-Índex de Poemes- | |
-Per una pàgina interactiva- | |
-Enllaços- | |
-Epíleg: qui, quan, on, com- |
portada |
Principis
        Les comunicacions envaeixen la vida de tot ésser en qualsevol racó del nostre Occident. No es tracta d'una invasió tan ràpida i dura com per provocar l'alarma social o el pànic; més aviat al contrari. Poc a poc, molt lentament, ens hem anat acostumant a una progressiva presència de la tecnologia com a vehicle d'un cúmul de missatges, sense els quals no podríem, avui dia, ser socialment actius. A més de la necessitat d'informació o de lleure, hi ha quelcom ja palpable en qualsevol persona: la hiperestimulació sensorial. Els sentits s'aturdeixen davant de l'allau de sons i, sobretot, d'imatges, i la nostra capacitat selectiva s'atrofia lentament, no podent distingir el que realment importa del que és superficial, la qualitat de la "brossa mediàtica", que ens està ofegant lentament.
        La internet és un exemple de tot això. Quan obres una pàgina, els banners es confonen amb el contingut, i mirem amb els mateixos ulls una pàgina amb quadres d'en Dalí i una amb fotografies de rentavaixelles. Evidentment que encara posseïm una capacitat de selecció, però el que realment importa és la naturalesa dels mitjans de comunicació, que tendeixen progressivament cap a la homogeneïtat del tractament i presentació dels continguts. Perdem la paciència amb una facilitat extraordinària, i saltem d'imatge en imatge com qui fulleja un diari; segur que, si n'hi ha, molts dels visitants del que pretén ser una aturada en el frenètic viatge per les autopistes de la informació ja deuen frisar per deixar l'scroll, si és que encara no ho han fet, i seguir la cursa desesperada pel món virtual de la Internet.
        Però, llavors... està tot perdut? És difícil ser optimista amb un panorama com el que s'ha presentat, però, tot i així, cal conservar un brí d'esperança, i, sobretot, aprofitar els avantatges que té la Internet. Això, des de l'emissió, no és difícil; com podeu suposar, el contingut d'aquesta pàgina intenta ser de qualitat, donant a les imatges tot el valor que tenen, tota la força perceptiva que tant s'està menyspreuant. Però és des de la recepció des d'on s'ha de donar sentit al que aquí es proposa, utilitzant críticament la xarxa i, sobretot, aturant-nos més de cinc segons per visualitzar i interioritzar el que ens interessi. Aquests són els principis que han regit la construcció d'aquesta pàgina.
Poemari
        Perquè un recull de poemes visuals? Perque els poemes són potser la millor representació escrita d'imatges, també els que intenten representar termes abstractes. És sens dubte en els poemes on l'art de la literatura connecta millor amb la imatge. Però el recorregut de la lletra impresa a les representacions visuals en el cervell també es pot fer a la inversa; els poemes constituïts per imatges poden també provocar el salt necessari per a que el cervell recorri tota la seva immensitat, tot el seu registre d'imatges i conceptes en l'esforç de relació que propicia l'art. Per això una pàgina dedicada als poemes visuals: d'una banda, per retornar a les imatges el paper que es mereixen en la comunicació, en un intent d'aturar la hiperestimulació sensorial, i, per una altra, per tot el que les imatges conceptuals tenen d'artístiques.
        Cal, però, deixar clar que el contingut del poemari no és pas un recull de poemes visuals publicats o exposats per artistes famosos. Els poemes són creacions pròpies de l'autor d'aquesta pàgina i de més gent que, o bé comparteix amb un servidor inquietuds respecte al tema de les imatges a Internet, o simplement s'ha sentit atreta per la idea, i ha volgut participar en el projecte sense ànim de lucre. També s'accepten col.laboracions de tots els qui estiguin interessats en la idea. Si no voleu enviar res però us sentiu satisfets de la vostra visita a aquesta pàgina, aneu als enllaços, on trobareu altres pàgines que poden suscitar la vostra atenció.
xesccabot@yahoo.com | (Comentaris, suggerències, textos, imatges, altres) |