VICENTS-(James Bond, Mision impossible, Pantera Rosa o similar. Molta intriga) Aquest és un pinus, pinacea de la plaça de la vila. I això és una veritable rajola de vermell foc, amb un dibuix poligonal, aritmètic i curvilinic. Un banc cuneiforme amb peces de fusta i retocs metàlics. Impresionant. Em sembla que m'estic acostant a l'objectiu que fa dies empaito. No puc ser gaire lluny.

VICENTS-Ondia. L'és!!!. Una fagina sobre d'una cortina, dues barres de pa creuades en forma de creu i el símbol del cavaller de la fornada. He trobat la mítica casa del cavaller de Vilardell. Que faig, truco? no truco? Mira que sóc garrofa, porto cinc anys per trobar aquesta casa i ara que hi sóc em fa cosa trucar.
TON-(Intentant espantar) Qui gosa destorbar el son de l'avi Ton!!
VICENTS-Caram. Sembla la veu del dimoni dels pastorets.
TON-Qui gosa destorbar el son de l'avi Ton!!
VICENTS-Vatua deu, mai no havia sentit una sirena d'alarma tant original. Si almenys sabés d'on ve.
TON-Qui gosa destorbar el son de l'avi Ton!!! (Transició. Sorpresa) Caram. Vos no sou un d'aquests xiquets burletes que venen a voltar cada vespre la casa.
VICENTS-No mestre. Em presentaré. Vicents Poca Broma i Eixerit, investigador històric i llegendari.
TON-Que vol dir-me, que és un gran investigador?
VICENTS-No, hi ara. Vull dir que em dedico a investigar la història i les llegendes populars que per aquests mons habiten.
TON-Caram. Doncs no sap pas on ha anat a parar.
VICENTS-Molt m'afalaga el fet de saber-ho puig que ja fa temps que recerco l'indret on avui estic.
TON-Perdoni, com diu?
VICENTS-Que si molt no m'equivoco, aquesta és la casa on vivia, temps ha, el cavaller que va eliminar el drac de Vilardell.
TON-Xiquet, mal encaminat no aneu, però us equivoqueu.
VICENTS-Voleu dir que totes les pistes m'erren i que aquí no va viure Emili Ferrerons, que amb l'ajut de l'espasa de la virtut va salvar la població de Sant Celoni que vivia atemorida per culpa d'un drac malvat.
TON-(mantenint-se misteriós) Vull dir el que vull dir.
VICENTS-Que m'he equivocat?
TON-No, però no l'heu encertada.
VICENTS-Va viure aquí Emili?
TON-Miliu que li deien aleshores...
VICENTS-I era el propietari de l'espasa de la virtut?
TON-Ell era.
VICENTS-i va salvar la població que vivia atemorida?
TON-Això feu.
VICENTS-per culpa d'un drac malvat.
TON-Aquí és on us equivoqueu.
VICENTS-Ara si que no us entenc.
TON-Teniu una estona?
VICENTS-Fa cinc anys que investigo sobre aquest misteri i ara em vindrà de mitja hora.
TON-Doncs sigueu ben vingut i passeu, passeu, del desconegut en farem fum que aquesta casa és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.
VICENTS-Em sembla que aquesta frase ja l'havia sentit abans.

TON-(Possibilitats de passar diapositives més o menys relacionades amb el tema aquestes es podrien projectar sobre l'ajuntament falç per darrera i utilitzant una part central que no estaria pintada. Més endavant podriem projectar la part central de l'ajuntament real i aconseguir així un bonic joc visual) Narra la llegenda que fa molts i molts i molts anys, en una època incerta quan la terra encara era plana, el sol donava voltes a ella i els mariners queien per la vora del mar que hi havia un pais habitat per un drac. De fet el drac no habitava pas tot el país, ni tota una regió, ni tant sols una comarca. El Drac habitava una vall. Una vall com qualsevol altre, amb un riu al mig, i unes montanyes als voltants. Com aquella vall no hi havia res. Quatre pins feien un bosc tres quarteres massa terra....
VICENTS-Això també em sona.
