Les indicacions referides per a l'apartat de paisatge respecte a
enquadrament, filtres, etc., valen igualment per a l'actual,
amb les adaptacions que calguin. D'entrada, al contrari del
paisatge -un motiu estàtic-, la fotografia d'animals suposa
l'aplicació d'unes tècniques més complexes i pròpies, ja que la
mobilitat, la rapidesa, la paciència i, de vegades, fins i tot,
la incomoditat, caracteritzen aquesta especialitat. D'altra
banda, la satisfacció dels resultats i l'aprenentatge que se'n
fa del món dels animals compensen les dificultats.
Tècniques.
Bàsicament hi ha dues tècniques sobre el terreny per fotografiar
animals: l'apropament i l'aguait. (Aquí no tractem la
fotografia submarina).
# Apropament: Si volem apropar-nos, cal fer-ho ajupits, en
silenci i en direcció contra el vent per tal que, en el cas
dels mamífers, no ens delati la nostra olor. Una forma de
dissimular
la nostra aproximació és desplaçant-se en bicicleta; portarem
un barret ample sobre el qual col.locarem una xarxa de
"camuflatge" que ens cobrirà tot el cos fins a les rodes de la
bicicleta.
# Aguait: Es tracta d'un lloc d'observació situat prop d'un
indret on trobarem l'animal, sigui emprant un refugi natural
o instal.lant un aixopluc natural. Una sèrie de bons llocs on
poder
localitzar els nostres protagonistes són les basses on
els animals aniran a beure, els senders o llocs de pas, la
proximitat d'un niu i les entrades de coves presumtament
habitades.
Hi ha aixoplucs ja existents en la natura que són força útils
per a la tècnica de "l'aguait". Es tracta dels arbres,
les cabanes de pastors, els murs de pedra dels camps...
Com a aixoplucs se solen usar també tendes individuals
desmuntables o refugis més grans.
El "hide" constitueix una tècnica professional consistent en un
amagatall (tipus gran tenda quadrada), a la vora de llocs on
es reprodueixen o van a beure els animals, des d'on
podem fotografiar-los sense que s'espantin. Però, primer, cal
que els animals s'acostumin a la presència de la "cosa"; així
que s'ha de situar l'amagatall a una distància
considerable que es reduirà dia a dia. S'hi ha d'entrar abans
de la sortida del sol i sortir-ne després de la posta del sol.
Però com que una au -posem per cas- sap igualment que ens
trobem dins, hi ha un truc per enganyar-la: hi entrem amb
més gent i, en un moment donat, en surten tots i marxen...
excepte el fotògraf.
Segons l'animal, el muntatge del "hide" s'haurà de fer o bé molt
ràpidament, o bé per parts i de forma temporalment espaiada.
Els cotxes i les barques -degudament camuflats- també poden ser
útils.
Les millors hores per captar les aus en aiguamolls són el matí i
el capvespre. Les èpoques en què hi ha més espècies són les
de les migracions (març/maig i agost/octubre).
La velocitat amb què dispararem dependrà de la del motiu. No és
el mateix fotografiar-ne un d'estàtic (un paisatge, una flor,
un mineral...) que un en moviment (una au). Si la foto la
prenem a pols amb un objectiu de 50 mm., en el cas d'un motiu
quiet, una velocitat de 1/60 ens serà suficient; però si el
que es tracta és de fotografiar un animal en moviment haurem
de treballar a partir de 1/250 cap a 1/2000, depenent de
la velocitat de l'animal.
Recomanacions.
S'hi ha de contemplar en l'equip l'ús de teleobjectiu,
pel.lícula ràpida (400 i 1600 ISO), trípode i cable,
para-sol, filtres, flash per si cal...
Quan es tracti de fer de naturalista, cal considerar també la
necessitat de comptar amb un altre tipus de material de
suport: roba còmoda però resistent a la humitat i amb
colors de "camuflatge", impermeable, calçat adequat, barret,
ulleres de sol, "hule" caqui, manta, tenda de campanya
portàtil... Cal camuflar-se un mateix i l'equip (les parts
metàl.liques de la càmera!) el més possible.