Bé el viatge va anar molt bé, sobretot perquè tots teníem moltes ganes d'arribar a Mostar. A les autopistes no hi va haver cap problema i els pagaments amb els papers van anar d'allò més bé, exceptuant el fet que sortint de Gènova i degut a que encara era de nit i tots anavem una mica adormits ens vam equivocar de sortida i vam donar una volta per Italia de gran interès turistic però que ens va fer perdre més de mitja hora. De tornada, a sobre, vam veure que era millor agafar una ruta que no passa per Gènova i que t'estalvia problemes i temps. Pensem que estaria bé "editar" un llibre de ruta que s'aniria completant expedició rera expedició per evitar aquest tipus d'equivocacions. A Eslovènia, a l'aduana, vàrem haver de fer la carta verda i un cop feta no varem tenir cap més problema, no ens van revisar res. I a Croàcia només ens varen revisar la zona davantera de la furgoneta, la zona dels seients, perquè el policia només buscava "costo", bé per sort ningú gasta aquesta marca de tabac i al cap de cinc minuts ja erem fora. La Neus ens va recalcar i demanar que avisessim a tothom del fet i que la gent eviti portar res perquè el puro que et pot caure a la frontera es més emprenyador que la feina de comprar-ne a Bòsnia. A partir de Cròacia la Neus va proposar de passar per l'interior enlloc de baixar per la costa Croata, cosa que vam fer i que desaconsellem de cara a properes expedicions. La carretera està bé però molt mal senyaitzada i teniem constants probemes d'orientació. En canvi la carretera de la costa està molt millor i ben senyalitzada i és més pràctica. Ens ha anat molt bé a nosaltres i ho aconsellem de cara a altres expedicions, habilitar una part al darrera de la furgoneta que permeti dormir-hi estirat almenys a un ocupant, a expenses de deixar material o portar-lo a qualsevol altre part (baca, remolc). El fet de que un conductor dormi bé mentre l'altre condueix fa que el viatge es pugui fer sense quasi parar. De tornada vam agafar el Ferry que es movia una mica però va anar molt bé. No vam escurçar el temps de viatge però vam guanyar en comoditat i conseqüentment en seguretat i velocitat a la tornada i amb l'avantatge d'arribar aquí amb plenes facultats i no fets pols com sempre. És imprescindible, però, aprofitar el Ferry per dormir i no estar de farra com el Bartu (Ara que de fet com que no condueix i a la tornada va dormir molta estona així no emprenyava tant). Vam decidir anar per feina i intentar arribar a Sant Celoni el més aviat possible i vam evitar qualsevol parada en el viatge que no fos necessària (2 pipis i 3 repostades (de gasoil i menjar)) fotent canya a la gent perquè no s'adormis al labavo. Les autopistes Itailanes permeten una bona velocitat però et trobes moltes pegues (retencions, obres). Abans de sortir d'Italia i fins a Marsella la cosa es complica i l'autopista es torna més lenta. Després tot va molt bé. El temps total de viatge des d'Ancora fins a casa va ser de 14 hores 46 minuts. Apuntar que a la tornada tampoc vam tenir cap problema amb el pagament de les autopistes tot i anar amb un dia de retard. A algun peatge ens van fer algun comentari però res més. Avisar, també, dels controls de velocitat de la policia Croata que no arriba a final de mes. A l'anada, a quarts de dues de la matinada ens va parar un avi que deia que anavem molt ràpid. Malgrat tot no tenia cap sistema per mesurar-ho i després de dir-li que no duiem diners per pagar-lo ens va deixar passar. Quelcom semblant va passar a la tornada que fins i tot ens van fer creure que si que tenien radar però després vam adonar-nos que no era possible per raons lògiques. ESTADA La primera setmana d'estada a Mostar vam llogar una habitació a casa d'una senyora particular i varem poder comprovar que els preus s'han apujat. Ens van cobrar a 10 marcs per nit i persona, total 250 marcs per cinc nits. Per properes expedicions recomanem que en cas de llogar-ho es pugui llogar també el dret a la cuina o a àpat per obtenir més llibertat de moviments. Vam estar molt bé però la relació qualitat preu era excessiva. Dormiem tots cinc en una habitació de matrimoni on realment estavem estrets. Diriem que era una habitació per tres persones més que per cinc, per sort tots som petits i ens vam arreglar. L'avantatge és que el lavabo era correcte (aigua calenta, banyera i tassa catalana). Tots els dies, però, vam menjar a ca la Neus on es disposava de cuina-menjador-sala d'estar-menjador de treballadors-dormitori i on hi havia molt bon rotllo. No vam dormir-hi d'entrada perquè hi havia tres alemanys que l'habitaven mentre feien un projecte de central solar, però compartiem les hores d'àpat i la manutenció general de la casa (Comprar, cuinar, rentar plats etc...). A partir del dissabte, però, els alemanys van acabar el projecte i van desaparèixer i després de plorar molt la seva partida ens vam instal·lar a ca la Neus. Recomenable 100% poder habitar la casa ja que vam tenir completa llibertat de moviments i només ens va cobrar una barra americana. Advertir