De Sant Esteve al Castell de Montclús |
Aquesta és una excursió curta, però és obligada per a tots aquells que els interessi conèixer el poble i la seva història. Alhora, és una passejada molt didàctica pel que fa a l'àmbit paisatgístic, ja que aquest indret és considerat únic al Montseny.
Des de la Plaça Major de Sant Esteve, cal continuar amunt per la carretera comarcal direcció Montseny fins arribar a Santa Margarita. Just al costat de l'ermita d'aquest nucli, es troba una pista que s'obre entre els conreus i es dirigeix cap a l'hípica de Can Marc. És doncs, el camí que hem de prendre.
Un cop davant aquesta casa, l'haurem de vorejar per l'esquerra i continuar avall a la dreta tot deixant la pista. El nostre camí davalla fortament cap a la Tordera.
A mitja baixada i a mà esquerra trobem una font que raja abundantment, sobretot si ha plogut. Si continuem baixant, ens trobarem el riu al davant, i ara ve quan ens hem de mullar! Durant els mesos de pluja cal travessar-lo a gual, però durant l'estiu s'eixuga totalment i no tindrem cap problema per a travessar-lo.
A partir d'aquí, la majoria de camins arriben al castell. Nosaltres prendrem el que hi arriba més ràpidament. Havent creuat el riu, ens trobem una bifurcació. Deixarem el camí de l'esquerra i continuarem pel de la dreta fins que trobem una trifurcació. Ara cal prendre el de l'esquerra i uns quants metres després, cal seguir per un corriol que s'endinsa al bosc a mà dreta. A partir d'ara anirem guanyant alçada ràpidament de manera que, en poc més de deu minuts, assolirem el Pla dels Eucaliptus, on hi ha les restes d'un poblat ibèric. Arribats a aquesta plana, cal continuar pel camí de l'esquerra i seguir sempre amunt. Durant l'ascensió, anem trobant restes de muralla repartides a banda i banda del camí, i de cop ens trobem en una solana just al costat de la torre més gran del castell. Realment, impressiona. Per pujar al castell, cal vorejar aquesta torre i la muralla i ja trobarem unes escales metàl·liques que faciliten l'arribada a la part més important i més ben conservada del conjunt.
© Sònia Sànchez, Carles Busquets, 1998