La versió heavy del Retaule del Montseny
Nota: 1 Estat:Text Definitiu	Tipus: Adaptació Ref:Troca
Comentari: Però a mi m'agrada Dades:

Els barris baixos del Montseny
 
Caldria intentar imitar un bar, a base d'una barra i tamburets o
una taula. Gots llargs i cendrers plens de burilles. Potser una flor
en un test o algun altre complement. Els personatges podrien
estar al llarg de la barra, i n'hi podriem fer seure alguns que fessin
de poble. La dona sería una jove que busca marxa, la vella estaría
rera la barra servint i no sería pas tant vella. El fadrí sería un quillo
o un cambrer i el vell podria ser un torrat.
 
Dona- A la festa de l'espuma de l'any passat, hi havía una tia que
li deien la Puri, s'estava al raval i era prostituta del camp nou.
Vella- No és aquesta que el Quillo li va oferir una ampolla de
wisky del bo, pregant-li que el tastés?
Fadrí- Qui és el Quillo?
Dona- El quinqui del barri, però com que era tingut per camell, la
Puri no volgué ni tastar-ne.
Fadrí- No caço bola.
Vella- Doncs xapa la boca i al lloro
Dona- Es veu que el camell li va córrer al darrera i quan va arribar
al puticlub de davant de casa, ves a saber amb quines
artimanyes, li va fer injectar una dosi de cavall de bona qualitat.
Fadrí- Segur que es va enganxar.
Vella- Es clar, i aquella bajana hi va caure de ple.
Dona- Arribant a casa seva, a l'hora de prendre's la pastilla, troba
que la vista se li entelava.
Vell- Ja serà menys dona, hic.
Veus- Beu i no emprenyis, carat
Dona- Rentava les xeringues i despres d'aixugar-les ja es tornava
a picar. Sortia sempre al carrer amb gerseis de maniga llarga.
Vella- I en això es coneixía que era cosa del perico.
Dona- Ves, per anar al prostibul hi estava dues hores.
Vell- Mira que us agrada de xerrar a les dones. Algun client que
es trobaria pel carrer i així aprofitava per escaquejar algunes
peles al macarró.
Vella- Calla torrat.
Dona- Per tot veia el Quillo. Tenía al·lucinacions de tot tipus. Els
homes la tenien que recollir pels carrers.
Vell- Veus el que deiem.(Riu sol)
Vella- Un dia el Quinqui va anar a una comisaria i tocà l'espatlla
del sargent de la Guardia Cívil tot dient-li: "Hola Morales" i ell de
cor, només que de cor va dir "Por Francisco Franco, caudillo de
Espanya". No ho digueu pas això que acabeu de dir ara, va dir el
Quillo
Vell:(Aixecant el cap de la taula on ja havía caigut de la boratxera i
pensant que realment li havíen dit a ell)- El què?
Vella- Això del Quico. No ho digueu més que ara ja sóm
democràtics.
Vell- Que jo no he dit res( i torna a caure adormit)
Vella- Oi que si que ho has dit amb el cor. Jo bé que ho he sentit.
Vell- I com que era veritat en això es va conèixer que era
falangista.
Vella- Un altre dia, el mateix sargent de la Guàrdia Civil, tornant
de fer la ronda pel barri va sentir uns crits dins d'unes bardisses.
Ell que hi apunta el fusell i la remor parà en sec. L'endemà, el
Quinqui li va dir: Ves que n'ets d'animal!
Vell- Macho sin faltar eh!
Vella- Perquè m'apuntaves ahir?
Vell- Però con que me sales?
Vella- Cony, que sí, allà la bardissa, on era a dormir
Dona- Era ell, que s'estava tirant la Puri a canvi de la seva dosi de
cavall, aquella tia, la prostituta del Raval
Vella- I ca! Aquesta ja s'havía fet fer una cura de desintoxicació a
la França, on ningú no la coneixía. Aquell dia el Quinqui venia de
fer la ruta del bacalao i d'entrompar-se i d'atracar algun banc.
Més d'una vegada els havíen vist per les discoteques de la vila i
per alguns dels seus pubs.
Vell- A un d'aquests hi vivia el capo dels camells. Diu que ell els hi
proporcionava la droga més pura i refinada del barri. Un dia, però,
els hi va passar una partida una mica més pura del normal, i
aquest va morir de sobredosi, vora la font de la plaça.
Fadrí- Doncs a mi m'han explicat que al bar d'aquí al costat
teníen dos clients fixes molt senzills. Un dia que anaven a veure el
seu patxaran diari un camell els va oferir unes pastilles a tots dos,
tot dient: Ja veureu quins colors més bonics! i al cap de dues
hores encara flipaven tots dos.
Dona- Això també fou obra del Quinqui.
 
