llogar-ne cap. Malgrat tot, i gràcies a un colaborador del programa hem pogut aconseguir una pel·licula de gran contingut ètic moral i, sobretot, amb un guió ampliament treballat. Ens referim, com tots haureu imaginat a:
-Bruce Lee contra els punys d'or del drac Txai-lu-Pin
De la popular secció de cinema
-Cinturó negre a topos roses.
Endavant amb el film.
Joan: la Cap amunt Pictures amb combinació amb la 13 i mig cenuty fox, presenten al director de cinema Richard Bofill fill en el més espectacular film de l'història. Bruce Lee contra els punys d'or del drac Txai-lu-Pin.
Enric: Sóm a la Xina del segle 15 avans de Crist. Tot sembla molt normal en el poblet, i tothom mira el famos programa de Tele 5 cultura general. Tothom està tranquil. Tothom? No. A cal Xino Xano sembla que hi ha un gran moviment. Carrets de gelats, parades d'entrepans, cadenes de televisió i una munió de gent s'apleguen al voltant de la vella casa per donar suport al vell Xano al qui acaven de raptar la seva filla.
Joan(amb veu de vell)-L'han raptada.
Mercè(amb veu de filla)-M'han raptat.
Carles(amb veu de dolent)-Je, je, je, l'he raptada.
Enric(amb veu de l'heroi)-Me l'han raptat. La rescataré.
Joan(amb veu de vell)-La rescataras?
Mercè(amb veu de filla)-Em rescatarà.
Carles(amb veu de dolent)-Que la rescataràs? No.
Enric(H)-Si
Joan(V)-Siusplau
Mercè(F)-Em plau
Carles(D)-S'hi escau.
Joan(Amb veu normal tirant a serios)-Nota de l'autor: Vegin la pluritat del diàleg d'aquest fragment, que no es tornarà a repetir al llarg de la pel·licula ja que els guionistes van decidir plegar.
Enric-No la vols deixar anar oi? doncs et pico.
Carles(Amb veu normal)-Ei que jo sóc el director de la pel·licula.
Enric-Ui perdó.
Joan-Però la rescates o no?
Enric-Si, ja va. Un moment.
Carles(Amb veu de dolent)-Jo sóc el dolent.
Enric- A si, he doncs té, té i té.
Joan-I el va picar repetidament, moltes vegades, interactivament, amb repetició i més d'un cop.
Carles-Ui ui ui, quin mal, està bé, ja te la torno.
Mercè-Ho el meu heroi.
Enric-Jo
Joan- I van esser molt feliços i van menjar anissos i tot van ser flors i violes i van acabar tots florejats i feliços.

Quan Dalton va descobrir l'àtom, poc es podia imaginar que anys més tard aquest s'empraria amb fins militars tant destructius. Però així va ser. Nobel, tampoc pretenia més que aconseguir la pau en el món, i al final va desenvocar en l'invent del T.N.T.
Quan Gutemberg va inventar la imprempta, poc es podia imaginar que allò acabaria imprimit el TBO del PSOE, i quan Edison inventà la bombeta, probablement no pensava a il·luminar Els camps de futbol.
També hi havía el conegudissim Pitàgores, que si hagés sabut que el seu teorema sería una font de problemes tant gran per als estudiants del segle XX, probablement no hagués dit res dels triangles, o sense anar més lluny, Plató, que si veiés com es torturen actualment els alumnes amb les seves teoríes, segurament s'agués quedat a casa en lloc de teoritzar tant.
Cal esmentar, per suposat, genis del tipus de Mozart, Betoven, Bach, Tchaicowsky etc.. que si aixequessin el cap de sa tomba i veiessin a que ha derivat la música actualment, segurament haguéssin aprés a pelar patates enlloc de composar partitures.
I Benz? de segur que si veiés a que ha arribat el seu invent hagués deixat el seu tricicle tancat al garatge, sense ensenyar-lo a ningú. I per últim Marconi, que, si en el moment d'inventar la ràdio, algú li hagués advertit que per allí s'escoltaria Equinocci, probablement l'invent hagués anat a parar a les escombraries. O no? Equinocci. El començament del final.

Enric-Ho, quin aborriment, i ara que toca?
Joan-Res, segons el guió ja hem acabat.
Enric-Es ben bé que en època d'examens no es pot fer res per ràdio. No sé, algú proposa alguna cosa per fer?
Carles-Ei jo tinc els nous index d'audiencia.
Mercè-Els d'aquesta setmana?
Carles-Si, i pel que sembla han pujat.
Enric- En els altres programes, deus voler dir?
Carles- No, no, en el nostre, pel que es veu, al final de la hora, la audiencia va pujar espectacularment.
Joan-I quan va ser això?
Mercè- Ah si va se quan ens va trucar aquell senyor.
Joan-Quan vols dir?
Mercè- Si home, quan va trucar el Manolo, el que ens va demanar una musiqueta i tot.
Joan-Mmm. Ja m'en recordo... si de cas ja sé que podem fer, que torni a trucar i així recuperem audiencia.
Mercè-Si home, i haurem de posar una altre cançò del Perales?
Carles-Aquí control tècnic. Que hi ha una trucada.
Joan-Mira, ja el tenim aquí
Enric-Hola buena noxe, que vuelvo a sé yo er Manolo.
Joan-Home ja era hora, ens estavem preguntant que devia esser de vosté.
Enric-Pue mire aquí, como cada jueve, ecuxandolo
Joan-Però si sóm dimecres.
Enric-Ah ya decia yo que esas xica tenia la voz mu ronca.
Joan-Bé, es igual... Que vol res
Mercè(amb veu fluixeta)-No, no no...
Enric-Pue que si me pudiera poné otra cancion del Perales
Mercè-Vol dir que no és molt afruitat això...
Enric-Bueno, quizà... Si acaso pongame algo del Manzanita.
Mercè-No, potser millor el Perales, que ja és a punt...
Enric-Si, si le va mejo, pongan esa mientras buscan la del Manzanita.
Joan-Bé, es que no sabem si la tenim aquesta. Que també la vol dedicar?
Enric-Si e posible...
Joan-Si si, endavant, no es talli.
Enric-No, si soy manco.
Joan-Ai si, no ho recordava.
Enric-Pue la dedico a Mari Camen.
Joan-.... I prou?
Enric-Si, eta semana solo a Mari Carmen.
Joan-I els altres?
Enric-No he que me he enfadao con ellos
Joan-Amb tots?
Enric-Bueno, con el perro de Juan no.
Joan-Bé, bé doncs avant la música.

 
-L'Equip Equinocci, líder amb audiència ha decidit d'incorporar una secció d'alt interés cultural per la vila. Així arriben les Equinocci News.
-S'ha posat en marxa a Sant Celoni un pla bàsic d'emergència municipal, per tal d'evitar els riscos que pot tenir al població. Es veu que fins ara, en cas que hagués explotat alguna de les famoses empreses de Sant Celoni, l'únic que podiem fer era resar pare nostres.
-Es tancarà l'abocador d'escombraries de Sant Celoni. Per una vila més neta, fora a les escombraries. Escombraries? No, gràcies.
- I de les escombraries què en farem?
-...te les menges...
-L'ajuntament preveu la situació d'una sèrie de contenidors de paper pels carrers de la vila, a fi de poder-los reciclar. La pregunta és obvia: si els volen reciclar, perquè els han de posar al carrer primer?
-Juntament amb les campanyes anteriors, ha començat la recollida de piles botó, es preveu que degut a l'èxit d'aquesta campanya, d'aquí a un temps es pugui iniciar també la recollida de piles cremallera i belcro.
-Avui la iaia Antònia ha fet arròs per dinar.
-RENFE ha restringit l'ús del tren Catalunya Express als vilatans de Sant Celoni, i preveu la possibilitat d'annul·lar-ne la parada a la vila. Les reaccions no s'han fet esperar, segons ha comentat un treballador a l'Equip Equinocci, ja era d'esperar que un servei d'aquesta empresa que funcionés bé, no podia durar gaire.
-S'ha aprobat el pressupost per a instal·lar un ascensor al recentment restaurat edifici de la Rectoria Vella, d'acord amb la campanya d'anul·lació de barreres arquitectòniques per a disminuïts físics. S'està estudiant la possibilitat d'instal·lar-ne un altre per accedir al campanar del poble. S'espera d'aquesta manera que a partir d'ara, el campanar sigui més visitat.
-Ahir a la tarda, va morir víctima d'un atac de gastrointerítis, el canari del director de l'emisora. De fet, no és que sigui una notícia massa rellevant, però és clar, és que és el del dire...
-Davant la competència deslleial del PASOE amb el seu famós TBO, Convergència i Unió ha dit "Parlem-ne", i ha editat un butlletí informatiu. S'està buscant la possible col·laboració de diversos dibuixants per a poder optar una segona edició, més digne de competició.
-Per tal de millorar l'aspecte extern de la vila de cara a la visita del molt honorable president de la Generalitat Jordi Pujol, mossèn Pepito va encendre un ciri a la mare de Déu del mal temps, i li va resar tres pare nostres, per fer nevar al Montseny. Després de la visita, el ja citat honorable president, va agafar una bona galipandria.
...Notícia subvencionada per: Mocadors "El Pujolet"...no ho dubti, són els que absorbeixen més mocs.
-EL TEMPS. Recordant aquella vella frase que diu: Oh témpera oh mores, cal esperar uns pretèrits plusquamperfets per a la propera setmana amb alguns passats sintètics repartits pel nord del principat. Precipitacions i onomatopeies a les zones de muntanya. De fet va ser una parida això de contractar a un llicenciat en filologia per predir el temps, però és que és el més econòmic que vam trobar al mercat.
-Sant Celoni es porcs: El pernil a 3200 ptes., el llom a 2000, i la cansalada a 1500. Preus cedits pel mercat de la vila, els els hem de tornar abans que tanquin.
-THE SAFREIG: Advertència: els comentaris, afirmacions i altres, no han estat confirmats oficialment, i han estat subvencionats de sótamà per gentilesa de confidents del programa, és per això que és necessari tenir el descodificador Equinocci per poder gaudir d'aquest espai.
-SANTORAL: Avui celebrem Sant Guillem, patró de les fugides, i sant Jacint.
-El què?
- Coi el diari... Demà se celebra la mare de Déu de Lourdes, feliciteu-les i espereu-ne algún miracle.
-El divendres festejarem Sant Benigne, patró dels tumors.Ai no!, això ho celebrarem el dissabte, que el divendres és Santa Eulàlia, pobreta quin nom.
- I per últim el diumenge se celebra Sant Valentí, patró de... ei què hi diu aquí?...
-EFEMERIDES: En tal dia com avui de l'any 1634, Galileo Galilei hagué de retractar-se de genolls, de la seva teoria segons la qual el sol és el centre del Sistema Solar davant d'un tribunal, a l'edat de 70 anys (això aviat és dit). Havent acabat, al aixecar-se, picà amb un peu a terra i afirmà: -Malgrat tot, es mou. Moderns estudis han demostrat que estava parlant dels terratrèmols.

Un capvespre del mes de juny, en Pepito es passejava amb el seu pare per un jardí. Havia estat un dia calorós, i venia de gust prendre la fresca tot passejant.

En aquell jardí hi havia un estanc amb peixets vermells, i en Pepito s'hi volgué acostar per veure'ls, malgrat tot, ja s'havia fet de nit i els peixets no es distingien. Ara bé, al mig de l'estanc, en Pepito va veure la lluna, una lluna rodona i blanca que semblava que flotés sobre l'aigua.
En Pepito volia la lluna, la volia per ell. Es va ajupir, per posar les mans a dins de l'aigua, i agafar la lluna, però...quina decepció!, l'únic que aconseguí fou mullar-se les mans. Ho va intentar novament. La lluna era allí. Ja la tenia. I novament les mans mullades, i la lluna restava allí, al mig de l'estanc. En Pepito no ho entenia.
El pare va deixar que el nen es calmés. Li parlà aleshores d'altres coses, i van continuar passejant. Al cap d'una estona tornaven ja cap a casa.
A l'entrada de la casa hi havia un mirall. El pare de'n Pepito va dir-li:
-No és cert que et veus en el mirall? doncs bé, si jo et vull agafar, no agafaré la teva imatge al mirall, sinó que t'agafaré a tú. I és justament això el que passava a l'estanc: la lluna és al cel, i allò que tú volies agafar era només un reflex.

Novament Equinocci es disposa a recuperar aquesta secció gastronòmica, dedicada no només a vosaltres estimadíssimes mestresses de casa, sinó també als gamarussos dels vostres marits, que no saben preparar-se ni una truita, i és que els hauria de fer vergonya, sobretot tenint en compte que en la societat actual, la dona està a punt d'assolir a la igualtat en gairebé tots els aspectes, i és que cal reivindicar que no només les dones hem de fer la feina de la casa, estariem arreglades, si home!, es tracta d'aconseguir que l'home treballi a la casa tant com ho fa la dona, perquè no és just que siguem nosaltres les que ens haguem de llevar cada matí amb els rulos al cap i preguntar-nos: què farem avui per dinar... i encara diré, més, perquè també som nosaltres les que hem de suportar tots aquests culebrons que ens passen per la tele matutina, i tot per què? sempre pel mateix, per poder-los complaure a ells, a ells, que què fan?, arribar a casa i preguntar: què hi ha per dinar? asseure's al sofà, amb les pantufles que un dia els vam regalar pel seu aniversari, el diari, i aquella pipa, a l'olor de la qual mai ens podrem acostumar.
I és per tot això que cal que els fem veure que som éssers humans, i que també volem que se'ns ajudi a les feines de la casa, que hem de dir: Sí!, i revelar-nos, perquè...
JOAN: Però a veure Mercè, tú no has dit que faries una secció culinària pel programa d'avui?
MERCE: Sí, però vull aprofitar aquesta oportunitat per fer obrir els ulls a totes les mestresses de casa que es troben en aquesta lamentble situació, que són víctimes del...
JOAN: Sí, sí pero.... talleu, talleu, Carles posa alguna música, abaixa-li el volum, però... fes alguna cosa!!
(música: La Tele Matutina de la Trinca)
(després de la música:)
JOAN: Et trobes millor Mercè?
MERCE: Sí, sí, gràcies, aquesta aspirina m'ha anat bé.
JOAN: Creus que podràs fer la secció culinària ara?
MERCE: Estic bé, gràcies. Avui volia ensenyar-vos com podeu preparar un deliciós Souflé de Nous i panses amb sofregit de patates a la "moulé", amb regust a "pastanagué", tot plegat una barreja excel·lent, no és cert nois?... però nois!, però què heu fet?, us l'heu menjat, i jo volia deixar-ho tastar als nostres oients, bé no té massa importància, però, ei!, que heu vist una recepta per aquí sobre?
ENRIC: Que vols dir un paper que hi havia a sobre de "souplet".
MERCE: Del "souflé"!!, i sí, vull dir això.
ENRIC: Es que pensavem que també era part de la putinga, i era bona...oi Joan?
JOAN: Oh, em moro de mal de panxa...
MERCE: Va va, que no n'hi ha per tant, vinga, doneu-me la recepta.
ENRIC: Però si ens l'hem menjada, jo l'he trobada molt bona...
MERCE: Ho veieu, ja us ho deia, homes, fas mans i mànigues per poder-los complaure i ells com t'ho agraeixen?, no hi ha dret, i és ara l'hora de dir PROU a tot això ho hem d'aturar ara que encara hi som a temps, endavant amb.....
JOAN: Oh, no ! ja hi torna, ho veus com t'ho he dit que no ens ho mengéssim que tenia cara de ser alguna cosa important...

- Estar de bona o mala lluna
- Ésser a la lluna de València(quina tonteria si la lluna de València és la mateixa que la d'aquí
- Demanar la lluna: Quan es demana quelcom molt difícil de poder ésser acomplert.
- Fer veure la lluna al mig del dia, o també es diu: fer veure la lluna a dins d'un cove, per enganyar, fer veure o creure alguna cosa increïble.
- Lladrar a la lluna: Escridassar a algú que no et fa cas.
- Lluna de mel
- Ésser tallat de mala lluna: Tenir molt mal caràcter.
- Tenir llunes: d'humor variable.
TIPUS DE LLUNES
- Lluna creixent: La lluna es troba en el moment de la fase creixent, en el que no és visible sinó la meitat de l'hemisferi lunar il·luminat pel sol. Hom l'anomena el Quart Creixent.
- Lluna minvant: en el moment d'aquesta fase no és visible sinó la meitat de l'hemisferi lunar, il·luminat pel sol.: És el Quart Minvant.
- Nova: Fase nova, també anomenada Noviluni.

- Plena: Fase plena, també anomenada Pleniluni
- Mitja lluna: Representació gràfica de la lluna quan és il·luminada menys de la meitat del seu disc.

MERCE: únic satèlit natural de la Terra. De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 Km i una massa igual a la de la terra partida per 81; és a una distància mitjana de la Terra de 384 000 km i l'acceleració de la gravetat a la seva superfície representa un 16 per cent de la que hom experimenta a la superfície de la Terra...què és?
JOAN: Facilíssim, és un pet.
ENRIC: Joan!, que de pets ja en vam parlar en un altre programa, t'has tornat a equivocar de guió, fes el favor de buscar el guió d'avui, vinga...
JOAN: Ah, sí, si...a veure...
MERCE: Jo per despistar vaig xerrant eh?
ENRIC: Sí, sí, dissimula que vé un calvo...
MERCE: ...deia que de fet, té unes dimensions del mateix ordre de magnitud que les de la Terra. Vist des de la terra, el seu disc, té un diàmetre aparent de mig grau, és a dir, del mateix ordre que el disc solar i...
JOAN:...ja està, ja està!, ja he trobat el guió...
MERCE: Doncs continuem, què és?
JOAN: La lluna, és clar..!
MERCE: Doncs sí, Joan, haig de dir que admiro la teva astúcia a l'hora de resoldre aquest enigma que he proposat aquesta setmana, i que no esperava que fóssis tan hàgil com per...escolteu, de veritat que cal que digui això, però si no s'ho creurà ningú que estem improvitzant, a més, aquest en Joan ja ho ha espatllat tot...ja està bé Joan!
JOAN: Doncs la Glòria em diu que ho faig molt bé...
ENRIC: Nois, què hem de fer, que parlem de la lluna o què?
JOAN: La lluna?
MERCE: El guió Joan...
JOAN: Ah sí, la lluna!... és molt maca la lluna
ENRIC: Sí ara deiem això, sembla que tinguis el cap a la lluna de València tú també...

ENRIC: Escolta tú, i tota aquesta parrafada què volia dir?
MERCE: Doncs no ho sé, el cert és que jo no he entès res de res.
JOAN: Però si està claríssim, el que jo volia dir és que...
ENRIC: Sí, sí és clar que sí Joan, però la veritat és que no ens referiem ben bé a això teu, el que voliem dir que no haviem entès és allò altre de les llunes i...
MERCE: Ah, si es tracta d'això m'ho podries haver dit, que jo t'ho puc explicar, mira resulta, que...
ENRIC: Carles, fes alguna cosa, què... què dius?...ah!, que hi ha una trucada... perfecte, qui deu ser?
MERCE: Ai mare que ja m'ho temo
JOAN: Segur que és la Gloria... hola, bona nit
ENRIC: Hola, que so jo, er Manolo.
JOAN: Ah molt bé, hola Manolo com anem.
ENRIC: Pué mire, vamo tirando, como vamo a ir.
JOAN: Escolti Manolo, li hem de dir que ens sap molt greu que la setmana passada no li vam poder posar la cançó que ens va demanar del Perales.
ENRIC: Ja, pero he que su quería disío que se me gutó mucho, osú, y en realidas jo solo le pedía esa cansión pa tocarle la morá, no si a mi er Perales me importa un comino, y le quería dá las grasia, poque, oje que me gutó mucho la cansión esa, como era? bueno pué ná, que estoy muy contento, y oje, que a partí d'ahora ecucharé cada día er Women and men y...
JOAN: Escolti senyor, que això no és Women and Men, que això és Equinocci...
ENRIC: Anda pué ja me vuerto a quivocart, bueno, pué perdone ein..
JOAN: No, no, tranquil home, però escolti ara que ja ha trucat, no vol aprofitar per demanar una altra cançó?
ENRIC: Ah pué si, si me pudiese poné la de las Violetas imperiales, pá la Mari Carmen, sabe, que pa lo mejó me oye.
JOAN: Ah, què és la seva novia?
ENRIC: Qué vá, zi é que he la zeñora la limpieza que tordía la está cantando.
JOAN: Ah, ah! doncs molt bé eh, ara li buscarem, passi-ho bé senyor Manolo.
ENRIC: Ezo, ezo, adió.

Dimecres-Acabar d'escoltar Equinocci, rentar-se les dents i anar a dormir pensant que el programa ha estat un èxit.
Dijous-És el dia de fer arròs a la cassola. Es pot anar a prendre la fresca, que ara és el temps, i a la nit anar al teatre o, més econòmic, quedar-se a veure Poltergeist a A3
Divendres-És el dia de festa, a la nit anar de copes i a la discoteca, que moltes són gratis.
Dissabte-el gran dia. Es pot anar al cinc sales de Granollers a la primera sessió i anar canviant de sala, una mica car, però recomenable si es volen veure les últimes estrenes. No està tot. Sortir amb els amics o amigues o sol i anar a la disco a moure el cos.
Diumenge-Dia de descans i ressaca. Recomanem sortir a la muntanya a la tarda, i veure la posta del sol.
-Ho que romàntic.
Dilluns-Sant tornem-hi. No desesperar-se i mirar Mc Giver per pujar la moral. Ah! escoltar "Passa de Mi" que és el programa de ràdio que fa el dire.
Dimarts-Com que no se m'ocorria res que cadascú faci el que vulgui els que tenen C+ és recomanable l'estrena.
Dimecres-... que es pot fer?... fan un programa molt bo a les nou. Cinema 3 al 33 i si sel's hi ha espatllat la tele, Equinocci a Ràdio Sant Celoni.
-I si sel's ha espatllat la ràdio?
-Que avisin a un lampista per revisar l'instalació.

EL CONCUCURS II: SI HAS BEGUT; NO CONCURSIS
Joan -Deien si Equinocci era un programa diferent.
Carles -No sé qui, si no ens escolta ningú.
Joan -Que si, el Manolo.
Carles -Ho devia dir d'un altre programa...
Joan -Deien si Equinocci era un programa diferent, doncs bé, com que ho és i com sempre volem tenir la iniciativa en el camp de la ràdio, avui farem un concurs.
Enric -Que dius que faràs?
Joan -Farem un Concurs, el conegut concurs d'Equinocci Si has begut, no Concursis.
(aplaudiments)
Joan -Recordem les bases d'aquest senzill concurs, es tracta d'un total de 7 preguntes que el nostre concursant ha de superar. Inicialment la pregunta val 10 pts. però el seu valor va pujant quantiosament a mida que va avançant preguntes. Això si, si s'equivoca en una ho perd tot. Però que hi farem, això és el joc, uns cops es guanya i d'altres es perd. Això és si has begut, no concursis.
(aplaudiments)
Joan -I presentem al concursant d'aquesta edició. Es tracta del senyora Fecunda Us de Poquer, que és novia i resident a la vila, ai no, bé... Com està senyora Fecunda?
Merce -Bé, molt bé, molt content d'estar en el programa.
Joan -I com és això?
Merce -Es que em faig pessigolles.
Carles -Vosté no havía vingut avans?
Merce -Si, de fet es la segona vegada que concurso aquí, però com que el primer cop no m'hen vaig endur res...
Joan - Bé esperem que en aquesta edició hi hagi més sort.
Carles -Que dius, que si guanya no podrem anar a sopar he!
Joan -Tu dissimula. S'ha preparat molt per venir?
Merce -No, m'he rellegit l'enciclopedia catalana que hi havía algun fragment que no recordava massa bé, però a part d'això res més.
Joan -Ah si una gran novela de lladres i serenos aquesta, bé començem sense més vacil·lacions i recorda, si has begut no concursis.
(Aplaudiments)
Carles(amb veu femenina)-Primera pregunta 10 pessetes.
Joan -Que hi ha entre Pinto i Valdemoro?
Mercè -La i
Joan -Molt bé, continuem així...
Carles -Segona pregunta 100 pessetes.
Joan - Qui va matar a Cain?
Mercè - Ningú, en tot cas Cain va matar Abel.
Joan -Perfecte, una contestació perfecte.
Carles -Tercera pregunta 1 000 pessetes.
Joan -Quans mesos tenen 28 dies?
Mercè -Tots, i n'hi ha que més i tot.
Joan -Exactament, no hi ha comentaris...
Carles -Quarta pregunta 10 000 pessetes.
Joan -Que es la meitat d'un?
Mercè -El llombligol.
Joan -Molt bé, això és impresionant, segueixi així i arribara a la maxima cota
Carles -Cinquena pregunta 100 000 pessetes .
Joan -Que hi passa a la selva de sis a set?
Mercè -Ràpidament una hora.
Joan -I la contestació correcta en menys de deu segons.
Carles -Sisena pregunta 1 000 000 pessetes.
Joan -Si un senyor viu a Sant Celoni, el poden enterrar a Castellflorit de la Roca?
Mercè -No, perqué sería un homicidi.
Joan -Vinga, que això va bé, anem per la última.
Enric -Com no falli aquesta.
Joan -Tranquil, que no ens quedarem sense sopar.
Carles -Setena i última pregunta 10 000 000 de pessetes
Joan -Un nen petit, que neix a Sant Celoni, té la desgracia de patir la mort del seu pare, al poc temps d'estar aquest món. Per això la mare del noi es trasllada a viure a Castelldefels al cap de sis mesos. Un any més tard, però, un anunci de la galetera de la zona l'obliga a anar a viure a Camprodon. No s'hi està gaire, ja que la competencia la cridà, poc temps després per treballar a Cardedeu, per fer-hi borregos, i per això el nen, amb sa mare, tornaren a viure a la vila. La pregunta és: On li surt la primer dent al nen?
Merce -Home, doncs suposo que en l'intersecció de l'encreuament de Cantonigros amb la carretera de Sitges.
Joan -Oooh ho sentim molt! la resposta correcta es: a la boca, la primera dent li surt a la boca.
Enric -Ole, ole, anirem a sopar a Can Fabes
Carles -Mira que arriba a ser inocent aquest noi, sempre li fem el mateix i sempre acaba tornant. Un dia l'hauriem de deixar guanyar
Enric -Si home, que es foti.
Joan - I fins aqui, Si has begut no Concursis. Us esperem a tots en una nova edició amb més premis i més concursants. Fins la pròxima.
Mercè -Que puc saludar?
Joan -No que has perdut.
Mercè -Però...
Joan -Que no. Recordeu, Si has begun no concursis.

AMADEUS EL GENI INCOMPRES
Joan -Wolfrang Amadeus Motzart, Motzi pels amics, estava a casa dormint. Es va llevar de cop i va córrer cap a la seva màquina de guerra. El piano. Va extendre els dits sobre les blanques tecles del seu gran amic, i va començar a fer-los correr incansablement amunt i avall. La música sonava especial, sortia amb una força especial, un timbre diferent, un, un...
(Toc, Toc, Toc)
Mercè -A veure si calla, que són les tres del matí.
Enric -Però jo he de tocar. Necessito la música.
Mercè -Doncs l'escolta amb walkmans. Nosaltres volem dormir.
Enric -Però que no ho comprenen? em cal expresar el que sento a dins, que m'oprimeix el pit de forma
Joan -Com no calli ja ho veurà si li oprimiràn el pit, jo m'he de llevar aviat demà.
Enric -Sóc un incomprés.
Joan -Es va sucar una llesca amb pa i tomaquet per treure's les penes, i s'en va anar a dormir. L'endamà al metro, estava intranquil, i quan va començar a tocar ja hi va ser.
Carles-Escolti, passi que porti el piano al metro, però que a sobre es posi a tocar-lo, això ja és massa.
Enric-M'he d'expresar jo.
Mercè-Foti's, a més també podria tenir un piano normal i no un de cua. M'està aixafant la coliflor
Enric-Està bé, està bé, ja plego.
Joan-I Mozart va haver de deixar de tocar al metro, i talment es va trobar bus, i a la cafetería on anava a esmorzar, i fins i tot, tenía que amagar-se als labavos de la feina per poder tocar alguna sinfonieta petitona. Al final als bars, posaven un cartellet que deia, pianistes fumadors no. I Mozart era un incomprés.

Hi ha màquines perfectes. Hi ha màquines d'una precisió exacte que no poden permetre que en un moment donat i per unes causes exteriors perdin aquesta precisió. Com els rellotges, que per moltes rodetes, per moltes politges i engranatges que tinguin en tot moment i a qualsevol lloc, han de precisar exactament l'hora que és. Sense subte. Sense escala ni patró. Tant si plou, com si fa sol.
D'acord, n'hi ha que no marquen l'hora si es mullen, però aquests són l'exemple de les màquines senzilles. Els bons rellotges no fallen mai, ni per casualitat.
Però això si, fins i tot el millor dels rellotges, com qualsevol d'aquestes màquines perfectes, pot fallar per falta d'energía. Si algú s'oblida de donar-li corda, o de posar-li la pila, el rellotge decau. I qui diu el rellotge diu qualsevol objecte o aparell per simple que sigui. Perquè si no poses benzina al cotze, encara que sigui un Porche, es para, i si no endolles el nou I.B.M. només et servirà per mirarte'l.
Però hi ha una energía inmensa, l'astral, la que ens proporciona la comunió de tots els ents que hi ha a l'espai, la que pot moure mars, muntanyes. L'energía on s'endolla Equinocci.

Enric -Avui, entrem amb una nova secció que estavem preparant des de feia alguns dies i que era altament necessaria al nostre programa, d'això que potser hagim tardat una mica més del compte a dur-la a terme amb fi de poder-la fer amb el màxim explendor. Així avui s'estrena, el metge a Casa. De mà del prestigiós Dr. Quino, doctor en medicina de l'universitat de Castellflorit de la Roca, on es va especialitzar amb malalties generals i altres cuentos, segons el seu curriculum. Així edavant amb el metge a casa.
Joan -Gràcies, gràcies. Bé iniciarem, doncs, aquesta emocionant secció del programa anomenada el metge a Casa que avui tractarà d'un problema mèdic que afecta tota la població i del qual tinc el goig de haver-ne trobat la solució.
Enric-Caram, sembla molt interessant, de que es tracta estimat doctor?
Joan -Deixeu-me, avans, fer una petita història per a presentar el tema. Resulta que em trovava geient pels prats de Castellflorit de la Roca una tarda de Tardor, tot escrivint uns apunts importantissims, els quals ara no recordo de que anaven, quan vaig notar una extranya reació cutanea en el meu braç dret. En vaig apuntar totes les caracteristiques, en pro d'escriure la tesis si havía descobert res interessant, i les vaig presentar al meu cap. Al final el prestigiós doctor Rocassens em va donar la solució al tema que tant em preocupava. Em va dir:-Això és que tens picor.
Després d'això he estat uns anys estudiant aquest tema i he aconseguit de solucionar aquest problema, si més no temporalment.
Enric-Ah, si es tracta d'alguna pomada especial?
Joan-No, no, ni molt menys, es un tractament simple que cal efectuar-se un mateix en el moment en que es sufreix aquesta extranya reacció. Procediré. Imagina't que et troves assegut a casa i et comença a picar una cuixa. Doncs bé, amb la mà que tingueu més a prop cal que efectueu un moviment ocil·latori sobre aquesta zona, tot incidint, lleument això si, les ungles sobre la pell. Automàticament la picor cesa i s'aconsegueix l'estat de tranquilitat.
Enric- Escolti, i aquesta ha estat la gran solució a la picor?
Joan- I es clar, li adverteixo que és perfecte i d'inmillorables resultats.
Enric- Bé bé, perfecte, fins aquí el metge a casa, l'hora del doctor Quino, el del Programa.

Avui fa 99 anys que es va promulgar a Espanya la llei de descans dominical gràcies a la qual es pot fer festa en diumenge. Llàstima que no especifiques que calia quedar-se a casa i no anar a fer el dominguero per la muntanya, fet que hagués estalviat molts problemes al Montseny. També es per això que Equinocci només s'emet en dimecres enlloc del diumenge.

Demà en farà 113 que el Daily Telegraph de Londres publica el primer grabat directe de l'imprempta. Llàstima que no sabessin que les grabacions, encara que siguin en directe, no es podien emetre per la ràdio perquè encara no estaven inventades.
Va ser el 6 de març del 1873 es va inventar la primera màquina d'escriure. Curiós es el fet que al cap de cent anys encara no hi hagi una màquina de llegir.
Hi ha més efemèrides, però ja les direm d'aquí cent anys.

MERCE: L'atmosfera conté vapor d'aigua. Quan fa fred, aquest vapor es transforma en aigua i cau en forma de pluja. Però quan fa molt de fred, es transforma en fins cristalls de gel i cau en forma de flocs de neu...però es pot saber què carai esteu fent aquí?
ENRIC: És que voliem fer un ninot de neu perquè tots els que ens estan escoltant el poguéssin veure, però és que la neu se'ns ha fos abans que haguem pogut fer el ninot i...
JOAN: Jo ja li deia que no sortiria bé...
MERCE: Però si això no és neu!
ENRIC: És clar, no et pensaves que portariem neu de veritat aquí a l'emisora, què et penses que som tan burros...? i a més amb la gran quantitat de neu que ha caigut, no sé d'on volies que treguéssim la neu per fer un ninot...
JOAN: Jo ja t'ho deia que no ho féssim...
MERCE: Però què se suposa que és aquesta pastarada blanca que feu servir per fer el ninot?
ENRIC: Sí, doncs és una espècie de compost format per una substància molecular provinent del nord de l'Africa Central basada en una reacció....
MERCE: Sí, sí, és clar, com no hi havia atinat, és ben simple oi?
ENRIC: I tant, si com et deia, aquesta substància...
JOAN: Jo ja li deia que no ho fés.
CARLES: El que passa és que han sentit dir que hi ha pistes d'esquí que llencen neu artificial, i és clar, els nois ho han volgut provar...
MERCE: Vols dir que la neu artificial és un compost?
ENRIC: Tot s'ha de provar, no?
JOAN: Ja ho deia jo...
MERCE: Però vols callar tú Joan d'una vegada, ah, i treu-te aquesta bufanda tan ridícula de la cara, o sinó, quan parles no se't entén, mare de Déu, què pensaran els nostres oients...
CARLES: Sí, no creus que és una mica exagerat això de presentar-se a l'emisora amb una manta a l'esquena?
JOAN: Però és que fa molt de fred...
MERCE: Va, home va, el que passa és que amb tot això de la nevada se't han creuat els cables, i et sembla que faci molt de fred, mira'm a mi que n'estic de valenta, és perquè jo no em deixo enganyar pels tripijocs que ens fa el temps, però si estem a ple març.
JOAN: Sí, però de fred en fa igualment.
MERCE: Doncs hi ha qui diu que el fred és una sensació estúpida, a més, a qui se li acut nevar en per aquestes dates, el que passa és que la màquina de nevar no devia anar massa fina, i se'ls va escapar una nevadeta, a tothom li pot passar, tot plegat per despistar-nos...
JOAN: Tot el que vulguis, però jo continuo tenint molt de fred.
ENRIC: I no has provat de posar-te uns pantalons llargs com tothom, i venir amb botes, enlloc de xancletes?
JOAN: Ja ho havia pensat, però és que llavors potsé no em faria joc amb la corbata, no creieu...?

Avui: L'escuradents.
L'invent que ocupa la secció d'avui, és, sens dubte, un gran conegut per part de tots els oients del programa, de segur; però a l'hora un personatge del que poques persones poden descriure grans coses. I es que avui, parlarem de l'escuradents.
Es fa difícil de buscar els orígens de l'escuradents, que es perden en la nit dels temps, ja que, pel que sembla, ja eren emprats pels egipcis, fet que s'ha deduit recentment, amb el descobriment del deu Ra-dents, que pel que sembla era un cosí del déu cocodril, amb qui estaven molt ben relacionats de cara a mantenir neta la gran dentadura d'aquest últim.
Hi ha alguns teòrics que afirmen que els homes de neandertal ja utilitzaven un instrument de fusta allargat en la neteja de la seva capacitat bucal, però degut a la petita dimensió d'aquest artilugui no se n'ha trobat cap en les nombroses excavacions que s'han fet i es per això que no s'ha confirmat aquesta teoría.
El fet és que, en les civilitzacions romanes ja era conegut i emprat frecuentment aquest estri, sobretot després de les nombroses orgies que aquests feien, on les dents romanes quedavent plenes de filagarses i troçets de menges que engolien amb gran quantitat. Prova d'això ho tenim en el circ de roma, on l'emperador acostumava a absoldre o condemnar els qui hi havia a l'arena amb un escuradents, fet de branques de llorer és clar, tot aixecant-lo amunt o avall. Més tard, degut a que la gent sempre veia l'emperador de lluny, es va creure que aquest simbol es feia amb el dit, però cal aprofitar aquesta secció, precisament, per desmentir aquest fet.
L'ús de l'escuradents, però, no era regularitzat entre la població, i, per exemple, els esclaus i les dones no teníen el dret a utilitzar-los de forma regular. I va ser aquest fet, sens dubte, el que amb el temps impulsaria les revoltes d'esclaus i les declaracions feministes, en pro d'aconseguir l'igualtat dels homes pel que fa als escuradents.
Actualemnt, i per sort, el seu ús es de total vigencia, i gràcies al seu estilitzat diseny, ha anat adquirint altres utilitats en el món modern, com punxar les olives, fer-ne guerres als restaurants, portar-los, tot seguint les modes més impactants, posat a l'orella, en previsió sobretot d'una necessitat urgent, i com oblidar una de les utilitats més importants, el posterior invent de el porta-escuradents. Perquè, que sería un porta-escuradents si no existissin els escuradents?
Em parlat de el diseny de l'escuradents actual, estilitzat, amb un coeficient de fricció amb l'aire de 0,3 i amb un gran avanç per a la tecnología moderna. I es que l'escuradents, és d'estructura reversible. Sí amics, per si algú no s'havia adonat d'aquest fet, us direm que l'escuradents es pot utilitzar tant per la banda de dalt com per la de baix. Es per això que els fabricants d'escuradents adverteixen del perill que suposa el posar-lo tot dins la boca de l'utilitari.
Amb això tancaríem la secció d'avui, tot recordant que aquest és un invent universal, i que, com les targes de crèdit, són personals i intransferibles. Així, tot i que estiguem en temps de crisi, no queda gens bé el deixar un escuradents al veí, després d'haver-ne fet ús.

Mercè - Aprofitant el tema d'avui jo voldria fer aquest espai dins de la secció xerrades, per donar a entrendre a tots aquells que ens estan escoltant, què és el que realment ens plantegem nosaltres avui, ja que crec que no està quedant massa clar.
En primer lloc, i després d'aquesta breu introducció, voldria parlar de la seva riquesa en olis i greixos vegetals, qualitat que precisament fa que es converteixi en un dels productes alimentaris de primer ordre. A més, cal citar també, que d'ella se n'obté un oli, que és d'aplicació industrial, especialment en la fabricació de sabó i pintura i en adoberia.
No obstant però, també pot ser consumida directament, així com també es pot utilitzar en la pastisseria, o amb altres aplicacions culinaries.
No podia acabar aquesta secció sense haber fet referència als esquirolets, uns éssers del bosc a qui tant els agrada de menjar-ne.
Enric - Esquirols?
Mercè - Sí, dona, que no havies sentit mai allò de "Banner i Flapy van a buscar nueces maduras para cenar"
Enric - Però... però Mercè!!
Mercè - (Enfotent-se'n) Que Enric!!?
Enric - Estavem parlant de la neu, no de la nou...

