Romanços de Sol i Lluna
Nota: 5 Estat:Text Definitiu	Tipus: Text Teatral Espectacle Ref:Troca
Comentari: Però a mi m'agrada Dades:

L'avi neteja acuradament algun aparell extrany per mesurar els astres. Així l'hem de descobrir i així ell ha de descobrir el públic.
Avi- Ondia, per totes les ametlles dolçes! Ja m'he tornat a oblidar que avui teniem convidats. Oh, i que no son pocs, no. Bé vosaltres mateixos mireu si hi ha cadires i preneu seient. Jo mentre, em prendré unes herbetes pel costipat que m'ha preparat la doneta, ai senyor com em cuiden. M'hi ha posat de tot: collida d'on surt el sol, per arreglar la panxa no hi ha com el poniol. Si no o arregla la flor de sant Sagimon, no o arregla res del mon. De campanetes folor de rec de tija prima i alta no en colliria ni en retrec fora que estés malalta. Farigola per al coll i per la gola. Herbes del mal averany, pel que pogués ser. Menta... Oh! i unes boletes d'anis, no curen massa però li donen molt bon gust. Aquesta dona meva val un imperi, fixeu-vos que no la canviaría ni per una ampolla d'absenta... Ai si em sentís!
Neta:Avi, avi! Aquesta lluna em quedaré a dormir al teu cau! Oi que em faràs aquella poció que fa somiar contes?
Avi:Es clar que si, el que tu vulguis
Neta:Mira el que m'ha regalat l'àvia... És una pols màgica. Oi que és bonic. A que no saps per que serveix?
Avi:No, és clar que no ho sé.
Neta: Doncs és una pols que es fa servir per ajudar a les persones que necessiten força i energia per fer alguna cosa bona, per exemple si veig un esquirol que ha sortit a collir nous pels seus fillets i està molt cansat i no les pot carregar, li tiro aquesta pols i aleshores dic aquestes paraules màgiques:
Tirat del buixó, sangra la tana
vull la setmana tenir-la forta!
Espera! no era així, sangra la tana, buixó de setmana vull el tirat. No, no m'estic equivocant. Força la buixa sangra la tira setmana santa...Vaja ja no m'en recordo. Sort que l' avia m'ho ha apuntat en un paperet:(tots dos)
Tirabuixó, la sargantana
vull tenir força tota la setmana
Oi que és diver?
Avi: Si, és clar, però ja saps que les paraules màgiques no funcionen si te les has de llegir del paparet,, oi?
Neta: Si ja ho sé: Vers no aprés vers malmés. Però ara mateix em posaré a estudiar.(estudia)
Avi: (Al Públic)-És una bona aprenent però encara és molt joveneta, té el cap ple de cabòries i no para mai quieta
Neta: Explica'm un conte!
Avi: Ja hem quedat que et donaré la poció dels bons somnis.
Neta:Però jo vull que me n'expliquis tu un. Perquè m'agrada molt com els expliques.
Avi: D'acord. t'explicaré el conte del borinot coix.
Neta: Aquest ja me'l sé...
Avi: El del rei tranquil?
Neta: Aquest també.
Avi: El conte de les fades?
Neta: De memòria...
Avi: I el de l'inspector d'hisenda?
Neta: No que és molt aborrit
Avi: Doncs quin conte vols que t'expliqui?
Neta: Explica'm el gran conte..
Avi: Ja saps que el gran conte no te'l puc explicar. Encara no saps la resposta als tres enigmes.
Neta: Que si. Ja veuràs, torna'm a fer les tres preguntes...
Avi: Si no recordes les tres preguntes com vols saver-ne les respostes?
Neta: Que si que les sé...Fes-me la primera pregunta.
Avi: Des del seu tron de rei il·lumina el seu poble i treballa per ell. Des de l'alba fins la vesprada mai reposa de la seva tasca. Només una cosa el fa mandrejar, que plogui que nevi o es posi a tronar.
Neta: És que aquesta és la més difícil i no la sabré però fes-me la segona i deixem la primera per més tard...
Avi: Quina donzella fila un vel negre només per ella un vel ple de plata per on treu el cap i un vel ple de dol per un dia acabat. Quina és la donzella més bella i més vella que vetlla la vetlla.
Neta: Ja saps que la segona és la més difícil d'encertar, primer et diré la tercera i després les altres...