TON-Bé el fet era que el drac Sesasisua dormia dins una cova a prop de Vilardell. Feia anys que hi vivia, tants, que ningú que no hi hagués entrat en coneixia l'existencia, puig tots els que l'havien vist quan corria pels prats, ja eren morts de vells i els seus fills havien tingut fills i aquests més fills i vulgues o no, el jovent, mai acaba de creure's el que diuen els grans. Només parlaven del drac Sesasisua com un conte per espantar els nens petits o una faula per contar a vora del foc els vespres, abans de posar el "Mississipi" a Tele 5.
VICENTS-Ja existia Tele 5?
TON-Potser no. Em falla la memòria. Bé, el "missisipi" si que existia i el tordera també. I el xifré i el partagàs, i ... I el drac també. Però Sesasisua era un drac mandrós i bonifaci de la familia dels Sisua, dracs vinguts de l'orient llunyà, de les valls profundes i dels indrets més inassequibles al fons a mà esquerra. I els Sisua els agradava molt de viatjar i narren altres llegendes que van arribar a Berga, a Vilanova o a Montserrat .Però en un dels seus viatges un dels dracs es va cansar tant i tant que es va quedar a reposar uns quants anys a les rodalies del poble de Sant Celoni.
VICENTS-El drac de Vilardell!
TON-Premio para el caballero que se lleva una chochona i la oportunidad de pasar a la final. La història comença un matí de tardor quan després de 287 anys el sol es va aixecar amb una inclinació respecte el terra de 23,6 graus. A les deu hores vint-i-tres minuts el sol va situar-se just sobre el montnegre i va treure el nas per entre mig del dolmen de pedra miradora. (Focus i miralls?) El raig de llum que en sortia va creuar la vall i va anar a rebotar sobre el doll d'aigua dels salt de gualba. D'allí va tornar a rebotar sobre la bassa de can Draper i després va entrar a la cova on dormia el drac de Vilardell. L'aigua de la rosada que s'havia anat escolant per dins la cova reflectia una darrera altre el raig de llum que hi havia entrat fins que va anar a reflectir-se sobre el cap del drac de vilardell. Sesasisua va notar l'escalforeta. Va obrir l'ull esquerra. Després el dret va fer una mandra i un badall i d'un salt va sortir fora la cova. (Ombres xineses?) De primer li costava una mica de moure's i és que imagineu-vos si n'estava d'encarcarat però no va tardar massa estona en començar a córrer i ballar. Perquè si alguna cosa li agradava al nostre drac era ballar.
VICENTS-N'està segur d'això que diu?
TON-No. De fet no sé segur si primer va fer una mandra i un badall o primer un badall i després una mandra. Ja li he dit que em falla la memòria.
VICENTS-No, si el que vull dir és que si està segur de que al drac li agradava ballar.
TON-I tant. Mira si no.

TON-En acabar la ballaruca, però, va passar el que havia de passar. El drac tenia un rau rau a la panxa. La gola seca, la llengua eixuta, el paladar encarcarat. L'esòfag ressonava talment un corn tirolès. Els budells entrenyinats reclamaven a grans crits una mica de menjar i l'estómac semblava un gran globus aerostàtic tant ple d'aire com estava.
VICENTS-Tenia gana.
TON-Bé prou que t'ha costat.
VICENTS-I va començar a agafar tots els habitants del poble i a menjar-se'ls.
TON-I ara. Amb la gana que tenia no s'hauria menjat ni un bou amb banyes, ni un porc amb cua, ni un ànec amb bec ni un trist caponet.
VICENTS-I doncs?
TON-Sesasisua era vegetarià. I no va tardar en arribar al camp de patates de l'oncle Miquel, ni a les vinyes de cal Patxac.
VICENTS-Vegetarià? Heu dit vegetarià?
TON-Imagina't el que va passar quan va arribar a les pebroteres de cal Mariano. Poc pas que li agradaven els pebrots. I les albergínies? La tia Angelina n'havia plantat tota una filada que va anar a parar a l'estómac de Sesasisua en poc més de segons.
VICENTS-Vegetarià?
TON-Les cebes eren degustades amb afany pel delicat paladar de Sesasisua, els carbassons engolits, els cogombres empassats, els tomàquets, digerits, les pastanagues, ingerides, els enciams, eliminats i les cols trossejades per les delicades mandíbules del nostre drac. En Poc més de vint minuts Sesasisua va acabar amb les plantacions d'horta que hi havia entre la Batlloria i Sant Celoni.