MERCE: Ara que ja he entès que el programa d'avui va dedicat a la neu, us voldria llegir un text que porto aquí, en el que curiosament hi apareix la neu, més que res, és per fer veure a tots els nostres oients la importància relativa d'aquest tema, del qual sembla que només se'n parla quan neva. D'aquesta manera voldria fer adonar a tots aquells que ens esteu escoltant, com n'és d'important el tema de la neu, sobretot en la literatura, és per això que us vull llegir aquest text, que és de finals del segle XVI. Com podeu veure, al segle XVI ja nevava.
JOAN: De quin autor es tracta?
MERCE: Bé, és d'un autor molt conegut, el nom del qual no vull recordar, però és igual, perquè no crec que el conegueu, ni l'autor ni el llibre.
JOAN: Molt bé, doncs endavant amb la lectura, instrueix-nos literalment, o tú que tant hi entens....
MERCE: Haig de demanar perdó primer, perquè el text és en castellà, i no l'he pogut trobar en català.
JOAN: Suposo que no hi haurà cap incnvenient...endavant:
MERCE: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor..."
ENRIC: (Tallant-me però sense gosar)E...escolta..Mercè...vols dir que...
MERCE: No m'interrompis que ara vé la part més emocionant:" ..Una olla de algo más vaca que carnero, sallpicón las más noches, duelos y quebrantos sábados, lantejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda..."
ENRIC: (També tallant) Mercè!, para ja...
MERCE: Però què vols, mira que n'ets de pesat, que no veus que estàs obstruint el bon desenvolupament de la cultura...?
ENRIC: Però si això que estàs llegint és del Quixot, de Cervantes.
MERCE: És clar, i què?
ENRIC: Vols dir que aquesta obra parla de la neu.
MERCE: HOME, pel gruix del llibrot, en un lloc o altre hi deu aparèixer la neu,no?, sinó, de què coi deu parlar durant tot el llibre...
ENRIC: I no pensaràs llegir tot el llibre fins que apareixi la neu oi?
MERCE: Bé, potsé tot, tot...
ENRIC: Va, home va, talla, talla.

 
PREGUNTES XORRES:
- Quin é el vostre culebró preferit de televisió?
- Quina pel·lícula no penseu anar a veure?
- Calceu tots el mateix número de sabata?
- Quin és el vostre acord preferit?
 
PREGUNTES AMB SEGONES
- Sempre prediqueu que ja ho direu, però almenys: ho dieu clar?
- Què no dieu? què us han fet callar?
- Inicialment deieu Roquenrels y otras hierbas, va ser una bona llavor?
- Arriba és blau es fester, però us les vau veure molt negres?
- Us vau quedar mai en blanc?
- Us heu cremat mai amb "És blau es fester"?
- Pel Sebastià: és tan fàcil pujar un grup com una paret?
- Pel Jesús: Ha calgut posar moltes mitges soles?
- Pel Carles: Us han esquilat mai?
- Pel Vicenç: Van fer falta molts calmants?
- Pel Cristòfor: Té un bon cor "Ja t'ho diré"?
 
LA TRAVESSA:

- Jack Daniel's o Gin Xoriguer
- Mar o muntanya
- Girona o Barcelona
- Umpah-pah o Sopa de Cabra
- M'al·lucina o m'és ben igual
- Sant Celoni o Granollers
- dormir o menjar
- Ésser o haver estat
- Local o aire lliure
- Tenir pressa o arribar tard
- Dolç o salat
- Gramòfon o compacte
- Beatles o Stones
- i com deia el Perich: Pit o cul
 
RESPOSTES RAPIDES:
 
La mar Els estels
foganya Joan
Ninot de palla Diners
Enganyar Cavall blanc
Llum de lluna Flors negres
Tapinets Menorca
Moro traïcionat Cants de sirena
Vent de gregal Tiempos de opresión
Batalla Ulisses
Wisky Guillotina
No brota el mar si no vuela
 
 
LES CONCLUSIONS DEL PSICOANALISTA
 
Xé, pué depué d'ejcuchá la contetasione de estos agradables chiquillos vamos a intentar descubrir las facetas ocultas que no han querido mostrar abiertamente. Así pues vemos una clara tendencia al mar i a todo el que lo rodea aunque se olvidaron mencionar en sus canciones la costa Argentina, amada patria de todos nosotros.

Aún así, la buena voluntad brota de sus palabras y no es difícil descubrir un rostro humano tras los rasgos violentos del roc and roll. És por eso que es mi consejo dedicarse a la música clásica.

És de subrayar un hecho que he descubierto después de un profundo análisis estos chicos están dominados por un tremendo interés a la tortilla de patata que podria llegar a llevarles a la perdición. Un consejo a tiempo es una solución.

Els sentits ens permeten d'obtenir diferents sensacions per tal de percebre el mon de que ens envoltem. Un del que, per desgràcia, tenim menys desenvolupat es l'olfacte, gràcies al qual podem percebre, a certes distancies, les diferents substacies que desprenen cossos o màteries diverses.
No entraré pas a explicar el funcinament d'aquest complex aparell, de que tots estem dotats i que és el nas, entre altres coses perquè el seu estudi és llarg, i no sóc pas jo qui l'ha fet, encara que tampoc crec que servís per arribar gaire lluny en la meva intenció.
El que si que faré serà, fer-vos adonar del goig d'olorar el món. Si al llevar-te al matí no sentissis aquella olor a suat, que et fa recordar que encara ets viu, si al acostar-te els aliments, no ens seduissin amb complexes perfums que ens fan oblidar el do d'essers racionals per deixar-nos endur pels instints que ens desperten la flaira d'una petxuga de pollastre a l'ast, d'un bon rostit, o una sanfaina mentre fa xup-xup a la paella.
I aquella olor que se sent quan viatges, algun cop, en el metro de ciutat. Aquell regust a gent que no fa més que recordar que en el fons sóm animals, encara que ens volguem fer creure que sóm superiors. O l'olor que fa aquella senyora que, quan entra a la botiga, tothom es gira, pensant que s'ha vessat una ampolla de perfum, de tant fort que se sent l'olor.
Hi ha moltes coses que fan olor i no ens n'adonem, que les deixem córrer a la lleugera. Com és, per exemple, el cas de la ràdio. Perquè... Heu olorat mai la curiosa olor que fa l'aparell de ràdio? No, per suposat que cal tenir-lo engegat, i depenent de l'hora podreu captar perfums, olors i pudors. Com ara mateix, a partir de les nou, quan la ràdio comença a despendre una olor extranya, entre amarga i dolça, entre blanc i negre, entre suau i rasposa, entre aguda i greu, una olor infinita. La olor de l'Equinocci.

Redacció sobre la guerra:
La guerra és una cosa molt lletja, que no hauria d'existir, a mi la guerra no m'agrada perquè està molt malament que els homes es matin.
A la meva classe hi ha un nen que es diu Marçal que sempre està jugant a fer la guerra, i jo li dic que no està bé que jugui a fer la guerra. És veritat, perquè la iaia Elisa sempre ho diu, i jo li dic al Marçal que si vol fer la guerra, no mati als de la classe, perquè un dia va tirar sorra a l'ull de'n Lluc, un altre nen de la meva classe, i en Lluc va plorar molt, però només al principi, perquè quan la senyoreta Claudia es va ajupir per preguntar-li què li havia passat, tots li vam veure les calcetes, perquè la senyoreta Claudia portava unes faldilles molt curtetes, i tots ens vam fer un tip de riure, i llavors...
Joan - Ja està bé Enric , para de tirar avions de paper!
Enric - Però si has començat tú tirant boletes de paper mullat.
Joan - Què dius ara mentider sino he estat jo qui les ha tirades...
Enric - No dissimulis, sé que has estat tú, i a més hem quedat que no valia tirar paper mullat, perquè emmerdarem les parets i llavors el dire...
Carles - Elis elis, a mi no em pot tocar ningú perquè hi ha un vidre...
Enric - Tú calla o surtoi t'esclafo el xiclet a la galta del cul.
Carles - Segur que no ho faries....
Mercè - Ei ei! nois, que això pretén ser un programa de ràdio, i no un camp de batalla infantil, però heu vist com està el terra de l'emisora?
Carles - És que... estavem jugant a fer la guerra i ...
Mercè - Però si no hi haurieu de jugar a aquestes coses, el que haurieu de fer és estar pel programa i no... xof! ...ei qui ha tirat aquesta pastarada a sobre el meu guió?
Enric - (fluixet) llàstima has fallat...
Mercè - Has estat tú oi Enric? doncs té! xof!
Enric - Però si no havia estat jo! xof!
Joan - Ei però què feu, Xof! ai!
Mercè - No! xof!, espera que veuràs com...xof!...
Xof, Xof....
 
 
Carles - Je, je, que bé que m'ho estic passant...

Joan- Bé, ja tenim a punt una nova secció. Bé, nova, no de fet es molt probable que alguns dels nostres oïents ja reconeguin el personatge que tot seguit ens acompanyarà, doncs no és pas la seva primera intervenció en el programa. Ens referim al Mac Nocci, que avui ens tractarà un nou tema en la seva tant interessant secció L'Hora de les Bruixes.
Mercè - Però que no vam quedar que no tornaría més?
Joan - Si però pel que es veu ha estat fent uns cursets intensius i ens ha demanat de tornar, perquè segons sembla ja no l'espifia tant.
Carles - Ha comentat que ha estat a classes d'un tal Carles Jesús, que també surt als mitjans informatius.
Mercè -Que la tornarà a cagar.
Joan -Va no siguis tant pessimista. Amb tots vosaltres el Mac Nocci.
Enric -Pof... cof, cof, cof, ai quant de fum...
Joan -Però que no li vam dir que no calia que ho fes això de l'explosió, que tampoc no ho veuria ningú.
Enric -Si, però al manual d'instruccións no diu com es fa per desconectar-ho i ara sempre em surt.
Carles -Ei que ha passat?
Mercè -No res, en Nocci, que l'ha tornat a cagar.
Enric -Senyoreta, vosté s'està passant una mica, no?
Mercè -No, si no volia dir res...
Joan -Bé, que els sembla si entrem de nou amb el tema que ens ha aplegat tots aquí aquesta nit? L'hora de les Bruixes, amb el Mac Nocci, només a Equinocci.
Enric - Amics, companys, èssers de la nit, un cop més torna a estar amb vosaltres aquell qui us il·lumina el camí, aquell que comunica la metafísica amb la veritat, el real amb l'irreal, els conceptes amb les virtuts, el sempre estimat i mai prou pondrat Mac Nocci.
I torna amb un tema que de segur que interessarà a més d'un, tot i que, en varies ocasions, vos haureu fet els distrets i fareu veure que ni tant sols escolteu el programa. I tot això perquè avui parlaré dels filtres d'amor. De segur que ara que arriba la primavera ja heu enfilat el camí de buscar una perdiueta per tenir al vostre costat, però, com ja sol succeir, aquesta passa olimpicament de vosaltres, i per això cal emprar pràctiques, sovint un pél dubtoses, que faran caure en les vostres mans la donzella més preuada. Per tot això parlarem dels filtres d'amor.
Jo mateix he estat provant els resultats d'una pocima que he inventat, i, segons ja m'han confirmat, la Sharon Stone ja és a l'aeroport de Nova York per venir a veure'm. Però bé, anem al que interessa. Un filtre d'amor és quelcom molt perillós ja que un cop realitzat no es pot fer tornar enrrera, així que cal vigilar molt bé l'ús que s'en fa.
Encara recordo el cas d'un xicot de Castellflorit de la Roca, que després de fer el filtre li va fer vergonya d'utilitzar-lo i el va llençar al clavegueram del poble. Després d'això va tenir totes les rates de la vila al darrera seu durant vint anys i un dia. I sort que aquest filtre tenía data de caducitat, que si no...
Però anem al que ens interessa, per fer un filtre d'amor cal un objectiu. Un cop preses totes les mides, i tinguts en compte pros i contres, es procedirà a barrejar en un got els seguents elements: Rom, conyac, ginebra, tequila, patcharan i aigua del carme. Després hi afegirem una mica de bicarbonat i un troç de llenguado. De fet el llenguado no és necessari, però hi dona molt bon gust. Tot seguit es procedirà a fer veure el filtre a la persona desitjada, i, si semblà que fa falta, s'en podent preparar dos o tres més. Després d'això i amb no gaire estona, la femella caurà als vostres braços d'amor. És un consell del Mac Nocci. El de tota la vida.
(...)
Mercè - Que no torna més, que no, que per dir això ja podriem haver mirat les pagines grogues.
Joan -Però la idea era bona...
Mercè -Que la idea era bona, que la idea era bona, ja et donaré jo a tu. Mira que us vaig dir que un Mac que només cobres 13 pessetes era molt sospitós...
Carles -Tot el que vulguis, però tampoc calia que el fessis baixar escales avall. Podia quedar malmés...
Mercè -A tu t'hi cardaré escales avall com no callis.

Avui: El pa de cada dia.
Joan -A fora el dia era plujós. Una desgracia més a sumar a la pobre vida de la Margarida, una mestressa de casa desgraciada, que no acabava d'entendre el sentit de la vida. I quant menys l'entenia era a les sis del matí, quant es llevava.
Mercè -Es que no entenc el sentit de la vida.
Enric -Vinga dona meva no n'hi ha per tant.
Joan -El seu marit tot ho veia clar. Ell! que estava a la cua de l'atur des de feia més de quatre anys, que no havia pogut tornar mai a casa, perquè s'havia d'estar allà dret a la cua. Però que després se n'anava amb els amics al bar de la cantonada a gastar-se els quatre calés que ella havía estalviat i amb que malvivien com podien.
I el seu fill, enganxat al cavall. De fet l'ofici de mosso de quadra estava ben pagat, però ella sempre hagués desitjat que fos arquitecte, i visquès com un rei.
O la seva pobre filla, que, tot i que deia que n'estava enamorada, la mare endevinava que no estimava per res el fill del multimilionari, i que només anava amb ell per ajudar a la família.
Mercè -Mira que n'arribem a ésser de desgràciats. Si almenys sortissim per la tele.
Enric -Vinga dona meva no n'hi ha per tant.
Joan -Però no sortien pas a la tele, només en un petit programa de ràdio d'una petita emisora que no era ni tant sols un programa seriós, com el d'en Puyal, on, com a mínim la gent estava d'acord amb la família que era molt desgraciada. Però la Margarida va fer un pensament i va decidir oblidar tots el problemes, mentre es posava el davantal avans d'anar a comprar el pa a la cantonada. El pa de cada dia.
Carles -Tingui, són cent vint pessetes
Mercè -Gràcies senyor Miquel. Sap, la veina del quart ja no surt amb aquell ganàpies que la venía a veure cada dia. Em sembla que han tallat.
Carles -No és pensi, ja es veia a venir que allò no podia durar pas gaire. Aquella noia era massa formal. Però jo ja havia sentit alguna cosa.
Mercè -És ben bé que aquest jovent d'avui en dia no és gens estable. Recordo aquells temps feliços en que tot eren flors i violes, i nosaltres erem joves.
Carles -Senyora Margarida, jo... hi ha una cosa que mai li vaig dir quan erem joves, i que encara duc amagada dins el pit. Si no li dic, no crec que pugui viure gaire temps més.
Mercè (amb passió)-Doncs deslliuri's de ses inquietuts i diguim això que tant l'amoïna.
Carles -Jo...
Mercè -Que?
Carles -Quan vosté era jove, jo...
Mercè -Si...
Carles -No li vaig tornar bé el canvi.
Mercè (parlant normal i com si res no hagués passat)- Bé, és igual, no vindrà d'això.
Carles -Doncs, molt bé, a reveure.
Joan -I la Margarida va marxar cap a casa, mentre es cordava l'abric doncs els matins d'hivern eren molt freds per aquell temps, però amb un sobriure a la boca. Perque allò només li podia passar al Pa de cada dia.
(...)
Joan- Han intervingut, per ordre d'aparició, la Mercè Tarragó en el paper de Margarida, l'Enric Tarragó en el paper de senyor, en Carles Reberté en el de forner i en Joan Alfaras en el de narrador. El pa de cada dia és una obra escrita en l'anonimat per al programa Equinocci. I els altres només són Escurçots.

Avui tenim, en aquesta emocionant secció del programa, una curiosa vida que, sens dubte desvetllarà l'interés de tots els nostres radioïents. I és que el nostre personatge d'avui, va neixer en un ambient ostil, dolent, i amb els anys va aconseguir una de les fortunes més grans que hi ha en l'actualitat, però no avançem fets i començem pels inicis. Per això ens hem de remuntar a l'any 56 quan en el bonic poblet de Castellflorit de la Roca va tenir cabuda un esdeveniment històric altament important per al nostre personatge. El fet és, senzillament, que va nèixer.
Potser sigui un fet usual, però per la vida del que sería el senyor Manel Ferrerons i Ponç va ser un moment crucial sense el qual no hagués, sens dubte, pogut avançar gaire més. Així, el nostre personatge va venir a la vida un dia de tardor, i va passar a formar part d'una nombrosa família pobre de les afores del poblet. La seva infancia va ser normal i corrent, i només recorden una bonica col·lecció d'escarbats que tenía guardada a l'escriptori de l'escola, enveja de tots ja que disposava d'un exemplar que el seu tiet li havia portat de Girona, mentre que a les col·leccions dels altres només hi havía els escarbats corrents que qualsevol vailet podia trobar a els voltants del poble.
I va ser, precisament, gràcies a aquesta col·lecció que va començar la seva fortuna, ja que va aconseguir vendre el seu escarbat gironí per un preu molt superior al que normalment es comerciaven els altres. Va ser una llàstima que al final l'escarbat anés a parar en mans de la professora, que se'l va quedar, tot i que la cara que va fer en veure'l va valdre la pena.
El nostre espavilat vailet, però, va anar creixent i va trobar feina a la benzinera del poble, on netejava l'oli brut dels cotxes per poder re-utilitzar-lo posteriorment en altres automòvils. Tot i així no va pas ser en aquesta feina que en Manel va aconseguir els guans econòmics que avans hem citat, sinò un dia que es trobava al bar del poble on, per casualitat havíen instalat una sucursal de la loteria del país, i on el Manel va jugar-hi vint duros.
Diuen que va ser la fortuna, però el Manel no es cansa de repetir que si va aconseguir de fer tants milions és perque va saber invertir en el lloc correcte, i que no hi ha tornat per donar l'oportunitat a altre gent, però que cal que la sàpiguen aprofitar.
Després d'això el poble de Castellflorit de la Roca va dedicar-li una bonica escultura a la plaça del poble, abans de tirar-lo de cap pel barranc de l'esglèsia tot aprofitant que en Manel havía entregat tots els seus bens a testament a la vila i que no podien esperar a que es morís de vell, ja que la plaça s'havía d'arreglar inminentment.

Mercè -Amigues, avui, i no sense fer-me un bon fart de cridar avans, he aconseguit uns minuts del programa per fer resortir una de les seccions més femenines d'aquest. Es tracta, com totes deveu esperar, dels consells pràctics de bellesa.
Carles -Sort que encara no fem l'Equinocci T.V. perquè sinò ara ja l'haurien tancada tots.
Mercè -Carles que t'he sentit...
Enric -Però si té tota la raó...No, amb el bolso no, que encara hi dus el cendrer que vas agafar d'aquell bar de la rambla...
Mercè -Incults, mascles sense sentiments... Bé deixem-los de banda. Els homes, en públic són intractables. Avui a la nostra secció parlarem de moda. Perquè el bon temps ja és aquí i no és pot deixar escapar. Per això ventileu bé els armaris perquè a partir d'ara les robes de colors, els pantalons clars i les bruses de floretes...
Joan -I els vestits apretats...
Mercè -Ja hi tornem a ser?
Joan -Home, vull dir que són més còmodes i facils de portar...
Mercè -Oblidem-ho. Bé, aquest any, la primavera la sang alterarà, per això cal que no oblideu els colors vermells i roses, depenent de l'estat anímic. Segons una prestigiosa revista de moda, tornarà el coll alt, els gerseis de llana gruixuda, els abrics llargs, els pantalons de texà, de colors foscos, els anoraks de ploma, i...
Carles -D'això Mercè, aquesta revista que estàs mirant, vols dir que es gaire de moda?
Mercè -Clar, que no veus el títol, cap de cony, Roba i Moda.
Carles -Si, però és de fa sis mesos...
Mercè -I que, el títol diu que és de Moda, no?
Enric -Però, Mercè, home, pensavem que ja ho havíes entés.
Carles -Encara que digui que és una revista de moda, pot no estar-ho...
Mercè -És que sempre m'heu de dur la contrària? Doncs la secció de moda la farà la tia Rita. I el proper cop que volgueu que faci la secció de consells pràctics de bellesa, ho demaneu al gos, a veure si en sap alguna cosa de moda.
Joan -Però no et posis així no n'hi ha per tant...
Enric -Calla, que encara voldrà tornar-la a fer la setmana que vé, la secció...
Joan -Ai, és veritat...

Joan- I ara, en la nostra coneguda secció, tenim una pel·licula que hem pogut rescatar de la videoteca de l'emisora. És curiós que tinguem una videoteca tant bona en una emisora de ràdio, però que hi farem, aprofitarem per passar-vos una pelicul·la molt bona, així que, endavant amb el film.
Avui l'agent 00,7 en: aprovat pels pèls
Bond, James Bond va entrar en el cuarter enemic, preparat per dur a terme la difícil misió que se li havia encomanat. Era una sala força gran, amb una sèrie de cadires posades estratègicament, de cara a una taula on segurament deuria de seure el seu màxim enemic. Va prendre lloc i es va limitar a esperar. La sala no es va tardar a omplir, i Bond, James Bond, va reconèixer alguns agents enemics asseguts per les taules del voltant.
Es va sorprendre en detectar a la Sara, que no li va voler fer ni cas, i va situar-se a la cadira de davant seu. Potser només dissimulava, ja que la misió era realment complexa. Mentre controlava la porta va veure entrar el cap de l'organització enemiga. Es va estremir i va premer la mà contra la seva americana per assegurar-se que la seva veletta continuava enfundada a la cartutxera.
Joan-Ja saben les normes, així que espero que no tingui que avisar a ningú. Aquí tenen el formulari, omplint-lo i intentin no equivocar-se en res.
Mercè-Que podem tenir el llibre?
Joan-Per suposat que no!
Caram, això era un cop en contra. Sortosament, Bond, James Bond duia una petita sorpresa. Es tractava de un petit invent que li havia aconsguit el seu company M i on hi havia anotat, de forma reduida practicament tota la informació necessaria per omplir el test.
Joan-Senor Jaume! Es pot saber que està fent? Dongui'm això ara mateix.
Carles-El que? Si no tinc res.
Joan- Doncs que és això? Caram com que una xuleta a l'examen. Entregui com el tingui i vingui'm a veure al despatx en acabat.
Carles- Però, jo no...
Joan- No discuteixi. Fora!
La missió havia sigut un fracàs. Sort que a les pel·licules que vindran, Bond, James Bond no sortiria mai fent un exàmen de matemàtiques. Allò no era per ell.

-La Rosa
-El Clavell
-La Margarida
-El Tulipà
-La Magnòlia
-El Narcís
-El Lliri
-L'Orquidia
-La Violeta
-La Petúnia
-La Rosella
-La Campaneta
-La Camelia
-El Gerani
-La Begonia
-La Dàlia
-La Gardenia
-L'Hortensia
-I el Cardó
-Ala, que animal que ets...

Una vegada hi va haver un mestre en atemorir a la gent. Alfred Hichcock. Amb ell, anar al cinema o llegir un llibre podia suposar un autèntic suplici per la pobre víctima que havía caigut en ses mans. La por prenia una nova dimensió i amb ell, molts altres personatges com Stephen King, Edgar Allan Poe o Munch, pintor que va aconseguir transmetre la por en alguns dels seus quadres més famosos.
Per contra, hi ha altres persones que treballen en tot el contrari: fer riure. La llista sería inacabable, i ens quedaríem curts dient noms com Carles Chaplin, Buster Keaton, Germans Max, Charly Rivel i tants d'altres que actualment imperen en aquesta feina. Fer riure.
També hi havía qui es dedicava a fer plorar. Quantes vegades no hem sentit que s'ens tocava la fibra sensible davant una pel·licula d'amor, en que tots s'estimaven molt, i ningú era feliç. O qui no ha, si més no, fullejat un llibre d'aquells del Corín Tellado, en que tot és amor, i la gent plora com una magdalena, i és feliç.
I quantes vegades no hem sortit emprenyats per algun fet, després de sentir a parlar algú, o de veure alguna cosa per televisió. Sense adonar-nos que fer transmetre l'odi i la rabia és difícil, i no tothom s'en pot fer càrreg.

Però hi ha coses que no transmeten un determinat sentiment. Hi ha coses que les veus, les sents i poden transmetre por, goig, alegría, llàstima, ràbia. Coses que un dia sonaràn desvetlladores i al següent et faran caure la moral als peus. I ha coses que convinen al 50% els sentiments i no fan ni riure, ni plorar. Hi ha coses com Equinocci. Deixant el sentiments de banda.

Enric -Però escolta, la primavera no és quan surten les flors, i fa sol, i tot és molt bonic?
Mercè -És clar.
Enric -Doncs jo trec el cap per la finestra i només hi veig boires.
Mercè -Temps al temps home, no veus que tot just acaba de començar, a més també és propi de la primavera que plogui, sobretot ara al principi, o és que no has sentit mai allò de: "al maig, cada dia un raig"?
Enric -Ah però és que el refrany es referia a la pluja?
Mercè -És clar, a què s'hauria de referir sinó?
Enric -Bé no ho sé, però jo pensava que feia referència a un raig de moscatell, i la veritat és que fins ara jo ho havia fet així, i sempre m'havia funcionat molt bé.
Mercè -Sí, sí, és clar, ja m'ho suposo. Ostres!! ara que hi penso, he deixat la roba estesa!
Joan -Però Mercè! a qui se li acut!, que no ho veus que amb aquest temps no es pot estendre la roba a fora!
Mercè -Sí, però és que quan l'he estesa havia sortit un moment el sol, i a més, he pensat que com que havia parat una estona de ploure, amb el vent, i totes aquestes coses..doncs se m'assecaria més depressa, i ...Bé, la veriatat és que no sé perquè us explico tot això, si em feu el mateix cas que si passés un carro. Me'n vaig corrents a treure la roba que encara no es deu haver mullat gaire., a més hi tenia els pantalons nous que...
Joan -Ai...! dones..., sempre els passen aquestes coses, i això els passa perquè no pensen amb el cap.
Enric -Sí, jo ja ho dic, que no preveuen mai el que pot passar, i ....ostres!, ara que ho dius, que jo he deixat el cotxe aquí a la plaça, i si es mulla se li rentaràn els topos, no sé com no hi he pogut pensar abans, m'haig d'espavilar a tancar-lo a cobert si no em vull quedar sense topos. Ara torno eh!, un moment, serà un moment...!
Joan -La veritat és que avui no sé què passa, però tothom marxa, deuen sentir-se alterats per l'entrada de la primavera, però bé, nosaltres seguim aquí, disposats a continuar amb l'edició d'avui del programa, en el que...ara que hi penso, aquesta tarda he quedat amb la Gloria a davant del nostre banc, i encara no hi he pogut anar, com me n'he pogut oblidar, pobre Glòria, a hores d'ara ja deu estar xopa com un ànec, ostres, hi haig d'anar corrent, oi que ho entens Carles, que no la hi puc deixar... pobre Glòria, i si es pensa que l'he plantada?...ara torno eh! Ah i Carles no facis de les teves eh, que ja et conec, i si de cas aquell parell em tallaran el coll.
Carles -Bé, sembla ser que m'han deixat sol. Per fi sol. Tot meu, aquesta és la meva ocasió, més ben dit, és que feia temps que esperava una ocasió com aquesta per poder-vos punxar l'últim de Màquina Total, perquè...ostres, em sembla que m'he l'he oblidat, però com pot ser...(??)...ara ho recordo, li estava ensenyant la meva col·lecció a la Estel i els hem deixat al pati de casa... ostres!, la pluja! els meus discos!!, els haig d'anar a buscar ! ei no us mogueu d'aquí que ara mateix tornao eh! mira, us deixo amb aquesta música tan maca que sona que em sembla que és d'un compositor nord-americà rapero, que em sembla que es diu Ribaldi, sí!, sí! Ribladi, bé no ho sé, però escolteu, escolteu, que és molt maco i sobretot no se us acudeixi canviar d'emisora que aquells tres em pengen eh!, ara torno...

Amics, avui, a la prou famosa secció del programa invents i inventors tocarem un tema que, de segur no interessa a ningú, però que carai, no sempre haviem de tocar temes interessants.
I és que avui parlarem de la poesía. Perquè, hi ha quelcom més innecessari que, si cal dir una cosa, buscar una paraula que rimi per fer un bonic vers i que quedi presentable. Senzillament no. Magrat tot, no pretenem fer un debat sobre la importancia dels versos sinò d'explicar el com van aparèixer i com és van desenvolupar en el món.
Perquè, el fet és que existeixen, i que la seva invenció va ser dura i costosa, i és per això que mereix ser particep d'aquesta secció. Però remuntem-nos als orígens, com cal fer en aquests casos, i tornem a l'inici de la vida. La pregunta és: Com pot ser que aparesqués vida en un planeta com és la Terra?...
Eh? que dieu? Que ens hem passat? Bé, de fet potser si que hem tirat massa enrrera. Si de cas avançarem una mica el rellotge cronològic i ens situarem en el moment màgic en que l'home va aconseguir gesticular uns sons grutals que més tard prendrien significat i seríen les paraules.
I és que el primer que va dir l'home ja va ser un vers. Sí, segons explica el científic Charles E. Meldenson Square en la seva teoría, els versos de l'home de cromagnon, el primer que provablement es va dir, va ser en vers. Per recolzar aquesta tèoria, Charles ofereix uns interessants exemples pràctics com són:
Gara, Gura, Gura.
Gura, Gara, Gara.
A partir d'aquí, l'home va inventar altres paraules, i, és clar, fer que rimessin les unes amb les altres ja era més difícil que no pas quan només en tenien un parell.
Però el primer poema, pel que sembla, fou fet pel capellà de Castellflorit de la roca, en una tarda de tardor, en que, trobant-se molt cansat va dir al seu escolanet:
-Fill meu, me'n vaig a la cambra a fer un Sonet
Però el que en realitat va anar a fer no va ser la migdiada, ni molt menys, sinò que va començar a escriure uns versos que, per inspiració divina, li havíen vingut al cap. Més tard, mossen Enric Malvers va escriure la bíblia en vers, que fou molt coneguda arreu, però això ja és una altre història.
A partir d'aquí, però, la poesia va anar prenent cos, i es van inventar diferents estils com són les coples, que s'anomenen així per que la primera la va escriure un conegut jugador de cartes com a cant a el rei de copes quan aquest li va ocasionar un poker, molt fructifer per l'economía del jugador, així com, també, per la seva salut, ja que va morir a sobre la taula de joc atravessat per una bala del colt de Jack el ràpid, no sense que avans hagués dit:
Com l'anell al dit,
surt a fer presencia,
en la seva quinta essencia
de copes el rei florit.

També van aparèixer les alegories, que eren versos que proclamaven l'alegria, així d'una forma extranya, els Romanços, que es van fer molt famosos perquè fins aleshores la gent només venia amb excuses i a partir d'aquest fet la gent ja anava i venia amb romanços, i tantes i tantes expresions com desenvoluparen la poesia, segons la forma de posar els versos, és a dir, drets, al costat de l'armari, penjats a la paret, etc...

Joan -Equinocci presenta: El metge a casa
Carles - I l'infermera?
Joan -No. Només el metge.
Carles -Llàstima. Bé anem per la secció: Sequedat de boca, mal gust, picor d'ulls, taques a la visió, sent xiulets, mareig, vertig, perdua del coneixement, taques a la pell, picors, indigestió, sífilis, dificultat per... ja sap, crisis nervioses, falta d'oxigenació a la sang, dolor muscular, palpitacions... Windson and Newton calibre 44, la més efectiva.
Enric -Windson and Newton patrocina el metge a casa. I avui, pel que sembla, el nostre doctor en medicina, el Senyor Quino, ens porta una secció que de segur serà molt més interessant que la seva ultima intervenció. Així doncs, els deixem amb el doctor Quino, que, recordem, ha estudiat a l'escola de medicina de Castellflorit de la Roca, doctorant-se en medicina general i altres quentos. Avant amb la secció, el metge a casa.
Joan -Bé, moltes gràcies per la seva presentació, i bé, per aquesta setmana, i després d'asseventar-me que la meva interessant secció de com curar la picor que vaig dur a terme, no va estar gaire a l'alçada dels radioïents del programa, que per cert, jo pensava menys cultes, he preparat una nova secció, una mica més complicada que la de l'últim cop. Es tracta de la pràctica de la neurocirugia a casa. I per començar amb alguna cosa bàsica els explicaré com extripar i erradicar un tumor cerebral.
Enric -Però vol dir que això no és una mica perillós?
Joan -I ca, si és una cosa la mar de divertida que fins i tot poden fer els nens, tot i que cal vigilar-los de prop perquè poden fer-hi una bretolada. Recordo un cas en que vaig deixar als meus fills tot operant a un senyor de Còrdova, perquè havia d'anar a una recepció molt important a Andorra, i quan vaig tornar, ja l'havien cosit. Al cap d'uns dies, el senyor es queixava de mal de cap, i mitjançant una radiografia, vam descobrir que s'havien deixat un xiclet a dins del cervell. Després d'això el senyor es va tornar molt enganxós i no hi havia manera de treure'ns-el de sobre.
Enric -Ah doncs si és tan senzill, endavant.
Joan -Doncs bé, el primer que cal fer és saber que el senyor té un tumor, una vegada ens vam passar tres dies per trobar-li i llavors va resultar que era una apendicitis. Però bé, un cop detectada l'enfermetat cal agafar al client i convèncer-lo que deixi tots els seus béns a testament propi, més que res per allò de que si falla alguna cosa, que no quedi tot perdut. Després d'adormir-lo cal practicar-li una incisió des del front fins al clatell. Aviso que si mentre això succeeix el pacient crida, vol dir que tot va sobre rodes i que de moment encara és viu, és clar. A continuació, i amb l'ajut d'unes pinces, extreurem tots els elements sospitosos com ara escarabats, mosques, aranyes, i algún presentador de la pantalla amiga, que a vegades queden molt arrelats.
Enric - Creu que els d'Equinocci també s'hi poden trobar arrelats?
Joan - No s'ha donat mai el cas, però és clar, com que tampoc no l'escolta ningú...
Enric - També és veritat.
Joan - Bé doncs seguint amb l'operació abans de cosir, cal investigar si el pacient té tendència a recaure en la malaltia i si és així, hi ha la possibilitat d'estudiar la implantació d'una cremallera o tira de belcro amb això deixarem al pacient a punt per properes intervencions.
Enric - Ah doncs és interessant, ho provaré amb la sogra.
Joan - Faci-ho, és molt instructiu.
Mercè - Per cert, i quin és l'índex de recuperació dels pacients?
Joan - Home, si no es moren queden tontos per tota la vida, però no és massa greu, a més, amb això últim encara no ens hi hem trobat mai.
Enric - Molt bé, doncs fins aquí la secció El metge a casa, patrocinada per Windson and Newton, la millor solució.

Normalment quan l'hivern està en el seu màxim explendor, durant el mes de gener, quan les nits són fredes i treure el cap de sota la manta es pot considerar un sacrilegi, quan es camina pels carrers tot jugant amb l'alé glaçat que et surt dels morros, és quan la gent recorda a l'estiu. Perquè és quan més trobes a faltar una cosa, com és l'escalfor, que més la recordes, mentres et fregues les mans per intentar fer-les entrar en calor.
Quants cops no hem dit, tan de bo que ja fossim a l'estiu, i em ajustat el coll de l'abric perquè el clatell s'ens estava glaçant. I tot plegat perquè?

Perquè ens entossudim a demanar la calor i, quan ja és arribada, l'evitem? Perquè si és cert que quan tens fred, intentes trobar calor, quant l'estiu es trova en el màxim esplandor i els termometres no poden marcar la temperatura ja que el mercuri està bullint, al bell mig del mes d'agost, qui més, qui menys, exclama: tan de bo ja tinguessim l'hivern aquí. I les nits suoses es passen desvetlladament mentre recordem que bé que es dormia a l'hivern, tot sentint la pluja petar als vidres, o com jugavem entre la neu.
Sempre ens contradiem, sempre demanem el que no hi ha, sempre volem el que no tenim. Exepte, potser, en l'equador del traspàs d'estiu a hivern, que és quan no fa fred ni calor, aquells dies en que la temperatura queda anivellada i, com ara, es començen a sentir els primers calors de l'estiu, sense entrar en l'exés.
Perquè és en aquests dies en que tothom és troba a gust, que hi ha tant de dia, com de nit, els dies que envolten l'Equinocci. Ni fred, ni calor.

Joan -Bé, i en un programa com aquest, hem pensat que calia recuperar la presencia al programa d'un vell amic que ja ha aparescut més d'un cop en aquest programa.
Mercè -No! El mac Nocci no! Per la mort de Déu. Que només fa que espifiar-la.
Joan -Tranquila, no es tracta del nostre estimat mac Nocci, tot i que ja haviem pensat a cridar-lo, però està en uns cursets de meditació trascendental a St. Boi.
Enric -No serà pas el doctor Quino?
Joan -No, que avui tenia que anar a un entrerrament i no ha pogut venir. Pel que es veu una complicació en una operació d'extracció d'una piga de la cuixa...
Enric -I s'ha mort?
Joan -Bé, és molt llarg d'explicar. Qui tenim avui i en exclusiva mundial per tot el Vallés Oriental és el senyor Manolo, l'oïent del programa
Mercè -Que no en tenim cap més?
Joan -Potser si, però aquest ens escolta des del primer programa. Pel que es veu es tracta d'una promesa que va fer-li a la Verge de Lourdes si li curava la sordera.
Mercè -Quin gran màrtir. Això és penitencia i no el dels cigrons.
Joan -Bé, pel que sembla el senyor Manolo acava de contactar amb nosaltres per telèfon. Hola, bona nit...
Enric -Buena Noxe. Que como va la cosa, todavía siguen con el programa?
Joan -Doncs si, encara tenim corda.
Enric -Pué he pensado que en este dia tan especial como es el programa numero 25 devian queré que les llamase.
Joan -No s'imagina la il·lusió que ens fa saber que encara el conservem. Per cert, que deu voler que li posem una bonica cançó. De fet el nostre tècnic ja té a punt el disc del Perales.
Enric -Pue mire uté que hoy havia pensao en hacer algo diferente, pa varia.
Mercè -Home, quina gran sorpresa, a més d'oïent, col·laborador.
Enric -Bueno, de echo me lo ha pedio el Juan, pa celebra el aniverario
Mercè -El Joan? Que li has dit tu
Joan -Bé tranquila, és que m'he assebentat que el senyor Manolo és poeta i per tant he pensat que així d'amagat li podia dir si ens podria fer una bonica poesia pel programa, ara que és primavera, i que aquesta diada és tant especial per a tots.
Mercè -Ha si és així, endavant...
Joan -Bé. Manolo! Que encara hi és?
Enric -Si, si, he que m'havia ido a buca lo papele.
Joan -Doncs que ha preparat?
Enric -Pué he echo una bonita poesia llamada Oda a la radio.
Joan -O que bonic, dons endavant amb Oda a la Ràdio.
Enric -Oda a la radio:
Que radio tan bonita
la que tenia Pepita
que tenia un botón
pa tocar el cojon
al vicino d'arriba
que se queja porque crida
la radio de tan alta que esta
le molesta al respira.
I ya stà.
Xis pom.
Joan(Desilusionat) -Ha caram, quina poesia més... més... més original. Sí això original.
Enric -Es que nunca havia exo ninguna ata hoy.
Mercè -Però escolti, vosté no era poeta?
Enric -Como? yo poeta? No hombre no, habran entendido mal, yo lo que soy és paleta. De construcciones Lòpez i Gònzales. Si estuve en la vila Olimpica esa i to...
Joan -Ha, ja m'havia semblat una mica extrany.
Enric -No, si m'ha gustao, i si le parece le puedo hacé una nueva poesia pa la semana que viene.
Joan -Bé, si de cas ja ho discutirem. Més val que passem a una nova secció per que es comença a fer tard i vol ploure...
Mercè -Mira que n'arrives a ser d'animal Joan, és que sempre fiques la pota...
Joan -Home, és que els meus informes eren molt confidencials i així, de sota mà, mai s'acava d'entendre el que et diuen, i clà...