Avi: Molt bé. Doncs et diré la tercera que és la més curta de totes: Qui són aquells que petits com són guarden el futur de tot el mon?
Neta: Les claus astrals. Són petites però guarden tot el mon. (L'avi fa que no) Les boles de vidre, s'hi pot llegir el futur? (l'avi torna a fer que no) Les formigues, són molt petites? Els pesols? les pessetes? els granets de sorra... (l'avi segueix dient no, diguem no cantem nooo, nosaltres no som d'eixe mon ( Llicencia poètica de l'autor)) Ondia, mal que penses durant cinc postes de sol no encertaria cap dels enigmes... (s'adona que en el que acaba de dir hi ha la solució al primer dels enigmes) cinc postes... DE SOL! És clar, el rei que il·lumina el seu poble és el sol! I la donzella que fila és la lluna. Ja està avi, ja sé la resposta als enigmes, el sol i la lluna, ja em pot explicar el gran conte. El sol i la lluna (Fent cantarella) El sol i la lluna, el sol...
Avi: i el tercer enigma?
Neta: (S'atura en sec) Ondia avi, ja he resolt els dos primers, explica'm el conte ara i després et diré el tercer
Avi: Ja coneixes el tracte
Neta: No s'hi val, soc molt petita... SÍ, sóc molt petita però al futur seré gran i és clar. La solució al tercer enigma són els nens. Si, avi, si els nens...
Avi: Veig que aquesta serà una nit llarga. Porta'm el llibre del gran conte. Molt bé i ara seu i escolta. Ah! i mira. El llibre del gran conte no només s'escolta, mira el que fa quan es comença a narrar...
Diu que diuen que van dir que una vegada fa molts anys en un indret molt amagat del bosc d'aqui als voltants tot girava a l'entorn d'un rei, el més gran, el més benefactor i el més poderós de tots, el Sol. El sol era el centre de totes les coses, la gent li feia homenatges puig que ell era el qui decidia com havien de ser les collites o quin temps havia de fer. Per això més que un rei era un deu que tot ho pot i tot ho veu. A l'acabar la primavera quan el sol estava al seu millor moment és feien les festes del sol que duraven set dies sensers de l'alba a la posta, i sempre en presencia d'ell. La gent engalanava els arbres i les cases i es vestien amb la millor roba per a l'ocasió...
Neta: I també s'havien de dutxar amb sabó?
Avi: És clar que si!
Neta: Ecs, no m'agrada el sabó.
Avi: No em destorbis i escolta això: ( Torna a llegir) Tothom es vestia amb la millor roba per a l'ocasió i anaven a la clariana del bosc per cantar, ballar, organitzar jocs, conferencies, hi havia de tot! (...) o potser no! Perquè allí dalt magestuós i reial hi havia un sol... trist. Tothom li feia ofrenes i regals però ell sempre estava allà dalt tan gran i tant sol, i ningú se n'adonava que el sol estava molt sol massa sol. Ai el sol!
Tothom estava tant enfeinat preparant la festa d'aquell any que només una persona es va adonar del que li passava al sol. La Nina era una nena de vuit anys que vivia al bosc sense pare ni mare. La gent del poble l'havia acollit un matí d'estiu en trobar-la dins d'un cabàs abandonada a l'arbre que hi ha al camí de la font de bocs. Era tant bonica que semblava una nina i aquest és el nom que li van posar, Nina. La Nina tenia molts amics, però a n'ella li agradava estar sola, jugar amb els animals, mirar les flors, i parlar amb el sol. Ja ho sabia que el sol mai no li diria res però a n'ella això no li importava, ja en tenia prou amb la seva imaginació. Aquell matí de primavera que va sortir a parlar amb el sol, però, li va semblar que el sol li responia i amb cara trista li feia:
-Estic tant sol.
Neta: Apa!
Avi: Em vols escoltar o no?
Neta: (se'l mira amb cara poc convençuda però l'escolta)
Avi: La Nina, sorpresa com estava d'aquella noticia va anar corrents a expliar-ho a tots els nens que atrafegats com anaven no s'havien adonat d'aquell fet...
Neta: (Fent el paper de Nina): Escolteu escolteu, nens d'aprop i d'arreu, el Sol m'ha parlat i m'ha dit que està sol. Està trist perque no té ningú que l'acompanyi...
Avi: (Responent com a poble) I nosaltres que hi podem fer?
