Per Laia, Sílvia, Estel i Berta (El Nus)

  El passat dia 27 de juny les noves generacions de EL NUS, vam tenir l'honor d'acudir a una petita roda de premsa realitzada en un petit bar, que va fer l'excel·lentíssim: Pep Sala!! Sí, sí, ho heu llegit bé. I, si no us ho creieu, aquí teniu un petit, però potent fitxat.

   El Nus (E.N.): Per què Nascuts en la boira?
   Pep Sala (P.S.): Va ser un error, s'havia de dir Nascuts amb la boira... És broma! És una mena de reivindicació d'un mateix, d'un jo, d'on ets, del que sóc, del que som. Em va agradar perquè té com un doble joc de paraules: pel que és el món de la música i -per què no-, per la vida en general. La vida és com la boira, mai no saps què hi ha tres passes més enllà. També, suposo, que segons allò que un viu, t'ensenya aquestes coses. Hi ha una frase del John Lennon que mai no oblidaré: "la vida és el que passa mentre tu fas altres plans"; i això és la vida.

   E.N.: Com són els concerts de Nascuts en la boira?
   P.S.: Normalment, abans d'una gira, el grup es reuneix, fa una llista de cançons que tocarà i tira endavant un espectacle. Aquest any, quan ens vam reunir amb la banda, vam fer una llista i vam decidir que segons el lloc, segons el dia, segons la gent, faríem un concert o un altre i que mai no els faríem iguals. Tot i que hi ha cançons que sempre les fem.

   E.N.: El 13 de maig vas començar a Manresa el que serà, més endavant, una gira amb Adrià Puntí. Per què l'Adrià Puntí?
   P.S.: No és ban bé una gira... L'Adrià i jo tenim una bona amistat i vam pensar de fer alguns concerts junts. És un gran professional, l'Adrià...!

   E.N.: Ens han comentat que, fa poc, has composat la banda sonora d'una pel·lícula... Ens pots explicar més o menys com ha anat?
   P.S.: Sí, la pel·lícula es diu Cabell d'àngel i l'ha dirigida l'Enric Folch, que és un director jove i ja ha fet d'altres pel·lícules i tele-movies i coses d'aquestes. La pel·lícula està protagonitzada per l'Eduard Farel·lo i la Victòria Pagès; és una comèdia..., és molt divertida, us la recomano a tots i a totes i crec que a setembre la passaran a TV3. I bé, he fet la banda sonora; però no són cançons. Bàsicament és música amb orquestra. En la pel·lícula, tant jo com la banda, fem un mini paper, fem d'orquestra de ball... Sí, bé, ens ho vam proposar i.

   E.N.: I a l'hora de fer cançons, us van deixar molta llibertat o havíeu de seguir unes pautes?
   P.S.: Mmmmm... depèn. Per exemple, em van encarregar fer una melodia per a un personatge que és una iaia que està molt "loca", que li encanta la música barroca. Em van dir si podia fer un concert de música barroca i, mira, sí, tatxin-tatxin i, ho vam fer.

   E.N.: És la primera banda sonora que composes?
   P.S.: No. De fet, el meu ofici és treballar amb bandes sonores, jo he estudiat per a això... Vaig estar molt temps a Gran Bretanya. Abans de Sau, vivia a Anglaterra, Irlanda i Escòcia, fent bandes sonores; ja n'he fetes moltes. M'agrada molt treballar amb orquestres i coses d'aquestes.

   E.N.: El futur més immediat, passa per gravar un altre disc o...
   P.S.: Ahhh... disc... jo ara mateix... portem tot un any, uns vint i pico de concerts i en farem una quarantena. Em perdo fent bandes sonores, fent sintonies per a la televisió, la ràdio... Ara vull concentrar-me en la gira, disfrutar dels concerts, disfrutar de la gira, disfrutar de la convivència amb la banda, que són uns músics excepcionals i uns grans amics. I, després, quan acabem la gira ens ho plantejarem. Un dia o altre farem un altre disc; però, ara mateix... ja no tenim edat per... (riu)

   Doncs bé, aquesta va ser la fabulosa entrevista que vam tenir l'honor de fer al Pep Sala. Hem de recalcar que, en finalitzar la roda de premsa, el Pep Sala ens va dedicar una cançó a les noves generacions de EL NUS, i que és un tio dels que ja no n'hi ha! Una abraçada ben forta, Pep!.