VICENTS-Vegetarià?
TON-Si. Vegetarià. De fet hi havia molt pocs dracs a qui agradés la carn. I Sesasisua a més de vegetarià era pacifista i budista.
VICENTS-Escolti... vol dir que està segur de tot això que diu?
TON-I és clar.
VICENTS-Doncs no acabo d'entendre com lliga això amb la història que jo coneixia.
TON-Deixi'm que li expliqui. El drac no era dolent, no, però el desgavell que acabava de fer no era precisament una floritura. L'avi de cal cadiraire va ser el primer en adonar-se del daltabaix i va córrer a avisar la resta del poble que en comitiva va anar a investigar l'esdevingut. Primer el senyor agutzil amb la nova escopeta que l'ajuntament havia fet comprar feia una setmana, seguit, es clar, del Joanot de cal cadiraire que anava explicant tot el que ja havia vist. Rera seu, el notari, que havien cridat perque donés part del succés i el capellà, puig no fos cosa del dimoni. També hi era l'alcalde, els regidors, els pagesos del tros, el carnisser, el fuster, el taberner, el ferrer i mitja dotzena de badocs que passejaven per la plaça en el moment de l'anunci. Així arribaren als horts. Primer es van espantar. Després, i assegurant que tot estava en calma, van començar a fer hipotesis i estudiar, meticulosament les restes dels horts. Aquí una tomaquera intacte. Allí un meló esclafat. Aquí una petjada del culpable! (Aquestes comentaris pot fer-los igualment el TON canviant la veu o bé insertar ja les veus dels músics.) "És un peu, una espardenya del quaranta-dos" va avisar el sabater "De les que utilitza el vell Joanot!" "Hi es clar, no veus que jo ja hi havia passat abans per aquí." Va respondre el Joanot" Sinó com ho he fet per avisar del daltabaix." Que si, que no que verdes que madures. Tot allò semblava el mercat del dimecres i tothom discutia. Fins que de cop van sentir un ronc. Tots van quedar paralitzats. I ara, en el silenci van poder escoltar el soroll d'un altre ronc, greu i profund, seguit d'una expiració lenta i xiuladora. Tots junts i arreplegats van anar-se acostant cap al marge d'on venien aquells roncs per trobar-se, geient sota una figera i fent una migdiada després d'aquell àpat tant profitós, a Sesasisua. S'hi van acostar a poc a poc, emputxats els de davant pels de darrera fins que es van quedar al seu costat. Ningú no deia res. Ningú a exepció del Ferrer que no va poder reprimir-se un dels seus esternuts. Tots es van girar al temps que el drac va aixecar el cap. Despés de dir-li que no fes soroll es van tornar a girar i es va trobar el drac mirant-los de fit a fit. Van quedar-se de pedra. De pedra fins que Sesasisua els va saludar amb un "Hola". En poc més de mig minut van travessar com el llamp els horts, el pont, la carretera, la porta del poble, els carrers i es van tancar tots dins l'ajuntament al crit de "Que se'ns menja!!!"
VICENTS-I aquí ve quan se'ls va menjar?
TON-I ara. No et dic que era vegetarià. El drac només va llevar-se, va fer un badall i una mandra i va mirar al seu voltant. No acabava d'entendre on havien anat a parar aquells homenets que acabava de trobar. Com que feia temps que no xerrava amb ningú va pensar en anar-los a trobar per fer-la petar una mica. Mentres l'alcalde havia decidit d'organitzar-se. El Ferrer aniria a buscar el mai. El Forner el ganivet de tallar el pa. El carnisser el ganivet gros. El taberner portaria la bota del vi ranci per si hi havia algun ferit i els pagessos agafarien dalls i falçs per lluitar amb el drac. Es tornarien a trobar a l'ajuntament quan tothom tingués el material. I sortiren corrents amb la gràcia que es trobaren a la plaça del poble Sesasisua que jugava amb la canalla. Espantats i tement que el que volia era degolir els nens, van pensar que després aniria a per ells i es van tancar a l'ajuntament. El drac picava la porta reclamant, només, que l'escoltessin, però poc pas que el sentien. Estaven amuntegant tots els mobles de la casa gran davant la porta.