Joan - I ara entrem a una secció del programa que feia molt de temps que no repetiem, i que, degut als últims esdeveniments, hem cregut necessaria de recuperar.
Mercè -Perquè, com tots deveu de saber, el diumenge passat va fer 250 anys de la mort de l'inventor del rellotge, i per tant, i en celebració a aquest fet, tothom va avançar una hora el rellotge.
Carles -Mercè, d'on ho has tret això de l'inventor del rellotge?
Joan -Jo no ho sabia pas, sempre va bé de venir al programa, s'hi aprenen coses...
Carles -No, no, vull dir si n'estàs segura...
Mercè(indignada) -És que dubtes de mi? I sinò perquè la canviem, per celebrar la mort del protector dels eriçons marins, que ningú no sap qui és?
Carles -Home, el protector dels eriçons marins es deia Daniel Quempinxo, i jo em pensava que el canvi d'hora era per l'estalvi energètic.
Mercè -Va, home, va, no diguis tonteries...
Joan -No veus que és més lògic el que diu ella..
Carles -Potser si, però...
Joan -Sense més prefacis, Manualitats Equinocci
Mercè -Avui: Com canviar el rellotge d'hora.
Carles -Perquè, de segur, que tots ja sabieu hi havia un canvi d'horari, però la pregunta era general, cap endavant? cap enrera?
Joan -O encara pitjor, i com coi es feia per moure les agulles del rellotge que us havia regalat la tieta, o quines tecles calia premer a l'ordinador perquè et fes cas.
Mercè -Tots aquests dubtes, és troben resolts a les manualitats Equinocci. Per posar-se al dia.
Joan -Serà per posar-se a l'hora, no?
Mercè -Bé, potser si...
Carles -Respecte al primer dubte, el que calia fer era avançar una hora, així que tots aquells que la vau endarrerir, us vau equivocar, de forma que ja la podeu canviar. Ara que si us vau equivocar, ara teniu quarts de vuit, i per tant no esteu escoltant Equinocci, i per tant no sé perquè us donc aquest consell...
Mercè -No, no, Carles, t'has equivocat, el que calia fer era endarrerir la hora i no avançar-la...
Enric -Perdó, jo no és que vulgui posar-me on no em demanen, però l'hora s'havia d'avançar...
Joan -Que no, que el que calia fer era endarrerir-la.
(us aneu discutint, i s'abaixarà el volum dels micros. Quan ja no us sentiu pareu en sec i es puja el volum de nou.)
Carles -Un cop aclarit aquest dubte, passarem al seguent, el primer que cal fer per posar un rellotge a l'hora, és, sens dubte, tenir un rellotge.
Mercè -Si, perquè jo mateixa, tant llesta com semblo, em vaig passar tota la tarda del diumenge intentant posar la sabata a l'hora i després va resultar que no...
Joan -Bé, jo tinc un amic que mirant les sabates podia dir si era de dia o de nit.
Mercè -I com ho feia?
Joan -Si les veia era de dia, i si no, era de nit. Malgrat tot, li fallava el truc si era sota una farola...
Carles -Em deixareu acabar d'una punyetera vegada?
Mercè -No!
Carles -Doncs un cop teniu el rellotge, cal fixar-se en si té algun tipus de botonet o bé si disposa d'una rodeta, la cual caldrà premer o fer girar per aconseguir que les busques ocupin la nova posició on marcaran l'hora correcta. Un consell, avans de començar a moure-les, mireu quina hora és i calculeu la nova hora, doncs un cop aquestes comencin a girar ja no la podreu saber.
Mercè -Però el meu rellotge no en té cap de botonet.
Joan -Ni el meu. Que fem doncs?
Carles -Tranquils, no ploreu. Sens dubte que es tracta d'un rellotge més modern, d'aquests que porten un analitzador de veu, de forma que dient-li que avanci l'hora ell mateix coordinarà el sistema perquè arribi a l'epsilon K-3 de forma que podreu obtenir una lectura prou correcta. Això sempre que ho feu en un correcte angles tot pronunciant "Avanti the time una hora"
Joan -Però el meu és molt antic, i no té aquestes sofisticacions...
Mercè -El meu tampoc. Em sembla que no el posarem mai a l'hora.
Carles -Bé, en aquest models més antics, el que cal fer és presionar l'agulla dels quarts de forma radial i a lo brutu perquè canvi a l'hora correcta. I ja està
Mercè -Em faré pesada, però el meu tampoc té agulla.
Joan -El meu només en té una, però és fixa...
Carles -Però quin tipus de rellotges teniu vosaltres?
Joan -Jo un de sol. Amb una bonica inscripció que hi diu, jo sense sol i tu sense fe, no som res.
Mercè -I jo un de sorra. Del desert del Sahara.
Carles(mig plorant) -Però com es pot fer una secció, així...
Mercè -I fins aquí, manualitats Equinocci.
Joan -La setmana que ve, tornarem amb, com arreglar un rellotge. Només a Equinocci.

-Un dels blocs de pisos del sindicat de St. Celoni té bigues amb al·luminosi. Segons ha declarat el paleta "és per que se'ns havia acavat el paper cartó i el cel·lo, i vam haver d'improvisar". Els habitants de la casa estan molt contents perque diuen que sortiran a la tele.
-Extranya mort de dues persones dins d'un cotxe a Vallgorguina. Pel que sembla estaven molt fogosos.
-La Guardia Civil de Tràfic posa quatre multes al camió de la carn de St. Celoni mentre circulava per la carretera d'Hostalrich. "A nosotros solo nos gusta lo Verde" van manifestar al nostre reporter.
-Avui s'emet el 25 programa d'Equinocci. A partir d'aquí tot són falacies.
-Sant Celoni esports. Fútbol: Vam guanar! Vam guanyar!
-Handbol: Però vam guanyar a fútbol
-Basket: Que vam guanyar a fútbol, coi.
-El Temps. Segons ens ha informat el nostre nou metereòleg, Cauran llamps i trons, i deixeu-me dormir, que encara tinc Ressaca.
-THE SAFAREIG: Advertència: els comentaris que es van dir en l'edició passada del safareig, tot i esser codificats van afectar a una sèrie de gent, per la qual cosa hem decidit anul·lar la secció, si més no temporalment.
-SANTORAL: Aquesta setmana si podeu no torneu a fotre la pota i recordeu de felicitar a:
-Demà als Venancis. Si només en venen cinc o quatre també els podeu felicitar.
-Divendres als Francescs de Padua. Bé si en trobeu un de normal i corrent, que pagui cervesa també, per la part que li toca.
-Dissabte als Ricards. Patró dels Milionaris. Els que no tenen un duro esperin sant Pobreards.
-Diumenge als Elms. Ei, hi ha algú que es digui així?
-Dilluns a les Irenes, con sus ojos de mujer, ai perdó...
-I Dimarts als Diogenes patró de les mutacions i dels modificadors de la genetica.

-EFEMERIDES: Tal dia com avui celebrem que el 1596 va nèixer a la Haya del filòsof Descartes que va popularitzar la famosa frase "Penso, aleshores existeixo". Degut això es dubta si Tele 5 té algun seguidor que existeixi talment.
-També tal dia com avui el 1492, els reis catòlics decreten l'expulsió dels jueus d'Espanya. Després van anar a descobrir les amèriques. Això demostra que en un any és poden fer moltes burrades per culpa d'un mal govern.

Enric -Va, seguint amb la tònica del programa, hi ha una secció que en el seu moment va causar gran sensació entre el públic i que avui podrem recuperar gràcies al fet que ja hem comentat durant tot el programa.
Joan -I és que, degut als canvis d'horaris i a la facilitat que tenen els de la R.E.N.F.E. per equivocar-se, han coincidit en una confraternatització espai temps l'emisió del programa i el fet que passés un dels nous trens. Per això recuperem, la secció.
Enric -El moment culminant d'Equinocci.
Joan -La hora esperada.
Enric i Joan -La passada del tren.
(...)
Mercè -Us ho he dit. No funcionarà.
Joan -Però si ho hem calculat tot. El tren havía de passar a les nou, amb el canvi de l'hora...
Mercè -I el retard normal del tren?
Enric -Ai. Ja ho sabía que em deixava alguna cosa. Eh bé, sembla que no podrà ser, així que si de cas, i mentre esperem que passi, podria... podria, ja sé, la importancia relativa de les granotes russes en el medi-ambient socioeconomic que actualment viu el país, que pel que sembla...
TREN.
Enric -... Que repercuteix en la reproducció d'aquesta espècie en mig dels camps vermells de ponselles de l'estepa Russa, sense que la gent s'adoni de la transcendencia d'aquest fet en la rutina de la vida diaria...
Mercè -Carles, Socors! No pots fer passar algun altre tren? Sisplau. Per pietat.
Joan -El que sigui, un exprés, un ràpid, un mercaderies...
Mercè -Help!
Carles -Si, si, ja va, ja va. (Música)

Enric -Va, seguint amb la tònica del programa, hi ha una secció que en el seu moment va causar gran sensació entre el públic i que avui podrem recuperar gràcies al fet que ja hem comentat durant tot el programa.
Joan -I és que, degut als canvis d'horaris i a la facilitat que tenen els de la R.E.N.F.E. per equivocar-se, han coincidit en una confraternatització espai temps l'emisió del programa i el fet que passés un dels nous trens. Per això recuperem, la secció.
Enric -El moment culminant d'Equinocci.
Joan -La hora esperada.
Enric i Joan -La passada del tren.
(...)
Mercè -Us ho he dit. No funcionarà.
Joan -Però si ho hem calculat tot. El tren havía de passar a les nou, amb el canvi de l'hora...
Mercè -I el retard normal del tren?
Enric -Ai. Ja ho sabía que em deixava alguna cosa. Eh bé, sembla que no podrà ser, així que si de cas, i mentre esperem que passi, podria... podria, ja sé, la importancia relativa de les granotes russes en el medi-ambient socioeconomic que actualment viu el país, que pel que sembla...
TREN.
Enric -... Que repercuteix en la reproducció d'aquesta espècie en mig dels camps vermells de ponselles de l'estepa Russa, sense que la gent s'adoni de la transcendencia d'aquest fet en la rutina de la vida diaria...
Mercè -Carles, Socors! No pots fer passar algun altre tren? Sisplau. Per pietat.
Joan -El que sigui, un exprés, un ràpid, un mercaderies...
Mercè -Help!
Carles -Si, si, ja va, ja va. (Música)

Enric -Va, seguint amb el programa, proposo que, tal i com vam acordar, i tenint en compte que estem a punt d'entrar a setmana santa, posar un bonic film. I tal i com ja era costum en aquesta època quan els nostres pares eren petits, hem obtingut una versió d'una coneguda pel·licula anomenada Els deu Quo Vadis de Ben Espartaco...
Joan -Enric Enric, espera un moment que sembla que en Carles no sé que diu que no la trova...
Enric -Com que no la trova, si li he deixat allí.
Joan -Doncs que et passa Carles?
Carles -No, que us esteu posant molt fleumes amb això de la setmana santa i he pensat que enlloc d'aquest film tant ranci podia posar una cosa més... més... vaja, ja m'enteneu...
Mercè -Doncs no, no t'entenem de res.
Joan -Es que t'expliques com un llibre sense fulls.
Mercè -Si realment quan comences així...
Carles -Vull dir que avui posarem una pel·licula X
Mercè -Ave maria santisima, però nen, tu que et penses? Que això és a can cincuanta?
Joan -Ni se t'acudeixi de posar això en aquests dies tant assenyalats.
Carles -Doncs jo ho vull posar
Enric -Però que no veus que ens ensorraràs. Que? que no penses dir res més en tot el programa? A bé. Millor. Mira el que et dic. Eh no no, això no. No ens tanquis els micros que sinò no podrem parlar. Espera, deixan's parlar entre nosaltres. Que fem?
Joan -Si de cas que el posi, que en el fons també és instructiu.
Mercè -Total, sinò també ens deixarà en blanc.
Carles -Ole, ole, avui a The film. La pinicula X
Enric -Mare de Déu.
Joan -Presentem: No hi ha pilotes.
Mercè -Venga Manolo, que tu puedes.
Enric -Tengo miedo de lo que la gente piense de mi.
Mercè -Però si tu potencia no tiene igual.
Enric -Ya lo sé, sé que puedo hacer-lo mejor que
tantos otros, però delante de tanta gente.
Mercè -Però yo estoy aquí para ayudarte.
Enric -Sin ti no hubiera llegado tan alto.
Mercè -Tu eres el único que puede salvar la situación.
Enric -Està bien, però lo hago por ti.
Joan(Amb veu de locutor)-I vemos como el centro-campista ha vuelto al terreno de juego, i empieza a esquivar a sus oponentes, justo cuando quedan unos pocos segundos para acabar el partido, se acerca, la jugada parece buena, dispara i... Goool!, Gol, Gol, Gol, Gol. Que partido. Manolo Martinez acaba de conseguir el tanto del empate i con esto su equipo se situa en el primer lugar de la liga, con el resultado, Atl. Penyas del Trigal 2- Futbol Club deportivo de deportes futbolisticos 2, i con una X en la quiniela que deja la lista como sigue:
F. C. Catalans- R. E. N. F. E. X
At. Xis- Jesús X
C. B. La pista- O. N. C. E. X
Real Castellflorit-Imaginari La RocaX
Sporting-tong -Rayos i Truenos X...
Enric -I fins aquí la pel·licula X. La setmana que vé més.
Joan -Ha veus, jo em pensava que una pel·licula X era una altre cosa, però no. Fins i tot tenia un contingut socio-reivindicaticu que desenvolupava una sèrie de tèories Froidianes...
Mercè -Reconec que jo també em pensava una cosa així...
Carles -És que n'arribeu a ser de desconfiats.
Enric - El que no he entés és perque perseguien aquella pobre pilota. Que li tenien mania?
Mercè -No home, això s'en diu futbol, i s'hi juga amb els peus i es tracta d'anar donant puntades de peu a la pilota fins a posar-la dins la portería de forma que...

La vida i la mort. Dues coses tant i tant diferents, i que a l'hora, depenen l'una de l'altre per continuar existint. Perquè sense vida no podria haver-hi mort, i sense la mort, ningú no podria viure. La mort és present per a tots i per a tot. Nosaltres veiem la mort com el final de la vida. Quan neixem, tenim un temps de vida i al final ens vindrà la mort. En canvi, pels indus, la mort es veu d'una forma diferent, ja que quan neixen comencen a viure, i tot el que facin a partir d'aquí, ja és de més. Així la mort és sempre a tocar, i la vida es va allargant més i més a cada instant. Però l'important és, que en definitiva sempre arriba.
I si sempre arriba no sempre és acceptada. Hi havía la teòria que deia que l'home no podia ser mai feliç perquè sabia que tard o d'hora moriría i sempre havía de viure angoixat. Malgrat tot hi ha homes i cultures que es revelen contra la mort i intenten esdevenir inmortals.
Perquè la inmortalitat, tot i èsser una utopía, existeix, i a curt termini es fa palesa en molts llocs. Així els egipcis ja volien esdevenir inmortals a les generacions posteriors i amb aquest fi crearen les piràmides. Més tard, els grecs, buscaren l'imortalització en alguns monuments com el partenó, però també la buscaren a través de les manifestacions artistiques com l'escultura, la pintura, etc... Aquest sentiment de postergar la vida s'ha manifestat present en el temps i en l'espai, i ha arribat als nostres dies amb manifestacions tant i tant diverses. Però com deia el conte del rei que tenia el nas vermell. En aquesta vida tot s'acava, fins i tot el vi. El que no s'acava mai és la set. Per això, i mentre hi hagi algú darrera la radio, algú disposat a escoltar, per tot això continua, igual com sempre Equinocci. In Secula Seculoum.
Tots: Amén.

Mercè -Va, i ara, per trencar una mica amb la monotonía proposaría de fer una secció del programa força interessant, com són els serveis de normalització linguística.
Joan -Perquè, com en altres vegades ja hem dit, quantes vegades no heu estat fent una conferència i us heu quedat tallats, sense no poder ni tant sols gesticular un mot. Quantes vegades no heu desilusionat el quorum d'una facultat d'història o heu quedat inertes explicant una senzilla teòria quantica a un veí.
Enric -I quantes vegades no us heu encallat en llegir un text i heu acabat dient ei que hi diu aquí?
Joan -No puc continuar, ho sento.
Enric -Això, no puc continuar, ho sento.
Mercè -Per tot això avui farem uns petits exercicis linguístics.
Joan (Molt Seriós)-Exercici primer.
Mercè -Obrirem la boca. Treurem la llengua i intentarem tocar-nos el nas o, si no s'hi arriba, el llavi superior. Tot seguit fer baixar la llengua com si volguessim tocar-nos la barbeta. Tornem a pujar. Repetirem l'exerici deu cops. Un, dos, un, dos , amunt i avall, vinga que ja és vostre, un, dos, un, dos, alerta amb la saliva, que sempre regalima, un, dos. Va, ja estarà bé.
Joan -Exercici Segon.
Mercè -Ara farem l'exercici invers. Mantenint la llengua a fora la farem anar de la galta dreta a l'esquerra i retorn. Va que és molt senzill. Aneu alerta a pràctica l'exercici en el tren perque el veí de davant és pot enfadar. Endavant. Dreta, Esquerra, Dreta, Esquerra, Que bonic que queda si ho feu amb grup. Semblareu un ramat de vaques. Esquerra, Dreta, Esquerra, Dreta. Molt Bé.
Joan -Exercici Tercer
Mercè -Per acavar farem el seguent exercici. Obrir la boca, treure la llengua, tancar la boca i amagar la llengua i... Ai no! No l'heu de fer així que sinó us fareu mal.
Enric (gesticulant malament)-I fins aquí els exercicis de llengua. Ara parlarem amb tu de la factura del metge, Mercè.
Joan(igual que l'Enric)-Quina mossegada que m'he fotut
Mercè -Però s'hi ha sigut sense voler...
Carles -Ei, la centraleta s'ha bloquejat de trucades de gent que no se que diuen de la llengua. Es que no se'ls enten de res...
Mercè -I la setmana que vé, el doctor Quino ens explicarà com curar la llengua de la gent. Només a Equinocci.

Avui, he agafat el tren corrents, i, sense voler me n'he endescuidat de picar el bonotren. Breu esboç per si algú no sap el que és, es tracta d'un bitllet de la R. E. N. F. E. que permet a l'usuari de fer uns deu viatges, sempre i quant no s'oblidi de segellar-lo a l'estació corresponent de sortida.
Doncs bé, me n'he oblidat i ja està. Quan he tingut el revisor al davant no he pogut fer res més que pagar, que era gata. El que no he acabat d'entendre és perquè m'ha fet pagar el doble pel viatge, quan, precisament jo no li he posat cap negativa ni cap mala cara. A més, li he pagat sense queixar-me, però res. M'ha fet pagar el doble. He ofegat la meva ràbia momentània mirant el deficient servei que el tren m'ofería, ja que, en aquest moment, amb prou feina superavem els deu quilòmetres per hora, ves a saber perquè.
I no m'he queixat. I després el tio ha marxat. I al final m'ha passat la ràbia pensant que avui era el dia d'Equinocci. El programa on no cal bitllet.

-Nova tecnología per tal de frenar la contaminació al riu Tordera. Un plà pilot s'està duent a terme a l'empresa Resisa consistent a posar un tap de suro totes les sortides de contaminants de la fàbrica. Això si, de suro reciclat. Aprofitem, doncs, que queden pocs dies per cantar allò de "El riu Llobregat, és amarronat..."
-Neguen el permís de Reunió a la coordinadora antiabocador de Santa María de Palautordera. "Feia massa pudor una reunió així" van declarar.
-Només un dels blocs de pisos del sindicat té al·luminosi. Els altres, com a molt, tenen bronquitis, asma, tos, conjuntivitis i un pateix apendicitis, però de moment no és greu.
-Rebombori a l'ajuntament. Els consellers de CiU van avandonar el ple per prendre una aigueta d'herbes i fer passar el mal de panxa. El representant de ERC va comentar que el que ell hauría d'haver fet és avandonar la sala amb els regidors de CiU perquè com va dir textualment: "Jo m'he trobat en moltes ocasions en la mateixa siutació que ells...
-Al Pallerola s'hi han detectat nombroses goteres. És per això que els tècnics de l'ajuntament han proposat de aprofitar l'aigua per fer-hi una piscina. Els mestres s'hi han manifestat en contra "Nosaltres no sabem nedar"
-L'associació de veins del Baix Montseny té nova junta. Pel que es veu l'altre perdia i han decidit de posar-ne una de tòrica.
-Properament celebrarem la diada de Sant Jordi, molt rica en tradicions. Es clar, com que no hi ha un duro.
-La festa de la bandereta de la Creu Roja és va celebrar amb èxit, tot i la pluja que va caure. El canvi a última hora de la bandereta per un paraigua va resultar molt adient.
-Rialles en perill. Com a primera mesura a partir d'ara tant sols es dira Somriures.
Sant Celoni Esports
-L'Equip Suzuki Baix Montseny queda segon a les quatre hores d'Amposta. Si en lloc de quatre haguessin estat dues, hagués quedat primer. Ara els temors es centren en les 24 hores de Paret del Vallés.
-Fútbol: Parets 1-Sant Celoni 2. L'equip local no va poder contenir el Sant Celoni per falta de bons fonaments. Faltava més duresa en el joc, segurament per una falta de calç als jugadors.
The Safareig.
-Degut a les queixes dels usuaris del descodificador Equinocci que permetia seguir totes les xafarderies del poble, hem cregut adient que en lloc de codificar la morbosa secció, retransmetrem la santa missa del Papa amb la popular benedicció Urbi Et Orbe.
-Santoral
-Per tal que no poseu la pota i us oblideu de felicitar el director de la fàbrica, el professor, o a l'escombriaire, tot seguit us recordarem els Sants que se celebren aquesta setmana.
-Ahir Celebravem Sant Hermenegild, és a dir que si per casualitat coneixieu algú que s'en digués, ja heu fet tard.
-Avui Sant Màxim, Patró del bon temps.
-Demà Santa Anastasia, patrona dels bons dormilegues.
-Divendres, Santa Bernadeta Subirou. Toma ya
-Dissabte, Sant Anicet, patró del cigaló.
-Però escolta, no era Sant Conyat?
-Si, també, igual com Sant Rom.
-Diumenge, Sant Eleuteri, patró dels infidels
-Dilluns, Sant Hermogenes. Va, ja està bé de noms extranys, s'ha acabat el santoral, ja n'estic fart.
-Efemèrides
-Tal dia com avui, l'any 1912, un vaixell anomentat Titànic va naufragar davant les costes de Terranova. Després d'això es va popularitzar la frase, fer aigues.
-Avui també celebrem que fa 62 anys de la proclamació de la segona república espanyola que és una cosa que l'avi sempre en parla però que no sabem massa bé que va ser, perquè l'exàmen d'història ens el vam copiar tot.
-El Temps
-Segons ha informat el nou Metereòleg, que pel que sembla és una mica més bo que els darrers:

Bonic Vers Sobre el Mar
Una bonica i vella barca
a la sorra ja s'aparca
És un pescador vell
que ja té pels al clatell
I que avui està emprenyat
doncs no ha pescat un trist rap.
Però mai no queda fart
del seu amic el mar
I aparca la barca a la sorra
Encén la pipa, es treu la gorra
I mira el seu gran vaixell
que l'ha deixat de garbell
I s'adona espantat
que un guardia l'ha multat
Doncs la barca és en zona blava
i qui la fa, la paga.
Perquè tal i com va dir Plató
En un matí de tardor:
Si el cotxe us han multat
és que no anaveu amb ase
que si arriba tard a casa
es que no va anticipat.

Hi havía un bonic prat
Que ja no estava nevat
I com que la primavera
sempre la sang altera
la floreta surt al sol
com mai fa el mussol
És tota blanca,
com al nadal l'estampa
Però amb el centre groc
com de color foc
I és tota petita
La fràgil margarida
i es gronxa al vent
com un pendul pendent
fins que de cop, Nyac
ja és dins del pap
D'una grossa vaca
que té més d'una taca
Perque tal i com va dir Plató
En un matí de tardor:
No per aixecar avans el cap
La pobre i trista floreta
Ha estat mes boniqueta
Que ses companyes del Prat

Enric -Avui, i en exclusiva mundial us passarem la pel·licula Terminator III
Joan -The ultimate Turmix.
Enric -Hora 12:30 del matí. Dia, un qualsevol, en que la ciutat bullia a ple sol, mentre les margarides dels parcs infantils obrien els seus pètals per mostrar la seva magnificència esclatant, mentre la gent caminava pels carrers en mig de poesia i dolçor...
Joan -A veure Enric, vols dir que això és Terminator?
Enric -Sí, sí, és que la pel·licula comença així molt tendre per després causar gran impacte...
Joan -Ondia, si que en saben de coses els americans.
Enric -Va continuem. Tot eren flors i violes i la Shara es disposava a fer el dinar. Mentres un potent robot se l'hi acostava per l'esquena.
Joan(Amb veu Metàlica)-Bon dia, Sara...
Mercè -Bon dia Mineitor, que com has passat la nit?
Joan -Bé, rectifico, regular, les molles del matalàs se'm clavaven en els circuits impresos, però a part d'això, he pogut desconectar una estona...
Mercè -Millor. A per cert, l'esmorzar és a punt.
Joan -No em fa falta menjar, no ho recordes?
Mercè -Merda. I ara que en faig dels vint-i-sis ous ferrats que t'he preparat?
Joan -Està bé, ja m'els menjaré.
Enric -I, resignadament Terminator va començar a menjar-se tots els ous amb bacon que, a més, ja eren freds.
Joan -Bip, bip, em sembla que aquest ou, no era d'avui.
Mercè -Que tenía mal gust?
Joan -Un moment. Bip bip. Colesterol 0,3 grams, vitamines, 0,02 grams, greixos animals, 30 grams, estudi energètic de proteines, correcte, microencefalograma cranial, 27%, sonoritat, 23 herz...
Mercè -Però es pot saber que carai estàs fent?
Joan -Coi, l'analisi de l'ou. El meu sistema digestiu està composat per una nombrosa xarxa de receptors que fan de mi un laboratori analògic portatil
Mercè -Sort que estaves de rebaixes, perquè m'he arrepentit més cops d'haver-te comprat...
Joan -Cent trenta quatre vegades, amb diferents graus de discordancia que anaven des del delta epsilon...
Mercè -Ja hi tornem a ser. Mira, deixa-ho còrrer i trinxa'm aquesta verdura, que vull fer gaspatxo.
Joan -Bzzzzzzz
Mercè -Sort que com a turmix encara funciona força bé, que sinó ja l'hauría tornat.
Enric -I el dia va continuar tant feliç, com sempre a la ciutat que ara ja no tenía problemes amb els robots perquè estaven pensats amb el cap.
Mercè -Però que fas, que vessaràs tot el gaspatxo...

El so és una ona que s'esten a través de l'aire i que les persones, així com els animals, tenim la capacitat de captar i enmagatzemar. Així hi ha coses que s'identifiquen quasi sempre pel soroll que fan. I és que no ens n'adonem però gràcies als sons sóm capaços de percebre una gran quantintat de sentiments que d'altra forma passarien al nostre voltant i n'hi ens n'adonariem. No és pas el mateix que una persona et digui una cosa cridant o que ho faci amb un to més agradable. No és el mateix sentir, És un desgraciat!!, o és un desgraciat.
I quantes coses sóm capaços d'identificar pel seu so. Quantes vegades no hem sentit el piuar dels ocells, o el só del xiulet de l'estació que ens avisa que el tren ja marxa. Quantes vegades no hem girat el cap pel soroll d'un claxon de cotxe, o quants cops no ens hem alegrat de sentir el soroll de l'alarma que ens adverteix que la feina és acabada.
Cada cosa té el seu só, i cada só ens fa pensar en una cosa, quan sentim un só, automàticament s'ens presenta al cap la idea d'un determinat objecte o d'un animal concret.
Malgrat tot, hi ha moments en que sentim una cosa i no arribem a recordar, o no sabem, de que es tracta. Hi ha moments en que un soroll ens fa desvetllar, i no podem arribar a relacionar-lo am res. No trobem un aparent lligam entre el so i el mon que ens envolta. Sens cap dubte, aquest és el so d'Equinocci. El programa per fer el sord.

La Missa
Carles -Va, i ara, per trencar una mica amb tot el sarau, voldriem fer una cosa que totes les ràdios sèries i que gaudeixen d'un cert prestigi acostumen a retransmetre.
Joan -Perquè si Equinocci és un programa tant i tant polifacètic, ho és encara més a partir del moment en que es proposa de fer quelcom així.
Carles -I posem-nos seriosos perquè, ara que la setmana santa ja ha passat, sembla que tothom ha tornat a oblidar el deure de tots els Cristians d'anar a Missa.
Joan -Si amics. La idea que ha tingut Equinocci és la de retransmetre la missa que en aquests moments s'està celebrant a la capella nova del barri dels Caputxins de Barcelona perquè tots els que havíeu oblidat la reunió no us sentiu desesperats.
Carles -I és per això que hem enviat la nostra unitat mòvil amb la reportera intrepida d'Equinocci, la Nique Equis. Nique, ens reps?
Mercè -Si, si, us revo una mica malament, però pel que sembla deuen ser interferencies provocades per la R.E.N.F.E.
Carles -Saps si falta gaire per començar?
Mercè -Doncs no ho crec pas, perque la gent ja ha omplert els seients, per cert que deien que la religió estava en crisi, però no ho sembla pas, això és ple a vessar.
Carles -Doncs endavant, tu mateixa.
Mercè -Bé estimats radioïents, ens trobem a punt d'assistir a un bonic acte religiós i en aquest moment esperem des de força a prop del lloc per on ha de sortir el capella. És curiós que la gent aquí canti abans de començar la missa, però és clar, com que el capellà és retarda. Ai no, que ara surt. Ondia, quin capellà, va amb la sotana arremengada, i se li veuen les cuixes. I mira els seus dos acompanyants també van així. A, i ara surten els escolanets. Caram, quants. Un, dos, tres... i vint i dos. Perque deuen voler tants escolanets... Potser vol muntar una processó. I, que curiós, Control, control, quina forma té una creu?
Joan -Doncs de creu.
Mercè -Ah, deu ser una creu de disseny perquè és tota rodona i amb topets negres. O però que fa el capellà? que ja reparteix les osties? No, no que són vint duros. Ja m'ha semblat extrany que els tirés enlaire... I on van els escolanets? Ara és reparteixen per tot l'altar, que no sé perquè es diu altar, perque és a baix de tot. I amb una catifa verda amb tot de ratlletes blanques. O i, ai mare de Déu, que li fan a la creu. Però si això és un simbol sagrat. No li dongueu puntades de peu. Que l'abonyegareu, prou, prou.... D'això retorno la conecció, vaig a intentar frenar aquesta agresió als patrimonis eclesiastics....
Carles -Nique. Nique... Vaja, sembla que em perdut la conecció. Però quina missa més rara no?
Joan -Jo no és que dubti, però em sembla que s'ha colat en un camp de fútbol, i no en una esglèsia.
Carles -Ai mare de Déu dels Set dolors. Mira que semblava una bona reportera.
Joan -No ho sé, la vas llogar tú, no?
Carles -Si, mira, t'ho explico, 90-60-90, rossa, ulls blaus...

Avui al matí hem agafat el Catalunya Exprès amb el Carles. No per res, no, per aprofitar un dels únics serveis de R.E.N.F.E. que funciona mínimament bé.
I dic mínimament perquè mentre seiem al bar del tren hem pogut veure cou un xioct es quedava sense la llauna de Coca-cola després d'haver incertat els corresponents vint duros a la màquina.
I és que, que gran és la desgracia de l'home que després de posar la moneda a una trista màquina de ferro, aquesta només li sap dir: "Feliz Viaje"
I, encara bo, que també hagués pogut sortir un cartellet que digues, a parir panteres burro.
El que ens ha sabut greu és veure com el noi s'ha quedat sense res, que l'aparell no li ha donat res de res, i això que hi havia posat cent pessetes com aquell que hi deposita sa confiança. Per això mateix, us recomanem, per evitar desil·lusions, empreu les màquines com la ràdio i escolteu l'espai Equinocci. El programa de més de vint duros.

Enric: Per cert i avui de què se suposa que hem de parlar a la secció diàlegs
Joan No ho sé, no et tocava a tú Mercè de preparar la secció d'avui?
Mercè : Però què dius, jo no he preparat res
Carles : En aquest cas doncs no fem res, Posem una mica de música i ja està.
Una estona de música,
Mercè : Escolta, escolta, que això no pot ser hem de posar alguna cosa,
Joan : Ja ho sé, podriem posar uns quants anuncis, allò perquè sembli més real tot això.
Enric : Si home, llavors això semblarà certa televisio.
Mercè : A mi m'està bé la idea, de fet també ens hem de guanyar les garrofes. Endavant amb els anuncis:
Carles : Ausònia Elàsticos la la ....
Mercè : Escolta vols dir que això funcionarà...?
Carles : Sí, que no es feia així
Mercè : No n'estic del tot segura, però tú tira per si de cas, que alguna cosa sortirà.
Carles : Ausònia Elàsticos la la...
Joan : Carles , Carles que no fas bé el segón compàs, has de afinar més la tercera nota, que sona un pel baixa, i hauries de mirar de controlar més el ritme del tercer compàs, sobretot a l'anacrusa, és allí on fas el la la...
Mercè : Jo continuo pensant que no es feia així, però baja...
Enric : I no seria millor preparar-ho més tranquil·lament i fer-ho per un altre dia...?
Mercè : Sí, potser serà millor que ho deixem córrer.

Igual com el dia, com la nit, com l'entrepà de formatge i pernil, com els deures de mates i com tantes i tantes coses, Equinocci s'acaba. Ja només queda temps per dir-vos, que la nostra intenció no era més que la de passar una estona junts, amb bona companyia, rient una mica si feia falta, tocant la fibra en algún moment, però sempre amb bona voluntat. Que si algú s'ha sentit ofés per res que aquí s'hagi dit, que ho sentim molt, i que si res us ha agradat, no dubteu la setmana que ve de tornar a conectar l'aparell de ràdio, al punt dial dels 106.7 megahertz de la F.M. a Radio Sant Celoni, el programa Equinocci.
I recòrds a totes les iaies.
Es despedèixen fins la setmana que vé:
En Joan Alfaras
La Mercè Tarragó
En Carles Reberté
I l'Enric Tarragó

Joan -Vé amics, i avui, tenim amb nosaltres una sorpresa: Una nova secció. (Hola Joan. Això que està entre parentesis no ho has de llegir)
Mercè -Perquè quantes vegades no us heu aixecat de sofa i heu sentit unes punxadetes a l'esquena, i heu dit, em faig vell.
Joan -I sense anar més lluny, quan correu darrera el bus, que ja s'escapa, i us noteu feixucs, que les cames us peses, i que a més, al cap de dos metres ja esbufagueu com si us en depengués la vida.
Mercè -I és que no esteu en forma. El temps passa i els ossos es rovelles. Per tant, la única possibilitat de sentir-vos de nou bé és la de de fer esport.
Joan -Però com que hi ha molt de gandul deixat anar, a Equinocci, un programa que es preocupa pels seus oïents, em decidit d'inaugurar la secció En Forma.
-Comença la música
Mercè -I per començar la secció, un expert en materia de culturització i dinamisme. L'esportista Sino Fos, doctorrat en l'universitat de Castellterçol en treure taps de suro de les ampolles xuclant i plus marquista en aquesta especialitat arreu del món. Que senyor Sino, que ens ha preparat?
Carles -Home, avui, per si de cas, començarem amb uns exercicis senzills, sobretot per no causar problemes a l'audiencia. El primer i més important, per no col·lapsar el cos, és el calentament.
Joan -A si, uns exercicis suaus per fer entrar el cos en l'esencia de l'esport. Això ho fem a les pistes...
Carles -Bé si, els exercis de calentament estan molt bé, però cansen molt, així que el que podeu fer és prendre una bona estufa i us esteu uns sis o set minuts al davant. També podeu emprar la tècnica del Play-Boy, consistent en fullejar una revista d'aquest tipus i, de seguida entres en calor...
Mercè -A caram, quins exercicis més curiosos.
Carles -Si, són unes tècniques que jo utilitzo i intento extendre en pro de no cansar inutilment els esportistes. Va seguim. Ara vé el vermut.
Joan -I això que és? uns primers exercicis de compenetració? Un sistema per ...
Carles -Que diu, que diu. Això es anar al bar i demanar unes olivetes, unes ametlles i un rajet de vermut per descansar de la primera fase dels exercicis i obtenir forces per continuar.
Mercè -I tot això funciona de debó?
Carles -Ja ho crec, el que passa és que s'ha de ser molt constant i no deixar d'exercitar la taula cap dia. Tot seguit l'exercici de braços. Primer abaixar el braç i punxar l'oliva. Tot seguit retirar el braç fins a l'alçada del cap i empassar-se l'oliva. Bé si no t'agraden, no fa falta que siguin olives, però van molt bé.
Mercè -I quants cops hem de repetir l'exercici?
Carles -Home això depen de les olives.
Joan -I també es pot fer amb cargols?
Carles -Si, però aleshores l'exercici es torna més lent.
Mercè -I amb escopinyes?
Carles -Bé, també, però aquesta modalitat es practica més a les zones costaneres. Vé, tot seguit, els exercicis de mandibula. Per fer això es necessari l'ajut d'una o més persones, i es tracta de comentar la jugada, tot buscant temes candents, com l'estat de la corrupció, els últims sondejos, etc..
Mercè -I sobre la cria de l'escamarlà a la Vall d'Aran?
Carles -Home, si hi ha gent que domini el tema, s'en pot parlar, però és així, una mica fort.
Joan -Ha molt bé. I després que?
Carles -Coi, ja està. Aquí s'acaben els exercicis de la meva taula. Sinó et canses molt. A més ja n'hi ha prou ja.
Joan -I els exercicis de doblegar els peus, moure el cos i tot això?
Carles -Coi, per la setmana que vé, no?
Mercè -Ho però a vosté qui li ha dit que podia tornar?
Carles -Vaja, ho suposava, perquè us he vist a tots tant esmirriats que he pensat, els hi cal exercici a tot gas a aquests xiquets.
Mercè -Ho però però

Enric -I ara una bona nova per tots els amants del seté art. I és que hem aconseguit una pel·licula en exclusiva de cara a la resta de ràdios de l'estat. De fet em sembla que sóm els únics que posem pel·licules a la ràdio, però bé, al que anavem, avui a The Film l'estrena més esperada del moment: Dies de Tro

Joan -La tarda era fosca, amenaçava tormenta, sens dubte, però a en Mike no li preocupava gens. Perquè aquella era la seva tarda.
Enric -Sé que ho puc fer Mary, aquesta és la meva millor oportunitat per guanyar la cursa automobilística. Encara que m'hi jugui la vida.
Mercè -Però nen, tu de que vas, si això és un Sis-cents.
Enric -Si, però té motor no? i en pla quasi l'he posat a 80 quilometres per hora.
Mercè -A vuitanta?
Enric -Bé, a 72 però semblaven més.
Mercè -Tu ets boig.
Enric -Si, però boig d'amor... per la velocitat.
Mercè -Velocitat, però si l'altre dia et va tenir que remolcar un iaio amb la vespino.
Enric -Perquè es va costipar un dels tres cavalls que té.
Mercè -Costipar? com?
Enric -Coi, amb el mal temps que fa, no para de ploure. Són dies de Trons.
Joan -I en Mike va correr i va guanyar, no se sap ven vé com, però com que era el bo, va guanyar, i el dolent, doncs no es va morir de pur miracle, però no es va atrevir a dirigir-li mai més paraula a n'en Mike que va ser feliç amb la Mery pels segles dels segles, tot canviant la roda del Sis-sents.

Hi ha una cosa sobre la qual la gent acostuma a parlar, però de la qual rarament ningú en sap res. Es tracta del futur. El temps passa inexorablement, però qui es pot aventurar a dir amb certesa el que passarà el dia de demà.
L'home. L'home és l'únic animal que enten el concepte futur, que s'atreveix a preparar el demà, tot preveient la llista del que té que anar a comprar, o del que farà durant el cap de setmana. L'home és l'únic que es complica la vida, i la seva previsió futura és una de les seves màximes obsessions.
Però també és una de les seves màximes desgràcies. Perquè és posa nerviós, veient que els seus plans no funcionen. I inventa excuses, i arriva tard. Que per ventura es pot arrivar tard a un lloc, s'hi no s'ha previst n'hi anar-hi?
I es creu superior per la seva facilitat per la previsió. Però aleshores descobreix que hi ha gent que viu en la pobresa, gent que es preocupen, només, de si avui menjaran, i si ja ho han fet, n'hi es preocupen.
Gent, però, que en el fons viu molt més feliç, perquè no ha de preveure res. Gent que no miren si quan es despertaran seguiran vius, sinò que només pensen en dormir bé. I qui diu gent, diu coses. Com Equinocci, el programa imprevisible.