que és imprescindible portar més diners dels que diu la Rosa i la Montse ja que nosaltres haviem de fer vida amb els militars, cosa que no suposava cap despesa i al final no va poder ser per problemes d'espai en el regiment (L'Enric era massa gran). També recomanem, en la mesura que sigui possible, evitar el ranxo per motius ètics i religiosos. Només l'Enric es va acabar el puré de patates (Ell és ateu (I un porc!!!)).Les sortides nocturnes van ser poques però molt interessants i divertides. Realment és aconsellable anar a menjar algun dia el "cevaxixi" al costat del Neretva ja que encara és raonablement econòmic i com a mínim és possible menjar una mica de carn. Comprovar que la part Croata, un dissabte a la nit, sembla més aviat Lloret que Mostar. Nosaltres sóm del parer de portar una petita reserva de menjar de cara a evitar imprevists, petita pensant amb què cal alimentar en Ramon, la Cristina, la Núria, en Bartu i intentar evitar que l'Enric no és mori de gana, i que aquest cop va resultar, potser, massa petita degut a que pensavem que amb els militars no faria falta. Vam provar la fòrmula un fuet per persona i dia que podem constatar que era bona (La formula i el fuet) i que vam passar al nostre llibre de formules al costat de La llet condensada un xarrup i tot de cara o Si l'ànim falla, moscatell! L'adaptació ha estat perfecta i ràpida tot i que són una mica pesats amb el tema cafè i amb el tema fumar. Massa hopitalitat també cansa. Amb respecte als militars tot i que per problemes d'espai no vam poder estar amb ells, ens van acollir d'allò més bé. Ens van deixar els labavos i tot! Creiem que cal tenir en compte el contacte del capitan Pagan. Advertir, però, que s'ha d'anar amb compte amb els Rambos, que també n'hi han. Parlar super-bé, però, del contacte amb la resta de gent que fins i tot van muntar-nos una peluqueria. Espectacles Personalment ens trobem que amb cinc persones no es pot arribar a donar una bona qualitat al cercavila. Sempre cal tenir gent de suport, tant del mateix grup com de l'organització d'allà on anem, que ens ajudin a controlar el cercavila, sobretot el gegant i les xanques. Per seguretat ha de ser millor gent nostre. Malgrat el que més ens va GUIA Bé pel fet de dominar l'idioma nadiu la Neus s'ha convertit en una peça clau en el viatge d'anada sobretot pels petits contratemps que hem tingut i reventar la roda i no saber on erem. Ella tampoc no sabia on erem però com a mínim ho podia preguntar.Un cop a Mostar ella va disposar que en Sudo ens programés les activitats, amb això no volem dir que hagués al·ludit responsabilitats sinó que sempre vols tenir un guia que un cop arribis a la zona ja sàpiga que farem durant tota l'estada, una persona que ens acompanyi a tots els espectacles. Amb relació a això la Neus per motius de feina no va poder acompanyar-nos sempre i quan no ho feia enviava alguna altre persona de confiança. Tot i que la segona setmana un cop erem a Sèrbia, va haber-hi un dia que no portavem escorta militar ni cap traductor ni res, només nosaltres cinc, i un altre dia en què la persona assignada, que era un cabo IFOR, d'entrada no sabia on haviem d'anar i no dominava l'idioma, aquest dia per la seva actitud nosaltres teniem més por per ell que no pas pels serbis ja que ell solet va causar algunes situacions una mica tenses, no guardant-se l'arma a l'esquena tot i que en tenia ordres, a l'hora de l'espectacle.Creiem que el contacte amb la Neus és inmillorable però per motius de feina ella no pot estar al 100% pels expedicionaris els quals necessiten una persona que si que hi estigui. VALORACIÓ GENERAL El general era molt simpàtic. (És broma) Com a conclusió direm que aquesta expedició ha anat molt bé. Han estat quinze dies molt ben aprofitats, ja que no només hem fet espectacles, no només hem donat i donat, sinó que també hem sigut una mica egoistes i hem tingut temps lliure per les nostres coses; fer el turista per Mostar i Sarajevo, ajudar a la Neus o en la reconstrucció de l'oficina, putejar l'Oswald.I un cop hem arribat no hem tingut aquella sensació, que hem tingut d'altres cops, de no haver donat tot el que podiem, perquè aquesta vegada hem actuat molt i els últims dies, sobretot després de Sèrbia, ja la màquina començava ha estar cansada, bé només un exemple, els últims dies tothom a les 10 quarts 11 ja volia dormir. P.D. Nota de l'Enric: A dalt m'he limitat a còpiar el que la Núria m'havia apuntat, però divergeixo una mica en el darrer punt. Penso que si bé els darrers dies és notava el cansament, el fet de poder fer i desfer a la casa i no haver de dependre de ningú, va fer que controlessim millor el nostre cansament i que de fet, es pogués actuar fins l'últim dia, cosa que d'altres vegades no haviem pogut fer o bé ens havia deixat completament K.O. pel viatge. Provablement va ser una de les expedicions on vam controlar millor el cansament i les hores de son. OBSERVACIONS -No passar droga per Eslovenia, pots anar a la presó, o pitjor, haber d'anular l'expedició. | |||||||
