Després que nombroses burles sobre la possibilitat que mai en Joan i la Yolanda s'arribessin a casar, hi ha molta gent que aquest estiu sembla que s'haurà de mossegar la llengua ja que finalment l'anunci de que el dia 8 de juliol s'ha de celebrar l'acte litúrgic d'enllaç de la parella, és un fet. Els pares de la parella no s'han adormit davant aquesta notícia i han esgotat tots els ciris de la vila perquè tot segueixi el seu curs i així poder-se treure de sobre els nostres entranyables amics. El nerviosisme del pare del nuvi s'ha fet evident, aquestes darreres setmanes, quan s'ha comptabilitzat que li cau el boli a terra una mitjana de tres cops al dia. "Mai havíem vist el senyor Alfaras tant nerviós" Han comentat els empleats de la Caixa. Pel que fa a l'escola de música Maribaus, s'ha sentit desafinar en més de set ocasions a la mare del nuvi, això si, amb els seus corresponents "Ostres!!!"

El desplegament tècnic que ha suposat tal notícia han provocat un fort impacte a la zona que ha vist com passava de la tranquil·litat absoluta a una situació de Stress constant provocada per l'accés a la finca de la família Alfaras. Aquesta Hiperactivitat no només es reflexa en la constant entrada de camions de menjar i begudes, tècnics en infraestructures, manobres, paletes, estilistes, manyans, pintors, guixaires, carters, decoradors, senyores de la neteja i un llarg etc. de prufessiunals de tot tipus que estan deixant la finca més neta que una patena i més maca que un Sant Lluís . El tema seguretat no ha quedat oblidat i des de fa aproximadament tres setmanes, els mossos d'esquadra han instal·lat un bunker de seguretat a la zona des d'on poden controlar tots els accessos i excessos. Nombrosos membres d'aquest cos, ja s'han amagat entre el paisatge i es poden reconèixer ambientats com a en Ciscu de can Plana, la Quimeta de Vilaemplau i en Pere de la Cullera.

Pel que sembla en Joan tirarà endavant el seu casament quan encara no s'ha acabat d'aclarir la polèmica sobre si realment sap o no sap tocar el violí. Com recordaran els nostres lectors en la darrera edició del nostre diari apuntàvem una possible modificació al violí del Joan consistent en un cassete on previament s'introduïen les cintes que després en Joan feia veure que tocava. En Joan va desmentir tals afirmacions, dient que el cassete només és per escoltar música mentre toca. Altres noticies per confirmar, però, és que en realitat en Joan no sap tocar el violí i enlloc d'això va estudiar al conservatori el curs complet de simbomba.

Com ja és ben sabut, en totes les celebracions d'aquest tipus s'acostuma a anar tard. Això seria només una anècdota si no fos perquè els dos contraents són en Joan i la Yolanda ja que entre els esports més coneguts practicats per la parella, com és ben sabut per tots, hi ha el d'arribar tard, en el qual el Joan ha arribat a batre rècords mundials. Nogensmenys, hi ha estudis molt seriosos que intenten evitar que el casament no es faci a tres quarts de quinze. Andersen Consulting ha fet un esquema de treball molt interessant perquè els nuvis no arribin tard, consistent en convocar-los el dia abans. Tothom diu que això no sembla massa segur, i que si de cas, els convoquin amb tres dies d'antelació i que els facin confirmar la seva assistència amb un document escrit.

La timidesa de la Yolanda fa suposar que utilitzaran una doble per el dia del casament. Evidentment que encara s'està buscant la persona que pugui suplir-la sense que ningú se n'adoni. En Joan ha insistit a proposar-li a la Kim Bassinguer, al·ludint que són clavades, però sembla que encara s'està fent el càsting.

Els bombers d'Hostalric han hagut de fer varies sortides intentant evitar les nombroses caigudes dels suïcides que per aquests dies s'han detectat a la vila. Tots deixaven notes de comiat semblants en les quals deien que la vida havia perdut el sentit i que sense l'esperança de fer-se amb la Yolanda no calia seguir vivint.