-Bruce Springsteen.
-Neix a Nova York el 1944
-Comença a cantar el 1965 a Grenwich Village, amb tendencies de Bob Dylan.
-Evoluciona cap al Rock on assolí el reconeixement popular.
Discografia
-Born To Run
-The River
-Born in the U.S.A.
-Tunnel of Love
-Humman Touch
-Bruce Springsteeng:Plugged
-Bruce Springsteeng & the Street Band Live 1975-85

-Sintonies
-The History
-Diàlegs:Els colors
-Introducció
-Mai és negre el cel del nord
-El melòman paranòic
-Sèries Equinocci
-Marc Gibert
-S'orinal d'ossifar
-Retransmisions Equinocci
-The Bruce Nigth
-Born in the U.S.A.
-Invents i Inventors
-B.S.o.
-Despedida.
-Sintonies

D'entre els plaers terrenals més practicats n'hi ha un que destaca per exelencia. La son. Dormir ha sigut, és i serà un exemple de satisfacció plena per a totes les persones, que han buscat en la son una escapada a les presions i problemes del dia a dia.
I com tots els plaers, és perseguit per grups de gent minoritaris que fan creure a les majories que dormir és un mal exercici, que cal practicar-lo amb moderació i que dormir massa pot entranyar grans problemes a qui ho faci. Són gents extranyes, els mateixos que diuen que tirar-se pets és denigrant i que pensen que menjar bé pot arribar a ser perillós. I amb aquest fi inventen els horaris, que t'obliguen a mesurar el temps, incluint-hi les hores que dormiràs, i trencant el punt àlgic del son per mitjà de torturosos insturments, com el despertador o, per posar altres exemples, la retro que treballa sota casa, les campanes de l'esglèsia, etc...
Malgrat tot de la gran múltitut de practicants que segueixen aquests grups minoritaris, s'en desprenen alguns individuus que, davant l'impossibilitat de pràcticar la son a casa aprofiten alguns moments del dia per deslliurar-se a aquest plaer. Ens referim a aquella gent que podem veure dormint al tren, al cine, a la discoteca o als que aprofiten les classes de mates per a fer la migdiada.
Per això si mai veieu algú dormint en un banc, no el desperteu. Penseu que provablement sigui un rebel que es manifesta en contra d'una societat opresora, un d'aquests gerrers que s'enfronta en una creuada suïcida en pro de mantenir estables els drets de l'home.
I si mai, per una casualitat, us adormiu durant una recepció, o us quedeu clapats enmig d'una reunió d'antics amics de l'extingit tiranosaurus rex, no us desperteu avergonyits, penseu que no heu fet res dolent, només disfrutar una mica més de la vida, sense fer mal a ningú. I no és que sigueu rebels, senzillament us deixeu endur per una sèrie de sentiments que transigeixen en un desenvolupament neocranià de la vint-i-vuitena cel·lula...
(Ara cal que se sentin uns roncs de fons.)
Ei que feu? He! que us heu adormit... Com m'heu pogut fer això a mí? Voleu despertar-vos. Que ara és l'hora d'Equinocci, el programa que treu la son.

Els comanaments a distància.
Tot va començar quan l'home de cro-magno es veia obligat a aixecar-se cada cop del sofà per poder canviar de cadena. En aquella època, però, el problema no era tan greu perquè només hi havía tele roca i tele grafit, i com que totes dues cadenes eren molt compactes, no acostumaven a canviar gaire de canal.
Però a mida que els anys van anar passant, i un dia que l'home de cromagno estava molt en pla vago, va pensar a utilitzar un roc per a presionar el botó del canvi de canal, i tal dit tal fet va llençar-lo cap a l'aparell aconseguint canviar de cadena sense moure's del lloc. Acabava d'inventar el comanament a distància.
Aquest invent, però, tenía algunes pegues i no van tardar a manifestar-se. El fet es que si no es tenía massa puntería el roc es desviava i, a part de no poder seleccionar la cadena desitjada, se n'anava tot l'invent a fer punyetes i la tele a can Pistraus. És per això que no hi ha constancia que a l'època de l'home de cro-magno hi haguessin teles, totes es trencaven.
Però a mida que van passar els anys, la tele va tornar al seu format original, és a dir sense comanament a distància, i a més la van fer amb blanc i negre, perquè així qui la veiés pogués fruir del plaer d'imaginar els colors que li tocaven.
La cultura més moderna, però, necessitava alguna cosa amb que jugar, i com que els senyors d'avançada edat no podien aprendre a fer anar la Game Boy, van decidir inventar el Zapping, que feien amb el bastó amb que es recolzaven quan anaven a caminar.
La seguent generació, però, no disposava de bastó, i amb fi de poder practicar un dels jocs que ja s'havía transmes de generació en generació i sempre de pares a fills, van inventar, tot aprofitant els avanços de la tècnica, el comanament a distancia.
Aquest comanament calia anar-lo a comprar posteriorment a la compra de la tele, doncs si es feia a l'hora el posaven al costat de la tele i la distancia del comanament era nula.
Gràcies al comanament a distancia han aparegut un munt de noves cadenes que han omplert la pantalla de varietat i color. Així amb un senzill canvi de cadena hom pot triar de veure un cul de color blanc o un de color negre, i fins i tot, aquí una de les grans aventatges del comanament, de veure tres pel·licules a l'hora, una d'intriga, una de riure i una d'amor, sense perdre el fil del telenoticies nit.

Joan -Va, i ara per donar una mica d'acció al programa hem decidit de posar un capítol d'una coneguda sèrie d'acció que provablement tots coneixereu. Perquè avui posarem, amb l'aigua al coll, una aventura d'en Marc Gibert.
Mercè -Serà d'en Mc. Giver no?
Joan -que no és el que he dit?
(Música (No Joan això no ho llegeixis))
Enric -En Marc Gibert és trobava en un dels seus problemes més difícils de resoldre. Sens dubte era una situació límit, que calia resoldre quan més avans millor. El fet és que necessitava entrar-hi avans que fos massa tard, però la porta que donava accés a la petita habitació estava tancada, segurament, perquè a dins hi hauría algú que se li havia avançat. Però en aquell moment va tenir una de les seves millors pensades.
Joan -Ja sé, empraré el de senyores.
Enric -I tal dit tal fet, tot aprofitant la seva llarga cabellera va entrar al lavavo de les senyores i va disposar-se a fer-ne ús.
Joan -Mmmm. Mmmm. Em sembla que vaig una mica restrenyit. Tindré que fer alguna cosa. Mmmm.
Enric -Era lògic, la favada del migdia estava fent efecte. Però no calia temer res, era en Marc Gibert i ell ho solucionaria.
Joan -A veure que hi ha per aqui... Mira, amb aquesta capa de verdet que hi ha dins la cubeta del water, i amb una mica de terra de les sabates, podré fabricar un laxant natural de gran eficàcia.
Enric -I d'aquesta manera no va tardar en anar de ventre, quasi instantaniament.
Joan -Gràcies a Deu. Ja em començava a trobar malament.
Enric -Però els problemes no feien més que començar perquè això era un capítol de la sèrie Marc Gibert on no se sap perquè, tot és complica de forma inusual.
Joan -Casum dena. Ara no hi ha paper de water.
Enric -Però després d'aquesta incongruencia, el cervell del nostre heroi va començar a maquinar una forma de sortir-se'n.
Joan -Ja sé, el paper es fabrica amb fusta, així si arrenco una porció de porta i la barrejo amb algun acid com ara... Clar, la orina! Ara ho deixo assecar, i, paper del més fi.
Enric -Però després de procedir a deixar el cul com una patena es va adonar que la cadena, per seguir amb la seva ratxa, no funcionava.
Joan -Es que ho tinc que arreglar tot. Sort que només es tracta de desencallar el pestell que s'ha enganxat amb el sortidor d'aigua, provocant una composició calcaria que ha impedit que el braç es bellugués correctament.
Mercè -Xfxfxfxfxf. Glu, glu, glu. Ei tios quin paper més tonto que m'ha tocat fer en aquesta sèrie.
Enric -Després d'això els problemes no van pas acabar, i avans de sortir del labavo va tenir que arreglar la cremallera dels pantalons, arreglar la tapa del water, desencallar la tanca de la porta i la porta que també s'havía quedat enganxada, arreglar l'interruptor de la llum, i avans de sortir, va aprofitar i va inventar un desodorant amb una pastilla de sabó gastada per ambientar una mica el labavo.
Joan -Ara està molt millor, perquè amb l'olor de les faves...
Mercè -Ei que hi fa vosté al labavo de senyores?
Enric -També ho va arreglar. Va treure-li les faldilles a la senyora de la porta i tot arreglat.
Mercè -I fins aquí l'emocionant capítol d'en Marc Gibert. Però sobretot no us perdeu l'aventura de la setmana que vé, en Marc Gibert va a comprar patates a la tenda del costat.

En els principis de la química, els grecs van decidir de dividir la materia en 4 elements bàsics que segons ells més tard donarien tots els altres. El foc, l'aigua, la terra i l'aire. Per ells això explicava la majoria de successos que veien en la natura. Així, per exemple, una branca d'un arbre estava composada per un porcentatge de terra i un altre de foc. Després que es cremés la branca, es a dir, després de treure'n el foc, només quedaria la terra, és a dir la cendra.
Més tard, es va demostrar que aquesta teoria queia pel seu propi pes, i que això no podia ser, però aquesta classificació inicial va prendre relleu en altres camps, i va quedar com una classificació mistica, on recorrien els gans filòsofs, els artistes, els creadors, etc...
Perquè realment parlem de 4 elements de prou carisme pròpi, el foc, potent i il·luminador, que podia guiar a la gent a través de la foscor. L'aigua, tova i agradable, i al mateix temps tant difícil de controlar, l'aigua ho podia tot i donava la vida a tots els essers vius. La terra, necessaria com l'aigua, però tàctil, rugosa, plasmable. Les formes es deuen sens dubte a la terra. I l'aire, que s'esmuny per tot arreu, que vola, que es palpa però no es veu. Que hi és, però no.
I es clar, quan tots els elements s'ajunten, formen el que volen, fan el que els sembla, són l'infinit. La correcta combinació dels quatre ho crea tot, l'armonia, la prefecció, el tot. Com l'Equinocci, on s'hi reuneixen els quatre elements i fan... meravelles.

Cràpula. La mossegada del vampir.
Joan -L'Orient Exprés, que és un tren i no un café de les rambles, circulava pels carpats amb el seu xuf, xuf melànconic i repetitiu, xuf, xuf, xuf. També feia bronzir la sirena per espantar algun animaló que en el transcurs del viatge es posava a les vies.
Enric -Tarararí.
Joan -Enric Enric, perdona, però, on has vist tu un tren que faci tararí?
Enric -Enlloc, però era per alegrar una mica el paisatge...
Joan -Però com vols alegrar el paisatge d'una pel·licula de por? Mira que n'ets de sòmines...
Enric -Ah, és de por? bé, es que no he tingut temps de llegir el guió avans d'entrar i...
Joan -Va, repetim. Xuf, xuf, xuf, xuf, xuf...
Enric -Joan, no són molts xuf, xuf?
Joan -És perquè faci més por...
Enric -Ah. Si és així bé.
Joan -Xuf, xuf, xuf, fux...
Enric -Fux?
Joan -Que no t'equivoques mai tu? xuf, xuf, xuf, i la seva sirena melanconica.
Enric -Ipp, Ipp.
Joan -Ipp, Ipp?
Enric -Ai no! Piii, Piii.
Joan -(A l'Enric)Crapula. El tren circulava per les nevades muntanyes dels carpats i el seu interior no era nevat, perquè tenia teulada. Però tampoc era gaire clar. Una llum tremolosa il·luminava el vagó de manera tintinejant, creant ombres fantasmes que dansaven entre les finestres dels vagons. I feia por.
Enric -Que vols dir amb això de feia por?
Joan -Es per aclarir-ho una mica. Igual es pensen que feia riure i aixó més que una pel·licula de por és un moniato. Però bé, com a mínim si no feia por, la Cristine, si que en tenia. O potser era una inseguretat general, però no es trobava gaire segura.
Mercè -Aquest vagó no m'agrada. Em fa por. O potser, més que por, és una inseguretat general, que no em fa trobar gaire segura.
Joan -Ei, que això ja ho havía dit jo.
Mercè -Home, però era per fer entrar més en clima als oïents. Perquè feia molta por he!
Joan -El vagó era buit...
Mercè -I feia por...
Joan -era buit, o almenys això creia la Cristine, que no sabia ben bé on anava perque s'havia equivocat de tren i enlloc d'agafar el que va a Gualba, va pujar a l'Orient Exprés. I esperava que parés algun lloc per tornar. El que no podia pas saber era que potser no arribaria enlloc. Perquè en Cràpula rondava per aquella zona, i Cristine era un dels seus plats preferits.
Mercè -I feia por.
Enric -Ah, ah, ah, jo sóc el que fa por.
Joan -Era ell, el que feia por...
Enric -Mira el que sempre es queixa. Això ja ho havia dit jo...
Joan -El que feia por, l'inpector d'hisenda...
Enric -I ara s'equivoca..
Joan -I ara s'equivoca. És clar que m'equivoco. Però tu que et penses, que sóc una meravella o que. És que em fas posar nerviós i, i ja no sé que dic i... Ah que fas! no a mi no. Que tinc un fill i tres dones, Ai no, Agghhh.
Mercè -Ai mare de Déu. En Cràpula acava d'atacar un dels viatgers del tren. I jo aquí, mig nua. Mig nua? Ei qui ha escrit això al guió?
Carles -Home era per fer la pel·licula més... més emocionant. Queda bé, no?
Mercè -I jo aquí, abrigada fins al coll, amb abric, bufanda i gorro de llana...
Carles -Llàstima, m'agradava més avans.
Enric -Sóc en Cràpula, i m'acavo d'empassar un pobre viatjer de l'Orient Exprés, però que carai, jo també tinc dret. A més, aquest senyor no hagués viscut gaire, tenia un regust a clor. Massa colesterol pel meu gust.
Mercè -Ja ho sé, m'amagaré al labavo, com que no tinc bitllet, mataré dos ocells d'un tret.
Joan (Amb una altre veu)-Vaja, un altre viatjer que no porta bitllet i s'amaga al labavo. Es deuen pensar que em mamo el dit. Llàstima que haguin topat amb Jac el ràpid, el picabitllets més eficient de la R.E.N.F.E. (Uns copets a la taula) Bona nit senyora, podria ser tant amable de donar-me el bitllet. No cal que s'amagui, ja l'he vist.
Mercè -No, si no m'amago de vosté sinó d'en Cràpula, que acava de cruspir-se un senyor amb bigoti de l'altre vagó.
Joan -Doncs no pateixi, en Cràpula es menja cinc persones al dia, i aquest era el cinqué. El senyor amb bigoti, el Belga, la senyora rossa de les mitjes de seda, l'Americà de la camisa hortera, i... Caram qui ha sigut el cinqué?
Enric -Ah. Sóc en Cràpula i ara em menjaré el revisor.
Joan -No a mi no, que ja m'has mort un cop a mi. Tinc dona i quatre fills.
Enric -Avans eren tres.
Joan -Oh, però això era al començament de la pel·licula.
Enric -Fote't
Joan -Ahh. Socors, Helps, Sicorro, Sequere
Enric -I a sobre parla malament el francés. Nyaca.
Joan -Ahh, croc.
Mercè -Gràcies senyor revisor. Amb vosté ja fan cinc.
Enric -Conclusió: No t'en refiís de la R.E.N.F.E. que sempre va amb retard.

-Sintonies.
-The History 33
-Diàlegs:Anar de compres.
-Introducció
-Consells per a. de c.
-Música.
-El melòman paranóic.
-Introducció.
-Música.
-The film.
-Cràpula
-D Clam (Mr Hyde)
-El metge a Casa
-Les cremades Solars
-Ja t'ho diré(per on surt el sol)
-B.S.O.
-Zorba the greek
-Música. The zorba's dance
-Despedida.
-Sintonia.

Avui al tren, que com sepre anava tard, anava memoritzant un text d'una obra de teatre quant, de cop, a l'aixecar el cap me n'he adonat de la bonica escena familiar que tenia al davant i que, fins aleshores, no havía apreciat. Una senyora que, no és que fos grassa, no, és que el tren era petit. Una d'aquelles senyores que, per fer-te'n una idea, has d'agafar un planisferi mundial i donar-li un parell de voltes. Anava amb un vestit de color blau i estava en un estat pre-nirvanic tot llegint la última noticia d'una revista de televisió de la qual no he vist el nom. El que si he vist és que l'Amanda, un dels personatges que surten a Melrouse Place, perdria el fill de no sé qui a l'últim capítol, i també m'he fixat en que a l'Abigail en Luís Enrique havía estat atropellat per no sé quí. Al seu costat, al de la senyorassa, hi havía un noi que he interpretat que era fill seu. S'han dit dues o tres coses durant el viatge, sobre la pel·licula del vespre, i el nen ha fet que si, i ha seguit enxufat als Walkmans passant dels muntatges de l'Abigail.
Més tard he captat que també hi havía el pare. Era un altre cantó del seient i el tenien allà, marginat, passant de la música que escoltava el seu fill i l'última crònica de Melrouse Place que llegia sa senyora. I he pensat, perquè jo penso, quina família més unida. I jo aquí, separat dels meus, a més de 20 kms. de casa.
I he seguit amb el teatre, pensant que, aquella família aquella nit no podría fer vida famíliar, perquè estarien mirant la tele. I mirar la tele no es pot pas combinar amb escoltar Equinocci, el programa que reuneix les famílies.
El Metge a Casa

Enric -Bé, estimats oïents, avui hem pensat, de cara a un nou estiu que, pel que sembla, s'ha decidit a entrar, a tocar un tema molt relacionat amb aquesta època de l'any. Es tracta de prendre el sol i les seves circumstancies. Per això hem convidat al nostre eficient metge de capçalera, el doctor Quino, perquè ens parli d'aquest interessant tema. Bona Nit, senyor Quino.
Joan -Bona Nit, estimat col·lega radiofònic.
Enric -Recordarem que el Doctor Quino és un eminent professional, doctorat en medicina per l'universitat de Castellflorit de la Roca, on es va especialitzar amb malalties generals i altres cuentos, segons el seu curriculum. Així edavant amb el metge a casa.
Joan -Bé, el tema que ens tracta avui, crec, és d'un interés general importantissim, ja que la nostra cultura ha estat sempre relacionada molt directament amb l'astre rei de qui ha aprofitat tots els seus bens i glòries.
Enric -Caram, que bé que li ha quedat això.
Joan -Gràcies, ho he copiat de l'enciclopèdia Catalana. Doncs bé, un dels prinipals problemes amb que ens podem trobar és, sens dubte, amb les cremades solars que últimament s'han potenciat degut al creixent forat en la capa d'Ozo. De fet, aquest tal Ozó ja podria haver tingut més cura amb no estripar-se la capa, però això no és el cas que ens preocupa.
Enric -Així que ens proposa per tal de no cremar-nos?
Joan -Doncs que no prenguin el sol. I ja està. A més, de passada, s'evitaran insolacions i extranyes pigmentacions fosques a la pell.
Enric -Home, però la gent deu voler anar a la platja, no?
Joan -Si, ja hi havía pensat amb això, si de cas que hi vagin de nit.
Enric -Però, aleshores, no podran prendre el sol.
Joan -Doncs que no ho facin, que prendre les coses està molt mal fet. Tinc un amic que va anar a la presó per prendre-li una cama a un operat de l'orella. Es veu que se li va escapar el bisturí, i...
Enric -Ah, i com va acabar.
Joan -Que es va morir.
Enric -Clar, amb una sola cama es devia entrebancar i va caure escales avall.
Joan -No, el que es va morir va ser el meu amic, va ser afusellat per homicidi voluntari en tercer grau cap al jutge del seu cas, es veu que li feia mal un dit de la ma esquerra i el meu company acordà amb ell que li curaria si el deixava lliure.
Enric -Però no era una mica animal el seu amic?
Joan -No animal no. Li fallava el pols. A vegades he!, un dia va operar un senyor i li va sortir la mar de bé. Però no ens despistem del tema. Parlavem de les cremades del sol.
Enric -Que? A si, deia, no li sembla que és una mesura molt radical? miri que la gent vol prendre el sol.
Joan -Miri. El Papa de Roma també diu que per protegir-se del Sida el millor és, no... vaja ja m'enten, i segueix tenint molts fidels que l'escolten en les seves misses. Doncs jo faig igual. I a sobre sóc metge, que ell només és Papa.
Enric -De fet té raó, vist així...
Joan -Es clar que en tinc. Vosté que es pensa.
Enric -Però, si algú patís una cremada, que caldria fer?
Joan -Que es foti, per no seguir els meus consells.
Enric -Home, que potser no l'estava escoltant. O potser ha sigut sense voler. Surt al carrer, va a l'estació a buscar el tren, que com sempre vé amb retard, i xasca, insolació al canto i cremades de tercer grau.
Joan -Aleshores que passi per la meva clínica, que el curarem per un modic preu. Clínica Quino, clas i confidents.
Enric -Escolti, que no ha vingut a fer propaganda de la seva clínica.
Joan -M'es igual, jo ja ho he dit.
Enric-I fins aquí el metge a casa. Ara parlarem vosté i jo sobre el que pot fer i el que no...

-Sintonia
-The History 34
-Diàlegs: eleccions
- (parlar)
- música
- (parlar més)
- el melòman paranoic
- b.s.o.
- Casa neta
- Música referent al tema
- the Equinocci News
- Equinocci Flash!!!
- foto multón
- la mateixa música
- mini històries per dies equinocci
- The new Section
- between the tenebres
-Despedida

De sempre, l'home ha necessitat recolzar la seva existència a la terra en creencies per sobre del que era palpable. Així, poc a poc, els homes van crear deus per a totes les coses que no podien entendre, així com històries per respondre algunes de les preguntes que es feien constantment. Tenien deus per l'amor, per la guerra, per la sort, per la terra, per la caça, pel vi, per tot. I finalment un deu suprem que era qui governava sobre els altres, que era quí feia i desfeia tot el muntatge. Els grecs el van anomenar Zeus, els romans Jupiter, els egipcis Ra, els normans Thor, els indis Buda, els xinesos Izanagi, els gals Tutatis, i un llarg etzetera que no acabaria mai.
Però tots els deus compartien una cosa en comú, les alçades. Tots eren al cel, per sobre de tot, com els astres, com el sol, com tot l'infinit.
I com l'Equinocci, el moment en que els planetes són a mig camí.

EQUINOCCI NEWS
-Nombroses obres milloren l'aspecte del poble com la supresió del cable elèctric aèri al carrer Major. Les queixes dels veins no s'han fet esperar "No hi ha dret, ja fa una setmana que sopem a les fosques."
-Millores, també, en l'iluminació publica. Els ciutadans comenten, "No ens sembla massa bé el de portar una bombeta al cap, però..."
-Curs d'educació vial a les escoles. A partir d'ara totes les vies de tren seran rectes i els trens hauran de girar sobre seu.

-La xerrada sobre la prevenció d'accidents no es va poder dur a terme perque avans de començar va ensorrar-se la tarima i va caldre hospitalitzar a tots els assistents.
-Tampoc es va poder dur a terme la celebració del 5é aniversari de l'escola d'adults Baix Montseny ja que el 50% del que hi havia d'assistir tenien reuma i els restants no els van deixar sortir del Geriàtric fins tant tard.
-Pla de formació permanent del professorat i de les APA. Entre els comentaris s'en destaquen els del professor de gimnasitca de l'institut "A mi els Rissus no em queden gens bé", o els del professor de física "A mi si que. Ja quasi no tinc pels, em faran la permanent a mi..."
-Campanya a favor del censat i identificació dels animals domèstics. A partir d'ara, serà f`àcil de reconeixer, a simple vista, els components de l'Equip Equinocci.
-El passat mes de març es va crear una nova regidoria encarregada d'apropar l'Ajuntament als barris. Ondia, jo em pensava que l'ajuntament estava clavat a terra.

Cultura:
-Lliurats els premis de IV Certamen Literari Jalpí i Julià
Pel que fa a la Prosa...
Enric- Hi va haver una injusticia i li van donar a una altra, tot i que el meu escrit era molt millor...
I pel que fa a la poesia...
Enric- Una altra injusticia. Aquest també me'l mereixia jo, per cert que tinc la poesia que no va guanyar aquí...

-Presentació del llibre de Josep Ma. Alfaras "El meu llibre de Sant Celoni" amb presencia de nombrós públic. Clar, hi havia tota la família Alfaras...
Per cert, l'Equip Equinocci hi era i n'ha extret aquesta cronica:
Carles-Aquí l'Equip Equinocci des de la Rectoria Vella on s'acava de presentar el llibre de l'avi d'en Joan, hi ha força gent i mmm els canapes de sobrassada són molt bons...
Enric-Carles, Carles, mira aquests de bacon..
Carles- Té prova aquest, és de catalana
Enric- Oh que bo... Güita, que ara donen el xampany, tonto l'ultim.
Carles- Fins aquí la crònica Equinocci. Espera'm que jo també en vull.
Esports:
-La regularitat dóna el liderat a l'equip de motos Suzuki Baix Montseny. Han aconseguit que els vingui la regla a tots el mateix dia, pel que es veu...
-Miquel Navarrete guanya el campionat de billar americà de la bolera. "I això que jo anava a jugar a Ping Pong" va declarar el vencedor posteriorment.
-El mal temps fa suspendre la majoria dels actes del vintè aniversari de la penya Barcelonista. Ja se sap que la neu és blanca.
Temps:
-El nou metereoleg ens ha dit, textualment, Cagum Déu, cagum l'ostia, aquells nuvolots d'allà no m'agraden gens i a més em fa mal la pota esquerra, em sembla que no tardarà a caure un bon ruixat.
The Safreig:
-Les informacions que ens han arribat de sotamà aquesta setmana són tant i tant animals que, si de cas, enlloc de dir-les posarem una pel·licula d'en Wald Disney per no ferir la sensiblitat de mig poble.
Ultima Hora:
-Penúltima a Canàries. Quarts de deu.
Santoral:
- Avui cel·lebrem Sant Marcel·li. No us oblideu, doncs, de felicitar tots els que s'en diguin i de passada als Marcels petits, per si de cas.
- Demà, Santa Clotilda. Patrona dels forats, foradets i foradaires. Festa Major de l'estació del Clot.
- Divendres, Sant Alexandre. Patró de les lliçons d'història ploms i dels profes d'història pesats.
-Dissabte, Sant Bonifaci, Patró dels timadors, trileros i gents de mal haver.
-Diumenge. Sant Norbert, patró de les bruixoles que no es tanquen.
-Dilluns. Sant Robert, Pasqüa Pentacosta. Ei que qui paga la mona?
Efemèrides:
-Ahir va fer 142 anys, el 1851, que va nèixe Isaac Peral inventor incompès en la seva època a qui tothom va tractar de boig. De resultes d'això va deprimir-se molt i va inventar quelcom per poder submergir-se al mar. L'invent va ser un èxit, un submarí propulsat bateries elèctriques, que, a més, tornava a pujar a la superfície un cop enfonsat.

-Sintonia Russes 3x4
-The History 35 Algu
-Diàlegs:La Roba
-Introducció al tema
-Música La trinca(d1cAc5)
-Equinocci News
-Les noticies de la Vila Chipmania
-El melòman Paranòic
-Introducció M.S.F. C2.3
-Música Esteve Vai
-Consells pràctics de Normalització linguistica
-Coses de la vida
-Sexe, mentides i cintes de video
-Musica Tancat.(6)
-B.S.O.
-Intro. A Casablanca The Sting
-Música Casablanca
-Radrioamatic
-Curset de Teatre Suzane Vega
-Música Lax'n'Busto(5)
-Pensaments
-Biografia d'un Boig
-Treballs i Oficis
-Els aventurers Poges
-Música Ossifar(3)
-Despedida
-Sintonia

Avui, anant amb tren, llegia una revista on hi he vist un nou tot terreny revolucionari que pot anar per l'aigua, a més d'altres coses. Aleshores he pensat que la classificació que normalment es fa avui en dia dels cotxes i les motos, dividint-los en cotxes de carretera, cotxes de ciutat i cotxes de muntanya, també es podia aplicar als homes. De fet, aquesta classificació dels enginys ja deu de venir de voler aplicar a cadascú el que li pertoca. Així els homes de muntanya es compren un cotxe tot terreny, una moto de cross o una mountain bike. Però alerta, també hi ha els mapes. Així, els mapes es divideixen en planols de ciutats, mapes de carretera i planells de muntanya. La roba també es divideix, al seu temps, en roba de ciutat o roba de muntanya, hi ha el menjar de carretera, el menjar de ciutat i el de muntanya, i un munt de coses, com el calçat, els arbres, les cases, les fonts,el pa, les mesures, el cel, la filosofía i tantes altres que no podriem citar perquè el temps és inexorable i no ens ho permetria.
Hi ha, però, algunes coses que es mantenen comunes en els tres àmbits, com els diccionaris, els constipats o Equinocci, el programa urbà del camp.

Joan-Sabates, espardenyes, xiruques, wambes, botes, esclops, sandalies, sabatilles,
Carles-Gersei, camisa, samarreta, armilla, polo, americana, xandall, body, samarra,
Enric-Pantalons, mallots, faldilles, shorts, calces,
Joan-Barret, boina, capell, gorra, corona, barretina, passamuntanyes,
Carles-Mitjons, mitjes, pantis, calçotets, sostens, lligues, albornoç, pijama,
Enric-Abrics, caçadores, anoraks, canguros, gavardines, xupes,
Joan-Sotanes, bates, túniques, capes, banyadors, smokings,
Carles-bufandes, guants, manoples, mocadors, cintes, cinturons, llaç, pajarita, corbata, esastics.
Enric- Sens dubte el tema que plantegem avui a Equinocci és la Roba. Perquè de sempre i des de que l'home és home que aquest ha tingut la necessitat de vestir-se, de gala, de festa, de primera comunió, de treball.
Joan- Perquè l'home, sense roba se sent despullat, sol, desprotegit. La roba ha estat, és i serà, això la roba
Enric- Caram, t'hi has lluït amb aquesta frase última.
Joan- Ei, que jo no en tinc cap culpa, això està escrit al guiò.
Enric- Doncs igualment, el guionista Déu ni do.
Joan- Però que no ets tu?
Enric- Si, però és que això ho havia de llegir la Mercè i com que no hi és...
Joan- Ah. Es clar, a vegades cal improvisar.
Enric- Si. Bé, no sortim del tema. Avui la roba.
Joan- A mi m'han robat els mitjons.
Enric- Ei que hem quedat que no sortiriem del tema...
Joan- Ja, per això parlo dels mitjons.
Enric- Caldrà parlar amb el guionista. Cada cop fa els acudits més dolents.
Joan- Però que no ets tu?
Enric- Si però això també ho deia la Mercè, veus que aquí ho diu, Mercè. Però no hi és...
Joan- Ah. No hi és... I on és?
Enric- Ha dit que no tenia res per posar-se i que així no sortia al carrer. Cosa de dones.
Joan- Ei quina desviació al tema més bona. Ara tornem a parlar de roba
Enric-És que hi ha Gionistes, guionistes i cagamandurries.
Joan-És cert...

-L'aigua de Sant Celoni pot tornar a mans privades. Els comentaris no s'han fet esperar. "Almenys ens podrien donar una ampolla, perquè així, fent cassoleta, ens cau tota a terra."
-Aquest cap de setmana s'ha incrementat el nombre de gent que anava als col·legis. Es veu que per fi la cultura ha arribat a Sant Celoni, llàstima que no sapiguessin que el diumenge no hi ha classe.
-Un celoní guanya el concurs de menjadors de borregos a la fira de Sant Isidre de Cardedeu. Les declaracions de l'Enric en acabar el concurs foren: " Ei que hi ha per sopar ?"
-L'ajuntament de Sant Celoni fa tancar una planta d'àrids. I sort que no van trobar la de maria que hi havia una mica més avall, que sino...
-Una cinquantena de persones es van aplegar a la Rectoria Vella de Sant Celoni per participar en la reunio que vit grups ecologistes van organitzar el passat 15 de maig amb el títol genèric de "La tordera: Claveguera o Riu?" El més curiós és que encara s'ho preguntin.
-Aquest estiu s'invertiran 19 milions de pessetes per a prevenir incendis al Montseny i al Montnegre. La principal part de l'inversió es destinarà a tallar els arbres que ara hi ha per evitar així que es cremin.
-Un equip de biòlegs de Barcelona va dur a terme a l'escola de Nostra Senyora del Remei de Palautordera la operació Rat-Penat, concistent a caçar el major nombre d'exemplars per evitar molèsties. Ara, però, temen represalies per part d'en Bat Man, que en aquell moment es trobava ocupat en un acte anti-abocador.
-La Salle celebra Sant Joan Baptista amb activitats. Sort, perquè si l'arriben a celebrar amb classes, quina gràcia.
-El barri de Sant Ponç convoca el 7è concurs de fotografia, que es divideix en tres categories, la foto, la gra, i la fia.
-Medi ambient per a professors i pares. L'altre "medio" per a al·lumnes i fills.
-Desmenim els comentaris fets per la R.E.N.F.E. a través dels aparells de megafonia, el Calatunya Exprés no para a Granollers.
-Ahir es va despedir de la programació de R.S.C. el programa sense cap ni peus. Gràcies a aquest fet Equinocci puja un esglaó més en el Ranking de programació. El que no entenem és perquè continuem essent els últims...

-Creu Roja demana dignitat per a tothom en la conmemoració del seu dia mundial. L'Equip Equinocci va demanar que li apujessin el sou i tampoc li van fer cas.

-L'Equip Susuki Baix Montseny perd el liderat a Reus. En declaracions posteriors s'ha sentit: "Els pedals no gasten benzina, els pedals no gasten benzina...Però com voleu còrrer així?"
-Pep Guardiola visita Sant Celoni pocs dies abans de lesionar-se. I després diuen que no sóm gafes.
-Ja ha començat la primera fase del sisè campionat de billar americà de l'Ateneu. Van anar a comrar boles.

Es mesurat amb hores minuts i segons, amb l'ajut d'uns aparells que s'anomenen rellotges. Per a més informació llegir, Història del Temps, de Stephen Hawking. És un consell de l'associació de rellotgers de la comarca del maresme.

-El de Radio Sant Celoni 867 15 11
-El de la xarcuteria vuit xix xet xinxa xexanta-xet
-El de l'ajuntament de Viladecans 658 02 00
-El de solos en la noche 903 31 32 33
-El de la Sharon Stone... Ondia! Aquest me'l guardo per mi.

-Es prega al senyor Ricar Del Camp es posi amb contacte amb la seva xicota que encara l'espera a la porta de l'esglèsia, si més no per que li torni els vint mil·lions que li va deixar, que si no l 'estima ja ho entendrà

-El númerò dels Cecs premiat avui és el zero, zero, zero, zero, repetim el zeromil, zertocents zeranta zero.

-Avui cel·lebrem Sant Felicià, patrò dels que viuen contents i sense problemes.
-Demà, dijous, Sant Maurici, patró dels estanys, llacs i basses.
-Divendres, Sant Bernabé, Patró dels bons berenars i àpats de mitja tarda en general.
-Dissabte, Sant Onofre, patró dels reconeixements. Conten d'aquest Sant que estant en ple juliol va dir que feia fred. Un company li replicà que era exagerat i acte seguit va encostipar-se. Aleshores el Sant va dir-li, "que, fa fred Onofred"...
-Diumenge, Sant Antoni de Pàdua, Festa dels paletes. I no és broma.
-Dilluns, St. Eliseu, patró de les cadires i butaques.
-Dimarts, St. Guiu, patró de les onomatopeies. Festa major a Santa Coloma de Guimanet.

-Demà farà 185 anys, el 1808, que es va guanyar les tropes Napoleòniques que avançaven cap a la provincia amb l'ajut del timbaler de Bruch que va espantar els francesos amb els repics del seu tambor ressonant per la munyanya. I sort que encara no existia el Heavy Metal, que sinò...

Carles: Bé, com que últimament hem denotat una baixa en el nivell parlat de la llengua catalana a Sant Celoni, hem decidit de recuperar aquesta, tant nostra, secció com és la de Consells pràctics de normalització lingusitica.
Joan: Perquè, com tots sabeu, cal esmerar-se a emprar el mot adient per a no malmentre l'us de la llengua catalana, i amb aquest fi hem decidit de posar-vos al dia dels últims retocs en el diccionari general de la llengua catalana i altres contes. Aquestes són algunes de les paralules que s'hi han afegit.
Carles: Pratata. Prat de gespa artificial on abans s'hi cultivaven patates. Molt corrent amb construccions de barcelonesos que es fan en urbanitzacions.
Joan: Llentilla. S'anomena així la lent de contacte que té tendencia a caure dins el plat del llegum.
Carles: Plastilla. Pindola amb coberta de plàstic.
Joan: Fravas. Fracas a l'hora de cuinar les faves, que es cremin o quedin massa salades, vaja.
Carles: Tauuut Tauuut. Caixa de fusta on s'acostuma a depositar els difuns que en vida treballaven en els trens o utilitzaven continuament aquest servei.
Joan: Suposoitori. Supositori que no necessita receptar-te el metge, perquè ja ho soposes que et fa falta.
Carles: Desgarcia. Desgràcia que succeeix a la gent que s'anomena Garcia.
Joan: Musicla. Tipus de música que s'enten havent-la sentit un sol cop, sense més explicació.
Carles: Critoris. Part del cos femení que si es toca fa cridar les noies.
Joan: Ensoplegar. Problema de tipus tècnic o físic que obliga a deixar de fer el que feies en aquell moment.
Carles: I fins aquí els nostres consells, que esperem que siguin del vostre agrat i us hagin servit, sobretot, de cara a ampliar el vostre vocabulari, per així semblar més cultes a l'hora de parlar davant d'un consistori, o, més important, un consetori o un convuitori...
Joan: I recordeu, en cas de dubte, calleu, perquè, si no dieu res no us podeu equivogar. Ai no, esquivocar. Tampoc. Eribotar, esibotar, etivolar, ereticar...

AVUI: Els Aventurers
Joan: Bé, avui tenim una petita sorpresa, es tracta d'una nova secció que passarà a complimentar les ja existents a Equinocci. Una secció on es parlarà dels treballs i oficis, dels trucs, de les anècdotes, dels perills i de un munt de coses que, sens dubte seran d'un interés vital per a tots els oïents del programa. Per tot això, endavant amb la secció que avui ens parlarà d'un tema molt especial, els aventurers.
Enric: Els aventurers són gent que passen aventures i viuen d'esplicar-les o dels diners que guanyen fent-les. Tenen molts perills. I ja està.
Joan: Ja està? que vol dir ja està?... aquesta és l'emocionant secció de que ens parlaves tota la setmana? però tio, que això, per no ser, no és ni una patata, i molt menys una secció.
Enric: Ja, però es que no he trobat res a l'enciclopedia Catalana i ...
Joan: Home ja està bé, podries haver posat alguns exemples de grans aventurers, com l'heroi de marató, en Sergi Grapes, la abeja Maya, etc...
Avui ha succeït una cosa que no passava des de fa 35 setmanes, o més ben dit, que no havia passat mai. No és una cosa greu o molt important, però tampoc no és insignificant. En la varietat està el gust, i en la singularitat també.
M- I això perquè ho dius?
Perquè està escrit aquí.
M- Lo meu també.
Resulta que el guionista i principal pilar del programa, l'Enric...
M- Pilota!
Té molts exàmens i ha d'estudiar molt, i no pot assistir en aquest programa, i jo he escrit la història que obre l'Equinocci d'avui.
M- Però si està aquí.
Tu calla!
Aquesta és la meva història:
Hi havia una vegada una noia molt marxosa, que vivia en una caseta prop d'un bosc, enmig del qual hi residia la seva iaia. Com que aquesta noia no parava mai a casa, la seva mare li va fer un vestit format per minifaldilla i "top" de color vermell, que li........
M- Escolta,... per una vegada que fas The History, no pots fer una cosa una mica sèria?
(amb una veu molt seria i política)
Com en un recent estudi nord-americà, tret a la llum pública per l'empresa de consulting Cetarsy Limited, demostra que els ciutadans dels E.U.A. diferèncien entre el sexe i el magreig, dins l'estadi d'oci. Equinocci altrament, s'ha de diferenciar de la resta de programes de ràdio, que no s'emeten els dies que fan futbol.
I com va dir Sant Jordi en una tarda de tardor,
.... aquí no hi ha res escrit.
E- No he entès res.
Equinocci el programa sense límits.

