Serveix qualsevol càmera amb objectiu que se li pugui enroscar una lent supletòria, però aquí ens referirem només a les de 35 mm. (pas universal) de tipus "réflex", és a dir, allò que es veu pel visor és exactament el que sortirà; a més, té la possibilitat d'intercanviar els seus objectius i la qualitat d'imatge és molt més bona.
El rei de la macrofotografia -quant a qualitat i facilitats- és el macroobjectiu, que de fet també pot usar-se per fer fotos normals, ja que pot enfocar des d'uns pocs mil.límetres fins a infinit; el problema, però, recau en què compta amb uns valors molt baixos d'obertura de diafragma i en què, quan traspassem els primers plans a fi de captar objectes més llunyans o amb poca il.luminació, l'enfocament es va dificultant. D'objectius "macro" també n'hi ha de diferents distàncies focals: des de 35, 40, 50, 55... fins a 200 mm.
-Trípode i cable disparador:
Quan es tracta de fotografiar motius estàtics o amb molt poc
moviment, o per necessitats d'il.luminació, de precisió,
etc., un bon trípode ens manté la càmera immòbil i el
disparador elimina les vibracions de la pressió manual. També
existeix el trípode de taula, que és més baix que el
tradicional. Si hem de treballar en circumstàncies que ens
obliguin a ser ràpids (fotos de petits rèptils, amfibis,
papallones...), aleshores és millor fer ús del flash o de
pel.lícula ràpida (400 ISO...)
-Filtres possibles:
Entre tot el ventall de filtres del mercat, el "polaritzador"
elimina els reflexos no metàl.lics (aigua, vidre...);
l'"skylight" o l'"ultravioleta" eliminen el to dominant blau;
els correctors de color ens permeten treballar correctament
amb pel.lícules per a diferents ambients de llum; els filtres
per a blanc i negre ens proporcionen una millor reproducció
dels tons; el de "flou" suavitza la imatge i els
d'efectes especials proporcionen acabats artístics.
-Il.luminació:
Existeix tota una sèrie d'objectes que ens rodegen que ben bé
ens poden fer servei com a estris per reflectir la llum cap
a l'objecte a fotografiar, com ara miralls, cartolines
blanques, cartrons folrats amb paper de plata, planxes de
pórex... Per tal d'obtenir una bona il.luminació, el flash o
les fotolàmpares amb bombetes de 100, 250 o 500 vats ens poden
ser de força utilitat, així com el paper vegetal per difondre la
llum...
-Altres estris:
Allargadors per a les fotolàmpares; materials per als fons
(papers o cartolines mats de colors neutres, teles
que absorbeixin la llum en interiors); vidres plans per a
retratar objectes petits; una llibreta per a anotacions,
material de neteja dels objectius i dels accessoris...
-...I el rodet de pel.lícula:
Podem emprar negatiu en color o blanc i negre, o diapositiva
(veure Tipus de pel.lícules). Més amunt hem fet referència a
la "pel.lícula ràpida". Això està relacionat amb l'índex
de sensibilitat d'una pel.lícula i ve indicada en els rodets
sota la unitat ISO (25, 64, 100, 400, 1600...) Les
pel.lícules de sensibilitat més aviat baixa (25, 64
ISO...) són les més indicades per a la macrofotografia, ja
que el gra de l'emulsió és més reduït i el poder resolutiu més
alt que en les emulsions més sensibles (400 ISO...); aquestes
últimes, per contra, permeten treballar en condicions precàries
de llum, així com obtenir major detall en les ombres.
Els accessoris "macro".
Amb un objectiu de 50 mm., l'enfocament es produeix sense
dificultats fins a uns 45 cm. del motiu (un cap d'un
infant, posem per cas), però si traspassem els límits
perquè volem apropar-nos-hi (el nas del nen) calen uns
accessoris que permetin enfocar el motiu des de més a prop,
obtenint d'aquesta manera una imatge més gran i més detallada.
D'accessoris hi ha diversos i, fins i tot, es poden combinar
entre ells a fi d'augmentar-ne la potència. Aquí
només s'indicaran els principals:
# Lents d'aproximació:
S'enrosquen davant l'objectiu, fins i tot més d'un. Es
divideixen segons el seu augment (diòptries). La diòptria
és igual a 1 dividit per la distància focal en metres de la
lent. Així, si un objectiu porta +3 diòptries, vol dir que
té una distància focal de 0,33 m. o 333 mm. (la distància de
l'objectiu al motiu serà de 333 mm.) Hi ha lents de +1, +2 o
de moltes més diòptries. Es poden unir dues lents per guanyar
més augment, però no s'aconsella fer-ho amb més de dos ni
entre diòptries distants (+1 i +5, per exemple), pel
problema de les aberracions d'imatge.
A fi d'obtenir major profunditat de camp, es recomana que
s'ajusti l'objectiu a infinit (escala de metres) i es tanqui
el diafragma (f/8). La lent d'aproximació és pràctica tant pel
seu maneig com perquè no disminueix la lluminositat, permet
treballar amb exposicions normals sense necessitat de tants
càlculs com en la resta d'accessoris i dóna bons resultats
amb motius relativament grans (flors, abelles, minerals...)
Per totes aquestes raons i per iniciar-se en la macrofotografia, és l'accessori que d'entrada més aconsellem.
# Tubs d'extensió:
Són tubs o anells de metall que poden usar-se per estendre
l'objectiu més enllà del cos de la càmera. Es solen
subministrar en jocs de tres i també es poden emprar en
grups. Permeten més apropament i qualitat que les lents.
# La manxa:
També es col.loca entre l'objectiu i el cos de la càmera. Com
que desplacen l'objectiu a major distància, el seu augment i
qualitat és més gran que el dels anteriors accessoris.