VICENTS-I el drac va esbotzar-la igualment.
TON-Ca. El drac va quedar-se a la plaça esperant. Els nens havien anat a buscar la resta dels companys per poder continuar la gresca i la plaça era buida. Quan per la banda de baix, muntat dalt del pencu, va pujar el Miliu que venia de l'hort de dalt on tot encara era intacte. En Miliu, una mica curt de vista, no va adonar-se de la presencia de Sesasisua fins que el va tenir al davant. ( El Miliu el fa el TON però la veu de SESASISUA si que és la d'un músic) "Sembla que fa calor avui" va cridar el Miliu "Es nota l'estiuet de Sant Martí". "Si. Avui, precisament, ha estat l'escalfor la que m'ha despertat" va respondre el drac. "No sou pas d'aquí vos". "No hi ara, soc de lluny, només m'he aturat una estona a reposar". Va contestar el drac que evidentment no era concient del temps que havia passat dormint. I el fet és que l'un per l'altre, van anar garlant i garlant fins ven bé quarts de tres de la tarda hora en que l'alcalde i la resta de les persones que hi havia a l'ajuntament van decidir d'enviar algú a vigilar que feia el drac per la finesta. El ferrer va pujar al primer pis i va acostar-se al balcó trobant-se amb la sorpresa que el drac encara era a la plaça, i que el Miliu l'havia domesticat. Quan va dónar la notícia a la resta del consistori, tots van sentir-se alleugerits i van decidir tornar a sortir a la plaça per veure aquella proesa. Al cap d'un quart d'hora, temps que van tardar a obrir la porta, van anar a felicitar el Miliu. "Perdoneu però aquí hi deu haver un malentés. Jo només conversava amb aquest viatger."
VICENTS-I el drac els va atacar a traició?
TON-No
VICENTS-Ja m'ho temia
TON-El drac els va convèncer que ell no era dolent. Que ell era un honrat viatger que passava per allí. Primer ho van acceptar però no tardaren en entrar en raons. Si era tant honrat es podia saber perquè els havia destroçat els horts? i com pensava pagar tot el que s'havia menjat? El drac els va explicar que no sabia pas que allò era una propietat privada i que degut a la seva mida no podia pas passar entre les tomaqueres sense esquinçar-les una mica. "Una mica? a mi m'ha aixafat mig hort" "A mi m'ha trencat tot el canyissar." "I la meva bassa? l'ha esquerdat i s'ha buidat del tot". Semblava mentida que un grup de gent que feia devés una hora restaven esporuguits d'aquell monstre, ara estaven discutint amb ell d'aquella forma. Fou aleshores que el batlle, decidí de reunir de nou el consell. Van quedar per trobar-se de nou a les cinc de la tarda, per donar-se temps a tots d'anar a dinar una mica. (Els batlles i família tornen a pujar a la bastida. i parlen des de dalt). A les cinc en punt, van començar el ple, que realment era ple puig que amb l'hora de dinar la noticia va córrer per tot el poble i a l'hora de començar, tota la gent s'havia reunit a la plaça, si més no, per veure aquell drac que els visitava. En acabar la reunió van cridar el drac. Degut a que havien de trobar algún sistema per aconseguit que el drac reemborses d'alguna forma els desgavells, van decidir que el farien guardia municipal i que s'encarregaria de vigilar tot el bosc i els horts de la vila. El drac Sesasisua hi va estar d'acord, i aquella mateixa tarda va començar la ronda. I fou així com el drac es va fer amic de la gent del poble i com es va quedar a viure en aquesta vila als voltants de Vilardell. I també fou així com en Miliu va ser nombrat cavaller de Vilardell per haver dominat la seva por davant el drac.
VICENTS-És veritat. Com és que en Miliu no es va espantar del drac?
TON-Ja li he dit que era una mica curt de vista. De fet, de fet, quan va adonar-se de que aquell amb qui conversava era un drac, ja li havien passat les manies.
VICENTS-Doncs veritablement és una història bén curiosa.
