Text pel monjo
Nota: 4 Estat:Text Definitiu	Tipus: Monoleg Ref:Troca
Comentari: Però a mi m'agrada Dades:

Bona nit esperits joves del bé. Sóc el germà Miquel Bartumeu de l'abadia d'Oix, guardià del secret de les portes de l'avern. He recorregut el camí de l'abadia fins a aquesta població tant de pressa com m'han permès els esperits a fi d'aturar l'avanç de Zotak l'esperit del mal. Abans, però, deixeu que us narri els fets que aquesta nit m'han dut fins aquí.
Fa milers d'anys, existien a l'univers dos grans grups enfrentats constantment. Els deus i els dimonis. Per poder mesurar les seves forçes van decidir combatre en un projecte anomenat Terra. Per això van crear un planeta on cada grup va treballar per separat. Els deus crearen els rius, els mars, els arbres els animals bons i com a culminació d'aquesta creació els homes, capaços de crear i multiplicar-se. Els dimonis crearen, per contra, les forces de la natura, els volcans, els animals màlefics i com a fi, els mitecs, ents diabolics inmortals capaços de destruir i eliminar totes les formes de vida. Malgrat tot, el poder destructiu dels mitecs era tant i tant perillós que s'autodestruiren a si mateixos en poc més de cent anys. Tots els mitecs moriren en mans d'altres mitecs a exepció d'un, Zotak, que acumulà tot el poder dels mitecs i s'abraonà posteriorment a la destrucció dels homes. Si això representava inicialment un triomf pels dimonis, també suposava un perill ja que Zotak en el seu afany de destrucció no s'aturaria fins a eliminar tots els ents de l'univers conegut ja fossin homes, deus o dimonis. Zotak infundà la por entre els homes, i els feu devils a si mateixos, i abans que no ataqués els deus es trobà amb l'arcangel St. Llacià, qui plantà cara a Zotak en combat obert. La dura batalla va durar més d'un miler d'anys durant el qual St. Llacià intentava endevades reduir a Zotak mentre que ell es limitava a frenar els atacs del Sant. Finalment i en un últim combat, Sant Llacià va aferrar-se a Zotak i el feu caure a les portes de l'abisme de Zotak, cova i refugi dels Mitecs, on ningú, deu o dimoni, mai s'havia atrevit a adentrar-se. Fou en aquest moment i moguts pel temor que ja havia infundit Zotak als deus i dimonis que decidiren de tancar i segellar les portes de l'abisme amb una clau astral, una de les tanques màgiques més fermes que es coneixen, tancant en el pany a Zotak i a St. Llacià i oblidant l'afer pels milenis seguents.
El que els deus i els dimonis no sabien, joves com encara eren per aquells temps, és que les claus astrals, conjugades normalment entre set planetes i set estels, tenen un defecte. En cas que els estels i els planetes es situin en forma d'estrella de set puntes, la clau perd força i la porta s'obre amb la facilitat amb que les fulles cauen dels arbres per tardor. Durant els milenis seguents la combinació astrològica no permetia aquesta situació, però amb els anys els estels s'han configurat en forma d'estrella cosa que es mantindrà durant aquest mileni. Els planetes, per tant, més mòbils i perillosos son els únics guardians del pany astral i ja van quatre vegades que s'han conjuntat i permés l'obertura de la porta. Es narren quatre vegades que s'ha obert aquesta, la primera cap a l'any 325 a C. en l'època grega, fet que van poder preveure els cientifics grecs i que els obligà a crear un grup d'homes valents capaços d'entrar a l'abisme de Zotak i mantenir el maligne dins els seus dominis. Fou per això que els grecs convocaren els primers jocs Olímpics que designarien aquest grup de caballers de l'antiguetat i fou en previsió que en anys següents es poguessin tornar a obrir les portes, que els repetiren amb certa regularitat.
La segona vegada que s'obriren les portes fou durant l'edat mitjana i va recaure sobre l'ordre dels temples la tasca de mantenir a ratlla a Zotak. Malgrat tot narren les croniques que cap dels caballers que entraren dins les portes aconseguiren sortir-ne abans que aquestes es tanquessin.
La tercera de la qual se'n tenen més dades fou l'any 1764 quan la ja disolta ordre dels templers, de la qual sols en quedava la nostre abadia en secret, preveient la obertura de les portes, va designar un grup de valents que evitaren la sortida de Zotak de l'abisme. Aquell any les portes van apareixer cap a la zona de València i fou allí on es reclutaren els herois. Vuit escollits entre els quals hi havia guerrers nobles i sants homes dirigits per Josep Vicens Boix i de Terralta, conegut per les seves aventures al voltant del mon. No cal dir que aquests escollits frenaren l'avanç del mal però no aconseguiren tornar a exepció de Frau, el fidel gos de Josep Vicens que portava lligat al coll una bossa amb les restes del diari de l'expedició. Frau tornà malferit i va viure poc més de tres dies durant els quals no parà d'udolar en record a tot el que va viure dins l'abisme.
Per als cent mil fills dels cavaller de St. Lluis, per als sagrats caballers del sant Grial, per al regne perdut de Jerusalem, llançeuvos germans en una croada santa. Les portes de l'abisme de Zotak s'han obert en aquestes rodalies i em cal un grup de valents capaços d'entrar i frenar al mitec abans que aquest pugui retornar al mon dels vius i eliminar-nos a tots amb les seves pors infundades. Ajunteu-vos i que per una nit els planetes regeixin les vostres vides. Creeu grups i enfrenteu-vos a Zotak.