Neta: Ah, jo no ho sé, un moment que li preguntaré a l'avi, ell segur que ho sabrà: Avi, avi, que podriem fer els nens per ajudar el sol?
Avi: Doncs és ben senzill, només calia que li busquessim algú que li fes companyia.
Neta: Però qui?
Avi: Rumia una mica...
Neta: (Pensa) Es clar, el segon enigma... (Als nens) Ei escolteu: Quina donzella fila un vel negre només per ella un vel ple de plata per on treu el cap i un vel ple de dol per un dia acabat. Quina és la donzella més bella i més vella que vetlla la vetlla.
Avi: Però com ho podien fer els nens per presentar la lluna al sol si cada vegada que la lluna apareixia el sol s'esmunyia?
Neta: Ah, jo no ho sé... No ho diu el llibre?
Avi: Diuen que deien que havien dit que no massa lluny d'aquell poble hi havia un altre poble on la gent es dedicava a pescar i que sabien que depenent de la forma de la lluna la pesca era millor o pitjor. En aquest poble la gent vivia pendent de la lluna puig també feia pujar i baixar les marees, per això un cop cada vint i nou dies quan la lluna era més grossa i rodona, s'aplegaven al voltant del foc i feien festa i gatzara durant tota una nit. Però feia una lluna que els nens d'aquell poble s'havien adonat que la lluna tampoc era feliç. I va ser quan faltaven dos dies per que arribés la festa del sol que els nens del poble del sol van decidir de travessar el bosc per anar on vivien els nens de la lluna. Rapids i lleugers com eren en un tres i no res van arribar amb els altres nens i en explicar-los la seva idea tots van estar d'acord de que calia presentar la lluna i el sol. Van anar i venir moltes i moltes vegades explicant al sol com era la lluna i la lluna com era el sol fins que despertant la curiositat de l'un i l'altre van aconseguir ajuntar-los
Neta: I van xocar, crash xim puf...
Avi: I tant si van xocar. Només veure's el sol i la lluna es van enamorar i quin enamorament. Els pobles van fer festa grossa i tothom tornava a ser feliç.
Neta: Genial!
Avi: No tant genial. Aquesta trobada trencava l'equilibri còsmic i amb això va despertar el terrible senyor de la bruticia i la pudor. El senyor de la bruticia i la pudor era molt però que molt poderós i tothom el temia. Durant milers de milions d'anys havia estat dormint sota les nebuloses de cranc però amb l'enrenou de la trobada del sol i la lluna s'havia despertat i volia començar a fer maldats.
(Amb veu de dolent): Cinc eren cinc les que tenia i no tinc. Fums podents pell de rata, el sol i la lluna fan saragata. Per la pastanaga cuita, pel pollastre bullit, de ben segur que d'això no s'en pot treure profit. Com goseu trencar l'amonia còsmica i remoure cel i terra. Però que feu.
Neta: No, nosaltre res, només passavem per aquí...
Avi: No el provoquis!
Neta: Però si jo dissimulava...
Senyor: Pell de granota, Pèl de serpent trenqui aquest llaç en aquest moment. Quina sorpresa, surto a la foto, monstres del fum jo us invoco!!!
Avi: De la linea on s'acaba el dia i on comença la nit, allí on començen els somnis i les pors, d'allí es van començar a sentir sorolls i va apareixer, vingut de la zona fosca el monstre del fum. Un monstre pestilent i poderós amb la misió de separar el sol i la lluna. Bé prou que si van resistir ells, però la força màgica d'aquest monstre era superior a la del sol i la lluna i en poc temps els va separar i encadenar als pilars de les portes de l'univers, d'on no es podien moure. La gent s'amagava i fugia del monstre del que ja havien sentit a parlar en antigues històries dels vells. I els nens, tots els nens corrien espantats igual que els seus pares. Tots menys la Nina. La Nina recordava que els vells explicaven les històries del senyor de la bruticia i la pudor, i també savia qui li donaria la solució a aquell problema.
Neta: L'avi. L'avi sempre té la solució a tots els problemes. Avi, que podem fer per lluitar contra el senyor de la bruticia i la pudor?
Avi: I doncs, que fas tu per lluitar contra la bruticia?
Neta: Doncs aigua i sabó.
Avi: Diuen que deien que havien dit que quasi tant antic com el senyor de la bruticia i la pudor era el cavaller de l'aigua i del sabó. I que per invocar-lo no feia falta sinó cridar-lo ben fort.
