INTRODUCCIÓ

   Ares del Maestre és un poblet del Maestrat amb 250 habitants  i situat a 1.194 metres sobre un pintoresc enclau, objecte de disputes al llarg de la seua dilatada història.

   Els primers pobladors d'aquestes terres ens van deixar les pintures en la Cova Remigia, excepcional mostra de l'Art Rupestre Llevantí, considerada com la Capella Sixtina del Neolític. Podem accedir a ella des del Mas de la Montalbana, acompanyats pel guia del recinte.

   Es té constància del pas de la civilització íbera i romana, sent aquesta última la que donà nom al poble, segons alguns historiadors les tropes romanes van realitzar oferiments en "Aras" del Emperador Cèsar August en aquests llocs.

   Una volta assentats els musulmans, Ares fou conquerit en 1.234 pel rei  Jaume I, passant més tart a mans dels Templaris i després de la desaparició d'aquesta ordre, al "Maestrat" de l'ordre de Montesa.

Patrimoni Arquitectònic

  En el Castell d'Ares, del qual tant sols ens queden algunes ruïnes, es poden diferenciar els distints tipus de construcció de cada una de les civilitzacions que van posseir l'estratègica roca calcàrea. Des de les ja mencionades cultures íbera i romana, passant pel període musulmà fins les no tan llunyanes Guerres Carlistes del s.XIX es possible que l'element més destacable siga "La Cova", excavada en la roca atravessant-la en direcció est-oest, un traçat urbà clarament medieval, conservant les portes de la vil·la amurallada, els portalets, i la llotja, el perxe, d'estil gòtic-mudèjar en el baix de la sala capitular on es reunien els templaris, actualment l'Ajuntament.

   Un detall que crida l'atenció del visitant es la menor alçada del campanar en relació a l'esglèsia, cosa molt poc freqüent. L'explicació l'encontrem en l'esglèsia, que fou construida després de que una anterior d'estil gòtic, fou cremada i destruida per les tropes de Felip V en 1.707 durant la Guerra de Successió. Entre els anys 1.717 i 1.736 es va construir l'actual d'estil Barroc.