Avui ha succeit una cosa que no passava des de fa 35 setmanes, o més ben dit, que no havia passat mai. No és una cosa greu o molt important, però tampoc no és insignificant. En la varietat està el gust, i en la singularitat també.
M- I això perquè ho dius?
Perquè està escrit aquí.
M- Lo meu també.
Resulta que el guionista i principal pilar del programa, l'Enric...
M- Pilota!
Té molts exàmens i ha d'estudiar molt, i no pot assistir en aquest programa, i jo he escrit la història que obre l'Equinocci d'avui.
M- Però si està aquí.
Tu calla!
Aquesta és la meva història:
Hi havia una vegada una noia molt marxosa, que vivia en una caseta prop d'un bosc, enmig del qual hi residia la seva iaia. Com que aquesta noia no parava mai a casa, la seva mare li va fer un vestit format per minifaldilla i "top" de color vermell, que li........
M- Escolta,... per una vegada que fas The History, no pots fer una cosa una mica sèria?
(amb una veu molt seria i polida)
Com en un recent estudi nord-americà, tret a la llum pública per l'empresa de consulting Cetarsy Limited, demostra que els ciutadans dels E.U.A. diferencien entre el sexe i el magreig, dins l'estadi d'oci. Equinocci altrament, s'ha de diferenciar de la resta de programes de ràdio, que no s'emeten els dies que fan futbol.
I com va dir Sant Jordi en una tarda de tardor,
.... aquí no hi ha res escrit.
E- No he entés res.
Equinocci el programa sense límits.
 
 

-Sintonia
-The History 37
-Diàlegs: Marxar de Vacances
-Introducció
-Música -Trinca(Puja a l'Avió)
-El Melòman Paranòic
-Intro
-Música
-Vides Exemplars
-W.A.M.
-Música
-Manualitats Equinocci
-Distinguir 2000
-Música
-La radionovela
-Manela, la filla de la Canela-Caballeria Rusticana.
-Despedida.
-Sintonies.

Després de posar el peu en aquella terra inòspita i desconeguda un sentiment de complicitat va recòrrer el seu cos, i es va adonar que hi havía algun error en el seu darrer moviment. Va repassar tots els fets un per un, i al final va concloure: l'error ha estat no mirar on trepitjava, si ho hagués fet, no l'hagués pas trepitjat aquesta caca.
A partir d'aquí el temps va evolucionar, i l'home va avançar cap al futur, després de viure un període que acabava d'acabar-se. Amb el fet de trepitjar la merda, l'home comprenia que no tot són flors i violes, i que per tocar de peus a terra, pots trobar-te amb coses desagradables, com una caca. Així, el cosmos trobava un sentit en l'èxistencia humana respecte el defetus cacari que es pugui trobar en el seu camí cap a l'infinit.
Després d'això el filosof va prendre una cullarada de sopa i va pensar: sort que se m'ha acudit alguna cosa, perquè sinò me n'anava a dormir sense saber res de nou. I se n'anà a dormir. I se n'anà a dormir sense escoltar Equinocci. El programa que li hagués donat la resposta.

Joan - Bé, estimats amics, com tots sabeu, Equinocci es preocupa dia a dia pels esdeveniments culturals i polítics que ens envolten, i, degut a un succés que últimament ens envolta, em cregut adient de fer aquesta secció de cara a aclarir els dubtes de tothom.
Mercè - I és que, de segur, tot heu sentit a dir alguna cosa dels nous bitllets de dues mil pessetes, però hi ha gent que encara no n'ha vist cap, i encara pitjor, n'hi ha que ni tant sols saben com son, i, és clar, quan es troben amb un nou bitllet, desconfien d'aquest i mostren cert recel a acceptar-lo per por de que sigui fals.
Joan -Doncs bé, a les manualitats Equinocci d'avui ens dedicarem, precisament a aquest tema: Com aprendre a distinguir els nous bitllets de dues mil.
Mercè - I amb aquest fi en Carles, ha preparat una explicació que ens facilitarà a tots el reconeixement. Endavant Carles. Per cert, no ho sabia que fossis un expert en diners...
Carles - Bé, tant com expert, no, només aficionat, però és un hobby que m'interessa molt, per això sempre recullo diners de tot arreu, no us penseu pas que ho faig per res més...
Mercè -Per cert, a quin arbre creixen els diners?
Carles -Mercè, Mercè... Em sembla que vas una mica despistada, els diners no creixen als arbres, es fan en unes plantes arran de terra, anomenada divisa. De les fulles s'en treuen els bitllets i del pinyol del fruit, molt dolç per cert, les monedes. Aleshores, depenent de l'anyada, del temps i de com es cuidin els diners surten millors o pitjors.
Joan -Com el vi, vaja.
Carles - Home, no ben bé. El vi guanya valor amb el temps, en canvi les monedes en perden.
Joan -A ja ho entenc. Bé, bé, així ens pots explicar com funciona això?
Carles -Bé, a fi de poder il·lustrar millor l'explicació he portat un d'aquests bitllets que casualment he aconseguit. M'agradaría que tothom el veiés, però es clar, la radio no ens permet un seguiment tant exaustiu, per tant ens tindrem que conformar amb una explicació el més detallada possible.
Mercè - Bé, bé, doncs endavant.
Carles -Com veieu, els nous bitllets són una mica més petits que els vells, i d'un color vermell. Però a l'hora d'identificar-los, cal que us fixeu en una de les cares on surt l'esfig d'un personatge famós de l'història del país.
Mercè - Miguel de Cervantes?
Joan - Celestino Mutis?
Carles - No home. Es tracta d'en Mortadel·lo
Mercè - Mortadel·lo?
Joan -A veure, deixa'm veure aquest bitllet.
Carles - Té. Mira, mira, aquest és en Mortadel·lo i al fons en Filemó i aquí hi ha...
Joan (amb veu seriosa)- El banc del riure pagarà dues mil rialles al portador d'aquest bitllet.
Mercè -Però d'on l'has tret aquest bitllet?
Carles -Un senyor del carrer me l'ha canviat per un dels vells. Però semblava molt bona persona. Precisament estava practicant footing matinal amb un sac a l'esquena per rebaixar més quilos del compte. I anava ben tranquil, tot i saber que per aquells contorns hi acabava d'haver un robatori en una casa...
Mercè -Carles, em sembla que t'han enredat.
Carles - Si home, enveja perquè tu no en tens cap de bitllet nou, torname'l, ja veuràs com al banc l'accepten.
Joan - I fins aquí, com distingir un bitllet de dues mil nou. La setmana que vé, com distingir un bitllet de dues mil pessetes nou correctament.

Marianela, la filla de la Canela
Joan - En un indret de la Manega, el nom del qual no vull ni recordar vivia Marianela, la filla de la canela, amb la seva gosseta Canalabra, i el seu pare Canaló.
Mercè- Bona tarda pare. Om eta el tinyó de sa casa?
Enric - Ai filla meva, en Rodolf Agustí Niega de la casa del costat m'ha dit que t'ha deixat envarassada,
Mercè- No ho audia 'davé dit mai tet marrec de meda.
Joan(Veu educada)- Bona tarda senyor, bona tarda senyoreta, com va el meu fill, ara que la veig tendreta.
Mercè- No pods sé tu, el brulipot que li ha dit al papa que tic prenyuada.
Joan(Narrador) - Mentres tant, anaven de camí a la casa de Marianela, el senyor batlle i el regidor de cultura.
Mercè- Perquè aquest fiï no é teu. I patxo no t'ic obigada a cazar-me a tu.
Joan (Veu no tant educada)- Mala truja, esbardús, com pots dir-me aquesta cosa si he sigut l'unic que...
(Puja la música)
Enric- Aquest fragment ha estat censurat per la comisió de bones paraules i seguiment de la ràdio del baix Maresme.
(Puja la música)
Joan -... Ningú més no t'ha posseit.
Mercè- I un ou, mes de deu mil i el carter cada dia, que em portava el correu espressament.
Joan - Però com?
Mercè - Contrareembols.
Joan - No, el del carter no, el del meu fill.
Mercè -A doncs un rera l'altre.
Joan - Home, ja m'imaginava que tots de cop no...
Mercè - Bé, en Cristofol Robert Marià de can Paitubi i en Pau ho van fer a l'hora.
Joan - Calla, dona Blasfema.
Mercè -U, lo que ma dixo.
Joan - I perque no saps que vol dir, que sinó
Mercè - Si però sona molt greu.
Enric - I jo que collons pinto en aquesta escena?
Mercè - Fas de pare.
Enric - Ah, no, només ho preguntava. Per saber-ho més que res.
Joan - Dons calla i deian's seguir.
Mercè - Tu m'has prenyat!
Joan- Ja. Això és el que pretenia que diguessis.,
Mercè- Ai no. Vull dir que no m'has prenyat, es que m'he equivocat de radionovela.
Joan - Més atenció que jo no he pas mort el vicari.
Mercè - Quin Vicari?
Joan - Ja tornes a despistar. Mira millor ho deixem córrer perquè en aquesta radionovela ningú està pels papers.
Mercè - Doncs pleguem
Enric - I el final?
Mercè - Coi, no s'acaben pas mai les radionoveles de la tele. Sempre queden amb un fil penjat.
Enric - També tens raó.
Joan- I fins aquí la radionovela
Enric - Fins on?
Joan - Doncs fins aquí. Veus al paper. Aquí on no hi ha lletres és on s'ha acabat. El senyor Batlle i el regidor de curtura no van arribar mai a la casa de Marianela, però com que ningú sap que carai pintaven en aquesta història, tampoc és massa important així que, no us oblideu de perdre-us el proper capítol de la nostra sèrie que no sabem ni si es tornarà a repetir.

Avui: Wolfrang Amadeus Mozart.
La prou coneguda secció d'Equinocci Vides Exemplars, s'ha adonat que després de deixar enrera l'any Mozart, ara ja ningú no recorda aquest heroi de la música classica. Per això, i recuperant la nostra secció, decidim de repassar la vida d'aquest compositor que perdurarà pels segles dels segles. Wolfrang Amadeus Mozart.
Mozart va nèixer a Viena, per demostrar que era un pa de bona pasta. Un pa net, vaja, però ben aviat va abandonat el forn de pa per passar a la foneria, feina on no es va fer famós i per això ningú ho recorda, però per més impresionant que sigui, així va ser.
Després Mozart, com tots els joves de l'època, va caure en la perversió i el rock'n'roll, i tot i que va èsser força famós, no va arribar a destacar aquesta faceta seva perquè no s'ha conservat cap C. D. d'aquella època. Malgrat tot, recents estudis desenvoquen en la possiblitat de que per aquest fet Mozart lluïa sempre una gran cabellera inclús després de deixar el Rock

Perquè finalment el va deixar. Deia que el Rock era massa dur per expresar els seus fins sentiments. I com que s'havía aprés de memòria la llista dels reis gods, va decidir d'apuntar-se a la música culta, que no és que es toqui amb el cul, sinó que es manté en esferes més selectes de la societat.

I va ser per casualitat, i per més de mil obres que va deixar escrites, que W.A.M. és va fer famós. I es que també té intrinculis la cosa, fer-se famós amb un nom així. Això més que esser famós pels fets, fa que ho siguis pel nom, com en Swatzeneguer, l'Hermida o la Marta Sanchez.

Mercè- Si, amics, el temps passa i les llengues evolucionen, i cal estar atents al dia a dia per a no perdre's ni un moment un avanç tant i tant important com és el de la llengua.
Carles- I és que l'altre dia, repassant un llibre de Català ens vam adonar d'una terrible errada que en aquest es considerava. El fet és que, deia, que les paraules d'una frase es poden canviar d'ordre sense alterar el significat d'aquesta.
Joan- alguns dels exemples que proposava el llibre eren ben senzills: La Maria va a buscar aigua a aquella font, es pot canviar per Aquella font és on la Maria va a buscar aigua.
Mercè- Però sens dubte, el qui va pensar això, no va adonar-se que aquests canvis podien provocar grans errades en la comprensió de textes i escrits. Per això Equinocci, repeteix aquesta secció per posar-vos al dia d'allò que es pot dir i el que no es pot dir.
Carles-Començem, cal tenir en compte que no és el mateix un cotxe negre que un negre que s'acotxa.
Joan -No és el mateix un ganivet esbandit que un bandit amb ganivet
Mercè-No hem de confondre una campana de classe gran que una gran campana de classe.
Carles-Ni una bona tia d'una tia bona
Joan- O bé la glòria d'estar en un lloc, d'estar en un lloc amb la Glòria.
Mercè- Tampòc es pot confondre un Guàrida Civil per un Vil Guardià, encara que s'assemblin.
Carles- O una dona carregada de pit que un pit que es dóna carregat
Joan- O la te minuscula per que minuscula que la té.
Mercè- No confondre tenir una pista amb una pista de tennis.
Carles-Ni tampoc un flam d'ou amb nata que si et "flan" una nata als ous.
Joan- I moltes altres que de segur faran dubtar a més d'un usuari de la llengua catalana.
Mercè-Fins aquí, consells pràctics de normalització linguistica.
Carles- I recordeu, cal esmerar-se en emprar el mot adient per a no malmentre l'ús de la llengua catalana.

Joan- Maria, ves alerta, que si perds l'aliança de casament, hi haurà crits. Que fins i tot té un diamant.
Enric- D'això, Joan, t'has mirat bé el títol?
Joan -El títol? Sí, es clar, que dubtes de la meva el·locuencia?
Enric- Avui, a the film, el silenci dels anyells. Dels anyells i no dels anells...
Joan- Ondia, m'he equivocat (Canviant la veu i fent-la seriosa, per cert recorda que això està escrit entre parentesis i no ho has de dir) L'habitació que la Mary recorria era a les fosques, i no s'hi veia res, perquè era a les fosques. Això és una aclaració molt important.
Mercè- El que?
Joan -Que era a les fosques...
Mercè- Ja, però, el que era a les fosques?
Joan - L'habitació.
Mercè -Ah, per això no s'hi veia res.
Joan -Sí, exacte. Es veu que no devia estar prou clar. En tot cas és una errada del guionista.
Mercè -El que? Deixar el plató a les fosques?
Joan (veu seriosa)- Sentia una extranya olor, com de carn morta. Va pensar aquí hi deu haver hagut un assassinat, perquè se sent olor de carn morta. Caldrà avisar a la policia.
Enric -Iuiuiuiuiu
Joan -Com en totes les pel·licules, la policía va arribar al moment.
Enric -Iuiuiuiui
Joan - I va parar el cotxe
Enric -Iuiuiuiuiu
Joan - I van baixar del cotxe.
Enric - Iuiuiuiuiu
Joan - I l'agent Morales va tornar a pujar al cotxe
Enric - Iuiuiuiuiu
Joan - I l'agent Morales va parar la bocina

Enric - Iuiuiuiuiuiu
Joan - I aleshores es va sentir un tret
Enric - Iuiuiuiuiuiuiu
Joan - I la bocina es va parar perquè el caporal la va destrossar però així, per fí, es podria sentir el silenci dels anyells.
Enric - Iu?
Joan -I era un silenci silenciós. Sense soroll!

Enric - Ah.
Joan - I de cop i volta, entremig del silenci, totom va sentir...
Mercè -Ei un moment, en el silenci no es pot sentir res...
Joan -Home, però ja s'enten que el silenci va parar i aleshores va començar un soroll que precisament va ser el que va interrompre el silenci.
Mercè -Doncs caldria fer un aclariment aquí, perquè sinó no s'enten.
Joan -Està bé. I de cop i volta, entremig del silenci, que va parar i aleshores va començar un soroll que precisament va ser el que va interrompre el silenci, tothom va sentir:
Mercè -Beee
Joan -I la polícia, que era així com l'agent cent onze de la polícia local de Sant Celoni, va dir:
Enric -Oh, un testimoni. L'interrogarem. Vosté, ha vist alguna cosa?
Mercè -Beee
Enric - Ja, l'assessí anava de color verd
Mercè -Beee
Enric - I l'ha vist amb claredat?
Mercè -Beee
Enric(apuntant a la llibreta)- L'ha vist bé.
Mercè -Beee
Enric -Que diu que vé? Vaja, ja se sap, l'assessí sempre torna al lloc del crim.
Mercè (Acollonida) -Beeee
Enric -Ràpid, prenguem posicions.
Joan -Casum seu, encara tinc que matar quinze ovelles abans d'anar a la carnisseria, que sinó no hi haurà res per vendre.
Enric -Vosté, queda detingut.
Joan -Però per què? de que se m'acusa?
Enric -De la mort de la victima, té dret a no dir res, ara que si vol un got d'aigua, pot dir-ho, també en té el dret d'estar assentat, ara que...
Mercè -Escolti, vol dir que això anava així?
Enric- Que si, i també té dret a guardar silenci, el dels anyells es clar.
Joan- Bé, però on han vist la víctima, si tot està a les fosques?
Enric- Es que duc una llinterna.
Joan- I perquè no l'engega?
Enric- Coi, perque no tinc piles.
(...)
Joan- Mare de deu, quina pel·licula més rara, tota a les fosques
Enric- Si però, i el que ens hem estalviat amb maquillatge?
Mercè- Però perque matava xais, aquell home?
Enric- Mercè, Mercè, es que mai entendràs res, aquell home era un psicòpata i tenia mania a tots els animals de quatre potes amb llana, perquè segons una deformacio standard del principi del complex d'Edip, aquell home...

El poeta es va aixecar amb migranya, justificada, es clar, per la trompa que duia la nit passada. I es que al pobre poeta li havia caigut un elefant al cap, amb trompa inclosa, i encara li feia mal. Segons li va aclarir s'elefant, aquest anava volant i de cop un mal corrent d'aire va fer trontollar l'aparell i el pilot que s'equivoca de palanca i obre la trampa que tenía sota els seus peus. I es clar, pataxof, va anar a caure sobre el poeta que tranquil·lament circulava pel carrer. Després de l'esplicació l'elefant es va despedir i el poeta s'en tornà a casa.
Aleshores el poeta, que escrivia poesies, no com el seu amic l'escriptor, que només escrivia coses rares sense to ni só, va escriure una poesia sobre l'elefant elegant que volava i queia i esclafava el poeta, però al final de la poesia el poeta es moria, perquè sinó no podia trobar cap altre paraula que rimés amb elefant fort. Per tant, el poeta, va pujar al cinquanté pis de casa seva i es va tirar des del balco cap a la vorera.
Però a mitja caiguda, quan passava just per davant del pis de la veina del 26 pis, va sentir una melodia, una música que reconeixia. I va pensar, si avui sóm dimecres això devia ser Equinocci.
I va patir per l'error que havía comés en llançar-se des del terrat, i va pregar a tots els deus que no morís, si més no el temps suficient, per poder sentir el programa. I com que era el temps d'Equinocci, el moment en que els astres estan en armonia i tot coincideix, va resultar que per allí sota passava l'escriptor, que només escrivia coses sense to ni so, i el poeta li va caure al cap.
Aleshores, el poeta li va explicar tot a l'escriptor que s'en va anar corrents a casa perquè per fí tenía una historia per escriure, tot i que aquesta no s'acabava amb la mort de l'escriptor, perque aquest no tenia que fer rimar cap vers, i el poeta va arribar al seu pis i va engegar l'aparell de radio, i va poder sentir Equinocci, el lloc on van a parar totes les històries sense final.

Joan-Hola
Mercè-Hola
Enric-Hola
Carles-Hola
Joan-Hola
Mercè-Hola
Enric-Hola
Carles-Hola
Joan -Hola... Ei que passa en aquest guió, hola, hola, hola... A veure darrera el full, hola, hola, hola, hola... Però es pot saber qui ha escrit tres, no quatre pàgines dient hola?
Enric-Si bé, es que se m'ha encallat la tecla de repetició, i el temps que he tardat en desencallar-la, doncs, clar....
Joan -Però que no saps esborrar?
Enric-Es que això ho ensenyaven a segon i encara no he acabat els pàrbuls informàtics...
Joan -Va és igual, avui Equinocci es planteja un tema que de segur preocuparà a tothom, la patata.
Enric- Perquè quantes vegades no heu anat pel carrer i heu pensat, i la patata. Quants problemes per aquesta fruita que ens ho dóna tot i que a canvi espera tant poc de nosaltes...
Mercè- Doncs bé, preocupats per aquest tema avui a Equinocci la patata, com neix, com es cria, quins cuidados ha de tenir... Un moment, qui ha escrit això? Es pot saber a qui li interessa la patata?
Enric -Doncs a mi. És un tema molt important, ecològic, moderat...
Joan -Home, es que jo no volia dir res, però a mi també em sembla que això de passar-se un programa parlant de la patata no, vaja que li falta suc...
Enric- I ara, mira mira els llibres que en tinc, la patata vers l'univers, la patata i el cosmos, l'home i la patata, el bueno, el malo, el feo i la patata, recull d'anecdotes de patates...
Mercè- Desenvolupament psicosocial de la patata i combinacions extrasensorials amb el moniato i el nap. De debó que t'interesses per aquest tema?
Enric- Jo, per donar cultura a Equinocci el que faci falta.
Mercè-Mes bons modus et farien falta, que sort que no sens veu com en la tele, que si no quina vergonya, així sense camisa, i amb els peus sobre la taula...
Enric- Mira qui parla, la que sempre vigila anar ben vestida.
Joan- Home, una mica de raó si que la té, mira que anar així pel carrer.
Enric- Parlant del tema, ara surts tu, que sempre que anem a sopar vols forquilla i ganivet.
Joan- Però si menjar amb els dits és de mala educació.
Enric- Així els nens de Somalia són mal educats, no?
Joan- No és això, mira, hi ha unes normes de conducta que cal mirar de respectar, no és gaire cosa però...

El despertador.
Quantes vegades no us heu llevat a les sis del matí tot sentint el tintinejar de les campanetes del vostre despertador preferit o el sorollet electrònic de la sirena que us recorda que un nou dia ja és a punt. I quantes vegades no heu recordat, amb glòria, el bon nom del seu inventor. Per tot això, i per molt més, avui a invents i inventors: el despertador.
Per parlar del despertador cal remontar-nos als seus origens i al mateix temps recuperar tres invents anteriors a aquest, la campana, el rellotge i la tauleta de nit. De fet la tauleta de nit no va ser un procés molt important en el desenvolupament del despertador, però ha estat un invent molt lligat a aquest artilugi, de forma que hem cregut adient, si més no, fer constar la seva existència.
Així tot va començar quan el conegut inventor francés Delors Tictac va començar a fer tard a tot arreu. Aleshores va tenir una gran pensada, avançar-se al temps per així arribar als llocs abans d'hora, i després de molt pensar va inventar el rellotge amb busques.
En realitat el primer rellotge que va construir era lineal i anava des de les dotze del migdia de l'u d'octubre fins les sis de la tarda del vint-i-tres de setembre, dia en que se li va acavar l'espai de l'habitació. Va pensar en la genial idea de travessar la paret però va adonar-se que segurament el veí se li enfadaria, així que ho deixà còrrer.
Però va ser, després de donar-li moltes voltes a l'invent, que s'adonà de la solució, donar voltes. Aleshores va construir el primer rellotge circular, que va dividir en dotze parts, onze a les Canàries, en honor al deu de la pluja. També va pensar en posar dues busques que li senyalessin l'hora per tenir més seguretat que no s'equivocaven, però una li va quedar és curta que l'altre i va inventar-se que una marquès les hores, que de fet encara no sabía que eren, i l'altre els minuts.
Acte seguit en Delors va avançar el seu rellotge vint minuts, i va començar a còrrer perquè ja feia tard a una cita. Des d'aquell dia Delors no va poder seguir inventant coses, però, perquè no li quedava temps per res.

Però el fet era que ja s'havía inventat el rellotge, però ningú sabía com fer-s'ho per saber quina hora era a la nit, ja que com que estava a les fosques no es podia veure. A més, la gent va tenir que acostumar-se a quedar-se desperta de nit per poder saber quina hora era i així no fer tard a treballar.
Per tant es va encàrregar a l'inventor Vicents Lacampaneta que inventés alguna cosa que servís per despertar a la gent.
Els primers intents d'en Vicents van ser endevades, ja que no aconseguia que el gall es quedes quiet sobre el despertador esperant el pinso o que en l'explosió morissin els individuus que s'havíen de llevar. Però quan en Vicents Lacampaneta ja estava en el seu màxim punt de desesperació va conèixer una persona que faría canviar la seva vida, Agustin Ton Pic qui li va ensenyar un invent que acabava de fer.
Es tractava d'un instrument músical en forma de campana, tot i que en aquella època no sabien que era una campana, que després de picar la seva superfície produía un so agradable i capaç de despertar als més dormilegues. El problema era que la versió original pesava dues tones i mitja, i quan van intentar posar-la sobre el rellotge, aquest es va esmicolar en mil bocinets.
Però com que estaven molt animats i no volien defallir, van recordar la dita de si la muntanya no va a Maoma, Maoma anirà a la muntanya, i s'en van anar a la muntanya a pensar. I van pensar. I al final van tenir una gran idea, si la campana era massa gran pel rellotge, calia fer un rellotge prou gran per encabir-hi la campana.
Al cap d'un mes i mig, minut més minut menys ja que encara no havíen inventat el rellotge per fitxar, van acabar el primer despertador d'alt rendiment que pesava tretze tones i ocupava tota una habitació. L'invent, a més, duia una sèrie d'accessoris com un llit en el seu interior per poder dormir en algun cantó, ja que el llit antic, de segur, no cabria a l'habitació.
L'invent va tenir un gran èxit, però es va retardar una mica, perquè els seus inventors es van adormir a l'hora de presentar-lo al gran públic, el petit, pel que es veu, feia vacances d'escola i no s'havíen de llevar aviat.
Així va ser com el despertador va arribar a totes les llars i va començar a omplir de vida els matins de les ciutats entremig dels tocs de campana que feien semblar la ciutat una catedral en festa major.
Malgrat tot, al cap d'uns anys, com ja sol passar amb tots els invents, els japonesos el van copiar i en van reduir la seva mida fins a fer-lo del tamany del puny d'una persona, tot i que aquets models no incorporaven el llit a dins, perquè sinò haguèssin sigut molt molestos.
Els dos inventors van viure en l'abundancia i no es van tornar a llevar mai més aviat per treballar, ja que van tenir diners fins a la fi de les seves vides en que es van dedicar a ajudar a les iaies a travessar els carrers poc transitats.

Equinocci News
La càrrega encesa d'un tractor calcina nou cotxes al carrer Tarragona. Ja sabíem que els pallers eren llocs molt fogosos, però no pensavem pas que fos per això.
L'alcalde va manifestar en posteriors declaracions, "Per l'aspecte del carrer, sembla que siguem a Beirut". Home, tot i que el carrer Tarragona va quedar una mica cremat, avans que assemblar-se a un carrer d'aquesta gran ciutat li quedava un tros. Potser un carrer d'un poble Serví, que a més ara està de moda.
Un grup de nois i noies de Sant Celoni estan portant a terme des del passat 29 de juny un camp de treball al Montnegre, sota el títol genèric Camins del Montnegre. També ho podrien haver títolat camins de Fuenteventura, però segurament aleshores hi hagués hagut confusions.
L'OCA, organització civica mediambiental, edita un butlletí d'informació ciutadana on s'espliquen temes com l'OU, Organització hUmanitària, la PPLOMA, Prats Plens de Llits O Matalassos, o els GALLS, Grup d'Amics del LLop Solitàri.
L'abocador de Palau arriba al Síndic de Greuges. Ja se sap que si el sindic no arriba a l'abocador, l'abocador arribarà al síndic.
Kaso va exposar l'obra del 92 al Safareig. Amb l'aigua algunes de les pintures es van descolorir però al final es va poder arreglar tot.
Festival escolar per aturar el càncer. Davant l'èxit s'està pensant en repetir-ne un per aturar el capricorni i un altre per l'aquari.
Es convoca la tercera edició del concurs fotogràfic Viatgeteca '93. Aquest any, i degut a la crisi, es permetrà presentar fotogràfies de la gandula en el pati de casa, amb el canti i el diari.
Retevisió ben aviat podria instal·lar el repetidor de Televisió. Equinocci s'avança a aquest fet i ho repeteix cinc cops, Televisió, Televisió, Televisió, Televisió, Televisió.
Ajuntament i Creu Roja Signene el conveni del 1993, segons el qual l'ajuntament no donarà tants disgustos i així hi haurà menys atacs de cor.
Surten quatre iniciatives empresarials de la Casa d'Oficis de Sant Celoni. I el govern vinga a dir que hi ha massa aturats.
Cultura
24 aplec de la sardana. Aquest any, i degut a la crisi, actuaran les cobles La secundària del LLobregat, Poblet de Blanes i Pantà de Banyoles.
Audició de final de Curs a l'Escola de Música Maribaus, on es va comptar amb l'assistencia del delegat d'ensenyament de la Generalitat, Joaquim Garrigosa. Es estrany que amb un cognom com aquest, Garrí Gossa, sigui delegat d'ensenyament i no de agricultura, però bé...
60 aniversari d'Amadeu Lleonart. El dia de l'aniversari va declarar "Gràcies a Déu, he tingut una vida molt dolça."
Esports
Una avaria fa abandonar a l'equip Suzuki Baix Montseny de les 24 hores de Parets. Pel que sembla sels va rebentar les dues rodes, dels va trencar la cadena, es quedaren sense benzina, el manillar va quedar tort, i el seient al mig de la pista.
Marxa popular de la Batllòria. Degut a aquesta, la Batllòria està a dos quilòmetres i mig d'on era.
IV Marxa popular de Sant Ponç. Vaja, s'en van anar a la Batllòria.
El "Vila de Sant Celoni" d'hoquei patins es queda a casa. Pel que sembla tenia mandra de sortir, perquè feia massa calor.
Josep Alonso campió estatal de motocròs. En declaracions posteriors ha dit: "M'entrenava molt fort al passeig de la rectoria vella, que recorria cada dia"

Enric- Avui, Star Treck 13 la nova generació
Joan -El que està tret?
Enric- No res, és el títol
Joan -Ah, la nau enterprise volava per l'espai sidral a gran velocitat, i tot era de pica pica
Enric -I d'on ho treus tu això?
Joan -Del sidral
Enric -Ja està bé, tota la pel·licula se la passaran rascan, no?
Joan -Ai que divertit, i el comandant de la nau, comanava i rascava, i va dir, rumb a delta cinc.
Mercè-I on és delta cinc?
Joan- Però vosté d'on ha tret el carnet, d'una tómbola?
Mercè- No, em va tocar a la lotto 6/49 sideral.
Joan- Ah, doncs així, tiri recta i la segona a l'esquerra.
Enric- Aquí la computadora central, A-6
Joan- Aigua, C-3
Enric- Un moment, processant.
Mercè- Ho sento comandant, però acabem d'estavellar-nos amb un marcià de color verd que diu no se que de l'assegurança
Joan -Doncs dissimuli i continui recta
Mercè- Però és que no puc.
Joan -El turbocompresor lateral, home
Mercè- I això que cony és.
Joan -Mare de deu.
Mercè- Ah, això si que sé que és. Ave Maria, gràcia plena...
Joan -Arrenqui i que passi el que deu vulgui..
Enric -I la nau Enterprise va continuar rascant pels espais siderals plens de pica pica.

El temps es divideix en el futur, el present i el passat. El demà, l'ahir i l'avui. L'ahir és el passat i per tant els records, les experiencies, la saviesa, les llegendes, la melanconia i la història.
El demà és el futur i per tant els projectes, les idees, l'inteligència, els invents, la força i la realització.
En l'ahir hom recerca les velles contalles, i les experiencies passades per altres, que ens ajudaran en el futur. També utilitzem el passat per oblidar algunes coses que no ens han agradat, però que ens ha tocat viure. S'utilitza per lligar generacions. Del passat en tenim els besavis, els avis, els pares, les mares.
En el demà hom recerca els contes futuristes, els projectes venidors, recolzats a vegades per experiencies del passat. També utilitzem el futur per ensenyar i instruir als qui ens seguiran. S'utilitza per continuar generacions. Cap al futur hi trobem els fills, els nets, els besnets.
També pertanyen al passat els dinosaures, els faraons, els partenons, els circs romans, els castells, els palaus...
Al futur, però, pertanyen les naus espaials, les ciutats a l'espai, la intel·ligencia total.
I ha gent que viu de l'ahir, com els historiadors, arqueòlegs, escriptors, col·leccionistes o antiquaris.
En canvi hi ha qui viu del demà, com els arquitectes, els físics o els matemàtics, els enginyers...
L'ahir és el que ens ho ha donat tot, i per tant a qui ho devem tot.
El demà, però, és el que ens ho permet tot i el que podem moldejar com volem.
L'ahir i el demà són, doncs, dos extrems separats, tant sols per l'avui, el moment en que deixa d'haver-hi passat i apareix el futur. Un momènt màgic és, l'avui, que permet la reunió de tots els esdeveniments màgics que diferencien el passat del futur. L'avui és el que ho permet tot, i avui és dia d'Equinocci, el moment de replantegar-s'ho tot.

Joan-Ei a veure aquest guió, és nou, no?
Enric- Hola, ja sóc aquí.
Mercè- On eres?
Enric- Al labavo.
Mercè- Però si no t'has mogut d'aquí en tota l'estona...
Enric- Si, ara si que no m'he mogut, però és que al labavo hi era quant he escrit el guió, i clar, com que m'ha passat avans, doncs ara no s'enten...
Mercè- Ets ben boig...
Enric -Jo no, en tot cas el guionista.
Mercè- Però si ets tu.
Enric - Ja, però boig ho sóc quan escric el programa i no ara...
Joan - Però seguim o no?
Enric -Ai si, perdona
Joan - Ei a veure aquest guió, és nou, no?
Mercè -Si mira, és el d'aquesta setmana.
Joan -Doncs a mi em falta
Enric -Que no, que el tens al davant.
Joan -Ja, però aquí està escrit que he de dir això, no? mira: a mi em falta.
Enric -Doncs quin guió més absurd.
Joan -Que no l'has escrit tu?
Enric -Si, però és absurd, no?
Mercè -Però deixareu de xerrar com cotorres?
Enric -Sense faltar, que encara que això també ho he escrit jo, s'havía de llegir més amorosament i no amb aquest to de veu...
Joan -Doncs a mi em falta.
Mercè -El que?
Joan - El guió, home Mercè, a veure si estàs més per la feina, que només has de llegir el que diu aquí.
Mercè -Però si és el que he fet.
Joan -Doncs a mi em falta, el guió.
Mercè -Ondia, si vols, jo en tinc dos.
Joan -Doncs et canvio un disc de Mozart per el guió.
Mercè- Però, perquè el vols amb tanta insistencia?
Joan - És que en faig col·lecció, col·leciono guions d'Equinocci. Eh quina pensada...
Mercè -Caram quina col·lecció més original, jo tinc un amic, que col·lecciona segells, en té un munt, però és fa molt enganxos quan comença a parlar dels segells.
Enric -Clar, amb tanta cola. En canvi jo tinc un amic que col·lecciona xapes d'automòbils, de Ford, de Citroen, de Seat, de Mercedes. Les acostuma a guanyar en carreres que fa entre ell, l'amo de la xapa i el guàrdia civil.
Joan -Caram que curiós. Ara que ho recordo jo tinc un amic que fa col·lecció de claus.
Mercè- Serà de clauers?
Joan -No de claus, en té d'angleses, de pany, de punta rodona, de...
Enric -Doncs jo conec un senyor que fa col·lecció de monedes, i quan n'hi regales una, està més content...
Mercè -Va, però deixem de parlar de col·leccions i tornem al tema d'avui.
Enric -Però Mercè, si el tema d'avui són les col·leccions.
Mercè- Així no ens havíem pas desviat del tema.
Enric -No, no sé amb que ens has sortit tu ara.
Mercè -Com que en Joan em feia aquestes senyals amb la cara.
Joan -No, és que és una col·lecció de ganyotes que tinc, mira veus, en tinc una així (i fas una ganyota), un altre així, i un altre.
Enric -Però Joan, no et fa vergonya, una col·lecció així....
Joan -Oi quina ganyota més maca que has fet, me la canvies, per alguna altre? mira tinc aquesta, o aquesta...
Mercè -Són folls, aquests romans.

Avui: The Doors Passos a Paris

Sam havia perdut la sabata, i caminava enfangat, enfangat fins als genolls, enmig d'aquella gran ciutat, París.
Enric: Escolta, però si estava al mig de París, com s'entén que anés enfangat?
Mercè: Potser és perquè l'havien arrossegat al barranc.
Santi: Segur que venia de collir patates...
Mercè: Enmig d'un gran soroll, enmig d'un gran silenci, Sam prengué el seu batut de farigola amb la mà esquerra.
Carles: I no podia ser la dreta?
Mercè: Perquè amb la mà dreta fumava un Lucky Strike, mentre buscava les ulleres, les blaves ulleres de sol. Fou aleshores quan va entrar ella, duia el seu fulgurant vestit vermell, estava quasi tant atractiva com sempre, se li va acostar i li va dir:
Mònica: Je perdue le plume dans le jardin du ma tante.
Mercè: Pel que sembla no havia passat de la primera lliçó de francès, i aleshores ell la prengué, i la besà, perquè això és el que suposava que ella li havia dit que fes. Aleshores li clavà una bufetada i li va dir:
Mònica: Però què t'has cregut!
Mercè: I li clavà una segona bufetada, ara però a l'altra galta, perquè sinó, li hagués quedat una galta més vermella que l'altra. Sam va replicar indignat:
Joan: Perquè m'has pegat?
Mercè: La resposta semblava lògica, ell li havia fet un petó.
Joan: Però si jo només he fet el que deia el guió.
Mercè: I aleshores es van matar amb les mirades, i ella es va girar i va tornar a marxar per allà mateix on havia entrat.
Guillem: Però com s'ho va fer per marxar, si l'havia matat?
Sergi: És que no has entès res, només es van mirar amb cara de mala llet.
Oriol: Que vols dir que la llet del batut no era bona?
Mercè: I Sam va acabar el seu batut, mentre sentia algú al seu darrera que li deia:
Enric: Frere Jaques, dorme vu, sona la matina, ding dang dong.
David: Però escolta, no parlaven un francès una mica extrany?
Sergi: Tú tampoc ho has entès, que no ho veus que és una variant dialectal del francès, que es parla a París...
 
 
 
Mercè: Tú: ha funcionat eh! s'ho han empassat tot...
Enric: Sí, sí...

El primer dels components de dos passos és en Sergi Opisso, que és qui fa els galls en les cançons. En Sergi treballa en una empresa de disseny gràfic, i no hem averiguat quins són els seus hobbys. Pelar patates? Construir cases amb escuradents? Esperarem que sigui ell qui ens ho digui.
Després d'en Sergi vé en Guillem Opisso, que, després de pensar una estona, hem deduit que devia esser germà d'en Sergi, o casualment tenen el mateix nom. En Guillem, ha estudiat pedagogia, i es guanya la vida treballant en una ludoteca. Quan és amb els altres components del grup, però, intenta caçar les mosques que van a la caixa a cops de baqueta. Com es diu a les discoteques, Jugues o treballes?
Més tard trobem la Mònica Muñoz, que juntament amb en Sergi, tal i com dirien a la competencia, "són novios i residentes en Barcelona". Estudia educació músical i és professora de música, però quan es troba amb el grup, rebela la seva faceta oculta de secretaría i mecanografía sobre el primer que troba, normalment els teclats. La pregunta és clara, quins motius et van empenyer a no entrar al convent de monjes i sí al món de la música?
Continuant amb la llista, tenim en Santi Tarrasón, que és un amic de la família i pesa 68 quilos. Estudia d'arquitecte i les garrofes les guanya amb quelcom semblant. Degut a unes picors a l'abdomen, no deixava de rascar-se, i per dissimular-ho li van donar una guitarra i com a mínim no queda malament a l'escenari. El que volem saber és, un Tarrascón, neix o es fa?
El seguent component és l'Oriol Tarrasón, que utilitzant la deducció anterior creiem que deu ser un altre germà, d'en Santi, no pas d'en Sergi. A les hores lliures, estudia teatre, i a les ocupades, també. Si li sobra temps i està amb el grup pren una guitarra, però aquest no rasca per picor, sinò que té un tic repetitiu molt difícil de controlar. Per tocar música en directe, tampoc es pot portar posat res de color groc?
Finalment tenim en David Tarrasón, que també és germà d'en Santi i per tant, tot emprant la nostra gran qualitat lògica, deduim que també és germà de l'Oriol. En David estudia biologia i treballa de pastisser per poder posar en pràctica els seus estudis. Com que no tenia ni picor ni tics incontrolables, va tenir una depresió, i per tant li van donar un baix. El que volem saber de tu és, si tenim en compte la teòria de l'ampolla que està per la meitat, segons la qual l'optimista diu, vinga avall, que això no és res; el pessimista, mare de Déu, quina trompa que agafarem, i el realista, beu i calla, quina repercusió pot tenir sobre una persona, com tu, el fet de l'imparable expansió de l'univers, o resumint, que et fa por?

Dos Passos.

