Il.luminar correctament un motiu per retratar-lo en color no
consisteix només a emprar uns focus o un flash "per a que
surti la foto", sinó que es tracta també d'obtenir-hi uns
colors equilibrats.
La temperatura de color es refereix a les dominants cromàtiques
que emet cada font de llum. Haureu observat directament o per
mitjà de fotografies- que la llum solar de primera i última
hora emet major quantitat de component vermell que la llum
solar de migdia, amb una dominant blava.
A fi, doncs, d'obtenir uns colors correctes, cal que la
temperatura de color d'una font de llum s'adequï al tipus de
pel.lícula. Les de color equilibrades per a llum de dia els
cal una temperatura de color semblant a la de la llum
solar. Les d'interior (llum de tungsten) els cal una temperatura
de color en què les bombetes tradicionals no hi arriben;
en aquest cas, s'hauran d'emprar fonts d'il.luminació
artificial més potents, com ara fotolàmpares, halògenes... o
un senzill projector de diapositives. Atenció, però, amb les
bombetes de tungsten de les fotolàmpares perquè es van gastant
lentament...i la llum es va tornant groga!
El flash electrònic proporciona una llum amb una temperatura de
color com la solar. Cal evitar els fluorescents ja que només
emeten alguns colors de l'espectre, però si en aquell moment
no es té cap altra llum, s'ha de posar un filtre magenta
davant l'objectiu. El que no
s'ha de mesclar és la seva llum amb cap altra.
Si s'utilitza una pel.lícula de llum de dia per fotografiar un
interior il.luminat artificialment, s'ha de col.locar un
filtre corrector de color blau davant l'objectiu. I si és a
l'inrevés, un de color ambre.
Tècniques d'il.luminació.
# Fotografiant a l'aire lliure:
Quan es fa servir la llum solar com a única o principal font
d'il.luminació, hi ha una sèrie de material (miralls,
cartolina blanca satinada, paper de plata, pórex...) que ajuda
a reflectir
els raigs solars sobre el motiu. Es tracta de situar el
material que haguem triat en una zona en la qual el rebot de la
llum solar contribueixi a aclarir les ombres del motiu.
La fotografia de petites bestioles (papallones, sargantanes...)
a l'aire lliure, però, no permet fer tants preparatius, ja que
el factor rapidesa n'és vital. El flash serà el millor aliat
per a aquests casos en què hem de congelar l'acció, ja
que els il.lumina més potentment i n'obté colors vius i,
sobretot, proporciona més profunditat de camp. De totes
maneres, les millors fotos es fan a primera hora del
matí; els invertebrats es mostren poc actius i lents, i la llum
és més suau.
Tant si s'utilitza el material reflectant com el flash (o
combinant ambdós, atès que el flash es pot rebotar contra
una superfície blanca com si fos el Sol, tenint cura però
d'obrir un
parell de punts del diafragma), els resultats aniran
informant sobre com s'han d'emprar. Per aquest motiu, cal anar
anotant les característiques tècniques de cada foto. També cal
anar "jugant" amb les diferents posicions del material
(cartolina dirigida des de sota o des de damunt, etc.)
Si es té un flash connectat per cable al cos de la càmera,
ambdós es poden separar -fins i tot mitjançant un cable més
llarg- i dirigir la llum des d'un costat o "jugar" amb el motiu
dirigint-la-hi des d'altres angles. Compareu els efectes...
# A l'interior:
Ens centrarem en aquelles tècniques més factibles d'emprar, a partir d'un mínim de material.
- Flash:
Li aplicarem les anteriors tècniques. No ens deturarem en
l'explicació del 'flash anular' perquè es tracta d'un
flash especial montat al voltant de l'objectiu que dóna una
llum més
uniforme (sense ombres) i que es fa servir en la
macrofotografia d'allò més especialitzada.
- Fotolàmpares i halògenes:
Podrem treballar la il.luminació segons el número de focus amb
què comptem. Un de sol, emplaçat davant el motiu
(directe), proporciona una llum dura i amb resultats poc
interessants.
Si en tenim dos, la cosa millora sensiblement ja que aclarirà
les ombres. Aleshores, ambdós llums es situen a cada costat de
la càmera i en angle de 45 graus. La il.luminació
complementària -que haurà de proporcionar menys intensitat
de llum- es pot aconseguir amb un focus amb les viseres
tancades fins a un punt que dirigeixin la llum sobre el
motiu, o amb una fotolàmpara habitual però amb una cartolina
negra en forma de tub al davant per dirigir-li igualment el
feix de llum o bé amb un projector de diapositives. Si empreu,
però, el procediment de la cartolina negra en forma de tub,
atenció que no es cremi! Si podeu disposar d'altres focus, un
tercer situat darrera el motiu (contrallum) li donarà més
profunditat. I un quart il.luminarà un possible fons.
Quan es treballa amb focus, és convenient col.locar-los al
davant algun tipus de difusor (paper vegetal, per exemple,
agafat per les viseres amb pinces de fusta d'estendre la roba) a fi d'amortir la duresa de la llum.
Evidentment, també es pot "jugar" amb aquest esquema tradicional
d'il.luminació i aplicar-hi els materials reflectants ja
apuntats (cartolines, paper de plata, pórex... i fins i tot
una paret o
un sostre blancs) per tal de suavitzar la llum. En aquest
sentit, s'haurà de girar i rebotar un (o més d'un) dels focus
sobre el suport reflectant, de manera que al motiu li
arribi només el
reflex indirecte de la llum del focus.
- Transil.luminació: es tracta d'instal.lar un llum darrera del
motiu a fi que proporcioni un aspecte transparent o
translúcid. Això és útil, per exemple, per a quan s'han de
fotografiar petits objectes plans i, alguns d'ells,
translúcids (escates, fibres vegetals, closques primes...) sobre una superfície
plana, separada del fons uns 20 cm. Cal emprar un filtre
polaritzador. El muntatge es representa a continuació:
Evidentment també es pot transil.luminar de manera més senzilla només amb l'ajut d'un feix de llum artificial ubicat al darrera i a un costat del motiu.
