El primer impuls que sentirem en trobar-nos davant d'un paisatge
imponent serà el de congelar el moment, gairebé
el d'apropiar-nos-en. Però potser després, en veure el
resultat, no ens sentirem prou satisfets. I és que -a menys
que es tracti d'una instantània- la fotografia fins i tot de
paisatges demana la seva elaboració.
Un cop tinguem clara la localització (per la qual cosa cal
valorar l'entorn natural que retratarem, si el seu
interès científic o estètic ho justifica, les condicions de
llum del
moment...), n'estudiarem l'enquadrament. De vegades, aquest
no s'obté a la primera i val la pena desplaçar-se a dreta
i a esquerra fins aconseguir un pla que ens satisfaci.
Segons allò que anem a retratar, estudiarem si la foto quedarà
millor agafada horitzontalment (una serralada) o
verticalment (una vall, la costa) si el paisatge comença als
propis peus. Un aspecte important que s'ha de tenir en compte és
el de compondre amb pocs elements; hi ha fotògrafs que ho
voldrien ficar tot dins d'un mateix pla i, llavors, creen més
confusió que res.
En el paisatge ha d'haver sempre un element d'interès, un punt
principal on l'ull cerca on poder-se concentrar (camí,
tanques, arbres, riu...) Es tracta d'aprofitar un o diversos
d'aquests elements de forma que arribin a conduir la mirada
fins al motiu principal. El que sí s'han d'eliminar són els
detalls inútils.
Quan es tracta d'horitzons, s'han de situar en el terç superior
o inferior ("regla d'or"), depenent de la part (cel o terra)
que tingui més interès. Mai enmig! (Per cert, l'horitzó ha de
veure's en la foto, això, "horitzontal", de manera que s'ha
d'enquadrar acuradament).
També s'ha d'evitar la simetria tractant d'equilibrar les masses
dins la imatge.
Cal evitar les línies rectes; millor cercar les sinuoses que
donen més interès.
També s'han d'evitar les línies rectes paral.leles, ja que
atenuen la perspectiva i redueixen la sensació de
profunditat.
A nivell perceptiu -i per raons culturals de lectura d'esquerra
a dreta-, si un primer terme (un arbre) el situem a l'esquerra
de la composició, aleshores diem que "obre" el paisatge, és a
dir,
el primer terme condueix el nostre recorregut visual cap
al centre d'interès, potser una vista general. Si el primer
terme està situat a la dreta, "tanca" la composició, és l'últim
element a ser vist.
La col.locació d'un primer terme dins la composició serveix - a
més d'atorgar més interès a l'enquadrament- per donar-li
profunditat.
Si en lloc d'un únic primer terme es tracta d'una sèrie
d'elements que es perden al fons (línia d'arbres), la
profunditat encara resultarà més acusada. Un diafragma
tancat ajudarà a
obtenir tal sensació.
L'enquadrament i la composició, és a dir, la selecció i la
disposició dels elements d'una imatge dins el quadre, van
lligats també al tipus d'òptica que, prèviament, haguem
triat. El gran angular és òptim per abastar superfícies però,
per ser el seu angle de visió massa ampli, els detalls es
minimitzen. Així que s'ha d'emprar sense abusar-ne; per
exemple, està força recomanat per a quan el cel (sobretot si
està carregat de núvols) o l'aigua dominen les 2/3 parts de
l'enquadrament.
El teleobjectiu, per contra, permet apropar-se millor al tema,
resultant-ne els detalls més reforçats. A més, comprimeix
les perspectives, apropa els volums i crea sensació de
proximitat.
Decidirem, també, sobre la conveniència d'usar un filtre (a part
de l'"skylight", que sempre el portarem posat) a fi de
millorar una situació o reforçar un efecte. Un polaritzador,
per exemple, ens proporcionarà un cel o unes aigües més fosques
i uns colors més saturats, a més d'evitar reflexos no
metàl.lics. Un degradat crearà un efecte artístic en una part
de l'enquadrament. Per a blanc i negre, un filtre verd
aclarirà la vegetació, un de groc emfatitzarà els núvols i un
de vermell encara enfosquirà més el cel reforçant l'efecte
anterior.
La il.luminació:
Al contrari del que creu molta gent, la llum més adient per
fotografiar no és la de les hores amb més intensitat solar
(ja que és dura, aplana l'escena i satura els colors), sinó
la de primera hora (quan l'atmosfera encara no s'ha escalfat pel
sol) o última hora del dia.
Preferentment, utilitzarem pel.lícula de poca (25 o 64 ISO) o
mitjana (100 ISO) sensibilitat, per la seva millor definició.
Quant a la lectura de l'exposició, treballant amb diapositiva la
farem a les zones més clares, i en el cas de negatiu a les
més fosques.
Hi ha una sèrie de situacions, però, on cal compensar
l'exposició a causa de certs elements que enganyen el
fotòmetre:
Situació-----------------------Obrir diafragma
Sol velat, boira lleugera.........................1/2
escala
Cel ennuvolat, boira...............................1
"
Paisatge amb primer terme obscur........1/2 "
Paisatges nevats, pluja, aigua................1/2 a 1 "
Contrallums...........................................1/2 a 1
"
---------------------------------Tancar
Grans contrastos..........................................1/2
escala
Crepuscle.....................................................1/2
a 1 "
Motius clars sobre d'obscurs.......................1/2
"
Reforçar ambients (posta sol, tempesta).....1/2 a 1 "
Un cop enquadrat el motiu, col.locat el filtre (opcional),
enfocat, feta la lectura de l'exposició, ajustada la
velocitat, etc., convertirem el paisatge elegit en testimoni
foto-químic.
Situacions específiques:
Aquestes se'ns presenten bàsicament relacionades amb fenòmens
atmosfèrics:
# Neu: Imprescindible l'ús del filtre "skylight" contra els
tons dominants blaus; un polaritzador evitarà reflexos
i reforçarà el blau del cel. Emprar para-sol i pel.lícula de
baixa
sensibilitat. Atenció amb el fred (afecta als mecanismes de
la màquina) i als canvis bruscos (interior cotxe
amb calefacció-exterior nevat). Quan la neu abraci les 2/3
parts de l'enquadrament, obrir 1 diafragma en diapositiva i 2
en negatiu, a partir de la lectura de l'exposímetre. A
ser possible, fotografiar quan el sol ja està baix.
# Platja: Les mateixes indicacions de l'anterior. També obrir 1
diafragma. Atenció a l'aigua, sorra, sol... Les hores de
sol menys intenses també són les més agraïdes.
# Boira: No emprar filtres o es perdrà l'ambient. Si la boira
és molt densa s'ha d'obrir 1 diafragma o més, excepte si el
motiu es troba en primer terme.
# Pluja: Una passejada després d'un bon xàfec proporciona fotos
amb una llum òptima: sense ombres, llum difusa, es ressalten
els colors i les textures...
# Llamps: Precisa llarga exposició; per tant, caldrà trípode i
cable disparador. Usar pel.lícula per a llum de dia.
# Arc de St.Martí: L'atmosfera neta i la llum suau del moment
proporcionen gran brillantor en els colors.