(Taula amb la màquina d'escriure, cendrer ple de burilles, llum de
peu, ampolla de Jack Daniel's, tabac i encenedor, paparera i fulls
per terra. Entra l'escriptor, vestit normal, d'estar per casa. Pot dur
una pajarita. S'asseu davant la maquina i mentre encen una
cigarreta o fa un glop de wisky, es posa a escriure. Hi té pràctica,
tot i que la màquina fa l'orni.)
 
Enric- Diari de Marlow. Crònica del dia. Dels fets que avui
mateix, vint-i-dos de setembre d'aquest any, un servidor, Miky
Marlow, detectiu privat amb llicència a Illinois, ha viscut i escoltat,
en dóna fe, perquè més endavant qui sap en quina enboscada em
puc heure, i aquests fets puguin ser jutjats davant d'un tribunal
encara que un servidor no hi sigui. Que així sia.
 
(Deixa d'escriure i comença a llegir)
 
Estant doncs, un servidor, al seu despatx de Chicago, estirat
placidament amb els peus sobre la taula, aquest matí de
setembre, cap a les deu, s'han sentit uns forts trets a la porta de
casa. Com que estava sol, i la magnum 44 estava descarregada,
no m'he mogut del despatx, i ja anava a adormir-me quan els trets
s'han repetit. El ganster dels collons no devia de saber que jo
vivia allí, puig que ha disparat per tercera vegada, i ja m'anava a
llevar, quan un nou tret, molt més potent i trencadis que el
d'avans, m'ha fet adonar que el ganster o mafios havien entrat al
despatx per la força.
 
(Aqui entra en "Serrallonga" que anirà amb gavardina, barret
i metralladora o bé pistola. Anirà esbufegant i amb l'arma a
l'aguait o encar pot disparar algun tret. A partir d'aqui anirà fent el
que digui l'escriptor.)
 
Espantat, he temut que fos algun sequaç de l'Al Capone,
dels molts que hi ha per aquesta barriada, i he decidit de carregar
l'arma, més, aleshores, he vist com s'obria lentament la porta del
despatx i apareixia en lo llindar una dona alta i esvelta, que primer
no he conegut, i després m'he adonat com era la Sara O'Hara del
clan dels Mc. Millan. a qui feia temps que no veia. Com que soc
un bon detectiu, i els clients són els clients, encara que la Sara fós
empaitada per l'Al Capone, la vaig deixar passar ja que estava
fatigada. S'ha tret la gavardina i el barret. ( ho fa) i s'ha assentat a
la cadira del despatx. (També ho fa.) Li he demanat disculpes per
no haver-la protegit més d'hora, però ella no semblava fer-me
cas, i no deia re de re, mentre es servia un Wisky. (Això també ho
fa) N'ha fet un glop, (Que he d'anar dient tota l'estona el mateix)
ben seria, fins que les primeres paraules que ha dit han
Estat(L'escriptor comença a escriure de nou)
 
Mireia- Miky, ets l'única persona amb qui puc confiar; et
demano que m'escoltis ja que tal vegada sigui aquest el darrer
cop que m'estigui a Chicago i no voldria morir sense haver
desenmascarat l'Al Capone en una de les seves jugades més
cruels. I sé que tú, investigador com ets, ho entendràs.
 
(L'escriptor ha vist com el personatge l'obeia mentre anava
escrivint i ara continua llegint, esperant els resultats)
 
Enric- Han estat tant terribles les paraules seves, i m'he
quedat tant sorpés que no he gosat dir res...I menys quan m'ha
declarat el seu amor...(La Sara posa cara d'extranyada, no sap
d'on coi ha tret això i fa entendre que ella no l'estima pas.
L'escriptor continua)... Se m'ha acostat molt lentament i m'ha fet
un petó que m'ha fet sortir del despatx i viatjar a anys llum. (La
Sara no fa butifarra ben bé per un pél) Sha començat a despullar i
m'ha dit(Es tapa amb la gavardina mentre l'escriptor es posa a
escriure. No pot evitar dir):
 
Mireia- Miky, vull fer l'amor amb tu, desesperadament,
bojament i fins que la llum del sol ens descobreixi que el dia ja ha
arribat.
 
( En acabar es tapa la boca com si no ho hagués volgut dir,
mentre l'escriptor riu per sota el nas, content del que ha
aconseguit. L'escriptor es torna a posar mans a l'obra, però ella,
irada, li pren el paper intentant llegir el que hi diu.)
Enric- Després s'ha llençat sobre meu i ha començat a
petonejar-me i a resseguir...
 
Mireia- -Un moment, es pot saber on diu això? (Llegeix del
full) Ho sento, Miky, però l'Al Capone et vol mort, saps massa
coses...
Enric- Ei, que això és el final de la novela.
(No li deixa acabar. Dispara un tret, s'acava el wisky i surt)