Neta: Ràpid cridem-lo ben fort. Nens del sol, nens de la lluna
Avi: El cavaller de l'aigua i del sabó va venir tant prest com va poder, va travessar els núvols d'espuma, el mar de plata i les muntanyes del No i va arribar muntant dalt de... Bé, el cavaller, extrany com era no se savia dalt del que venia muntat.
Neta: Cavaller ajudan's a lluitar contra el monstre del senyor de la brutícia i la pudor.
Cavaller: Per tots els escuradents de butxaca, tu per aquí?
Senyor: (Riu) Però tu que et penses que em podràs tornar a vèncer? Els deus et van ser propicis un cop, per totes les encluses rovellades, però cul de rata, pel de poll, aquest cop acabaras foll.
Cavaller:Per la baieta i pel fregall o pujo jo o baixa avall
Senyor: Cucs de terra pell de serpent, puja aquí si ets valent.
Cavaller: Pel sagrat ordre de la pastilla i del gel que pujo
Avi: El que el cavaller no podia saber és que aquesta vegada el senyor de la bruticia i la foscor s'havia preparat bé a la seva torre de la brutícia. Tot just va començar a pujar, va començar el més dur dels atacs. Milers de tones de brutícia queien per tots els racons i el cavaller no va poder aguantar gaire estona la seva escalada fins que va flaquejar i va caure.
Senyor: Greix de camell, zona de guerra, el cavaller és per terra.
Neta: Però avi, que podem fer-hi. El cavaller es a terra i no es pot aixecar. (Salta de l'escenari i corre vers al cavaller) Cavaller, que et passa? Desperta't... Avi que puc fer?
Avi: Em sap greu, sense adonarte'n acaves de saltar dins del llibre. Ara ets tu qui ha d'acabar l'història.
Neta: I que puc fer ara?
Avi: Diuen que deien que havien dit que la Nina es va acostar al cavaller i se'l va trobar abatut a terra, però que aleshores es va recordar que tenia una pols màgica que l'avia li havia donat feia temps.
Neta: Es clar! Només he de tirar-li la pols màgica i dir:
Avi: I aleshores es va adonar que no recordava les paraules màgiques
Neta: Tirabuixó, la Sargantana, vull tenir força tota la setmana
Avi: Oh, caram si que s'en recordava si, el cavaller de l'aigua i del sabó no va tardar a alçar-se i preparar a contra atacar el senyor de la bruticia i la pudor.
Cavaller: Per la fregona i el repall, no sóc amunt sinó avall. No se pas com vencer-lo!
Avi: Més val que tanqui el llibre perquè ja veig que no es pensen pas senyir al guió.
Neta: I si demanem ajuda al sol i la lluna? (Amb la unió dels vostres poders apareix el capità planeta!!! N. de l'A)
Avi: Es clar que si. El cavaller va demanar ajut al sol i la lluna que d'amagat i gràcies als nens que s'havien protegit sota ells van fer arribar dos presents al Cavaller. El sol va regalar-li un dels seus raigs més potents i forts i la lluna una estrella de plata de les mes lluents del seu vel. Mentre els nens subjectaven l'estrella com si fos un mirall, van fer la rateta al senyor de la bruticia i la foscor que enlluernat no va veure com el cavaller de l'aigua i del sabó lligava el raig de sol i s'enfilava per ell fins dalt de la torre.
Neta: Per les sagrades trenes de Casiopea. Un cop a dalt la lluita serà mortal.
Avi: Van lluitar durant un dia i una nit, i mentre el senyor embrutava el cavaller netejava. Finalment el cavaller va deixar una pastilla de sabó amagada i quan el senyor de la foscor va trepitjar-la, va relliscar i...
Neta: Visca em tornat a guanyar el senyor de la foscos
Avi: I diuen que deien que van dir que la festa que van fer tot seguit va ser sonada i va durar quatre dies per el sol i quatre nits per la lluna. I que cada any, quan l'estiu feia l'orni els pobles celebraven una nova festa, gran, majestuosa i solemne en honor al sol i a la lluna, Una festa que el pas dels anys va convertir-se en la festa major.
Neta: Ciutadans i ciutadanes, nadons, nens, joves, grans i avis, el sol i la lluna es tornen a trobar. El cel es troba en armonia astral. Ajuntem-nos tots una altre vegada, la festa major està preparada. Tenim quatre dies per endavant per fer gresca xirinola. He mort el llop!