The history XV

Hi havia una vegada un nen molt petit i una noia també petita, només en edat, però, no en dsenvolupament, ei, ei, ei!, Carles, es pot saber què fas escrivint el meu guió? No, ara no puc, que estic parlant per telèfon, ei, això està quedant fatal, doncs posa-ho, hola que hi és en Joan, de'n Carles, hola Joan, què estàs fent? ah! doncs perquè no te'n vas cap a la ràdio i t'esperes per allà baix a veure si trobes algún grup que es digui Dos Passos.

Prou! Aquest the History l'havía d'escriure tot jo, solet, i m'heu començat a omplir la pagina de comentaris absurds. Si ja sé que no heu tocat res, però és que tinc una màquina que quant sent alguna cosa, l'escriu, i és molt sensible. Ei Carles, perquè poses aquesta cara. No, no! No ho diguis això. No, ara la desconecto. Piiiiiiii.

Quan un home neix, pren un patró físic dels seus pares a través de l'ADN. Amb el temps, però, anirà creixent, i acumularà idees i experiències que el faran ser ell mateix. Moltes seran de creació propia, algunes d'experiencies propies, però sens dubte que en tot moment aquest es deixarà influenciar per els qui l'envolten, i sobretot per aquells a qui, d'alguna manera, el sorprenen o li agraden més que d'altres.
Les influències, però, no només moldejen a les persones, sinò als diferents grups socials, als creadors, als escriptors, i com no als cantants i grups de música. Conèixer, doncs, aquestes influències, és, vital per arribar a entendre que és o qui és un grup i quines idees o formes utilitza per expresar-se. Quines són aquestes influències a Dos passos?
-Quins són els músics preferits per cadascú?
-Quins són els actors?
-Quina idea heu copiat descaradament d'un altre grup?
-Quins cantants o grups divergeixem més de 2 Passos?
-A quin concert no anirieu, ni amb entrades de regal?
-Quin no us perdrieu, sota pena de mort?
-Quines influències no músicals han actuat sobre 2 Passos?
-Penseu influenciar algú el dia de demà?

Mercè: Avui amics em toca a mi fer la introducció... fes una introducció diferent m'han dit, cal que s'adigui al programa d'avui, perquè el programa d'avui és diferent, és un programa especial. I jo de seguida he pensat, això de fer coses especials 'se'm dóna molt malament a mi, saps què, per si de cas no faré introducció, i així, a més de fer una cosa diferent i especial, no la cagaré, d'aquesta manera mataré dos passos, ai, vull dir dos pardals d'un sol cop.... Carles, posa música que això ja està.
Enric: Em sembla Mercè que no era ben bé això el que voliem pel programa d'avui...
Mercè: Ah! no?... em sembla que l'he cagada.. Bé en realitat el que jo pretenia avui en aquesta introducció no era pas això que he dit ara no, si jo el que havia pensat fer era presentar un programa diferent d'una manera diferent, és clar, i per fer això, he tingut una idea genial que ha estat la de convidar a uns amics meus, que de fet no són amics meus, bé, vull dir que si que ho són, però no ben bé del tot, el que passa és que fa unes hores encara no els coneixia personalment, i ara ja els conec, i és clar com que ara ja els conec jo, m'agradaria que també els coneguessiu vosaltres, perquè són un grup d'amics que tenen una cosa en comú, hi ha alguna cosa que els uneix, i és que tots ells treballen d'escombriaires a Sant Antoni de Vilamajor, i nosaltres els voldriem preguntar....
Enric: Mercè, que no, que no és això, que els escombriaires de Sant Antoni vindran la setmana que vé, avui tenim el grup de....
Mercè: de..?? ah!, és clar, avui tenim un grup d'amics que els agrada molt cantar, i fer música, no, no, no són els nens de l'escolania de Montserrat, però gairebé ho fan tant bé com ells....
Joan: Dona Mercè..!
Mercè: què?.... que m'he passat? ...ah, doncs no, no ho fan gairebé tant bé com ells, ho fan molt malament!
Enric: però Mercè!
Mercè: Ah! no, tampoc ho fan molt malament, diguem-ne que ho fan, i ja està?
Joan: Home....
Mercè: Doncs sí, amics, aquesta setmana, Equinocci ha volgut reunir a l'estudi uns nois molt simpàtics, que més que un grup d'amics és com si fóssin una família perquè aquí veig que hi ha un embolic de germans que... Ah! no, tampoc són els Blues Brothers, però no hi donem més voltes, i anem al que realment ens interessa, n'escoltarem alguna cosa, ells són Dos Passos, sí home sí, aquest és el nom del grup, escoltem-los una miqueta:

Carles- Doncs ja que elles fan la seva secció, nosaltres també. Avui, i per celebrar que tot són flors i violes, farem una nova secció.
Joan- I és que després de pensar quina secció podriem fer que fos diferent, inovadora, trencant i espectacular, ens vam cansar de pensar, i al final vam fer el primer que se'ns va ocòrrer.
Carles- Home Joan.
Joan- Ai no, vull dir que pensarem que a tothom interessaria aprendre les Bar manera de fer cubates.
Carles- De segur, que quan emprem el nom de cubata, tothom pensa en ginebra o rom blanc amb cola. Doncs no. Això només és el començament. Les combinacións que es poden fer són infinites, i n'hi ha moltes de desconegudes. Per tant procedirem a ensenyarvos-en algunes de pràctiques. De primer tením la ginebra. De tothom és sabut que amb cola és prou bona, alguns coneixeran la barreja amb tònica, però també és típica de menorca la pomada, barrejant-la amb llimona. Ja veuràs que és bona.
Joan -Ei, si, aquesta m'agrada força, però tasta tu aquesta nova barreja, vodka amb taronja i grosella, és molt bona...
Carles -Sí, m'agrada, però espera, i si hi posem xampany, amb la grosella?
Joan -També és molt bona, i a més pots veure elefants roses
Carles -Que dius, els elefants roses surten amb el wisky
Joan -Sol?
Carles -No, també hi surten girafes amb ratlles de colorins i iupi
Joan -Iupis?
Carles -No sé, jo els veig...

Mercè- Estimades amigues, avui, i recuperant una vella secció d'Equinocci, tornarem a repetir els consells de bellesa, perquè totes les seguidores del programa es puguin preparar per aquest estiu que ja és aquí i ens ha agafat per sorpresa.
Joan- Carles, com és que tornen a repetir aquesta secció. No vam dir que no hi tornariem?
Carles- Si, però és que com que avui són dues, qualsevol els diu que no poden fer-ho.
Joan- Però això no pot ser, ens hem de revelar i...
Mercè- Doncs com anavem dient, l'estiu ja és aquí i la moda Equinocci no es queda enrera. Aquests dies, doncs, són ideals per a presentar la roba més portable i asequible.
Glòria- Perquè, estimades amigues, com totes sabeu, estem en temps de crisi, i no val a badar. Per tant, aquest estiu, a l'hora de vestir-nos, caldrà tenir una mica d'imaginació i aprofitar la roba dels anys anteriors i la d'altres èpoques correctament arreglades.
Mercè- I sobretot aprofitar la moda hippie, i treure tots aquells vestits cutre borriqueros que tenim a l'armari, que un cop descolorits estaran a la més novedosa actualitat.
Glòria- Una altre possibilitat és la de retallar les manigues i els camals d'aquells pantalons vells o d'aquella brusa que ja no utilitzeu, i si algú diu res, dissimular, que de segur que ell no es canvia els calçotets d'estiu pels d'hivern.
Mercè- Per anar a la platja, calen banyadors. Però millor si enlloc de banyadors aneu a una platja nudista on no us caldrà emprar res. Si us fa vergonya, hi podeu anar de nit o un dia de pluja.
Glòria- Ah, i res de règims per aprimar seguint les receptes de la Mary Popins...
Mercè- Es diu Margaret Astorada.
Glòria- Això. Res de Margaret Astorada. El millor és no menjar i fer esport com panxin, descansing, sleeping, o altres esports d'aventura, que ara estan de moda.
Mercè- I fins aquí els consells de bellesa de les vostres assesores de sempre. Perquè penseu que la bellesa és símbol d'inteligencia.
Glòria- Doncs l'Enric deu ser molt burro, no?
Mercè- Això és diferent, els nois no acostumen a cuidar tant el seu aspecte exterior, més que res perquè estan massa per altres coses.
Glòria- Així, l'Enric no és burro.
Mercè- Bé, si que ho és, però no pas per que sigui lleig, senzillament perquè ho és. Es una cosa que no es pot explicar ben bé del tot. L'exepció que confirma la regla.
Glòria-Ah. Ja ho vaig entenent...

Avui la introducció al programa serà breu, perquè Equinocci, quan vol, també ho és. Això, doncs, és Equinocci.
Mercè- I ja està?
Joan-Si, és que com que avui li fa mal el llavi no pot parlar gaire.
Mercè- Doncs que faci mimica.
Joan-Però això és la ràdio i aquí ningú no el veurà.
Mercè- També és veritat. Si de cas li busquem un interpret...
Joan- Ja ho sé, si de cas la Glòria, com que està aquí...
Glòria- Ho però jo no sé si ho sabré fer bé.
Mercè- És ben senzill, tu mires a l'Enric i el que ell et sembli que vol dir, doncs ho dius pel micro.
Glòria- Quina cara de mico que tinc.
Joan- No, no es tracta d'això. Per exemple, fixa't amb el posat que fa ara. Això vol dir: Mira qui parla, la meravella amb potes.
Mercè- Si en el fons és ben senzill.
Glòria- Ho tornaré a provar. A veure... Això... és... Equimosi. No, Equimosi no, és Equitos, Erpitosi, Eliposi, Estiposi, Artiposi, Ali oli, Nasipoti, Artipode.

Joan -Els termòmetres mesuren la calor i la temperatura, i ens avisen de si estem calents o molt calents, n'hi ha de celcius, de farenheit, de kelvin. Però avui no parlarem de termòmetres
Mercè -Els ventiladors impulsen aire fred que fa evaporar la suor del cos i donen una sensació de refrescament. Hi ha estris semblants, que utilitzant tècniques més avançades aconsegueixen refredar l'aire dels habitacles. Però avui no parlarem dels aparells d'aire acondicionat.
Carles -El sol escalfa la superfície de la terra, i n'eleva la temperatura donant-nos energía per viure. Depenent de l'època de l'any i d'altres coses, el sol ens escalfa més o menys, i ens il·lumina durant més temps. Però avui no parlarem del sol.
Glòria -Els gelats són refrescants i dónen una sensació de frescor degut al fet d'esser congelats, ajudan-nos a mantenir una temperatura òptima. N'hi ha de molts colors i de diferents gustos, i n'hi ha que tenen premis, però avui no parlarem ni de colors, ni de gustos.
Mercè -Avui parlarem dels escarbats, i si hi ha algú que es pregunta perquè em fet aquesta introducció, direm que només era per despistar, així que endavant amb el tema, els escarbats.
(...)
Mercè -Ei perquè no parleu dels escarbats?
Joan - És que jo no en se res.
Carles - Són negres, i n'hi ha amb banyes, i...
Glòria -Fan fàstic.
Mercè -Si, si que en fa de fàstic.
Glòria -Per cert, per que fa aquestes cares tant rares l'Enric?
Joan -No ho sé, sempre que ens equivoquem fa cares rares, però aquestes...
Carles -Si, ja ho sabem que fa calor, però mira, cal aguantar-se...
Mercè -Que cal parlar-ne? Ah, que el tema d'avui és la calor, ja em semblava a mi que aquesta introducció era una mica extranya, però com que al final hi ha un escarabat, jo he dit el dels escarabats.
Joan -Un escarabat? on?
Mercè -Té, aquí al guió, dibuixat.
Joan -Doncs jo no el tinc.
Mercè -Doncs el meu no hi ha vingut a parar tot sol i
Glòria -Un escarabat!
Mercè -I al meu guió, Socors, nessecito algú, socorrs.
(...)
Carles -Això de la calor les afecta més del compte.
Joan -A qui, als escarbats?

Joan -Equinocci presenta: El metge a casa
Carles - I l'infermera?
Joan -No. Només el metge.
Carles -Llàstima. Bé anem per la secció: Sequedat de boca, mal gust, picor d'ulls, taques a la visió, sent xiulets, mareig, vertig, perdua del coneixement, taques a la pell, picors, indigestió, sífilis, dificultat per... ja sap, crisis nervioses, falta d'oxigenació a la sang, dolor muscular, palpitacions... Windson and Newton calibre 44, la més efectiva.
Merce -Windson and Newton patrocina el metge a casa. I avui, pel que sembla, el nostre doctor en medicina, el Senyor Quino, ens porta una secció que de segur serà molt més interessant que la seva ultima intervenció. Així doncs, els deixem amb el doctor Quino, que, recordem, ha estudiat a l'escola de medicina de Castellflorit de la Roca, doctorant-se en medicina general i altres quentos. Avant amb la secció, el metge a casa.
Joan -Gràcies per la seva presentació, no em mereixo tants compliments, malgrat tot caldria assenyalar que sóc un geni en el camp de la medicina. Però bé, és igual. Aquesta setmana, de segur, tots haureu sentit el catastròfic accident que hi ha hagut davant la nostra vila, i molts hauríen corregut a intentar salvar les pobres víctimes, però com que no es veien capacitats per fer-ho, es van tirar enrrera. Per tot plegat, he pensat que caldría dedicar aquesta secció als traumatismes i cops en general.
Glòria- Ah doncs és una gran idea.
Mercè-És que el doctor Quino és molt espavilat.
Joan- Però com que no en tinc ni idea de cops i traumatismes, he fet el que he pogut tot buscant per la biblioteca de casa.
Glòria- Homé això és un professional, si no domina un tema, primer se n'informa per complet.
Mercè- I ca, l'únic que fa és mirar a la Gran Enciclòpedia Catalana.
Joan- Home, en aquest cas, he consultat altres llibres. Per això sé que en cas d'accident, cal mirar si hi ha res trencat. Si trobem una part fracturada o inclús separada del tronc, el millor que podem fer és intentar replantar-ne el brot a la terra de nou...
Glòria- El brot?
Joan- En canvi si l'accidentat presenta un color sospitós, tirant a groc, vaja, i creiem que no és xinés, s'hi ha d'anar molt amb compte amb els xinesos, perquè com que són grocs, sempre els receptes mal als ronyons, i no, aleshores resulta que és xines. Doncs bé, en cas de mal color, cal tirar-los aigua per sobre.
Glòria- Aigua?
Mercè- "Com cuidar i mantenir el seu jardí". Perdoni, aquest és el llibre que ha emprat?
Joan- Bé, és que com que jo no en tinc cap, he anat a veure al veí, i...
Mercè- Vinga deixi-ho còrrer.
Joan- Esperi, que encara sé mes coses, si no respira, i és rossa amb els ulls blaus, cal practicar-li la respiració boca a boca urgentment.
Mercè- I ha de ser obligatoriament rossa amb els ulls blaus?
Joan- Home, és que això és un tòpic, però si li agraden més morenes, també sel's pot practicar. De tota forma a mi m'agraden més rosses.

Joan -Amics, companys, Avui, i en primícia municipal, a Equinocci estrenem una nova secció anomenada Oficis i Aficions, amb la qual volem donar a conèixer els procediments i secrets de diferents oficis o bé aficions que s'ens mostren desconegudes.
Mercè -I quina forma millor hi ha de començar aquesta secció parlant d'un ofici tant i tant important com és el de lladre. Perquè quantes vegades no us heu preguntat qui va inventar aquest ofici, o bé quina extensió mostra al llarg de tot el país. Doncs bé, avui a Equinocci intentarem desvetllar-vos un munt de secrets com té aquesta professió.
Glòria -L'ofici de lladre és va inventar un matí de tardor que plovia a bots i barrals. Ningú no ha aconseguit desvetllar qui va ser però el fet és que quan un grup de gent es va enterar que a la tarda passaría un carragament d'or pel camí vell, i van decidir d'apoderar-se d'aquest.
Mercè -Malgrat tot no sabien com fer-ho perquè com que mai hi havía hagut cap altre robatori, no podien prendre model. Per tot, aquest primer intent no va tenir èxit, i l'únic que van aconsegir és fer riure a tots els de la diligència mentre els apuntaven amb un cogombre mentre cridaven a cor "Como estan ustedes?". Aleshores van inventar l'ofici de pallasso, però això ja és una altre història.
Joan -És a dir que fins al cap de cinc o sis intents no es va inventar definitivament l'ofici de lladre, i aleshores, ja s'havíen preparat i tothom estava a punt de parar els lladres en la seva feina.
Glòria -Amb el temps els lladres van anar proliferant, i es van dividir en diferents branques. Per exeple, els lladres de gua blanc, que es dediquen a fer els robatoris de nit i en cases de roba en busca de manoples, guants, didals i punys de boxador.
Mercè- Un altre tipus de lladre és el que utilitza el procediment de l'estirada de la bossa. Aquest busca una noia que porti una bossa de ma penjant, comença a còrrer, i quant la noia està distreta, la pren i se l'endú, deixant la bossa allà terra desconsolada.
Joan -També hi ha els carteristes, que són el temor dels escolars quan van a classe i els prenen la bossa amb els deures de mates correctament fets, que després venen a altres estudiants menys aplicats.
Glòria -Seguint amb la llista trobem els timadors o trileros, que acostumen a aprofitarse de la bona fe de la gent, per mitjà de jocs inocents sovint plens de trampes que fan caure a l'incaut i... (Et poses a plorar) jo no ho sabia que em volgés enganyar, si semblava bona persona...
Joan -Però si t'ho vaig dir, és a la dreta.
Mercè -Encara queden molts tipus de lladres per enumerar, però no acabaríem mai, amb la inacabable llista de estafadors, furtadors, inspectors d'hisenda, atracadors, farsans...
Joan - Una altre cosa a tenir en compte és una sèrie d'objectes que es relacionen directament amb els atracadors i lladres com són: les navalles, les pistoles, les caretes, les claus i eines per obrir portes, les bufandes...
Glòria -Les bufandes?
Joan -I doncs, que et penses, que no tenen fred?
Mercè -I ja per acabar, trencar una llança per aquesta professió sense la qual el país decauria ja que amb la seva actuació permeten de fer rutllar les coses, com per exemple, per fer quadrar els numeros del banc, alliverar-se d'objectes inútils o encara millor, fer-nos perdre la tentació de comprar-ne d'altres.
Joan- També cal recordar els nombrosos llocs de treball que dona aquesta feina, com els policíes, els vigilants, els forenses, les armeries, els esperts en seguretat, els fabricants de panys i claus, així com els de clauers, i un llarg etzetera que no val la pena allargar.
Mercè- I com s'allarga un etzetera?
Joan - Doncs etzeteraaaaaaaaaaaaaaaaaa
Glòria -Per tot això i per més, doncs, Equinocci recomana posar un pobre a la seva vida. I un lladre!

Equinocci sempre ha intentat ser original en tot, i a cada programa fer una cosa nova, una cosa que no hagués fet mai. Malgrat tot, a aquestes alçades, no repetir-se és dificil, i avui, que ens hem posat a pensar hem tingut una genial idea.
Avui, ens repetirem. Perque repetir-se, pel nostre programa, també és original. Per tant, avui, repetirem aquelles seccions que més ens van agradar en el seu moment, aquelles que no van sortir bé del tot, o aquelles que creiem més interessants. Així, potser, sentireu alguna història ja coneguda, o la majoria no les haureu sentit, però en definitiva, sera un programa diferent.
Està bé, ens cal reconèixer que ens feia una mica de mandra de fer el programa avui, però, caram, a l'agost tothom vol fer vacances, fins i tot els guionistes d'Equinocci.
Per tant, avui, Equinocci repetirà algunes seccions, algunes seccions, algunes seccions...
Mercè- Però Enric, que fas?
Enric- Coi, repetir algunes seccions, algunes seccions...

Avui: Ghost
Mercè-Avui, i gràcies a una sèrie de casuals casualitats, hem obtingut una nova pel·licula que per goig i joia de tots els presents procedirem a projectar. Es tracta, d'un gran film que, de segur, tots estareu molt contents de sentir, es tracta de Ghost.
Enric- Bup, bup. Bup, bup.
Mercè- Oh, el meu gos s'ha mort, i ara sento la seva veu que arriba de l'ultratomba.
Enric(Amb veu tenebrosa)- Buup, buup.
Mercè- Digues estimat gos, quin és el teu missatge que no et deixa descansar en pau...
Carles- Ei, ei, que passa aquí? Es pot saber que pinta un gos en aquesta pel·licula?
Enric- Coi, que no es titula Gos? Doncs en algun moment o altre n'ha de sortir algun, no?
Carles- Mare de Déu, és clar, com que en Joan era de farra a l'hora de traduir el text. A veure, Ghost, en anglès vol dir fantasma.
Enric- I on és el problema, que no em dit que el gos estava mort?
Carles- Si, però el títol complet és Ghost, més enllà de l'amor... Compreneu?
Mercè- Que vols dir, que el gos i la noia s'entenien? Escolta que això no és una pel·licula sinò perversió pura.
Carles- No, vull dir que no hi ha d'haver cap gos.
Mercè- Així, perquè bordava l'Enric al començar la pel·licula? Això si que no ho entenc...
Enric- Es que estic seguint un curs de manualtiats i confecció, i avui tocava la lliçó dels bordats. Mira que bonic, és una guerra plena de flors.
Mercè- Que dius? Serà una gerra i no una guerra, el que passa és que el guionista s'ha equivocat...
Enric- No, no, és una guerra plena de flors, i tothom és molt feliç, perquè és una guerra pacífica, i els soldats porten una margarida enlloc del fusell, i els canons llencen roses i grèbol florit...
Mercè- Però això és il·lògic, no pot ser de cap de les maneres...
Enric- I perquè?
Mercè- Doncs perquè les roses surten a l'abril, i el grebol florit ja no esta florit a aquesta època de l'any.
Enric- Ah, ondia i ara que faig? Ja sé, bordaré una nevera que és on han guardat el grèbol florit fins a l'abril, i així el poden disparar amb les roses...
Mercè- Ben fet, doncs borda, borda...
Enric- Bup, bup, Bup
Mercè- Oh el meu gos em crida des del més enllà. I em vol dir quelcom que no m'havía pogut dir avans de morir, de fet no m'extranya, perquè mai em va dir res de res...
Enric-1er Bup, 2on Bup, 3er Bup i Cou
Mercè- El que es cou?
Enric- No res, era un acudit molt dolent...
Mercè- I tant, per cert que jo també en sé un, que l'altre dia van dir al moltes gràcies, per cert que és molt bo aquest programa, perquè el mires i l'endemà pots esplicar un munt d'acudits als teus amics, llàstima que la majoria ja els saben, però anem...
Carles- Eh, i el fantasma?
Enric- Quin fantasma?
Carles- El de Ghost.
Enric- Ondia m'he n'havia oblidat. Això, el fantasma. Ei gossa, vols venir a casa meva, tinc una caseta per mi sol en un jardí paradisiac a cals Boyer, i fins i tot té calefacció i cortinetes...
Mercè- Bup, Bup, una caseta amb calefacció i cortinetes? tu si que estàs fet un bon fantasma.
Carles- Però que és això?
Enric- Coi, un gos fantasma. Que no es tractava d'això?

Quan el pare va comprar el primer radio cassete, ara deu fer uns deu o dotze anys, em va sobtar una cosa que mai no havía vist abans, un botonet que s'anomenava pausa i que prement-lo aturava l'audició de la cinta sense parar el caset. No sé perquè esplico això, si tothom deu saber que és la pausa, i més ara que ja la porten els videos, els jocs d'ordinador, els compactes o les màquines de rentar roba, però aleshores jo no sabía perquè servia i tampoc vaig entendre la seva misió per complet. Si volien parar la cinta, podien emprar el botonet que ja hi havía per això, i no calia fer servir ni pauses ni punyetes. Però aleshores t'adones que fer una pausa és aturar una cosa però no del tot, mantenint-la engegada, encara, però sense que efectui la seva funció. Així es pot aprofitar per descansar una mica l'oïda, comentar alguna cosa o anar al labavo, tot plegat per preparar-nos de nou i un cop passada la pausa reemprendre el que fos amb més tranquilitat i molt més preparat.
I això és el que hem fet a Equinocci, una pausa, per descansar, per preparar noves idees i per tornar a estar amb tots vosaltres quan sigui l'hora. L'hora d'Equinocci.

Carles- Avui, i en exclusiva mundial per al nostre programa, l'hora de les bruixes, del mag Nocci.
Mercè- Que? que ha tornat? Però a qui se li ha acudit? Lletxos, tontos, no us estimo.
Carles- Ah, que m'estimaves avans?
Mercè- No, però ara encara menys, apa.
Carles- Bé, doncs si no m'estimes, tornaré a dir-ho el mag Nocci a Equinocci.
Mercè- Clar, com que no el volen a cap altre programa, doncs és clar que es a Equinocci.
Carles- Però Mercè, per cinc duros a quin parapsicòleg vols contractar?
Mercè- Doncs a cap, però a aquest incompetent segur que no.
Carles- Va dona-li un vot de confiança, pobret, tant bonic ell, a més aquest estiu ha estat fent uns cursets a la ruta Xacobea i no se que més m'ha explicat...
Mercè- No.
Enric- Hola èssers de la nit, estimats seguidors de la meva secció, avui, i per tots vosaltres he preparat una nova i exitant secció que us portarà més enlla de tot el que heu experimentat fins ara, més enllà de l'espai, més enllà del temps, més enllà fins i tot d'Andorra.
Mercè- Si ja sembla Tele-5
Enric- Es tracta del viatge astral. Es tracta d'una tècnica emprada ja pels monjos tibetans i consistent en separar la nostra ànima, o en definitiva a nosaltres mateixos, del nostre suport físic que és el cos. Un cop fora d'aquest es pot viatjar on es vulgui i quan es vulgui i tornar en qualsevol moment al nostre cos per explicar als nostres amics el que hem vist.
Mercè- Però si això ja ho feia a la classe de Mates...
Enric- Però que diu, si la tècnica és molt complexe...
Mercè- I ca, si el professor de la classe sempre m'ho deia: nena, que estàs a la lluna de València.
Enric- Bé, continuem, doncs jo, el mag Nocci, he acconseguit simplificar la tècnica i ara em disposo a explicar-la per a tothom, als oïents d'Equinocci, es clar. El primer que cal fer és intentar aïllar el nostre cos al màxim, relaxar-se, apagar el llum, descordar-se els botons de la camisa o pantalons que ens puguin apretar, i oblidar tot el món exterior.
Mercè- I ara què?
Enric- Doncs ara heu de trobar-vos a vosaltres mateixos dins el vostre cos i, ei qui és vosté? Que hi fa aquí dins? que no ha vist que això és propietat privada...Que que jo he sigut qui l'ha envait a vosté? i ara, que diu...
Mercè- Ja s'ha posat en un problema, i això que avui està sol, però no, ell s'havia de liar...
Enric- Escolti, que vol dir amb això que jo m'he ficat dins el seu cos? Miri aqui ho diu ben clar, Propietat d'Ernesto Jimenez Roca... Ondia, això hauria de dir mag Nocci i no Ernesto Jimenez. Esperi, que l'altre dia quan vaig tornar d'un viatge astral ja vaig notar una cosa extranya...
Mercè- Home ara que ho diu si que el trovo una mica canviat, de fet el mag Nocci, tenia els cabells negres i no rossos, i a més era més gros i...
Enric- Doncs perdoni, he, ja m'hen vaig... tant de gust. Però aleshores on dec ser jo? Ondia, ja ho sé, era al lavabo del cine. Senyors oïents, ho sento però tinc una emergència. Un altre dia ja ens veurem.(Canvi de veu) Gràcies a deu que ja ha marxat.
Mercè- Qui és vosté?
Enric- Doncs sóc l'Ernesto Jimenez, vei de Guadalajara i aquest senyor es va posar dins meu i fins avui he tingut que aguantar un munt de coses més rares.
Mercè- No si, ja us ho deia jo... Fins aqui l'hora de les bruixes, ara que en lloc d'una hora més aviat eren cinc minuts, però be...

-Venc peu ortopèdic de segona mà. Bon preu.
-Senyor amb grip s'ofereix per a fer anunci d'aspirines o semblant. Condicions inmillorables, nas tapat, mal de coll, febre, suors, etc..
-Suavitzant Mimotinc. El suavitzant més suau per les seves disputes familiars, problemes conjugals o malestars a la feina
-Per aprimar-se i no passar fam, Cuc, la pastilla més pràctica. Les pastilles cuc porten larves del gràn sarcòfag que eliminaran tot el seu greix sobrant de forma senzilla i pràctica.
-Paelles especials enganxatix. Les úniques del mercat amb la total seguretat que se li enganxara tot allò que hi posi. No pateixi més per si li quedarà enganxada la truita, amb enganxatix o sap del cert.
-Pompes Funebres. La bombolla feliç, més de 50 anys al servei del públic sense cap queixa per part dels nostres usuaris.

Mercè-Estimades amigues, com totes sabeu estar sempre al lloro costa molt, i per aconseguir-ho cal vigilar molt i anar sempre a l'últim crit de la moda. Per tot això, us proposo de repetir la secció que sempre ens ha diferenciat d'aquests èssers malestrucs i malformats que són els homes.
Enric-Ei tia que et penses, anar dient això de nosaltres...
Mercè- He dit dels homes, que tu no arrives ni a mitja nena. Bé la nova moda de tardor torna amb la novetat dels dinosaures, una novetat relativa si tenim en compte que els dinosaures ja fa molts anys que existeixen i no és ara l'hora de dir que són una novetat, però bé, a partir d'ara és posaran de moda les caçadores de pell de tiranosaure i les sabates de iguanadon.
També caldrà buscar-se alguna dent o urpa d'aquests animals per poder portar-la com a arrecada o collaret.
Enric-Però Mercè, si els dinosaures ja no existeixen...
Mercè- L'altre, tens cada sortida, però si ara mateix n'han fet una pel·lícula, i ara tu em surts amb que no existeixen...
Enric-No, ja fa molts anys que es van extingir per culpa d'un meteorit que va caure a la terra i ...
Mercè- El que us deia, uns essers extranys que no saben res. I fins aquí la nostra secció de Consells per estar més mones. La setmana que vé més.

Quan volem fer una cosa bé, no n'hi ha prou amb tenir una bona idea. Cal saber-la portar a la pràctica i ben fet. Un exemple: Dos nois s'estimen i el seus pares no ho volen. Així, tal i com ho he narrat és una historia ben ximple i senzilla, però va un senyor Anglès, que ja són prou extranys, i escriu Romeu i Julieta. I és una obra mestre, però parteix d'una bona idea? No! Només parteix d'un insignificant i senzill guió que fa pena. I jo em pregunto, perquè la gent pensa, així d'entrada que les coses més simples no poden arribar a ser genials? Perquè la gent no pot pensar que el seu veí pugui arribar a president de la Generalitat, o que el seu gos, al qui no ha aconseguit ni tant sols, ensenyar-li a anar a buscar les sabates, un dia salvarà un nadó de les flames d'un incendi?
I ja per finalitzar, perquè cada vegada que intento explicar a algú com és Equinocci, s'hem queda mirant amb cara pensativa i respon: Bon programa de ràdio deus fer, amb aquestes idees que sempre et ronden pel cap.

Enric- Avui, a la secció de consells practics de normalització lingüística, i de cara a ajudar a tothom a millorar el nivell de parla del país, us parlarem de l'ortografía catalana basica, on recordarem tots aquells consells que cal tenir en compte a l'hora d'escriure un text, una carta, un curriculum, etc...
Mercè- Perquè moltes vegades, i per una falta d'ortografía petita, un client pot desconfiar i no comprar un producte, o pitjor. Per tant, anem a repassar aquests consells que de segur us interessarant a tots.
Enric-Punt 1er. Sobre els accents. L'importancia de no còl·locar un accent correctàment pot pròduir un reraseguit de confúsions en la léctura. Per tant cal vigilar i recordar que l'accent ens indica on ha de caure el to de la veu en la paraula. Per tant no s'accentuen les paraules aixecar, pujar, estabilitazar-se o mantenir i si que cal accentuar les paraules com caure, entrebancar-se o abatre, on si que hi cau el to.
Mercè- Punt 2on. L'accent diacrític és d'una gran importància a l'hora de diferenciar els monosil·labs més corrents. Sinó, quan llegissim un text sense accents diacrítics on algú ens demanés una mica de temps de la seguent forma: Sisplau, un mes més, podriem pensar que en realitat està fent una suma, i que no trova el que li falta per sumar a un, vaja. A més, no podriem dir En cap cap cap que Déu déu deu.
Enric- Punt 3er. La hac. La lletra hac, també anomenada muda o sorda, pateix normalment una crisi d'identitat produida pel fet que no se sent... realitzada. I no sent...ten perquè, ja que és una lletra com les altres, destinada, precisament, a fer respirar als interlocutors. Perquè quan estàs llegint un text complexe, i trovés una hac, et sens bé, i respires amb tranquil·litat, fas una cigarreta o prens un cafè, i segueixes llegint. És cert, però, que la hac a vegades se sent discriminada perquè la gent acostuma a deixarse-la a l'hora d'escriure, no com la lletra A, que ningú es deixa enlloc. Per això en aquests darrers anys s'ha format, per part d'alguns interessats, una lliga a favor de la defensa de la hac i altres lletres discriminades que en l'actualitat compta amb tres socis que es troven un cop a l'any i fan un berenar sense dir-se res, en honor a la seva lletra.
Mercè- Punt 4art. La be alta i la ve baixa. Tot i que inicialment només hi havía una sola lletra, la be alta, anomenada vulgarment, tot i que erroniament, be, el temps i l'experiencia va demostrar que si algú havia d'escriure amb les linees juntes quant es trobava amb la paraula valor o vida, tenia que fer abaixar la linea per fer cabre aquesta lletra, i en un moment de falera col·lectiva, que va esdevenir en la última reunió d'estudiants de llengua catalana al bar de la mateixa facultat, es va inventar la ve baixa, que ocupava la meitat d'espai que la seva companya, però sense treure significat a la paraula. L'invent va ser un èxit, però al cap d'un temps algú va inventar la lletra reduida i la ve baixa va caure en desús. La lliga en defensa de la Hac i altres lletres discriminades, però, va presentar un recurs per utilitzar cada lletre en un cas concret, i aquest fou acceptat, fet que va produir que es poguessin fer faltes d'ortografía amb aquesta lletra. El cas de la W és més curiós. El fet és que en el moment d'escriure la paraula water a la universitat de les lletres catalanes, al pintor li va venir el singlot, i va escriure water com va poder. El rector, que passava per allí, però, li va dir que no es preocupés, que ell ho solucionaria, i va inventar la W
Enric- I això ha estat tot per avui. Recordeu que ens cal esmerar-nos ha emprar el mot adient per a no malmetre l'ús de la llengua catalana i que la feina ben feta no té fronteres.

Avui: Cristòfol Colom
El nostre personatge d'avui té una història plena de sorpreses. De petit ja acostumava a perdre's pel bosc de darrera casa i tornava enfangat i amb tot de braques, pinyes i serps que s'havía anat trobant pel bosc. Sa mare ja no sabía que fer, perquè cada cop s'allunyava més de casa, i un dia va arribar fins i tots als topants del poble veí, amb qui no s'entenien ni per casualitat.
Però Cristòfolet, que era com l'anomenaven en aquella època, no era feliç. I tothom es preguntava: Perquè no era feliç Cristofolet? Perquè mai va poder anar al cine a veure una pel·licula del Far-West, ja que encara no existien els indis ni els vaquers.
Bé prou que havía intentat de convèncer als seus amics de jugar a indis i vaquers, però ells només sabíen jugar a Moros i a Cristians, i en Cristofolet n'estava fart, perquè sempre li tocava de fer el paper del Moro.
Els anys van anar passant, i en Cristofolet va fer-se gran, però el temps no va curar la seva depresió, ja que en Cristòfol, era un gourmet de morro fi, i trobava que quan feia una truita, vaja, doncs no li quedava bé, li faltava alguna cosa. Va provar de posar-hi pa, pesols, pollastre, prèssecs, però no trobava una cosa prou adient per a posar-hi. En Cristòfol es va deprimir molt i va estar a punt d'apuntar-se amb els Hare Krismas, però com que no existien, s'en va estar.
Aleshores en Cristòfol va muntar una granja de gallines, però en molt poc temps va tenir que plegar ja que la seva empresa va entrar en crisi, degut a que tots els ous se li trencaven. Aleshores Cristòfol es va deprimir molt i va decidir de suïcidar-se, però com que era molt original va decidir de llençar-se pel barranc on s'acava el món.
I així ho va fer, va llogar tres barquetes i va dirigir-se cap a l'horitzó. Malgrat tot, la mala sort de Cristòfol Colom va continuar, perquè desprès de molts dies d'avançar de cara al lloc d'on surt el sol, va trobar terra. Amb això, Cristòfol Colom va arribar a les Ameriques, però va tornar a deprimir-se i va acabar els dies com va poder.

Avui m'he llevat i mentre anava cap a l'estació he vist un anunci on sortien uns dinosaures. Quan m'he menjat una pasta per esmorzar, m'ha sortit un cromo dels dinosaures i quan he anat a comprar el diari al quiosc que hi ha a la facultat, he tingut que saltar per sobre de varies publicacions de dinosaures, des de revistes científiques fins a les de jocs d'ordinador. El pitjor ha estat quan he obert el paquet de les piles pel walkman que m'ha sortit un fullet explicatiu dels principals dinosaures.
Al final, i ja extesiat, he començat a fer els deures de càlcul, pensant, resignadament, que com a mínim aquí no em sortirien els dinosaures de la punyeta, però al final les gràfiques matemàtiques tenien forma de tiranosaure i les integrals prenien unes dimensions tals que semblaven diplodocus. Per això he decidit marxar cap a casa, i mentre veia un brontosaure a la carpeta del soci del davant, he marxat de la biblioteca i me n'he entornat a Sant Celoni, no sense abans veure un anunci de detergent amb dinosaures, una senyora al tren que duia una revista d'aquestes del cor, amb dinosaures, i un element d'aquests inflat a l'aparador de Can Lluís.
M'he assentat davant la màquina d'escriure, per fer el guió d'avui pensant, que al cap i a la fi, si la gent s'ho passa bé amb aquestes campanyes de monstres prediluvians, que potser no és tant greu, però que nosaltres, a Equinocci, no parlariem de dinosaures.
Carles- Però si ho acabes de fer.
Increïble, fins i tot han arribat a Equinocci. El progama gegantí.

Enric- Treball del primer trimestre de Ciencies Naturals. Tema l'origen de la vida. Curs primer grup Z autors Equip Equinocci. L'Origen de la vida sempre ha estat un tema complexe que ha perturbat les hores de son de més d'un cientific. Malgrat tot, diverses teòries parlen de com va poder ser aquest principi i com va anar evolucionant al llarg del temps. Per tot, intentarem recollir aquestes teòries i mostrar-les de la forma com s'ens presenten en l'actualitat...
Carles- Enric, es pot saber que estas llegint?
Enric- Que vols que llegeixi, el guió d'avui...
Mercè- Però si avui teniem que parlar sobre les llimones salvatges del Carib i la repertcusió que aquestes causen en la nova economia rusa...
Enric-Doncs que punyetes és això.
Carles-Això, només, és un treball que jo tenia per sobre la taula de casa i que em sembla que has agafat pensant que era el guió d'avui.
Enric- Si, de fet ja m'ha extranyat que tractessim un tema tan interessant en un programa com el nostre
Mercè- Doncs a mi no em sembla pas una mala idea. Podriem parlar sobre com ens va la vida i que és la vida.
Carles- I com n'està de cara la vida...
Mercè- I de que n'és bonica la vida.
Carles- I de com es fa la vida, vaja ja m'enteneu...
Enric- Però a qui voleu que interessi un programa així. Si continuem triant aquests temes tant metafísics no arribarem enlloc.
Mercè- Home, doncs ara que toques el tema, la idea que havíes tingut de parlar de les llimones salvatges del Carib i les seves companyes de Cantonigrós no es pot dir que fos garie emocionant.
Enric- Mercè, coi, no descobreixis el tema de la setmana que vé, que avui eren les que afectaven la nova economía rusa...
Carles- Ja ho sé parlem sobre la seva vida...
Mercè(Tallant)- Avui a Equinocci, la vida. De qui sigui...
Enric- Fins i tot de les llimones.
Mercè- Enric!