TON-Ja em perdonareu, però no és una història que acabi aquí. Veto aquí que el drac va anar fent la seva feina, i la seva presencia va anar esdevenint coneguda per tota la vall. La gent acudia a Sant Celoni a fi de poder conèixer i veure aquell curiós guradià. La curosa vigilancia de Sesasisua a més, no tardà en donar resultats. Tots els horts de la vila van tornar a donar fruit en poc temps i van madurar com mai, puig, cosa no coneguda, els fems de drac son molt més fèrils que els de la resta d'animals. Però la fama que Sesasisua havia aconseguit no era tant bona com podia semblar. Resulta que feia uns mesos que uns personatges terribles que habitaven la zona estaven aturats perquè se'ls havia acabat l'armament. En assaventar-se de la presencia d'aquell monstre van pensar que si aconseguien capturar-lo podrien utilitzar-lo per atemorir la població i continuar fent maldats. Per això un vaixell va virar direcció a Sant Celoni. Calia temer i espantar-se perquè s'apropaven... els pirates del Partagàs.
( i entren els pirates)
TON-Malefics i terribles personatges molt més perillosos que els pirates de mar, eren els pirates d'aigua dolça. Aquests eren dolents extremadament i s'en contaven històries terribles, totes elles certes, que si cada dia menjaven all per dinar, que si mai es rentaven els peus, que si no feien mai els deures de matemàtiques o que si quan algú es portava malament el llençaven per la fusta, i que es clar, com que tot eren rocs queia de morros al terra. Els pirates dels partagàs només tenien por d'una cosa, d'ells mateixos. Els pirates, doncs, van venir muntats damunt el seu vaixell i van apareixer per sorpresa un vespre quan el drac començava a buscar un lloc on jeure. Sigilosament, sense fer soroll, es van apropar al drac que feia les primeres mandres. Van esperar-se que entrés al primer son i quan semblava que el drac ja pesava figues van lligar-lo i amordassar-lo talment un cuc de seda. A partir d'aquí els fou ben fàcil transportar al drac fins al vaixell i tancar-lo dins una gàvia. El drac prou cridava i intentava moure's però tot era endevades. Els pirates, havien aconseguit el seu botí.
VICENTS-I se'n van endur el drac i mai més és va saber d'ell ni dels pirates.
TON-I ara, els pirates, ansiosos com estaven de fer maldats, van començar allí mateix i van apropar-se d'un segon botí.
VICENTS-Or? plata? diamants?
TON-No, home, els horts. Els pirates feia dies que no havien menjat calent, i el primer que van trobar va ser els horts que el drac vigilava. Si el desgavell de Sesasisua havia estat gran, aquest ho era molt més. El drac bé prou va mirar de deslliurar-se, però li fou impossible i només va poder cridar ben fort per poder donar l'alarma. La gent del poble, que va sentir-lo poc pas sabien que podien fer davant d'aquella amenaça. En Josep va agafar l'escopeta, el forner el ganivet del pa i el cansalader el ganivet gros, però poc pas els servirien aquell grapat d'eines davant l'experiencia dels pirates a l'hora de lluitar, deixant de banda que tots ells disposaven d'afilades destrals i espases de doble full. La gent del poble només corria amunt i avall espantada mentre els pirates anaven omplint el seu vaixell de monjeta tendra, pesòl, carxofes, alberginies, pastanagues, carbassons i pebrots.
VICENTS-I que van fer.
TON- La gent deseperada ja temia el pitjor quan de cop i volta van recordar una antiga llegenda que parlava d'un cavaller misteriós que acudia sempre que se'l necessitava. La bibliotecaria va correr a prendre el gran llibre i no tardà en trobar el paragraf on narrava l'existencia d'aquell cavaller i la forma de cridar-lo. "Atenció, cal que cridem ben fort perquè apareixi el cavaller de l'aigua i del sabó"
VICENTS-Perdó, heu dit el cavaller de l'aigua i del sabó?
TON-És clar. Que el coneixeu?
VICENTS-Vagament. la veritat és que encara no s'havia confirmat la presencia d'aquest cavaller fins fa ben poc temps, i ara resulta que apareix a tot arreu.
TON-Bé, el fet és que aquest cavaller té un sistema de treballar molt curiós i esdevé rarament narrat en les històries. Però el fet és que hi era i hi va intervenir.
VICENTS-Escolti, jo tot això ho aputo, però cada vegada em costa més de fer-ho lligar amb les meves notes anteriors.
