ANIMALS

Les indicacions referides per a l'apartat de paisatge respecte a enquadrament, filtres, etc., valen igualment per a l'actual, amb les adaptacions que calguin. D'entrada, al contrari del paisatge -un motiu estàtic-, la fotografia d'animals suposa l'aplicació d'unes tècniques més complexes i pròpies, ja que la mobilitat, la rapidesa, la paciència i, de vegades, fins i tot, la incomoditat, caracteritzen aquesta especialitat. D'altra banda, la satisfacció dels resultats i l'aprenentatge que se'n fa del món dels animals compensen les dificultats.

Tècniques.

Bàsicament hi ha dues tècniques sobre el terreny per fotografiar animals: l'apropament i l'aguait. (Aquí no tractem la fotografia submarina).

# Apropament: Si volem apropar-nos, cal fer-ho ajupits, en silenci i en direcció contra el vent per tal que, en el cas dels mamífers, no ens delati la nostra olor. Una forma de dissimular la nostra aproximació és desplaçant-se en bicicleta; portarem un barret ample sobre el qual col.locarem una xarxa de "camuflatge" que ens cobrirà tot el cos fins a les rodes de la bicicleta.

# Aguait: Es tracta d'un lloc d'observació situat prop d'un indret on trobarem l'animal, sigui emprant un refugi natural o instal.lant un aixopluc natural. Una sèrie de bons llocs on poder localitzar els nostres protagonistes són les basses on els animals aniran a beure, els senders o llocs de pas, la proximitat d'un niu i les entrades de coves presumtament habitades. Hi ha aixoplucs ja existents en la natura que són força útils per a la tècnica de "l'aguait". Es tracta dels arbres, les cabanes de pastors, els murs de pedra dels camps...
Com a aixoplucs se solen usar també tendes individuals desmuntables o refugis més grans.

El "hide" constitueix una tècnica professional consistent en un amagatall (tipus gran tenda quadrada), a la vora de llocs on es reprodueixen o van a beure els animals, des d'on podem fotografiar-los sense que s'espantin. Però, primer, cal que els animals s'acostumin a la presència de la "cosa"; així que s'ha de situar l'amagatall a una distància considerable que es reduirà dia a dia. S'hi ha d'entrar abans de la sortida del sol i sortir-ne després de la posta del sol. Però com que una au -posem per cas- sap igualment que ens trobem dins, hi ha un truc per enganyar-la: hi entrem amb més gent i, en un moment donat, en surten tots i marxen... excepte el fotògraf.
Segons l'animal, el muntatge del "hide" s'haurà de fer o bé molt ràpidament, o bé per parts i de forma temporalment espaiada.
Els cotxes i les barques -degudament camuflats- també poden ser útils.

Les millors hores per captar les aus en aiguamolls són el matí i el capvespre. Les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre).

La velocitat amb què dispararem dependrà de la del motiu. No és el mateix fotografiar-ne un d'estàtic (un paisatge, una flor, un mineral...) que un en moviment (una au). Si la foto la prenem a pols amb un objectiu de 50 mm., en el cas d'un motiu quiet, una velocitat de 1/60 ens serà suficient; però si el que es tracta és de fotografiar un animal en moviment haurem de treballar a partir de 1/250 cap a 1/2000, depenent de la velocitat de l'animal.