Avui: Vida Obra i miracles de Miquel Pera Llimonera
Potser no us sonarà a primer cop d'ull la vida d'aquest eminent científic que sens dubte tant ha fet per la humanitat, però sens dubte ningú no hagués pogut avançar en el temps sense l'ajut d'aquest eminent científic linguista que va aportar a la llengua parlada una paraula que va permetre a Newton inventar la llei de Newton, a Hom la llei de Hom i a Relatiu la tèoria de la relativitat.
I és que en Miquel, un dia de fresca va tenir una pensada, podria crear quelcom. Però volia fer una cosa que no s'hagués fet avans, volia... Vaja no sabia que volia perque, amics, el problema que hi havia en la època en que va viure en Miquel Pera Llimonera era que no existia la paraula inventar.
Es clar, una època com aquella, ara ja fa molts i molts anys, no es pot recordar, perquè encara no s'havía inventat res, ni tant sols la paraula invetar, i es clar si no hi ha la paraula, no hi ha el significat, per tant ni existia la màquina d'escriure, ni la ploma, ni el boli, ni el llapís ni tant sols, el paper reciclat, perquè com que no s'havía inventat el paper normal, tampoc es podia haver inventat el reciclat.
I bé, en Miquel, que s'aburria com una ostra, va decidir inventar quelcom. Però com podia en Miquel inventar quelcom si encara no s'havía inventat la paraula inventar. Intenrar invetar alguna cosa sense la eina principal, la paraula inventar, era evidentment impossible.
Aleshores en Miquel va fer un esforç sobrehumà i va inventar una paraula inventar. A partir d'aquí la vida dels inventors, paraula que va venir més endavant, va ser possible, i els invents van anar apareixent al mercat com bolets. Però en Miquel, que ja s'havía cansat d'inventar coses va deixar la vida d'inventor i es va dedicar a la vida contemplativa i a ajudar a les velletes a creuar el carrer i a viure del cuento.

Enric: La notra popular videoteca ha fet un nou esforç i tot i ser en temps de crisi hem decidit de presentar una pel·licula que sens dubte us agradara a tots es tracta de despertares.
Joan: Caram és una bona pel·licula molt bona. Jo la he vist i la puc explicar.
Enric: I aleshores quina gràcia té el fer-la?
Joan: Avui a Equinocci: Despertares
Música
Enric- Pere, si no et despertes arribaras tard a treballar avui, i encara et despatxaran, i no vull ni pensar el que tindriem que fer per malguanyar-nos la vida.
Joan- Eh? Que? Però si avui hi ha vaga! Deixa'm dormir...
Música.

Quan els estels ja fa estona que tintinegen al cel i la nit és fosca, quan els termometres marquen la temperatura amb dificultat perque el mercuri s'ha gelat, quan la gent s'esta tancada a casa, amb la calefacció en marxa i evitant sortir al carrer perquè ja és tard i el fret apreta és quan val la pena passejar pels carrers de la vila. Baixar pel carrer Major és una experiencia màgica i la poca gent que hi transita és fa irreconeixible darrera un munt de bufandes i abrics inmensos. El carrer és buit. Es pot sentir el so del vent recorrer els mil racons de les cantonades i intentant entrar a les cases per alguna finestra mal tancada o bé per un forat de ventilació.
Vigiles la forma de caminar perquè el so de les petjades al terra és fa desagradable i trencadis, i parles amb veu baixa per no molestar els esperits. No se senten les olors, perquè el nas quasi se't glaça de la temperatura, i evites tocar res amb la pell nua perquè el tacte sempre és el mateix, Fred.
Però quan ja li has perdut la por, quan la lluita contra aquest efecte atmòsferic ha esdevingut guanyada és quan pots disfrutar del paisatge. T'adones de detalls que normalment ni et preocupen i disfrutes amb cada sil·lueta, cada contorn, cada color, cada figura, cada raco.
Et creues amb un home que, desgraciadament, encara no ha trobat el goig de passejar sota el fred i còrre desesperadament per arribar a un lloc on creu que estarà millor, mentre es tapa la cara amb l'abric ignorant de tot el paisatge que es deixa perdre. I ets feliç. Perquè en el fons la felicitat no és més que el recull d'aquests petits moments que la vida t'ofereix i que has de saber agafar.
Sens dubte que quan entres en un lloc calent, després de caminar, una sensació agradable recorre el teu cos, però com podries sentir-la sense haver avans passat una mica de fred. I quan et trobes millor, quan ja t'has acostumat a la temperatura, conectes la ràdio i s'et fa evident que la màgia torna de la ma d'una sintonia que reconeixes i que et fa evident que ja és l'hora d'Equinocci. Ni fred ni calent.

Enric- Quan les coses no van massa bé, la gent catastrofista i que tot ho veu malament acostuma a pensar que està en crisi. La pregunta és: Què és la crisi? Un Efecte? Un Càstic Diví? Potser només un estatus en el que et trobes intermig durant el qual prepares un superhabit? Poden ser moltes coses i avui, si el temps acompanya i tot va bé potser en desvetllarem alguna, perquè que millor que parlar de crisi en un temps en que les coses estan en crisi? De que serveix analitzar coses que no són d'actualitat? De res. Per tant i per començar començaré esplicant les teoríes que Heminwey va postular sobre la cua de rap i els seus efectes sobre l'economía mundial a gran mitjana i petita escala...
Joan- Escolta Enric, per mi que això no va gaire bé...
Enric- Per què? se't acut res millor que les teoríes de Heminwey?
Joan- Home no, tothom sap que són les millors, però vull dir que si això no serà una mica plom?
Enric- Potser si, però noi, estem en crisi i els grans postulats van cars.
Joan- Que estem en crisi ja ho veig, però amb programes així no m'extanya. El que cal fer són programes alegres i plens d'enfasi
Enric- Però tu saps el que costa això? Mira el preu dels acudits dolents, per dir el de "Papa jo no vull anar a Amèrica, Tu calla i segueix nedant" en una emisora com la nostra, a veure... mil cinc-centes pessetes. I ja no parlem del de la vella i el camell comprat de rebaixes.
Joan- Doncs ens els podriem inventar.
Enric- Ni que fos tant fàcil, a veure com ho fas?
Joan- Mira, diu que va un nen i comença a pixar en un pal de telèfons i clar...
Enric- On és la gràcia?
Joan- Que des d'aleshores els telèfons fan pi, pi, pi, pi...
Enric- Ai quin acudit més bó. Sobretot per ambientar el tema d'avui, un acudit en crisi.
Joan- Ei que jo no en tinc cap culpa, he llegit el que deia aqui al guió i prou.
Enric- Coi i jo també...
The History
Per a trobar la solució a l'integral aquí plantejada, només cal que empreu el truc consistent en variar el denominador per una constant d'incertesa, fet que us deixarà l'equiació tal i com la necessiteu per a que aquesta sigui directe i es resolgui en pocs segons. També és important que al costat de l'ecuació correctament resolta i afegiu un parenostre i tres o quatre ave Maria, tot i que no cal que siguin en llatí.
Un moment. Això no és l'introducció que jo havía fet.
Joan- No, més aviat sembla calcul infinitesimal...
Ondia, doncs m'he passaat tota la tarda estudiant-me la introducció de l'equinocci d'avui, el càlcul perfecte.

Enric -Avui, a la prou coneguda secció d'Equinocci, The film, un clàssic dins dels classics, provinent del còmic i del planeta kripton tin tenim en Supelman.
En Supelman sobrevolava els aires de Barcelona, joiós de ser el protector d'aquella gran ciutat. Sabia que sense ell ja res seria el mateix i els habitants viurien en desordre i el crim escamparia els seus tentacles pels carrerons més insospitats. Per tant, ell era necessari. Com els escombriaires, com els encarregats de netejar el clavagueram o com l'alcalde, ell era una persona vital.
Joan- Que farien sense mi.
La ciutat semblava calmada i als seus peus els habitants transitaven tranquil·lament els carrers. De cop un senyor que baixava per la Rambla va tirar un paper a terra, i es clar, en Supelman, gràcies a la seva visió telescopica amb raig x ho va veure. De segur que era un dels sequaços d'en Luxor que estava preparant un nou atac a la ciutat. Inmediatament va baixar fins al lloc del succés, va agafar el senyor per les espatlles i li va fer recollir el paper del terra.
Joan- Però que s'ha pensat vosté. Que no ha vist els anuncis que hi ha per tot arreu. Miri: Ara, Barcelona i tu.
Enric- Es que m'ha caigut el paper.
Joan- M'ha caigut, m'ha caigut. Si no fos perquè soc bo, ara mateix li feia empassar el paper. Corri a llençar-lo a una paperera.
Enric- I mentre en Supelman veia com aquell senyor l'obeia, va encendre una cigarreta i va deixar escapar el fum pel nas. De cop la seva oïda va captar un senyal provinent del port. Un Gos estava fent caca a la vora del moll. Sense pensar-s'ho i aprofitant la hipervelocitat va dirigir-se cap al port, oblidant que duia la cigarreta encesa a l'orella esquerra i que es clar, durant el vol, va caure-li just a sobre del Liceu, sense que s'en dongués conte. I es clar, com que estava renyant el gos no va poder sentir els crits d'alarma provinents del teatre, i ni molt menys els va poder socórrer. De fet la primera notícia la va tenir al vespre tot veient el TN Reformat de TV3.
Joan-Casum dena! Segur que si jo hi hagués sigut s'hauria salvat per complert.
Enric-I va canviar de cadena per veure Misterios sin resolvert, no fos cas que ell pogués ajudar en cap.
I fins aquí Supelman. Però tranquils, si us ha agradat d'aqui poc i per aquesta mateixa emisora Supelman II, el retorn de l'heroi.

Donar voltes. Quantes vegades no hem donat voltes a un tema o un problema tot intentant trobar-li la solució. Quantes vegades no hem sortit a donar una volta per veure si ens aclariem una mica la ment, que cansada ja de donar voltes al problema només ha fet que bloquejar-se. I quantes voltes no han donat les agulles del rellotge avans no hem deixat de donar voltes al problema. Sens dubte sembla que la solució a tots els nostres problemes és dónar voltes. I n'hi ha milers d'exemples. Problema 1: Com és que hi ha dies i nits? Perquè la terra dona voltes. Problema 2:Perquè hi ha estiu i hivern?Perquè la terra gira al voltant del sol. Problema 3: Perquè es mouen els cotxes? Perquè les rodes donen voltes. Problema 4: Perquè es renta la roba? Perque la rentadora dona voltes. Perquè no s'enganxa la sopa? Perquè li donem voltes i així fins a construir una llista inmensa de coses que dónen voltes.
I es que sens dubte, donar voltes, girar o rotar, s'enten rotar de rotació, no de rots, és la gran solució a tot. Que el nen ha suspés matemàtiques, li dones unes quantes voltes i arreglat, que el cotxe no s'engega, el gires i ja està, que la tele no funciona, escoltes la ràdio. I es clar, mentre dónes voltes a la rodeta de sintonització, quan veus que t'acostes al punt màgic dels 106.7 megaherzis de la F.M. sents que la ràdio es transforma i que sens dubte, després de voltar sempre vas a parar al mateix lloc. A Ràdio St. Celoni, el programa Equinocci.
Joan- Però és que la meva ràdio és digital, i apretant un botonet es sintonitza tota sola.
Ha els botons. Quantes vegades no em vist quina gran solució són els botons. Serveixen per arreglar tot allò que les voltes no poden solucionar. Serveixen per a tancar jaquetes....
Equinocci Presenta: The Film
Avui: Ghost
Quim: Guau, guau, guau. Sóc un animalet pelut felput i perdut i que a més fa mala olor. I busco un amo. Guau, guau...
Enric: Quim, siusplau, ja sé que encara no saps massa bé com va tot això, però vols llegir bé el títol de la pelicula
Quim: Equinocci presenta: The film, avui: Ghost ai! han escrit Ghost amb una H intercalada. Mira que són xapuceros els guionistes del programa.
Joan: Demanem disculpes als oïents, nosaltres tampoc comprenem que hi fa aquest incompetent amb nosaltres.
Enric: Noi és tot el que he trobat.
Joan: Si em refeieixo a tu. A qui se li acut escriure Ghost amb H.
Enric: Sóc un incompres. Santa pàciencia la de Jesú.
Quim: Però fem the Film o no?
Enric: Com cada dia van sortir a passejar ell i la seva xicota pels perillosos carrers de la ciutat. Van baixar del cotxe, un model amb nom d'esport que es juga amb pilotes i forats, i van començar a passejar.
Quim(Amb veu de dona):Ai, Mike, tinc una mica de por de passejar per aquests carrers tant foscos.
Joan(Amb veu d'home dur): Tranquil·la jo estic al teu costat i et protegeixo. Mentre jo sigui amb tu, ningú et farà mal. Ni ara ni mai.
Quim: M'ho promets
Joan: T'ho prometo
Enric: Li va prometre
Quim: Per sempre
Joan: Per sempre
Enric: Això ho devia dir a totes
Quim: M'agrada estar al teu costat, em sento protegida. Sóc com una col-i-flor envoltada per les fulles verdes que la protegeixen dels llimacs.
Joan: Oh. Que poètic. (Amb veu normal) Enric, això és poetic?
Enric: Caram, parla de flors, i les flors sempre són poètiques, no?
Joan: Si tu ho dius.(Amb veu d'home dur) Però mentre estiguis al meu costat no et passarà res, estaràs protegida perquè a més sóc cinturó blau de...
Enric: Quim, com s'escriu Karate, amb K o amb C
Quim: No ho sé segur...
Joan(Veu d'home dur): Estaràs protegida perquè a més sóc cinturó blau de Tai-Kwon-do i he fet Ful contact i Boxa, i a més agafo cada dia el metro amb hora punta.
Quim(Veu de dona): Em sento protegida
Enric: A vé, utede do, la borsa o la vida, i quidao quetoi con el mono i so peligroso.
Quim: Ah! Mike, fes alguna cosa
Joan: Tingui, la cartera, el rellotge, la pulsera, l'anell, el collaret, els bessons i la dent d'or. Ah! i el bolso de la senyora.
Quim: Com que el meu bolso? Té, té i té.
Enric: Po dio! Po dio! Eta mujé é una fiera! Me voí antes me despelleje.
Joan: Sort de tu, que si no...
Quim: Mike, una mica fantasma si que ets, he...
Enric: I tots dos van pujar al seu cotxe amb nom d'esport que practica en Severiano Vallesteros i van marxar cap a casa.
Quim: I fins aquí, Ghost, i recordi, fins i tot del més enllà poden apareixer èssers misteriosos que no són el que diuen. No com jo que sóc un noi eficient i l'altre dia vaig córrer més de vint quilometres sense parar i després encara vaig...
THE HISTORY
Normalment arribem aquí sense fixar-nos ni en el color de la porta, ni si hi hi papereres, si tant sols si hi som tots. I d'aquesta manera entrem en una habitació que no és ni nostra, ens asseiem i ens posem a a parlar del que sigui, sense inhibir-nos concients de la nostra escassa audiència.
Avui, però, quan ens em llevat, ens sentiem diferents. Teniem una extranya energía. El nostre cos tenia ganes de fer coses, i la furia ens ha empés a refer equinocci. Potser va ser l'eclipsi d'ahir, que va aprofitar per emetre una extranya radiació cap a les nostres persones, però avui venim amb gent nova, amb idees noves i amb més seccions que mai. Avui neix el nou Equinocci. El programa amb equilibri astronòmic.

-Aprovat el pressupost municipal per a l'any 1994. Tenint en compte que ja sóm al maig, si es descuiden, s'acaba l'any sense pressupost, tot i que pel que sembla, l'any, s'acabarà sense un duro.
-Presentació del curs, "Montseny: medi i Home" a la rectoria vella. S'havia pensat fer-lo en castellà però la traducció de "Mi senyal como medio hombre" va fer tirar el projecte enrrera.
-Últims dies de l'exposició "Fauna Secreta" a la rectoria vella. El seu èxit es deu, sens dubte, a que la gent la visita repetidament en pro de poder-la visitar, perquè com que és tant secreta, costa de veure a primer cop d'ull.
-El ministre d'agricultura, pesca i alimentació, visita Sant Celoni i posteriorment dimiteix del càrrec.
-Creu Roja busca socis. Pel que sembla els en falten i, per això, actualment estan en socinc o soquatre.
-Convergència democràtica de catalunya farà una enquesta per còneixer la realitat del municipi. Però alerta! si un desconegut et pregunta: estudies o treballes, no li fotis cop amb el bolso, que no ha de ser politic per força.
-El proper 20 de maig es farà a l'hospital una conferencia per llutiar contra el càncer a petició de la agrupació de sagitaris i la coordinadora de leo amb contacte amb Bessons units.
-La coral Briançó fa deu anys, que amb afanys ens toca un...a cançó
-Dediquen una plaça a Mercè Rodoreda entre els carrers Av. de la Pau i Doctor Trueta. Els veïns s'han afanyat a conectar el canal plus per a saver quin programa presenta senyora...
-La Diputació de Barcelona ha convocat un concurs d' idees per a la intersecció de les carreteres de Sant Celoni a Campins i del Ramal a la Costa valorat amb un milió de pessetes. Nosaltres ens afanyem a proposar-nos unes quantes, posar-hi un Stop, un Semàfor, un guardia forestal, fer-hi un pont o una plaça giratoria. I es que per un milió de pessetes fem el que faci falta.
-Habitatges socials per evitar l'emigració al Montseny. Malgrat tot, les aus continuen marxant a la tardor per tornar a la primavera.
-L'empresa de neteges i serveis CELONET canvia de domicili. Pel que sembla el vell estava fet un fàstic.
-El cinema Mundial obre altre vegada. El nostre tècnic ferm a la seva proposta, però, de no tornar-hi fins que facin Casablanca.
-L'equip Baix Montsny en forma. Han comentat a un dels nostres periodistes, ja sabem en secret, una cosa que es diu motor i es posa sota la moto. Per això no guanyavem i a més ens cansavem tant.
-El Temps. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol les plujes porten dol... Ondia, si això és lletra del meu germanet.
-THE SAFAREIG. Els darrers informes que ens han arribat apunten cap a alts càrrecs i per això abans de dir-los per la ràdio mirarem de fer-los una mica de xantatge, que anem curs de pasta i s'ha d'aprofitar el moment
-SANTORAL: Aquesta setmana podeu convidar-vos a casa dels:
Dijous, Sant Pancraç. Ja sabeu allò de Sant Pancraç, Sant Pancraç si no penques no menjaràs.
Divendres, Mare de Déu de Fàtima que va fer un miracle, però que és molt discutible això de Fa tima ja ens adverteix de que tot plegat...
Dissabte, Sant Maties, patró dels assassins.
Diumenge, Sant Isidre Llaurador. Patro no sabem de qui.
Dilluns, Sant Honorat, patró dels que no estafen.
Dimarts, Sant Pasqual Bailon, patró dels balls tradicionals i algunes cançons de nadal.
I Dimecres, Santa Clàuda, patrona de les prunes.
-EFEMERIDES: Avui fa seixanta set anys que es va fundar l'academia d' Arts i Ciencies cinematogràfiques de Holliwod. Però a mi em va agradar més Jamón Jamón que el listo de Spilberg.
Serveis de Normalització linguistica.
Enric: Bona nit, estimats radioients, avui, i tot aprofitant aquesta nova revifada del programa, no podia faltar una secció tant i tant especial com és la de Serveis de Normalització linguistica, a càrrec del prestigiós Equip Equinocci. I tot recordant la màxima del senyor Pompeu Fabra, iniciarem la secció recordant que cal esmerar-se a emprar el mot adient per a no malmetre l'ús de la llengua catalana.
Quim: I avui, i per tocar un tema prou interessant per a tots, hem pensat que fóra bó parlar de les frases fetes, tant i tant corrents en el nostre idioma, i les quals ens han dónat tanta popularitat per el mon. Perquè qui són els únics que amb afany d'estalviar al parlar tenen ja les frases fetes? Els Catalans.
Enric: Doncs bé, el primer que cal fer per parlar de les frases fetes és saber que és una frase feta. Perquè com podem parlar de moniatos sense saber que és un moniato? Doncs bé una frase feta és aquella que ja té un significat propi, i per tant, encara que estigui fora de context ja s'enten que no ens referim a una cosa si no a l'altre. Que m'he explicat?
Joan: Jo no he entes res
Quim: Jo tampoc.
Enric: Bé, us po
The Film
Enric-Avui a la nostra ja entrenyable secció de The Film presentem: Love Story
Quim- Farem el que tu diguis però jo no torno a fer de tonto, que ja ens coneixem i cada setmana és el mateix.
Enric-Està bé. Les càlides nits de New York fan que els joves inconcients surtin al carrer a donar un volt. Mentre Toribio Hidalgo i la seva amiga Kim Va Sin Ger
Joan- Sense què?
Enric- Geranios en la cabeza,
Joan- Ah!
Enric- Tots dos passejaven pels carrers de Xicago és perquè en tinc ganes quan va arribar el dolent.
Quim- Ah, Ah, Ah, jo sóc el dolent sòc i se m'acut i sé que l'òs de l'ós és al mes més terrible.
Joan- I que vol dir això?
Enric- No res, però estava patrocinat per l'associació d'accents diacritics del baix maresme.
Quim- Sóc el dolent i penso robar el cor a les noies indefenses de la ciutat i sense geranis al cap.
Joan- Si, si ja ho sé, patrocinat per l'associació de rimes fàcils del baix maresme.
Quim- Ja esta bé, si sóc el dolent podrieu estar per mi no?
Joan- L'assossiació de passotes del baix Maresme
Enric(veu femenina)- Oh my dear Toribio. The Streets of Philadelphia de Craft are dangerous and have a lot of cheese and I have a lot of por
Joan- Baby, no t'acojone que va comigo, Toribio Hidalgo el ma hevy latinlove of eto paraje. Io te protejeré.
Quim- Que et creus això, capsigrany, jo sóc el dolent, no sé si ja ho havia dit, però penso conquerir la teva girlfriend.
Enric-La nit, continuava essent nocturna i els estels brillants brillaven per sobre la lluentor de les llums municipals del municipi. La gent dormia amb els ulls tancats però a fora el carrer les coses es començaven a posar candents, i els nois començaven a comprendre que allà passaria alguna cosa.
Joan- Mira ese xulo picina que parece sacao de la publicidà de perfume barato de la revita herotica.
Enric(V.F.)- Ho dear! Ho Dear! HO DEAR! Are a lot of beautifull and parece a butterfly Flying in de Garden of de White house.
Quim- L'He conquerida només de mirarla.
Joan- L'ha conquitao solo com mirarla
Enric- He its conquest only see me.
Quim- El seu amant comença a preocupar-se
Joan- Me vi a pone nervoso
Enric- He's make a sac of nervious
Quim- La idionsincracia del moment impera un protocol digne de la transició de l'esperit
Joan- La idiosincracià der momento impera un protoculo digno de tancidir su espiritu
Enric- Ah... The Buterfly flay in the sky
Quim i Joan(Fent Cantarella)- No ho ha sabut traduir, no ho ha sabut traduir...
Enric (Veu seriosa)- L'ambient estava al roju vivu i algú podia sortirne escaldat. El dolent va treure el seu revolver lluent al llum dels fanals i en Toribio Hidalgo va afanyar-se a treure la sirla. Cruce de navaja en plena noche. Xis pum.
Quim- Et Quillaré.
Joan- Pué io te mataré, que duele ma.
Enric (v.f.)-No Tori no lo makes morir o puedes salirt mal parado of this
Quim- Ja
Joan- Je
Enric- Jilp me. No Tori, no que te va a killar
Quim- Pum
Joan- Zis
Enric- Ah!
Quim - Oh em moro
Joan - Me muero
Enric- Lo ves Tori.Lo ves tori(...)
Veus normals...
Quim- Que no entenc l'acudit.
Enric- Cla, Lo ves Tori, o sia Love Story però així diferent i per fer gràcia.
Joan- I això fa gracía
Quim- No. però ell ja es feliç
Joan- Doncs jo em pensava que es carregarien la tia i es liarien els dos tios
Quim- Doncs a mi m`hagues agradat més que la Prota es despulles.
Joan- Però si sóm a la ràdio...
Quim- Ja però el morbo és el morbo............

Quantes vegades no heu mirat el cel i heu dit: Cagum el colom de Déu! Quantes vegades heu mirat a terra i heu esclatat: Carat de Rates. Quantes vegades heu tret el cap per la finestra i ha calgut exclamar: Veina no podria regar les plantes en un altre moment. Quantes vegades no heu mirat el verd i heu dit: porfabor io no queria saltarme el semaforo. Quantes vegades no heu girat el cap exclamant: Al lladre, que m'ha robat la cartera! Quantes vegades no us heu assegut i heu comentat. Nens de déu, podrien llençar el xiclet a la paperera. Quantes vegades no heu apretat el botó i acte seguit heu dit: No! Això era el Reset. Doncs perquè us exclameu ara perque al girar el botó de la radio, sentiu, com tantes altres vegades, Que això és Equinocci.
Joan-Aii...(suspiro profundo)
Quim-Perquè suspires, Joan?
Joan-És que ho posa aquí, al guió. Veus?
Enric-Nois, heu vist quin és el tema d'avui? "Les formiguetes treballadores a l'estiu"... hem de canviar ràpid de guionista.
Quim-I el sospir de en Joan què tenia que veure amb les formiguetes?
Enric- Res, de res. Aquest guionista que és un patata i té menys imaginació que els fabricants de bates d'hospital.
Quim-I ara com nassos arreglem tota aquesta tonteria?
Enric-I a mi què m'expliques! si ara com ara ja hem parlat pràcticament de tot.
Quim-De tot no ho sé, com mínim sobre formatges, anuncis, la improvització...
Joan-Ai..(má suspiro)
Quim-Aquest no estava al guio
Enric-Ai, ai, ai que em temo el pitjor.Ara farem la pregunta clau i en sortirem de dubtes. Joan, oi que és maca?
Joan-AIII...
Quim-Senyores i senyors, tenim un greu problema, el nostre tècnic sembla estar enamorat.
Enric-Amb el desastre d'avui ja no ve d'aquí, Ehem, aprofitant que tenim en Joan enamorat, farem una secció de l'amor
Quim-Què dius que farem l'amor? Amb qui, perquè avui per no tenir no tenim ni l'Anna i a tu no et faig un petó ni torrat.
Enric-Doncs les dones em troben irresistible
Quim-Això no t'ho creus de veritat , oi?
Enric-Més voldria... Està escrit al guió.
Quim-Ja ho sabem que el guionista està com un llum
Enric-Ja ho pots ben dir. Mira què et toca llegir a tu ara
Quim-Mira que arribo a ser lleig. Ala, això ho deus haver afegit tu perquè abans t'ha fet dir allò que érets irresistible i vols que tots quedem malament ara.
Enric-Envejós. elis elis.
Joan-Ai...(todavía má suspiro)
Quim-Ja li torna a agafar.
Enric- Definitivament avui passarem del guionista i de les seves ridícules formiguets i farem d'una vegada la secció de l'amor.
Joan-Ai...
Quim-Què dius que farem l'amor? Amb qui, perquè avui per no tenir no tenim ni l'Anna i a tu no et faig un petó ni torrat.
Enric-Vols dir que no tens aquest full repetit?
Quim-Ai, sí. El guionista també deu estar enamorat i d'una noia que es diu Glòria.
Enric-Això com ho has sabut? Intuició femenina, classes amb en Sherlock Holmes o has parlat amb el Mac Nocci?
Quim- Se t'ha acudit mirar les altres pàgines del guió?
Enric-A veure? Glòria, Glòria ,etc.
Joan-Ai...
Quim-Oh, l'amor, l'amor... Un tema que ens fa fer tantes tonteries, un tema per parlar-ne nits i dies, un tema universal, un tema com un fanal
Enric-La darrera rima realment patètica.
Quim -A veure llest, troba una altra paraula que rimi amb universal.
Joan-Ai...
Quim-Com a mínim no ens costarà de trobar una música avui, oi?
Joan-Qui nassos m'ha fet dir tantes tonteries!
Quim i Enric-Xiulant i dissimulant.

-S'inaugura a Sant Celoni la plaça del Baix Montseny. Entre aquesta i la plaça compte del Montseny ens faran pensar que vivime al peu d'aquesta muntanya. Els habitants del barri, molt contents, estan fent cursets accelerats de nivell c per aprendre a dir Baix Montseny en lloc de Vai Monseni
-La regidora de santitat, consum i ensenyament, tot i que encara no sabem que ensenya, Pilar Matí, declara voler aconseguir per a Sant Celoni una atenció sanitaria digna. Per tot això, l'Equip Equinocci ha decidit no criar més porcs a l'emisora central de Radio Sant Celoni i fer-ho, com a molt, al pati de can Ramis.
-Quina pudor!
-Que s'aguantin que nosaltres també la suportem la Barisintex. A canvi, d'aquesta mesura higienica esperem que millori el servei d'infermeres de l'hospital segons els criteris bàsics de mides 90-60-90, rosses, ulls blaus etc...
-Renuncia del regidor Francesc Arenas Ferrer a tallar-se la Barba. En el darrer ple l'alcalde va donar compte al consistori de la renuncia per motius personals del regidor d'Urbanisme i Benestar Social.
-L'INEM atorga una nova escola-taller a Sant Celoni destinada a rehabilitar l'edifici de la termica. Com si no fes prou calor.
-La piscina de Sant Celoni s'obre de nou un estiu més per a tots els vilatans. L'alcalde promet que si ens seguim portant bé, algun any ens hi posarà aigua.
-S'estrena amb èxit l'Obra la Senyoreta Florentina i el seu amor Homer a l'Ateneu de Sant Celoni. A la sortida molts van declarar, "Que ha fet Espanya al mundial?"
-Coincidint amb la finalització del curs escolar s'ha notat a la vila un augment alarmant de nens corrent i saltant pels carrers amb els perills que això suposa. Per tant quatre normes bàsiques.
-Al circular amb cotxe compte amb ser atropellats per bicicletes assassines i altres elements.
-Si us trobeu assatjats per diferents envoltoris multicolors, no patiu, marxen amb una dutxa i no són'més que els envoltoris dels gelats de que s'alimenten aquestes bestioles.
-No els provoqueu, si no els feu cas pot ser, i només és una possibilitat remota, que no us molestin.
-En cas de dubte no dubteu a trucar els bombers i llegir els consells de l'enciclopedia Catalana.
-Nombroses emprese de pintures s'han posat en contacte amb Sorea, per aconseguir la fórmula del pigment que darrerament ha carecteritzat les nostres aigues.
-Ahir es va incendiar un camió de begudes a Sant Ponç. Ja se sap que són molt envejosos en aquest barri i com que no tenen bosc per cremar...
-La pluja de cendra caiguda aquests darrers dies Sobre Sant Celoni no te res a veure amb no se què que postulaven uns senyors que l'altre dia estaven a la porta de casa i em deien que el mon s'acabarà d'aquí a no res i que cal que ens en penedim de tot. Tampoc penseu que l'esglèsia hagi avançat el dimecres de Cendra.
-Sant Celoni Esporcs
-El llom s'ha apujat i el morro s'enlaira perillosament. Conclusió, el porc s'ha posat dret.
-El temps
-El metereoleg diu que plourà a bots i barrals. No creiem que aquestes previsions es compleixin però almenys són millors que les de TV3
-L'estat de les carreteres
-Lamentables, totes plenes de forats i plantes al mig de la calçada.
-Nota de socors.
-Es prega als actors de Poble Nou que tornin a la feina. Tenim el mono, tenim el mono.......................................................................................
Enric-Posats a parlar de l'amor, avui parlarem de l'afició i l'amor vers a unes grans màquines anomenades motocicletes.
Quim-Realment cal que canviem de guionista
Enric-Per això tenim amb nosaltres el senyor José Antonio Jiménez García, corredor del gran premi de Castellflorit de la Roca i campió del Rally del Baix Maresme. Per aquesta raó hem sortit al carrer per obserbar millor la meravellosa màquina que condueix el senyor Jiménez. Endevant conexió
Joan-Gràcies. Benvingut senyor Jiménez
Quim-Morta grasia.
Joan-Hem decidit de parlar amb vostè de resultes d'assebentar-nos que vostè és un gran amant d'aquests vehicles a dues rodes anomenats vulgarment motocicletes.
Quim-Como diu?
Joan-Per parlar de motos. Escolteu què li ha picat al guionista ?
Enric-Tan és , fes l'entrevista com vulguis i passa del guió.
Joan-D'acord. Ens podria explicar les característiques de la seva moto?
Quim-Pué, é cla que sí
Silenci
Joan-I si ho fa?
Quim-Dons vurà, es tracta d'una vespino trucada a 400 amb doble tuboscape i una roda que li vaig mangà a una halei d'un pijorra de ciutat. El seient é part del sofà de casa que é mor comodo i vaig pensà de que ja que la moto m'havia quedat tope guapa, pe lu menus fos còmoda.
Joan-Un vespino trucat a 400?
Quim-Sí, sí. i per canvià de marxa, has de pedalà endevant. Hauríeu de veure la cara que posan els titis quan em veuen passar-los, s'acollonen perquè veuen un paio que va amb una vespino pedelant que els passa a 200 . Un flipe tu.
Joan-I aquesta cosa de color carbassa què és?
Quim-É la bombona de butano
Joan-La bombona de butà? I perquè la porta?
Quim-Pué quan li falta reprrí se li enchufa al carburadó i peta que flipa, nen.
Joan-I aquests cilindres d'aquí?
Quim-Ré uns petardo per vacilá a la nena quan vaig per la platja ,sap? Els vaig xorrá a la festa del machó del poble. Adamé sempre ajuden a corre un poco mé.
Joan-I la llanterna?
Quim-De vegada sembla burro xavà, com collons vols que m'hi vegi a la ni? Si volen els hi faig una demostració d'habilitat aquí mateix.
Joan-Home, és que això és la Plaça de la Vila i no crec que sigui adient fer-ho ara que hi ha tanta gent.
Enric-Aquí estudis centrals que no cal que ho faci que tampoc no ho poden veure.
Quim-É iguá, ara veuran
Joan-Si de cas, narraré els esdeveniments tal com vagin succeint. Puja a la moto i treu l'escaleta. Ara es posa el casc.
Enric-Una bona mesura de seguretat.
Joan-No si se l'ha posat al braç
Quim-É pels urbano sap? A mi no em cal perquè sóc molt bo.
Joan-Bé, bé , bé, ara engega
Enric-Ja era hora
Joan-Si el que engega era la ràdio.Per cert, estan sonant els Chunguitos.
Quim-Ja veurà ara el que faig.
(engega i se la fot. )
Quim-Ai, ai, ai...
Joan- Bé sembla que el radiocassete no s'ha fet malbé, que encara sonen els xunguitos...
Enric- S'en podrà aprofitar res?
Joan- La moto no ho crec, i ell està dalt del pi penjat per la cama.
Enric- Pateix molt?
Joan- Mals d'amor en diuen.
Enric- Bé doncs això és tot.
Joan retornem la conecció als estudis centrals, mentre vaig a ajudar als bombers a apagar els pins de la plaça de la vila que s'han encès per culpa de l'explosió de la bombona de butà.
Enric- Doncs merci per tot.

Enric: Avui a Manualitats Equinocci com canviar una bombeta.
Joan: Perquè, quantes vegades no esteu a casa vostra intentant desxifrar el darrer mot escrit a la llibreta just avans que us adormissiu a classe per culpa de no haver descansat suficientment la nit anterior que vau aprofitar per fer quelcom que inicialment us semblava que seria de més profit que no pas el descans, erroniament, ja que una mostra de cientifics de Castellflorit de la Roca ha dit que el descans...
Glòria:Joan
Joan: Si?
Glòria: Però que fas?
Joan: M'he desviat del tema, potser?... Perdo. Perquè. quantes vegades no esteu a casa vostra fent els deures quant, de sobte, s'apaga la llum?
Quim: I que cal fer en aquests casos? Còrrer, xisclar, rascar les parets, anar a veure la pantalla amiga?
Joan: Home tant com això no ho crec.
Glòria(Tallant):A fí i a efecte de solucionar aquest cas de cara a properes topades amb el problema, ens esmerarem a trobar una solució drastica a la incongruencia presentada i per tant, avui tractarem aquest tema.
Joan: Pas primer.
Quim: Tenir una bombeta fosa.
Joan: Una vegada van canviar tres cents vint-i-sis cops una bombeta i al final va resultar que s'havien fos els ploms. El pitjor de tot va ser que aleshores no sabien que fer-ne de les tres centes vint-i-cinc bombetes restants i van haver de muntar un circ.
Quim: Subratllar, també, la possibilitat de que la bombeta no estigui fosa sinò troquelada.
Glòria: Comprovar si aquesta està fluixa, i si és així, donar-li vitamines.
Joan: Vigilar que no estigui el llum apagat. Una vegada els del circ van canviar trenta tres vegades tots els llums del circ pensant que s'havien fos tots a l'hora ja que els ploms estaven correctament, i aleshores van adonar-se que s'havien oblidat de conectar l'interruptor dels llums i, es clar, amb més de deu mil bombetes van haver de tancar el circ i muntar una botiga de bombetes.
Quim: Fixar-se si la bombeta es gran, amb la qual cosa es podria tractar d'una bomba o un misil i aleshores és normal que no faci llum.
Glòria: Mirar que no siguem nosaltres que anem amb els ulls tancats i no hi veiem.
Joan: Pas segon.
Quim: Si tenim una bombeta fosa cal canviar-la. Ens cal doncs un recanvi. Anar a comprar una bombeta nova.
Joan: Per anar a comprar bombetes cal informació sobre el tipus de bombeta a comprar així com la potencia que necessitem, el tipus de rosca o la forma d'aquesta. Una vegada és va donar el cas d'una persona que va anar a buscar una bombeta sense coneixer-ne la forma i li van endossar un ventilador. El pitjor és que veient que no funcionava va posar el dit per veure si encara s'estava escalfant.
Quim: També cal tenir diners o quelcom útil per bescanviar a canvi de la bombeta desitjada. Ara que si tens molts diners, aleshores truques el lampista i així t'oblides de problemes.
Glòria: Altres fomes d'obtenir bombetes noves són mitjançant la fabricació d'aquesta a partir d'un pot d'olives buit i un troçet de filferro.
Joan: Pas tercer
Quim: Desenroscar la bombeta fosa del seu emplaçament original.
Joan: És important fixar-se si encara crema, cosa molt probable si es toca en el precís moment en que s'acaba de fondre. Una vegada es va donar el cas d'una família que va arribar a coure la carn del dia per mitjà de l'escalfor de les bombetes foses. Això si, van inventar la carn fregida al vist i no vist.
Quim: Girar en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Sinò, a part de no desenroscar la bombeta, perdreu molt de temps.
Glòria: Assegurar-se de que desenrosquem la bombeta fosa, ja que si està fosa no hi podem veure i potser estem obrint una aixeta o remenant el xumet del germà petit.
Joan : Pas Quart
Quim: Enroscar el recanvi de la bombeta en el lloc corresponent.
Joan: Vigilar que el lloc on situem la bombeta sigui efectivament la rosca d'aquesta. Una vegada es va donar el cas d'una família que va enroscar cinc centes bombetes a la boca de l'avi mut i és clar, com que l'avi no era ni un il·luminat i la diferencia de tensió que tenia era baixa, la bombeta no es va encendre. Ara li fan la competencia a la família d'abans.
Quim: No posar el dit dins la rosca de la bombeta, perquè sino, com ja us deveu pensar, no s'hi pot posar la bombeta. No hi cap.
Glòria: Assegurar-se de que enrosquem la bombeta nova, ja que si està nova no hi podem veure fins que estigui enroscada i potser estem tancant una aixeta o remenant el xumet del germà petit.
Joan: Tancar els ulls mentres es realitza la operació ja que probablement la corrent estarà donada i en el moment en que la bombeta estigui collada aquesta s'encen i ens enlluernarà, podent fer-nos perdre l'equilibri i caient de l'escala on estarem realitzant l'acte. La família que tenia el circ es va trobar una vegada que va tenir que internar els seixanta tres treballadors del circ perque havien caigut de l'escala.
Quim: Girar en el sentit de les agulles del rellotge fent una lleugera presió cap endins i aguantant la bombeta amb la ma fent un petit joc malabar aconseguint tant el gir com el desplaçament correcte. És fàcil.
Glòria: Vigilar a no fondre la bombeta nova en cap de les operacions o caldrà tornar a la part primera.
Joan: Part cinquena.
Quim: Baixar de l'escala i llençar la bombeta vella a les escombraries.
Joan: Vigilar a no caure. Ara que d'això no en conec cap cas.

