El grup es va formar el 1986, quan en Carles i en Pep es van conèixer durant la grabació d'un programa pilot de TV i van decidir de tocar junts.  Amb l'ajuda de Joan Capdevila, el 'tercer Sau', van començar a composar temes i interpretar-los.  Van aconseguir tocar en alguns locals petits i, un bon dia, se'ls oferí la possibilitat d'enregistrar un disc.  Lògicament, no la van desaprofitar: el 1988 sortia al carrer el primer disc del grup: No puc deixar de fumar.

     Després del primer èxit, Sense estil -que en Mikimoto va punxar al seu programa Persones humanes-, la carrera dels vailets de Vic va enfilar el camí de l'èxit. Un any després d'aquell primer treball, el segon disc del grup va sortir al carrer: s'anomenava ...Per la porta de servei.  Allà hi havia una de les cançons més estimades pels seguidors de Sau, una de les més reivindicatives del grup:  No he nascut per militar.

     D'ençà aleshores, tot va anar gairebé rodat.  Amb el Quina nit, disc que inclou la mítica Boig per tu, els Sau van aconseguir convèncer el públic, i es van consolidar com un dels millors grups de la música en català.  El concert amb Sopa de Cabra, Sangtraït i Els Pets, l'actuació a la cloenda dels Jocs Paralímpics, el '92, el concert de la Monumental, que donaria lloc al disc Concert de mitjanit...  Ningú no els podia aturar.  Fins i tot van creuar les nostres fronteres, i van anar a actuar a llocs com Alemanya: a la conquesta d'Europa!

     Junts de nou per primer cop, Set, Bàsic, Amb la lluna a l'esquena.  Aquests són els discos que completen la discografia del grup.  El darrer treball va ser editat l'any 1998.  Paral·lelament a les activitats del grup, els dos membres de Sau tenien els seus projectes en solitari, que combinaven perfectament amb la feina conjunta.  Mentre en Carles actuava a sèries de TV com Sitges o Arnau, i feia teatre, en Pep es dedicava a treure discos amb La banda del bar.  Malgrat tot, els dos es dedicaven en cos i ànima al grup, i en Carles havia rebutjat projectes teatrals per no deixar-lo de banda.

     El 13 de febrer de 1999, després del concert que encetava la gira XII (anomenada així en commemoració dels 12 anys d'existència del grup), els somnis del cantant Carles Sabater es van veure escapçats degut a la seva malaurada mort.  S'han sentit rumors de tots tipus, però la versió oficial és que la causa de la seva mort va ser una parada cardiorrespiratòria. 

     La vida continua.  En Pep ha editat un nou disc, Nascuts en la boira, dedicat al seu company.  La seva gira ha estat tot un èxit, i ara tot just en comença una altra amb n'Adrià Puntí.  Però ningú no oblida en Carles, i en podem trobar mostres, d'aquest fet, per tot arreu.  El 27 d'abril del 99 es va celebrar un concert en homenatge al cantant, del qual s'ha editat un disc (que va sortir a la venda justament un any després del concert).  A Llançà s'ha inaugurat una plaça amb el seu nom, i una exposició dedicada a Sau.  Etcètera.

     En Carles serà recordat:  Ningú no mor fins que no se l'oblida.  No podia ser d'altra manera.