REPÚBLICA DELS CÀLMUCS
(Federació russa)
Altres
noms : Kalmykia, Kalmytz, Kalmuk, Kalmuck, Kalmack, Qalmaq, Chalmg Tangch,
Kalmytskii Jazyk, Western Mongolian.
Tenen llenguatge propi, el càlmuc (Sart Qalmaq), que és un dialecte de l’Oirat que també es parla a Kyrghyzstan.
La
capital és Elista (aprox. 100.000 habitants). La religió és la budista, que
està molt arrelada a la mentalitat de la població.
La
república te 350.000 habitants (1995), peró hi han més de 500.000 càlmucs a tot
el món, principalment a Russia i a China. Els càlmucs són un 45 %, seguits per
els eslaus amb un 38 %.
A
la capital hi ha una universitat amb 4.500 estudiants aproximadament.
La regió està formada d’estepas entre els rius Don i Volga, a la planúria inferior del Volga.
Té 75.900 km2 (aprox. 3 vegades la superficie de Catalunya). A l’est limita amb el mar Caspi. No hi han boscos.
El clima és semi desértic i continental. A l’estiu la temperatura va dels 35 als 40 graus, i a l’hivern està al voltant dels –5 graus.
La economia es basa en l’agricultura i ramaderia. Te indústria alimentaria (conserves de peix) i de materials per la construcció. Els recursos naturals més importants són el petroli i el gas, així com la energia eòlica.
Història
Els
càlmucs o mongols occidentals varen fundar al segle 15 un gran imperi a l’asia
central, peró van haber d’abandonar els seus territoris al ser vençuts per els
mongols orientals.
Els
càlmucs, que eren part de la confederació tribal Oyrat, es van assentar a la
regio del Volga al segle 17. Van ser anexionats a Russia a mitjans del segle
18.
Al
1920 els bolchevics varen crear la Provincia Autónoma Kálmica. Aixó va ser
abolit durant la segona guerra mundial quan, de la mateixa manera que d’altres
etnies minoritaries, varen mostrar poc entusiasme per lluitar per el comunisme.
En aquesta época varen patir deportacions massives i el genocidi.
Al
1958 es va restablir la república autónoma.
Al
1993 K. Ilyumzhinov va ser elegit president de la república, i reelegit per un
periode de 7 anys al 1995.
Els
càlmucs son els últims Mongols de l’oest i els únics budistes d’Europa.
La
bandera actual va ser adoptada el 30 de juliol de 1993.
La primera
bandera post-sovietica va ser adoptada el 30 d’octubre de 1992.
Altres
banderes soviétiques :
1938
: 
1958 : 
Olimpiada d’escacs
de 1998
S’ha construit un aeroport internacional, un palau de cultura per 10.000 persones (on es jugaran les olimpiades), un hotel, una vila olímpica formada per 170 bungalows, etc.
Ciutat
olímpica :
Bungalow:
Bibliografia:
-Enciclopedia
Salvat
-Atles
de l’Enciclopedia Catalana.
-Varies webs d’Internet.
-Paris,
Elista, Yerevan... (K. Ilyumzhinov).
Envia un E-Mail a cdani@yahoo.com
