s.III a.d.C - s.IX
Les referències més antigues de què es té coneixement són les corresponent al poblat ibèric de Montclús, situat en el mateix indret on el s.XI-XII va erigir-se el castell que li dóna nom. Es tracta d'un poblat de cronologia més aviat tardana, entre els segles III-I a.d.C. De l'època romana en queda algun testimoni dispers, com una gran dolia que va trobar-se sota l'església actual i un fragment de columna aparegut a can Garballer.

 s.IX - XV
Els primers documents escrits que parlen de Sant Esteve daten del segle IX (862) quan s'iniciaren els processos de repoblament d'aquestes terres. L'església parroquial és un edifici romànic, construït a la fi del segle XI. D'aquesta mateixa època data la construcció de l'ermita de Sant Cebrià (Castell de Fluvià). Aquest és un segle important, com sembla demostrar l'inici de la construcció del castell de Montclús, si bé el segle de màxima esplendor va ser el XIII. La seva jurisdicció s'estenia a les parròquies de Santa Maria, Sant Martí de Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Vallgorguina i Olzinelles. Les muralles amaguen nombroses disputes amb els senyors de la casa de Fluvià, però també amb la Corona. A partir del s.XV s'inicia el procés d'abandonament.

 s.XVI - s.XVII
La millora de la situació econòmica i social del segle XVI queda reflectida en les reformes que s'efectuen en diverses masies: s'amplien algunes dependències, es fan portals amb grans dovelles i finestres gòtiques.
La situació canvia al segle XVII, les crisis i les guerres van afectar aquesta zona del Vallès. És destacable l'incident que va tenir lloc durant la Guerra dels Segadors, al castell de Fluvià, on foren assassinats el senyor de Fluvià i alguns pagesos del poble. Aquest fet queda recollit a la cançó del "Segadors".
Aquest mateix segle -l'any 1680- foren atorgats els títols de dret de l'aigua als pagesos, fet que donà lloc al naixement de l'actual Comunitat de Regants.

 s.XVIII - s.XX
Sant Esteve va esdevenir municipi el 1746 quan Felip V li va concedir el dret a tenir batlle propi. Pocs anys abans (1739), al camp de la Perellada s'havia aixecat la capella de Santa Margarida, en substitució de la capella de la mateixa advocació del castell de Montclús, el qual ja havia estat abandonat.
La configuració dels nuclis urbans actuals de Sant Esteve i Santa Margarida està estretament lligada a l'obertura de la carretera que anava al Montseny (1915). El centre urbà de Sant Esteve de Palautordera es va traslladar del carrer Major, on hi havia les botigues i la majoria de les cases del poble, i al costat de la carretera, al llarg de la qual va anar creixent el poble. A Santa Margarida la primera casa va construir-se el 1922: can Jaume Masó, però l'autèntic creixement d'aquest nucli es va produir a partir dels anys 50.