Déu n'hi de tela
Nota: 4 Estat:Esquema Teatral Pendent Escriure	Tipus: Esquema Teatral Ref:Fredi
Comentari: Però a mi m'agrada Dades:

Personatges de Quina Tela

Roba Interior-Són els que tenen les idees més clares de cara a la vida. Saben organitzar-se i busquen solucions a tots els conflictes en bé de la societat.

     Mitjons.-Tècnics i coerents busquen les solucions més treballades i lògiques a tots els problemes. El que passa és que no són concients de com van les coses.
     -Poden trencar amb la parella, costarà trobar dos mitjons junts
     -Sempre estan per terra
     -Fan pudor.
     -Poden tenir un ull de poll que els mati, perquè els està foradant
     -És que penseu amb els peus o que?
     
     Calçotets-Tenen les idees més clares que els mitjons, però són barroers i bruts. Deixen anar les coses com aquell qui res i sempre estan dient ximpleries. Són, però, els més concients de tots.
     -Van de cul
     -Pot haver-n'hi un que estigui enmerdat en algun afer
     -Tot ho fan per collons.
     -Podria haver-hi uns calçotets afeminats.

     Calces- Són igual que els calçotets, però més refinades. Extremadament.
     -Per aquestes tot és un conyàs
     -Les que tenen puntetes no fan soroll.

     Sostens- Són molt més sexis, però també són els que convencen més a l'hora de parlar. Potser perquè parlen de pit.
     -Aguanten el pes de la revolta.
     -Són concients de la seva superioritat.
     -Mamen de tot arreu.
     -Això si sempre tenen problemes amb les tanques i els ferros.

     Lliga- És sexi a més no poder, fins al punt de captivar qualsevol altre peça. Això sí, és molt dominant.
     
     Mitges- Són les més elàstiques de tots. Accepten qualsevol decisió sempre que estigui ben raonada.

     Faixa- És molt estreta i tímida. Mai diu massa cosa, però és la més forta de tots.

     Samarreta- És la currante. Mentre la resta de la roba interior pensa, ella es dedica a fer feina, perquè tot els sembla massa complicat.

Complements- Els complements saben que sense ells, la resta de la roba queda deslluïda, per tant la volen sotmetre i dominar. Són els màxims enemics de la roba interior, en qui veuen un adversari a l'hora de dominar la resta de la roba. Són cínics i perversos.

     Les corbates- Són els líders indiscutibles. Van a coll de la resta de la roba i intenten treure'n el màxim de profit.
     -Poden fer un nus al coll
     -Sempre van a l'última moda.

     Els barrets- Són els portamveus. Disfruten d'una condició privilegiada, però al mateix temps aïllada de la resta de la roba.
     -Es llencen de cap a les coses.
     -Saben que pensar massa els escalfa inútilment.
     -Els encanta volar
     
     Els mocadors- Fan la feina bruta dels complements, ja que si bé llueixen, sempre acaben plens de suor o mocs.
     -N'estan fins als nassos.
     -És quadren davant les situacions
     
     Els mocadors de senyora- Són les amants de les corbates, sense pensar fant tot el que els ordenen.
     
     Els guants- Plens de dits, sempre parlen emprant texts i frases celèbres que els reforcen.

     Les bufandes- Són les més pràctiques, tot i que les corbates les deixen molt de banda. Les consideren les seves germanes pobres.

La roba-Tota la resta de la roba de portar és enjogassada i sense massa pretencions. Només volen disfrutar el moment i passar-s'ho bé. Necessiten un cap que els controli, tot i que a la més mínima organitzen un sarau. Només pensen a montar festes i orgies.

     Les camises-Només temen arrugar-se. La resta és diversió. Els encanta ser diferents. Sempre munten grups, segons si són a ratlles o quadres, si són de maniga curta o llarga, si són de seda o de fil, si són de mudar o de treballar.

     Els pantalons- Molt més enjogassats que les camises, no pateixen per res. Els texans sempre fan de vaquers, els de fil, d'executius, els de pana de pagesos i els xandalls van d'esportistes, però tots acaben fent merder.

     Les faldilles- N'hi ha de més atrevides i de més tímides, però a totes els agrada de jugar. Odien les feministes.

     Les camisetes- Són molt més informals i fresques que els altres. Tenen diferents ideologies, sobretot depenent del que tinguin escrit. Una pot ser del barça, un altre defensar la marxa matagalls montserrat, un altre agradar-li els guns and roses, i una altre que defensi el color blau.

     Els polos-Molt més tranquils i correctes que les camisetes, però igualment trapelles.

     Els gerseis-Només tenen por a una cosa, l'aigua calenta. Són els més esbojarrats de tots i a més sempre són els més emprenyadors.

     Els vestits d'home i dona-Són els més calmats de tots i els més assenyats dins el que cap. És deixen captivar per els complements, i eviten la roba interior, a qui sempre han tapat.

La roba de la casa.- És completament neutral. Intentar tenir una conversa amb un llençol o una cortina és inútil. Només saben articular paraules curtes i frases simples.

     Els llençols- Sempre jeuen.

     Les cortines-Estan penjades.

     Les toballoles- Són molt suaus.

     Les estovalles-Sempre expliquen receptes de cuina.

Els draps bruts.- La pila dels draps bruts és la fi de qualsevol tros de roba. Anar a raure a la pila dels draps bruts és com morir. Malgrat tot quan s'hi arriba es fa evident que tot és segons com és miri.

Inici
-El penja-robes. Aleatoriament anirem coneixent alguns dels personatges de l'obra.
-El calaix de la roba interior. La conversa anirà sobre el perquè de la seva existencia. Tots seran molt normals, fins que s'obre el calaix i toca triar-ne uns quants.
-L'armari. La roba s'aborreix i organitza el joc dels pantalons amagats.
-El penja-robes d'un bar o una sala d'espera.

La Revolta
-La bugaderia. Una bossa plena de roba comença a discutir i a plantejar la possibilitat de revoltar-se. La mestressa surt un moment i la roba trenca la bossa i es tanca a la bugaderia.
-Algun mor. Molts ferits i esguinçats. Surten, però, victoriosos.
-La màquina de cosir. L'hospital. Com la roba té accidents, pateix lesions, neix i mor sota una agulla de cosir.

La Festa
-La rentadora.Una orgia
-La planxa. Reconstituent o aixafadora. Una camisa es fa la cirugia estètica i es treu les arrugues. Un llençol queda fet pols després del massatge.
-El safareig. Fan petar la xerrada.

El Complot
-Els problemes és fan evidents. La roba no s'enten. Els problemes que fins ara s'imputaven als humans, ara són per culpa de les altres peces.
-Els complements comencen a preparar un pla per dominar la resta de la roba. Espien la roba interior.
-La roba interior troba una solució. Els torns. L'organització.Quan van a fer-lo públic les corbates ja l'han presentat.

El domini
-Les corbates començen a fer de les seves. Venen roba a l'exterior, sense que els altres se n' assebentin.
-La roba interior comença a investigar i és victima d'una trampa de les corbates.

El judici
-És fa confessar a una sèrie de roba interior el seu intent de fugir o revelar-se. Per suposat per mitjà de la tortura.
-En el judici es busquen uns caps de turc i es condemnen a la pila de la roba bruta.
-La pila de la roba bruta es presenta com a la gran solució i el veritable paradis

El fi
-La roba fa una gran festa per celebrar el triomf de la veritat. Mentre les corbates van empaquetant-la i dirigint-la cap a diferents botigues. Tot comença de nou.