FENT FOTOS D'APROXIMACIÓ

Disposem la flor davant un fons, el qual il.luminarem -opcionalment- amb un llum directe (o per darrere del fons). Com a fons podem emprar una cartolina mat blanca o negra, o de color neutre (gris o verd clar) que no coincideixi amb el del motiu, o de color en degradat, o un teixit de les mateixes característiques. El suport del fons pot ser un estri que l'ajudi a mantenir-se vertical damunt una superfície plana que no brilli i el de la flor una torreta o gerro.

Cal escollir la flor amb cura (per les seves qualitats estètiques o d'altra tipus), que estigui neta de restes estranyes (terra...) i, si es vol, se li poden afegir gotes d'aigua sobre els pètals per tal d'imitar la rosada.

Preparem la càmera (hi col.loquem el rodet, comprovem -atenció!- la sensibilitat de la pel.lícula, netegem l'objectiu, el muntem, instal.lem el disparador...). Hi enrosquem la lent (o més d'una) d'aproximació triada, segons el que vulguem apropar-nos; la netegem.
Disposem la càmera sobre el trípode i el maniobrem de tal manera que ens quedi a l'alçada i distància que ens convingui.

Preparem la il.luminació escollida:

- un sol focus a 45 graus amb una cartolina a l'altra banda, a fi de rebotar-hi la llum i omplir les ombres de la zona sense focus del motiu;
- dos focus per banda, un a 45 graus i l'altre a 30; o bé un d'ells girat d'esquena al motiu però rebotant la seva llum en una cartolina;
- un tercer focus per darrera i a dalt il.luminant el motiu;
- o simplement el flash que, com ja s'ha dit, es pot combinar amb material reflectant.

Si hem d'apropar-nos al màxim al motiu, és millor retratar-lo des de baix, però protegint l'objectiu dels contrallums amb una cartolina blanca brillant adossada al parasol.

Posem l'anell de distàncies a infinit, tanquem el diafragma a 8 o a 11 i ens aproximem al motiu fins que quedi enquadrat i enfocat (almenys la part que ens interessi més). Hi fem la lectura amb el fotòmetre i posem la velocitat. Carreguem l'obturador.

Quant tots els elements tècnics i estètics estiguin controlats i ens convenci allò que estem veient pel visor (no s'ha de tenir pressa), disparem amb suavitat. Repetim la mateixa foto però amb possibles variacions (de diafragma, retocant els llums, canviant d'angle...)

Naturalment hi ha una manera més fàcil de retratar una flor i és a l'exterior. De fet, sovint s'ha de fer per força "in situ", on l'hem localitzada. En aquest cas, és interessant "aïllar-la" -per mitjà d'una cartolina- per a que no es mogui els dies de vent.

El fons pot ser el mateix de l'ambient o una cartolina de les esmentades. Podem optar per retratar-la només amb la llum solar, amb aquesta ajudada de material reflectant per aclarir ombres o amb flash.

Reproduccions.

Amb freqüència, es presenta la necessitat de reproduir una foto antiga d'arxiu de l'escola per a una exposició i no existeix ja el clixé, o bé un plànol no gaire gran fet pels delineants de FP, el detall d'un dibuix o d'una pintura elaborats per alumnes de Dibuix, etc.

Per dur-ho a terme, hi ha diverses possibilitats. La més econòmica és, evidentment, enganxar el motiu a reproduir sobre la paret o qualsevol altre suport pla, fer els preparatius pertinents (no s'aconsella flash o focus directe, pels reflexos, sobretot si s'ha de reproduir una altra fotografia) i disparar.

Però, si podem comptar amb un suport reproductor estàtic, els resultats seran diferents. Abans existia l'Ektagraphic de Kodak que usava la càmera Instamatic, la qual s'acoblava a dos suports: un proporcionava un camp de 20x20 cm. i l'altre de 7,5x7,5 cm.; cada suport tenia la seva lent d'aproximació i un 'cuboflash'.

Però el més habitual és el tauler de fusta, amb una columna de ferro per instal.lar-hi la càmera amb l'objectiu mirant a la superfície del tauler, i dos o més llums d'alçada i inclinació ajustables a cada banda amb bombetes opalines de 100 vats que facin incidir la llum amb un angle de 45 graus sobre l'eix del document a reproduir, per tal d'evitar reflexos. La càmera haurà de portar igualment el cable disparador i la lent d'aproximació.

Si no es tenen focus, amb tauler o a la paret també es poden fer reproduccions de documents servint-se de la llum natural, però llavors cal aprofitar la penetració dels rajos solars durant el temps de major intensitat i sense que en cap moment incideixin directament sobre la superfície a fotografiar.

Altres tipus de treballs.

Si el que volem és congelar les cabrioles aquàtiques de peixos que neden a prop del vidre de l'aquari o d'un altre tipus de recipient, col.locarem un flash -que es pugui separar de la càmera per mitjà d'un cable- per damunt del vidre superior , així com un filtre polaritzador davant de l'objectiu. Si no volem emprar flash podem utilitzar pel.lícula ràpida. Una altra forma consisteix a il.luminar el recipient per darrera i des d'un costat amb llum artificial (per exemple, amb el feix de llum d'un projector de diapositives).

Quan es vol retratar un insecte en el seu hàbitat natural, cal apropar-s'hi amb molta cura, amb el sol a un costat a fi de no projectar-li la nostra pròpia ombra. Si volem prolongar l'estada de l'insecte sobre una flor, dipositem en la corol.la una dissolució d'aigua amb mel.

La majoria dels insectes ofereixen lògiques dificultats per poder ser fotografiats en estat natural. Així que, un cop atrapats (que pot arribar a ser tota una aventura), s'adormen exposant-los uns instants a l'acció dels vapors de l'alcohol o èter (atenció amb els alumnes!) i, seguidament, es col.loquen en el lloc triat per a ser retratats (una fulla, un tronc, un fons neutre...)

Una forma bastant senzilla de començar a retratar animalets és amb els cargols, ja que es tracta d'animals lents i que no s'espanten fàcilment.

Un objecte allargat (un cuc, per exemple) s'ha de fotografiar gairebé de costat si es vol mantenir tot ell enfocat.

Per a treballs amb binoculars hi ha dos procediments: l'ortodox que consisteix a intercalar un adaptador entre el cos de la càmera (sense objectiu) i un dels oculars de l'aparell; o unir el cos amb l'ocular mitjançant una roba tubular negra i mat, agafats amb gomes.