TON-Els vilatans del poble, doncs, van cridar ben fort: "Aigua" "Sabó". al mateix temps que els pirates començaven el seu atac als horts de dalt. Era un moment crític. Crideu crideu si no teniu por us mullareu.
POBLE-"Aigua" "Sabó"
TON- D'alla on s'acaba el dia i comença la nit. De la punta més baixa de la muntanya més alta. D'allí on la vista ja no veu més que formacions calcàries va aparèixer el cavaller de l'aigua i del sabó que va travessar les muntanyes del no i el desert de la guapacha combo. El cavaller de l'aigua i del sabó, com sempre, venia muntat dalt de... del que podia.
CAVALLER-"Casum l'olla de can patolla. Que és això, una il·lusió. Aquests pirates malvats, no fa massa eren desarmats."
PIRATA-"Per tot l'oli bullent, que m'ha fet aquesta gent? Ara em surt l'aire guerrer i no tindran perdó per cridar al cavaller de l'aigua i del sabó."
CAVALLER-"Pirata dolent, lleig i tonto, anomenat bartumeu, després de fer el llonzo, ja no ets amic meu"
PIRATA-"Cavaller de l'aigua neta, avui si que l'has feta, anem armats de valent i lluitarem amb la gent"
TON-L'enfrontament lèxic entre el pirata Bartumeu i el cavaller de l'aigua i del sabó era terrible
CAVALLER-"Figafló d'aigua seca, qui no fa bé és que peca"
PIRATA-"Remullat inconcient, marxa ara o ves fent"
CAVALLER-"Tocacampanes per sardanes"
PIRATA-"Mosquit d'aixeta amb xaveta"
CAVALLER-"Ves que vinc"
PIRATA-"Aquí t'espero, baldomero"
TON-Aleshores el cavaller de l'aigua i del sabó va començar el seu dur atac amb una jugada intel·ligent. Va recordar que si alguna cosa els feia por als pirates d'aigua dolça era, presisament l'aigua puig s'havien acostumat tant a navegar sense que ja quasi ni s'en recordaven. Per això el cavaller va començar a ruixar amb aigua a presió el vaixell pirata.
CAVALLER-"Ull tapat, cap d'arengada, que et sembla eixa jugada?"
PIRATA-"Que l'has ben errada, senyor pastanaga"
TON-I és que durant aquell mes que els pirates no havien pogut piratejar havien aprofitat per anar a la costa brava a fer uns cursets de navegació. Aleshores van aprofitar per començar el contraatac. Van agafar tota la munició que tenien i la van encavir dins els canons. A la primera canonada van saltar muntanyes d'enciams. A la segona alberginies i a la tercera pebrots. Els vilatants ara estaven realment espantats però el cavaller de l'aigua i del sabó no va tardar en preparar la defensa. Ràpid, als horts de cal Ton, que encara són intactes. La batalla que es va organitzar a partir d'aquí no fou sanguinaria ni cruenta ni hi va haver vessament de sang. Ara, va ser una batalla amb pebrots. Els pirates van començar a perdre posicions i a restar els vençuts quan Bartumeu, el cap pirata, va llençar el crit de retirada.
PIRATA-"No la vessem ni l'hem tirada, tenim el que volem RETIRADA!!!"
CAVALLER-"Hem guanyat la batalla, al final mai falla"
POBLE-"però s'enduen Sesasisua, el nostre drac"
TON-Amb l'emoció de la batalla s'havien oblidat del més important. Sesasisua continuava en poder dels pirates. El Cavaller de l'aigua i del sabó amb prou feines sabia de que anava la cosa. "Sesasisua, es en poder dels pirates. L'han raptat. Ell era el guardià del poble i els pirates se l'enduen contra la seva voluntat." El cavaller va cridar el drac: "Sesasisua, Sesasisua" "qui em crida?" "Soc el cavaller de l'aigua i del sabó. Ets realment un drac de la família dels Sisua?" "Si... Ajudeu-me".. La gent s'anava posant nerviosa per moments però el cavaller sabia molt bé el que es feia. "Tots els dracs de la família dels sisua poden volar. Vola i escapa't" La gent es va alegrar en sentir allò, ningú sabia que Sesasisua sabés volar. "Jo no en sé. mai no he volat" "Prova-ho" Sesasisua va estendre les seves ales i va intentar endevades de moure-les per volar. "No puc" El cavaller, però, no havia acabat tota la seva inventiva. "Amics i vilatants bufem ben fort perquè Sesasisua pugui volar" 123 FFF 123 FFF
TON-Aleshores i impulsat pel vent que aixecaren els vilatants i el batec de les seves ales Sesasisua va anar alçant-se per sobre el cap dels pirates.