Estudis de la facultat d'humanitats referents a diferents noies de la comarca que es casaven durant aquest mes, han reflexat, amb gran sorpresa, que la Yolada és, de llarg, una noia excepcional i molt ben situada. En l'estudi s'han tingut en compte des dels trets físics que presenta (cap, tòrax, pits, panxa, cul i altres...) fins les interaccions interpersonals que la connexió gmnèsica que la Yolanda produeix a n'en Joan. De fet cal remarcar que la puntuació de la Yolanda estava donant una mitjana de dotze i mig sobre deu fins que l'estadística va valorar la capacitat de riure descontroladament, en que anava una mica peix. Aquest estudi la situa la primera de la comarca de la Selva i entre les 5 primeres del Baix Montseny. Properament es pensa editar l'estudi realitzat durant les hores mortes al bar de la facultat.

Tot i que com sempre, l'àpat del casament s'ha mantingut en el més estricte secret, els nostres audaços investigadors han obtingut proves, producte de la creixent exaltació que la parella fan d'aquestes, que l'àpat del casament es farà a base de caixes de les famoses galetes conegudes amb el nom de "teules" de Sta. Coloma. Pel que sembla també ens oferiran un assortit de Frucos de préssec i pera, i, com a cosa excepcional Fruco de préssec i pera barrejat.

Hem enviat diferents corresponsals a investigar qui realitza el vestit de la núvia de cara a la gran cerimònia. De moment sembla que encara no ens poden confirmar res però com que el secret vol ser tan ben guardat com sigui possible sabem que el vestit es realitza dins un bunker d'alta seguretat situat als deserts d'Alacant. Gràcies al nostre equip tècnic i a una sèrie de micròfons especials hem obtingut dades que ens confirmen que la Yolanda anirà vestida de típica pubilla catalana. No acaba aquí els resultats de les nostres investigacions. Si fem cas a l'enregistrament d'una trucada realitzada per la mare de la Yolanda, aquesta anirà tota groga i vermella, com si fos una foguera,. "Si es casa amb en Joan, que ella sigui com la foguera d'en Joan" Foren paraules textuals de sa mare. Evidentment que després d'examinar les escombraries per veure els tipus de teixits, també ens hem trobat amb altres coses, i si hi ha quelcom que podem confirmar, és que la Yolanda portarà calcetes blanques amb maduixetes. El que si que no hi ha hagut forma de saber és quin tipus de calçat lluirà, ja que, si bé es clar que anirà amb sandàlies, no sabem si seran d'aigua per anar pel fang de ca l'Arabia, ja que sembla que els paletes encara estan empantanegats en els últims tocs de la restauració de la finca. Ah, i sembla que, pel que hem descobert, en Joan anirà vestit d'escolanet de Montserrat, això si, amb el seu barret negre.

De cara a celebrar aquest acte tan especial, diferents artistes locals i internacionals s'han reunit en secret durant tot l'hivern per editar un disc en homenatge a la tant excepcional parella. Hem pogut esbrinar que entre altres, col·laboren al disc Miles Davis tocant un do sostingut (menos es mas, com diu ell), Frank Zappa i Marina Rosell tocant a duet el tema "El foc de St. Joan", l'Albert Peix i el campanar de Sant Celoni que interpreten una variació del "Cargol Treu Banya" amb reminiscències Scott Jopplin, l'Escola de música Maribaus, en una versió lliure del tema "libre quiero ser" de los xunguitos, l'Anna Belen cantant el famós "Reloj no marques las horas, que Joan hoy no vendrà" amb una col·laboració a la pandereta de l'Enric Tarragó, això sí, en una pista no audible, una emissió de Punt 7 radio amb la sintonia original cantada encara amb la lletra escrita per en Joan on podem apreciar les veus de Montserrat Caballé, Carreras i Núria Feliu. Un tema gravat en secret on el quartet Macià toca "A la sombra de los pinos" amb una col·laboració electrònica de Carles Reberté. I com a tancament, i encara en vies d'enregistrament, el tema "We are the world" adaptat a la lletra del rossinyol, on tots canten a cor, això si a cor que vols...