Música: La Cubana 1ª Cara B
Quim: Bé, avui, i tot aprofitant la nova revifada del nostre programa volem sorprendre-us amb una nova i fantàstica secció que sens dubte es convertirà en una de les més famoses del programa i que esperem repetir molts de cops.
Joan: És clar, ja li hem pagat al tècnic vint-i-cinc programes.
Quim: És que era una oferta molt bona.
Joan: Tot el que vulguis, però una secció sobre les paelles per molt bé de preu que estigui no sé si té prou ganxo.
Quim: Ja ho veuràs, tot és questió d'acostumar-nos-hi.
Glòria: Si, vas dir el mateix amb l'Enric i continua fent tanta pudor com sempre. Sort que ara és al labavo.
Quim: Doncs sense més prefacis comencem amb la secció Lo Paellero, que serà conduida per la mà del prestigiós expert en el tema el senyor Vicents Sitevist Nomacuerd que és un famosisim historiador sobre el mon de la paella i les histories que l'envolten. Bona nit senyor Vicents.
Enric: Xé, bona nit a vostés i a tots lo radiöients del programa.
Quim: Bé, tenint en compte el tema d'avui, l'electricitat, creu que hi ha alguna possibilitat de trobar un enfocament a partir del món de la paella?
Enric: Home xé, per suposat, permetim dir-li que l'electricitat ha estat un factor decisiu en el món de les paelles i que, sens dubte, les paelles han evolucionat i evolucionen gràcies a l'electricitat.
Quim: Caram, no ho sabia. Expliquins algunes d'aquestes coses.
Enric: Lo llagostins.
Quim: Si?
Enric: Lo llagostins són una cosa que se posa a la paella.
Quim: Ja, però no entenem la relació entre una cosa i l'altre...
Enric: Abans de l'electricitat lo llagostí moria escaldat dins la paella. Això va fer que el G.A.LL.O. o grup d'alliberació del llagostí oprimit, presentés una queixa formal al respecte i obligués a les autoritats competents a fer-hi quelcom. Aquestes van exigir que abans de posar el llagostí a la casola se li llegisin els seus drets. Però lo G.A.LL.O. no content amb això, va exigir mesures que garantissin una mort digna al llagostí. Finalment, i quan tothom ja pensava que no podriem fer més la paella amb llagostins, va sortir un invent revolucionari. Un invent que com tots, mal emprat, pot fer molt mal, com la cadira elèctrica. En canvi, amb uns petits aparells que ja estan a totes les botigues hom pot practicar un funeral digne a los llagostins per mitjà d'una descàrrega elèctica de gran intensitat que fa que lo llagostí es puga posar a la paella sense mes problemes.
Quim: Caram, qui ho havia de dir!
Enric: Xè, ho he dit jo.
Quim: Si, és clar, però vull dir que em pensava que la paella no podia tenir relació amb l'electricitat i guaiti.
Enric: Oh! i això no és pas tot. També tenim usos negatius de l'electricitat en la paella
Quim: Com quin?
Enric: La cuina per resitencia elèctrica. Tothom sap que una bona paella cal fer-la amb llenya de qualitat, que sens dubte donarà a aquesta el seu sabor caràcteristic. El LL. U. S. o llenyetaires units pel sabor hagi editat un catàleg on hom pot trobar els diferents gustos i sensacions que es poden aconseguir barretxant correctament lo diferents tipus de llenya. Per exemple, segons el catàleg del LL. U. S. si hom posa una porció de pi combinada amb tres de roure, el combinat donarà a la paella un regust a Pi tre Ra ure. Tot això només és per defensar l'ús de la llenya en la cocció de la paella i la condemnació de les cuines elèctriques tant per part del LL. U. S. com per part de la C.O.C.A. o comisio organitzada contra l'amper, que es queixa de que la cocció electrica deixa gust d'amper. El problema és que ningú sap quin és el gust d'un amper, però bé, de més verdes en maduren.
Quim: I vosté que hi té a dir?
Enric: Doncs que jo tampoc el sé el gust de l'amper.
Quim: Em refereixo a si cuina elèctrica o llenya per fer la paella?
Enric: Home xé, per suposat que llenya. A mi concretament m'agrada un vint per cent de faig, un quinze de roure, un deu de castanyer un trenta de cirerer, per allò de la guinda, i una mica de fusta d'om si s'en pot trobar.
Glòria: Doncs a mi m'agrada molt la paella. Jo al vespre sempre en descongelo una mica en el microones i per sopar és bonissima i ... Senyor Vicents, que li passa? que es troba malament? per que posa aquesta cara? Senyor Vicents que cau.
Joan: Aquest home té un atac de cor. Aviseu a l'ambulancia
Enric: Paella en un microones...
Glòria: Ai que s'hi queda.
Quim: I fins aquí la nostra secció. La setmana que vé, més.(...) Si déu vol. (Fluixet) És recuperara doctor Quino?

-Es ven Seat Panda. Preu 450.000 pts. Inclou radiocassete amb CD i frontal extraible.
-S'ofereix Cangur. S'ofereix també Coala, nyu i hibrid de toro senegales
-Venc Pastor Alemany per no entendre l'Alemany.
-Es ven Vespa. Condició indispensable venir-la a caçar a casa.
-Ens cal caçador amb escopeta per caçar esquirol. Raó Comisions Obreres.
-Per canvi de casa regalo cangur. No s'acostuma a viure en un pis de metre cinquanta.I els veins tampoc.
-Em cal instruccions per la vaca. Fa tres mesos que la duc sobre el cotxe i encara no dona llet.
-Es ven Seat Panda. Preu 450.000 pts. Inclou aire acondicionat i calefacció regulable digitalment.
-Venc sabates de cocodril per haver-se'm mort. Ara ja no li calen.
-Es regala rellotge encallat de cucut, cucut, cucut, cucut, cucut, cucut...
-Canvio elefant per ratolí. Raó caseta dels set nans del bosc.
-Canvio la meva sogra per una foca o quelcom similar. No hi ha gaire diferencia.
-Es ven Seat Panda. Preu 450.000 pts. Inclou llantes d'aleació i rodes de competició.
-Regalo Grill. Apte per coure botifarres i carn a la brasa.
-Busco hipopotam per treurem el singlot. Ondia aquest acudit era en castellà.
-Venc Jaguar. 150.000 quilometres, impecable, com nou.
-Venc Escarabat. 150.000 quilometres, impecable, com nou.
-Venc Fura. 150.000 quilometres, impecable, com nou.
-Venc Tauró. 150.000 quilometres, impecable, com nou.
-Es ven Seat Panda. Preu 450.000 pts. Inclou la rossa de l'anunci i el seu biquini.
-Compraria ós per acabar l'esquelet del diplodocus.
-Espadatxí compraria peix espasa
-Ferrer compraria peix martell.
-Avionista compraria peix volador.
-Necessito Puma ped esquiude cadtes ads amics.
-Regalo guilla que guilla.
-Es ven equip de música, aire acondicionat, rodes de competició i rossa amb biquini. De regal el seat Panda.
Música: La trinca Disc 1 cara B 1ª

Enric: Benvinguts de nou al mega hiper super giga concurs del programa Equinocci. El Concurs Si has begut, no concursis.
Quim: I aquesta setmana, i d'acord amb el tema que ens toca, el nostre concurs anirà dedicat al mon dels animals.
(Aplaudiments.)
Enric: I sense més vacil·lacions passem a presentar l'inocent... ai no! el concursant que aquesta setmana intentarà aconseguir els cent milions de pessetes del nostre popular concurs si has begut no concursis.
Quim: Un concursant que s'anomena Maria Dadepluja. Bona nit Sr. Maria.
Glòria: Ja ho veurem quan surti del concurs.
Quim: Vaja sembla que la Sr. Maria ve disposada a tot
Joan: A mi ja m'ho ha semblat quan ha tret la metralladora.
Glòria: Que ens hem de passar tot el vespre per fer aquest coi de concurs o que?
Quim: Acabades les presentacions comencem amb Si has begut no concursis: Avui els animals.
Enric: Ding
Carles: Pregunta nº 1
Joan: Deu pessetes
Quim: Entenem com a animal domèstic un elefant?
Glòria: Ja ho crec, i si no miri, kuki, vine aquí!
(L'enric fa uns copets sobre la taula)
Quim(Tremolos): Vaja, resposta encertada.
Glòria: Digues alguna cosa aquests senyors
Enric: Mmmmm
Glòria: Té un cacauet.
Enric: Ding
Carles: Pregunta nº 2
Joan: cent pessetes
Quim: Quantes punxes té un porc espí?
Glòria: tres mil quatre centes vint-i-vuit.
Quim: Si, però com ho pot saber
Glòria: És que aquesta setmana he podat el meu.
Enric: Ding
Carles: Pregunta nº 3
Joan: mil pessetes
Quim: La puça neix o es fa?
Glòria: M'agrada molt que em faci aquesta pregunta i li diré que una puça que no neixi no és però si no és fa tampoc.
Enric: Ding
Carles: Pregunta nº 4
Joan: deu mil pessetes
Quim: Perquè els gats tenen dos ulls enlloc de quatre.
Glòria: Perquè sinò les ulleres sortirien massa cares.
Enric: Ding
Carles: Pregunta nº 5
Joan: cent mil pessetes
Quim: Quin és l'únic animal racional.
Glòria: L'home, perquè és l'únic que raciona el menjar, que a més és de raça i que construeix rases.
Quim: Fantastic, endavant.
Enric:Ding
Carles: Pregunta nº 6
Joan: un milió de pessetes
Quim: Si dic que mas vale pajaro en mano que contestes?
Glòria: que una puntada de peu als collons.
Quim: home no és ben bé la resposta.
Glòria: que tens un ocell a la mà?
Quim: no.
Glòria: Doncs prepara't
Quim: Resposta valida
Enric: Ding
Carles: pregunta nº 7
Joan: deu milions de pessetes
Quim: Quan anava cap a Castellflorit de la roca em vaig trobar pel camí nou dones, cadascuna amb nou sacs, cadascun amb nou gates cadascuna amb nou gats. Quants gats anaven cap a Castellflorit sense contar els sacs?
Glòria: Cap, només hi anaves tu.
Quim: òsti, l'ha encertat.
Enric(Tremolos): Ding
Carles: pregunta nº 8 (fluixet) que la falli, que la falli
Joan: Cent milions de pessetes. I com no falli la nostra ruina.
Quim: Un gosset neix a Barcelona, als tres mesos els seus amos canvien de casa i van a viure a Valladolid, després, al cap d'un mes la filla viatja amb el gosset cap a girona, i al cap d'una setmana va cap a Tarragona a veure els avis. No passa una altre setmana que la filla torna ja cap a Valladolid, passant per Saragossa. La pregunta és On li creix la primera dent?
Glòria: Doncs calculant les dades i fent una iteració de les resultants diria que a l'intersecció de camins entre Castellflorit de la Roca i Oix.
Quim: Ens sap molt de greu però s'ha equivocat. La resposta és a la boca. La primera dent li surt a la boca.
Enric: Sort!
Carles:Olé el sopar pagat de nou.
Quim: i fins aquí si has begut, no concursis. La setmana que ve més, si deu vol.
Carles: Srta. Maria, que fa amb aquesta escopeta, no el tècnic no, que ens costa molt trobar-ne un de semblant...
Quim: Socors
Enric: Ding, ding, ding. He de parlar amb el guionista, això es patetic, Ding, ding, ding...
Música: La cubana, cara B 1ª

Quim: Vinga, i ara ja enllaçarem amb la nova i ja coneguda secció del programa, Lo Paellero.
Joan: De la ma del senyor Vicents Sitevist Nomacuerd famosissim històriador de la paella i el mon que l'envolta i en exclusiva pel programa Equinocci.
Glòria: És clar, com que ningú més el vol contractar.
Quim: Vinga Glòria no siguis tant desagradable que pel preu que ens costa la secció
Glòria: És clar, en vas comprar vint-i-cinc de seguides. No m'extranya que t'arreglessin el preu.
Joan: I aquesta setmana a Lo Paellero, el senyor Vicens ens explicarà que hi tenen a veure els animals al mon de les paelles.
Quim: Bona nit senyor Vicens
Enric: Xé, Bona nit a vostés i a tots lo radioients del programe.
Quim: Doncs vosté dirà, quina relació podem trobar entre el mon animal i la paella?
Enric: Com vostés sabran la paella és un plat universal i místic, en el qual es troben baretxats tant elements del mon mineral, vegetal i, es clar del mon animal.
Quim: Ah, és clar, a la paella s'hi posen animals.
Enric: Xé, clar xiquet, doncs que creus que és allò tant bo que hi ha entre els granets d'arròs? A més hom pot trobar representats los diferents mons animals, tant del medi aquatic, terrestre i volàtil.
Quim: I que ens en podria posar alguns exemples?
Enric: Xé, clar xiquet, del món volatil hom hi posa pollastre, que tot i que no volen, està demostrat que ho podrien fer, colomins i mosques. Les mosques no les hi posem, hi van totes soles, però hi ha lo IPNOSI o insectes de paella naturals originaris de la situacio insitu que defensa el fet que si una mosca cau volant dins la paella, és deu nostro senyor qui ens l'envia i per tant fóra de mal auguri de treure-la. Aquesta teoria queda contrastada per la PUPA o Paella unicament amb productes autoctons, que diu que la paella es farà amb lo ingredients que el cuiner decideixi d'avantmà i mai es variarà el seu contingut durant la seva cocció, encara que sigui sosa.
Glòria: Doncs si em trobo amb una mosca a l'arròs, jo munto un ciri.
Enric: Un cosí meu ho feia això.
Glòria: Queixar-se?
Enric: No, lo de fert ciris, treballava la cera.
Quim: Però estavem parlant dels animals i la paella
Enric: Xé, té raó, mos n'em anat per les rames.
Quim: Si molt no m'erro ara venien els terrestres.
Enric: Doncs en lo mon dels terrestres la varietat és amplissima, baretxant tant la caça maxor com la menor i, clar, lo animal de criadero. Malgrat tot, és funamental disposar de conill o llebre a l'hora de cuinar un arròs. Val a dir que la POR o paelles orixinals rares defensa el fet que la paella s'ha de fer exclusivament amb carn i que d'aquelles paelles amb marisc i peix cal anomenar-ne arrossos. Però no desviem lo tema i afegim que en ocasions a la paella hom hi pot posar botifarra, vedella, o xai, per donar-li un gust més accentuat.
Quim: Vosté que recomana?
Enric: Que per la tos prengui pastilles Sicola, les del doctor Mateu.
Quim: Vull dir de cara a la paella.
Enric: Home jo me faig particep de la teòria de la POR, però una bona paella és una bona paella.
Quim: Molt explicit.
Enric: En tercer terme tenim los animals de mar, com lo llagostins, la llagosta, la sipia, lo calamars, lo popet, les petxines i lo musclos, lo centollo, lo lluç o la sorra de platja, que tot plegat acaben donant el gustet caracteristic a la paella.
Quim: La sorra de mar?
Enric: És una cosa que hi ha al mar i que va nedant per l'aigua si no està reposant a la platja.
Quim: I cal posar-n'hi.
Enric: No fa falta, s'hi posa sola. Això si, només s'ha de xupar i cal eliminar-ne el pinyol. Com lo llagosti.
Quim: Que també tenen pinyol els llagostins?
Enric: No, xiquet, vull dir que es xusclen i es llença la part sobrant.
Glòria: Doncs jo descongelo uns llagostins pelats i així t'estalvies feina. I... Senyor Vicents que li passa? Perquè es posa groc.
Joan: Un altre infart. Aquest home no sortirà viu del programa.
Enric: LLagostins conxelats. I a la paella. Mare de deu. Gllglglglg
Glòria: Jo no volia... Dr. Quino!
Quim: I fins aquí lo paellero. La setmana que vé més. Si el recuperem.
Enric:Glglglgglgl
Música:Bach 14

Avui: L'avió
La història de l'aviació és interessant i coneguda per tots i per tant no fa falta que li dediquem una secció sencera és a dir que fins aquí l'Invents i Inventors.
A veure, on és el guionista. Cap aquí que hem de parlar vosté i jo. (S'apuja la música i es torna a abaixar) Com que està cansat. Vacances ara, si home, vosté ens fa la secció que haviem acordat i no s'en parli més. I de més sou res. Que es pensa, que això es Holliwod. (S'apuja de nou la música i torna a baixar)
La història de l'aviació és interessant i coneguda per tots, malgrat tot la nostra popular secció Invents i Inventors vol dedicar avui, uns minuts a aquest interessant tema. Per parlar del principi de l'aviació cal tornar a l'home de les cavernes quan el popular home de cro-mag-no va tirar la pedra i va amagar la ma.
Si amics, fa milers d'anys, un primitiu esser va intentar caçar un ocell. Aquest, però, estava dotat de la propietat de mantenir-se flotant en l'aire. A fi de caçar-lo calia, doncs, inventar un aparell que permetes a l'home primitiu de elevar-se. Després de tres dies de treballar va construir el primer vaixell volador, que per desgràcia era fet de pedra. I diem per desgracia perque el primer vol va durar dos minuts i sis segons, el temps de caure directament de roca alta i estimbar-se. Es clar, es va enfadar molt i va començar a tirar pedres fins que una va impactar directament contra un ocell. L'home acabava d'inventar l'avió teledirigible, però com que va quedar tip, ja no va inventar més i es que si no hi ha gana no hi ha inventiva.
Més tard els egipcis van intentar fer volar els faraons fins a les més llunyanes munyanyes, però sempre que intentaven disparar un dels seus coets quadrats quedaven enclastats a la sorra del desert i en ridicul davant tota la humanitat.
Els grecs, intentaren emular els seus avantpassats, però cada vegada que intentaven parlar de l'aviació ho havien de fer en grec i com que és una llengua que no hi ha ningú que tingui collons d'entendre-s'hi mai van arribar a fer res de bo.
Els romans, més intel·ligents, van intentar crear bases de llançament

Joan M-Estimats radioïents, ara voldriem presentar-vos una nova secció d'alt interés per a tots, però no és possible. I diem que no és possible perquè és amb nosaltres un antic col·laborador prou conegut per tots, el Mag Nocci.
Xell-I aquest qui és?
Quim- Si, és un il·luminat d'aquests que ara estan tant de moda a totes les cadenes de televisió i ràdio.
Glòria-Jo n'he sentit a parlar a la Mercè. Però no massa bé.
Joan A- Bé, és que li tenia una mica de mania. Més que res per allò de la vaca...
Xell- Quina vaca?
Joan A- Un dia estava intentant fer apareixer la Kim Basinguer...
Carles- És que volia fer-li una entrevista molt, vaja.. ja m'enteneu...
Glòria- No.
Joan M- No.
Xell- No.
Quim- No.
Joan A.-Intelectual?
Carles- Personal
Glòria- Ah
Joan M.- Ja
Xell- Val.
Quim- I la vaca?
Carles- Es veu que es va equivocar i enlloc de la Kim Basinguer va apareixer una vaca a l'estudi.
Glòria- Ondia! i que vau fer-ne.
Joan A.- El vam acomiadar del programa.
Xell- No, de la vaca.
Joan A.-No ho sé, l'Enric se la va endur per fer no se quins experiments...
Quim- Bé, però tot plegat que passa amb aquest tal Nocci?
Joan M- Bé, és que estava comprant seccions pel programa d'avui, i he vist que n'hi havia una del Mag Nocci i que era antic col·laborador del programa, i es clar...
Glòria- Que l'has contractat?
Joan A.- No, el mag Nocci no.
Carles-Però si intenta fer-ho tant bé com pot, pobret.
Quim- Com se t'ha ocorregut?
Joan M-Home, parlava de l'astrologia i he pensat que el tema d'avui, el cel... I com que la secció només valia vint-i-tres pessetes...
Joan A-Estem perduts...
Joan M-Amb tots vosaltres l'hora de les bruixes.
Música: Valencia, La Cubana Cara B 1ª

Joan: I amb tots nosaltres, una setmana més i en exclusiva per el programa Equinocci, el nostre historiador sobre el mon de la paella, el senyor Vicents Sitevist Nomacuerd.
Xell: Ondia aquest és nou.
Glòria: Pots comptar, el que passa és que no t'has asseventat de quina en va fer en Quim.
Xell: A que et refereixes.
Glòria: El dia que va anar a comprar seccions pel programa en va comprar vint-i-cinc d'aquest.
Xell: Sobre el mon de la paella?
Quim: És que estaven realment bé de preu.
Glòria: Però vint-i-cinc seccions?
Xell: I per quina anem?
Joan: Aquesta tercera setmana el senyor Vicens ens parlara sobre la importancia del cel en el mon de la paella. Bona nit Senyor Vicens.
Enric:Xè Bona nit a vostés i a tots lo radioients.
Joan: Bona nit, senyor Vicens. Creu que podrà trobar alguna relació entre el tema d'avui i les paelles.
Enric: Xè, per soposat. Lo Cel és vital i importantissim a l'hora d'elaborar una paella. Però deixi'm que mexplique.
Joan: Faci, faci.
Enric: De primer hem de tenir en compte que el cel és vital per coneixer les condicions metereològiques. Per exemple, si està núvol, què és lo que és núvol? La terra? No senyors, lo cel. És, doncs, vital mirar l'estat de lo cel abans de fer una paella, fins al punt que lo COCUT o Colectiu Observador de Cels Ennuvolats de Tampesta, edita, setmanalment, un butlletí on s'especifica els llocs on és possible que plogui o neva eixa setmana.
Joan: I que passa si plou o neva?
Enric: Doncs que te mulles, xiquet. I Clà, si te mulles no pots fer una paella en condicions ja que també se mulla la paella, i tot i que ens cal una proció d'aigua a fi de coure lo arròs, no cal abusar d'aquesta, que llavors queda remollit.
Quim: I no podem provar de tapar la paella amb un toldo?
Enric: Si, però llavors ja no serà una paella d'exterior, i lo EIXAM o Enemics de l'Interior per Xugar i Adhuc Menxar, postula que una bona paella cal fer-la i menxar-la a l'exterior, com lo nostros avantpassats. A més, una paella a casa, de tots és sabut, no és una paella. Li falta substancia.
Joan: Caram que n'és d'interessant...
Enric: I això no és tot. Arribant a un tracte diferencial de la paella, aprendrem quelcom molt interessant, no és lo mateix cuinar una paella a dalt lo Montseny que a la platxa de Collera, i sap perquè?
Joan. No
Enric: Per l'aire. Per suposat una paella esta amb contacte directe amb lo cel i l'aire i los gasos d'aquest intervenen activament en la cocció. Fins i tot lo PAPA o Paelles d'Aire Pur Associades va escriure un llibre que lo bons paelleros consevem com l'or a nostres respectives cases i que parla dels diferents aires en que hom pot cuinar la paella. Per exemple si vol una paella amb los sabors bén equilibrats ha d'anar a Igualada, si la vol amb regust espiritual cal pujar a Montserrat, si la vol amb regust a fuet, té que anar a Vic però si vol una paella amb aroma a nous cal que vagi a la Noguera, si va al Penedés tindrà un gustet més a vi, i si és trova a la Selva notarà un gustet més tropical.
Quim: I si la cuinem a l'Estartit?
Enric: Doncs sempre en quedes tip. Compren l'importancia de l'aire en la cocció de les paelles?
Quim: Ja ho crec, no m'hagués imaginat mai que poguessim notar tantes textures només canviant el cel de les paelles.
Enric: Oh i encara no hem parlat de les paelles voladores.
Joan: Perdoni la meva correcció, però crec que són els plats voladors...
Enric: No, xe, a veure si me farà equivocar, les paelles voladores. Hom denomina paella voladora a el recipient ple d'arròs que la mastressa no ha fet bé o que ha deixat cremar i per tant que no val la pena ni donar a lo ca. Aleshores a València, en determinades poblacions hi ha la costum de llençar la paella per la finestra perquè tot lo poble vegi lo desastre que ha fet i a fi d'humiliar lo cuiner. Abans es feia amb les paelles bones per fardar de paella davant tot el poble, però aleshores mai es podia menxar paella i per això es va canviar la costum.
Joan: Ja veig que m'he equivocat.
Enric: Xè no passa res, jo també ho feia de petit.
Quim: Doncs em sembla que fins aquí arriba la secció del nostre tècnic amb paelles el senyor Vicens
Enric: Xè, bon vespre a vostè i a tots lo radioïents del programe i recordin a l'hora de fer la paella, l'aire és vital.
Glòria: Amb això té raó, perquè jo visc per allà la Barisintex, i quan cuino una paella sempre m'agafa el gustet a E-513 que és tant caracteristic i que... Sr. Vicens que té? Que he dit ara jo.
Joan: Ai mare de Déu que aquest home té un atac de cor...
Enric: Aire de la Barisintex... Gllll.... Quina aberració, quin sacrilegi.
Xell: Que li agafa molt sovint?
Joan: Cada programa. Aviseu el doctor.

Joan:Amics, Radioïents estimats, col·laboradors, ha harribat l'hora.
Glòria: Que ja pleguem?
Quim:Sort, perquè jo ja començava a tenir gana.
Carles: Aquí control tècnic, que encara no és l'hora de plegar.
Glòria:Però si en Joan ha dit...
Joan: He dit que ha arribat l'hora...
Quim:Jo Quim Fonoll i Bufarull en perfecte estat físic i no tant bon estat mental deixo tots els meus bens a...
Joan: L'HORA que tots esperavem.
Glòria: Ah!
Quim: Ja ho havia entes. Feia Broma.
Carles: Joan, explica't, l'hora de que?
Joan: L'hora que tots esperaveu, l'hora de Lo Paellero.
Quim:Visca, que bé
Glòria:Però Quim, que dius.
Quim:Jo m'he limitat a llegir el que diu el meu guió, i que no té res a veure amb el que jo penso realment.
Joan: És que avui el guió d'entrada l'ha escrit un guionista nou...
Glòria: Guió de Vicens Sitevist Nomacuerd...
Joan:Bé, és que els guions també els deixa molt bé de preu i he pensat que ja que fa la secció, doncs que també en faci l'introducció...
Glòria:Mira, passi que perquè era una oferta molt bona compressis vint-i-cinc edicions del mateix tema, però que a més li compris les introduccions no.
Joan: Està bé, està bé, amb tots vostés el senyor Vicens Sitevist Nomacuerd, doctorat per l'universitat de Castellflorit de la Roca en Hitoriologia de la Paella. Endavant amb la secció i molt bona nit Sr. Vicens.
Enric:Bona nit a vostés i a tots lo Radioïents.
Joan:Bé deixant de banda aquests petits comentaris que ja no venen al cas, li sembla que trobarà alguna relació entre el món de la paella i el dels gats.
Enric-Xé, per soposat. El mon de la paella està directament relacionat amb eixos animalons de la branca dels felins que hom anomena gats. Perquè, que fa vosté de les paelles?
Joan:Ah, jo me les menjo.
Enric- Si per soposat que se les menxa, però que en fa de la paella que li queda al plat o la que, malauradament, sobra dins la paella i que no es pot guardar?
Joan: Doncs la donem als Porcs.
Enric: Bé, perquè vosté encara baixa de l'hort, però pense que a València no podem tenir porcs a cada casa, aleshores que en podem fer de la paella?
Glòria: La donem al gat.
Enric: Bé prou que li ha costat. Ni que li hagués escrit al guió, collonera.
Joan: Ondia, que interessant, però aleshores la pregunta és, l'existencia del gat a les cases es deu a la paella o l'existencia de les paelles es deu als gats de casa.
Enric: M'agrada que me faça eixa pregunta.
Joan: Ah, sí, i perquè?
Enric: Perquè no la sé respondre.
Joan: Caram, i com pot ser això.
Enric: Sens dubte que no deuen saber, i per això els explicaré, que hi ha una branca de la historiologia de la paella, anomenada B.U.S.C.A., o Branca Unificada Sobre els Condiments del Arros, que es dedica a la recerca del moment clau del naixament de la paella intentant separar el mon dels gats del de la paella. De moment, sabem que a l'antic Egipte ja hi havia gats, però també creiem que ja hi havia paelles, tot i que això encara està per demostrar.
Joan: Vol dir que no s'ha trobat mai cap paella en totes les excavacions que s'han fet?
Enric: Xè, clar, però és de suposar que si feien paelles, també se les devien menxar, i es per això que no es troben.
Joan: Doncs realment ens ha deixat impresionats.
Enric: I no és tot.
Glòria: M'ho temia.
Enric: Queda la Frase.
Joan: Quina frase?
Enric: La coneguda frase per tots, donar gat per llebre.
Joan: També es deu a les paelles?
Enric: Oidà, doncs que creu, tot va començar durant una guerra molt important, que ara no recordo, quan hi havia falta d'aliments. Aleshores mos era molt difícil de cuinar les paelles. Més que res perquè no quedaven ni conills ni llebres per tirar a l'arrós, i es clar, va caldre una solució drastica.
Joan: Van posar gats dins la paella.
Enric: I ara, això seria un sacrilexi. Vam posar-se a vendre gats a les cases riques, i del que en treien compraven llebres. Compren, donaven gats i rebien llebres. D'aquí la frase.
Joan: Impresionant.
Enric: Si, és comprada al Corte Ingles
Joan: El què?
Enric: La meva corbata, o no parlava d'això?
Joan: No, jo volia dir que era impresionant tot el que es pot aprendre sobre el mon de les paelles.
Enric: I perquè no li he explicat quelcom prou interessant sobre el mon dels gats i les paelles. Vosté sap que pesa més si un Kg, de gat o un de paella?
Joan: No ho sé.
Enric: Doncs pesen igual, i això és més que una casualitat. I amb això deix tancat el tema per avui.
Glòria: Doncs jo de la paella que sobra, la reescalfem i per sopar està bonissima. I... Sr. Vicens. Que té? Perquè fa aquesta cara.
Joan: Mare de deu, aquest home té un atac de cor.
Enric: Reescalfar sa paella. Això és un sacrilexi. Aquesta dona em matarà. Gllfgxx
Joan: I fins aquí lo Paellero. La setmana que vé, més.

Hi ha moltes i grans frases que quedaran inmortalitzades en la historia precisament perquè es van dir just abans de morir. Equinocci, en el seu afany de investigar n'ha trobades algunes i vos les ofereix tot seguit:
-I aquesta espècie d'aquí no és verinosa.
Charles Darwing.
-Fill meu, vols dir que aquesta porta és la dels glaridadors i no la dels lleons?
Juli César
-Merda, se m'han acabat les bales.
Xerif E. J. Simpson
-Frens, quins frens?
Benz
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Netejavidres de l'Empire State
Deixa que condueixi ella
Comandant de la nau Xallenger
I segons el meu principi això flota
Arquimedes
Avui fa un bon dia, anem a provar el descapotable?
Kennedy
Com que els elefants no tenen marxa enrera?
Annibal

Joan -Bé, i en un programa com aquest, hem pensat que calia recuperar la presencia al programa d'un vell amic que ja ha aparescut més d'un cop en aquest programa.
Glòria -No! El mac Nocci no! Per la mort de Déu. Que només fa que espifiar-la.
Joan -Tranquila, no es tracta del nostre estimat mac Nocci, tot i que ja haviem pensat a cridar-lo, però està en uns cursets de meditació trascendental a St. Boi.
Joan -Bé, és molt llarg d'explicar. Qui tenim avui i en exclusiva mundial per tot el Vallés Oriental és el senyor Manolo, l'oïent del programa
Glòria -Que no en tenim cap més?
Joan -Potser si, però aquest ens escolta des del primer programa. Pel que es veu es tracta d'una promesa que va fer-li a la Verge de Lourdes si li curava la sordera.
Glòria -Quin gran màrtir. Això és penitencia i no el dels cigrons.
Joan -Bé, pel que sembla el senyor Manolo acava de contactar amb nosaltres per telèfon. Hola, bona nit...
Quim -Buena Noxe. Que como va la cosa, todavía siguen con el programa?
Joan -Doncs si, encara tenim corda.
Quim -Pué he pensado que en este dia tan especial como es el programa sobre la muerte devian queré que les llamase.
Joan -No s'imagina la il·lusió que ens fa saber que encara el conservem. Per cert, que deu voler que li posem una bonica cançó. De fet el nostre tècnic ja té a punt el disc del Perales.
Quim -Pue mire uté que hoy havia pensao en hacer algo diferente, pa varia.
Glòria -Home, quina gran sorpresa, a més d'oïent, col·laborador.
Quim -Bueno, de echo me lo ha pedio el Juan, pa celebra el aniverario
Glòria -El Joan? Que li has dit tu
Joan -Bé tranquila, és que m'he assebentat que el senyor Manolo és poeta i per tant he pensat que així d'amagat li podia dir si ens podria fer una bonica poesia pel programa, ara que és primavera, i que aquesta diada és tant especial per a tots.
Glòria -Ha si és així, endavant...
Joan -Bé. Manolo! Que encara hi és?
Quim -Si, si, he que m'havia ido a buca lo papele.
Joan -Doncs que ha preparat?
Quim -Pué he echo una bonita poesia llamada Oda a la muete.
Joan -O que bonic, dons endavant amb Oda a la muete
Quim -Oda a la muete.
Lo dia etan nublao
que nublao que età
i la muerte s'aproxima
que vol dir que hi va
su victima no és clemente
ni Mendoza ni Pujol
Pero esta en patatús
de l'atropello del autobús
I ya stà.
Xis pom.
Joan(Desilusionat) -Ha caram, quina poesia més... més... més original. Sí això original.
Quim -Es que nunca havia exo ninguna ata hoy.
Glòria -Però escolti, vosté no era poeta?
Quim -Como? yo poeta? No hombre no, habran entendido mal, yo lo que soy és paleta. De construcciones Lòpez i Gònzales. Si estuve en la vila Olimpica esa i to...
Joan -Ha, ja m'havia semblat una mica extrany.
Quim -No, si m'ha gustao, i si le parece le puedo hacé una nueva poesia pa la semana que viene.
Joan -Bé, si de cas ja ho discutirem. Més val que passem a una nova secció per que es comença a fer tard i vol ploure...
Glòria -Mira que n'arrives a ser d'animal Joan, és que sempre fiques la pota...
Joan -Home, és que els meus informes eren molt confidencials i així, de sota mà, mai s'acava d'entendre el que et diuen, i clà...

Joan -Equinocci presenta: El metge a casa
Carles - I l'infermera?
Joan -No. Només el metge.
Carles -Llàstima. Bé anem per la secció: Sequedat de boca, mal gust, picor d'ulls, taques a la visió, sent xiulets, mareig, vertig, perdua del coneixement, taques a la pell, picors, indigestió, sífilis, dificultat per... ja sap, crisis nervioses, falta d'oxigenació a la sang, dolor muscular, palpitacions... Windson and Newton calibre 44, la més efectiva.
Quim-Windson and Newton patrocina el metge a casa. I avui, pel que sembla, el nostre doctor en medicina, el Senyor Quino, ens porta una secció que té molt a veure amb el tema d'aquesta setmana. De fet totes les seccions del Dr. Quino tenen a veure amb la mort. Així doncs, els deixem amb el doctor Quino, que, recordem, ha estudiat a l'escola de medicina de Castellflorit de la Roca, doctorant-se en medicina general i altres quentos. Avant amb la secció, el metge a casa.
Joan -Bé, moltes gràcies per la seva presentació. Avui, degut al tema del dia els explicaré que fer en cas d'atac de cor. Han de saber que l'infart és una de les primeres causes de mort, juntament amb els accidents d'ascençor i les caigudes de les girafes.
Glòria- I els paciens del dr. Quino...
Joan- Deia que l'atac de cor és, doncs, una de les causes més frecuents de la mort, i és molt important actuar ràpid en qualsevol circumstancia com aquesta. Primer de tot cal adonar-se si algú té un atac de cor. Una vegada vam estar tres quarts d'hora intentant salvar un atac de cor i al final va resultar que el senyor patia de gota. Aleshores vam intentar tornar a posar-li el seu cos a lloc, però ja va ser impossible. El treski havia aprofitat un dels nostres descuits per endur-se part de la vena a Horta i com que erem al Clot ens quedava molt lluny i el senyor es va morir.
Quim- Quina desgracia
Joan- Ja ho pot ben dir. El treski va estar tres dies amb mal de ventre. Sort d'un veterinari amic meu.
Glòria- El va curar?
Joan- No, però com que li feia més mal la cama que la panxa, aleshores ja no hi pensava. Però anem per la nostra secció. Imagineu-vos que un dia aneu pel carrer i de cop veieu que una persona es queixa d'un gran dolor al pit. Que penseu que pot passar-li?
Quim- Que li ha disparat un tret algun terrorista?
Glòria- Que un ocell volant baix a picat contra el seu pecoral?
Joan- Mare de deu. Però que no ho veuen que té un atac de cor. Com és pensen que es reconeix un atac de cor sinò?
Glòria- El senyor Vicens Sitevist Nomacuerd fa unes cares molt divertides.
Joan- I qui és aquest?
Quim- Un col·laborador del programa que sempre pateix del cor.
Joan- Deu estar enamorat. Bé doncs quan sabem que algú té un atac de cor el primer que hem de fer és convencer-lo que signi el testament, deixant-vos tots els seus bens. També us pot deixar les vaques i les cabres, però això ja és més voluntari. Més que res, perquè és molt desagradable fer-te un munt de treballar per intentar salvar-li la vida i després trobar que es mor i que ningú en vol saber res.
Quim- Però això no és una mica molest en aquest tipus de situació?
Joan- Si, perquè normalment la ploma la duen a la butxaca de la camisa i només tocar-se el pit els fa molt de mal. Després d'això estirarem el pacient a terra o en una superfície plana i dura i procedirem a fer-li el massatge cardíac. Per fer-ho primer cal buscar la posició del cor de la persona a qui volem practicar-lo. Que no passi com a un senyor de Saragossa que van estar apretant-li el cervell, i si bé no es va recuperar, no va patir gaire no. Doncs bé cal saber que el cor es troba just al mig del pit. De primer col·locarem les mans juntes i les posarem sobre el punt abans descrit, i acte seguit resarem un parenostre i un avemaria perquè es posi bò.
Quim- I amb això es recuperarà?
Joan- Molt extranyament, però nosaltres no en tindrem cap culpa. Hi hem fet el que hem pogut.
Quim- Però no hi ha alguna altre possibilitat?
Joan- És clar, la de sortir cridant Un metge, un metge, depressa que es mor. Però normalment l'índex de recuperació és el mateix.
Quim- I vosté que hi faria.
Joan- Resar millor. Miri, miri, Pare nostre que esteu en el cel, santificat sia el vostre nom, vingui a nosaltres...
Quim- I fins aquí aquesta interessant secció. Es despedeix el Dr. Quino fins no se sap quant.

Quim: Bé, avui, coincidint amb un tema tant i tant internacional com és la mort, hem pensat a recuperar una de les seccions més internacionals del programa. I recordant que ens hem d'esmerar a emprar el mot adient per tal de no malmetre la llengua catalana comencem amb els nostres consells.
Glòria: I és que tot i la tradicionalitat inegable de la mort, aquesta ha sofert grans avenços en la nostra llengua, i per tant hi ha una pila de noves paraules que ja s'han incorporat al diccionari català, però que encara no s'utilitzen amb prou regularitat i que si de cas recordarem per a tots els nostres oïents.
Joan: Una recerca que ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'agrupació de morts del baix maresme. Endavant amb aquests mots:

Mortadela: Embotit que prové de la matança del porc.

Tauuut tauuut:Es diu de la caixa de fusta que s'utilitza per enterrar als antics maquinistes o els que han mort atropellats per un tren.

Defundició: Mort accidental d'un manyà o fonedor de qualsevol substancia.

Morter: Instrument que s'utilitza per esmicolar coses i que es va inventar a fi de poder preparar verins mortals.

Audiovidual: Audiovisual amb fotografies de vidues

Amortdassar: Lligar algú amb intenció de produir-li la mort.

Dolar: Dur dol per algú

Test Amen: Ultima voluntat del difunt llegant la seva col·lecció de plantes a l'esglesia.

Post Data: Allò que diu o fa algú després de morir.

Cotxe de Morts: Es diu d'aquells cotxes petits que agafen grans velocitats i no estan proveits d'air bag. També s'anomena així el cotxe ple de gent aborrida.

Tanatori-tori: Lloc on és duen els trompetistes morts per vetllar-los

Cementiría: Lloc on es duen les persones mortes que no diuen la veritat.
I fins aquí la nostra interessant secció, que esperem que hagi sigut de molt de profit per a tots els oients, que a partir d'ara podran anar als enterraments feliços perquè no tindran por de fer el ridícul davant una paraula nova que els sigui desconeguda. Sempre i quant no siguin ells els que van dins la caixa.
I recordeu que no per molt matinar llustreja més aviat, però qui matina el gat pentina i... em sembla que m'he colat. Això anava en una altre secció...