PIRATA-"Maladicció, el drac toca pirandó"
CAVALLER-"Visca Sesasisua Amb les ales i la cua"
TON-I així fou com Sesasisua va escapar dels pirates i aquests, trobant-se desemparats sense la presencia del drac i havent esgotat quasi tota la munició, marxaren amb la cua entre cames, o més ven dit, amb el timó entre babor i estribor. La gent estava contenta i trista a l'hora puig veien la gran devastació dels horts i com tots els fruits havien quedat trinxats i barrejats. El Cavaller de l'aigua i del sabó, però, va cavil·lar una nova sol·lució. El que calia fer era coure totes les hortalises juntes. Els vilatants decidiren que era una gran solució i que calia celebrar-ho. Així mentre les mestresses s'afanyaven a preparar el nou plat amb pebrots, alberginia, ceba, tomàquet i carbasso, els xicots joves organitzaven una gran festa que acordaren repetir cada any. I així fou com es creà la festa major i com, d'una gran batalla es crea la samfaina, plat que acabava d'inventar el cavaller de l'aigua i del sabó. I narra la història, i aquí si que s'acaba, que la normalitat va tornar al poble per sempre, i que el drac es va quedar durant uns anys vigilant els horts de Sant Celoni i rodalies, i que tots els bandits i homes de mal haver evitaven la comarca doncs era ben sabuda la presencia de Sesasisua que planejava entre els núvols i el cel blau. Ningú sap massa bé que va passar amb Sesasisua. Alguns diuen que va tornar a la seva llar. Altres que va continuar el seu viatge, i algun agoserat comenta si Sesasisua va tornar-se carnivor i va menjar-se mig poble i van haver de fer-lo miques amb l'espasa de la virtut.
VICENTS-I vosté que creu?
TON-Que la vida és molt bonica i cal viure'n cada moment intensament.
VICENTS-Vull dir del drac. Que creu que li va passar?
TON-Jo no crec res. Jo ho sé...
VICENTS-Sap?
TON-Sé que avui fa 287 que Sesasisua va adormir-se en un racó de la cova de Vilardell i que avui, precisament, el sol s'ha aixecat amb una inclinació respecte el terra de 23,6 graus. A les deu hores vint-i-tres minuts el sol s'ha situart just sobre el montnegre i ha treure el nas per entre mig del dolmen de pedra miradora. El raig de llum que en sortia ha creuat la vall i ha anat a rebotar sobre el doll d'aigua dels salt de gualba. D'allí ha tornat a rebotar sobre la bassa de can Draper i després va entrar a la cova on dormia el drac de Vilardell. Sesasisua ha notat l'escalforeta. Ha fet una mandra i un badall i d'un salt ha sortit fora la cova i ve cap aquí perquè sap i recorda que avui és el dia de la gran festa i que durant quatre dies i quatre nits podrà ballar i disfrutar de la Festa Major....
VICENTS-Bé, això està molt bé, però ja em permetrà que no ho escrigui. Em prendrien per boig i es clar...
TON-Que vol dir per boig?
VICENTS-Home tot això de la llegenda està molt bé però ara, avui, parlar de dracs...
TON-Escolti, si dubta, vosté mateix, però jo ja l'he avisat i si no ja em dirà que fa ara un drac entrant a la plaça amb ganes de tornar a fer gresca i xirinola...
VICENTS-Però no pot ser...
SESASISUA-"Celonins i celonines.... que comenci la festa, que n'es temps de gresca, que durant quatre dies no tinguem manies, que xalem de valent, que siguem imprudents, que ballem a tothora, que fem molta tabola que fins dimarts en tenim per acabar farts. Que aquesta festa major sigui, de molt lluny la millor. Visca la festa major! Visca els pirates! Visca les patates! Visca la Pepa que ha mort el llop!