Manuel Aguilera.- Mai ningú ha
estat tan dur amb mi corregint-me un reportatge de TV. Gràcies per
aquella sinceritat i per la paciència tot i no haver estat alumne
teu.
M. Alibert.- Il n'y a que cinq ou sis
profs. qui me rend fou pour travailler et apprendre. Je n'oblierai jamais
vos conseills, votre cours sur le documentaire, et vos yeux tristes, qui
m'on montré qu'on peut regarder la société avec les
yeux magiques d'une camera.
Arkotxa.- Todavía llevo grabado
en mi reloj el código que allá por el primer curso de periodismo
teníamos que meter en el ordenador para acceder al fichero de la
asignatura y empezar a escribir aquellas primeras noticias mal escritas
a partir de teletipos tan sabiamente trucados. Es el: B-20693. Con la misma
fidelidad he retenido los primeros consejos sobre el periodismo que nos
diste, algo así como "Escribis fatal, coño". Pero también
me acuerdo de los golpecitos en la espalda con que en medio de la classe
me obsequiaste después de mi triumfo en el congreso de los periodistas,
donde toda la sala me aplaudió después de decir... "Buenas
tardes, soy estudiante de primero de periodismo en la autónoma y
después de lo que estoy escuchando se me está desmitificando
la profesión de periodista... Cuál es la importancia del
criterio del periodista a la hora de escribir sobre un tema (ante las presiones
políticas o de cualquier otro tipo)?". Gracias por la visita al
diario, por leerte mis reportajes que nunca se publicaron, por animarme,
en definitiva. Eres el mejor currante que hemos conocido y un profesor
entrañable para todos los estudiantes de mi promoción.
Pedro Artuch.- Pocos en el roncal podrían
enseñarme tantas cosas de moral y de teoría del conocimiento
como tú. La filosofía con sangre entra... vale, vale, pero
no con todos ¿eh? (todavía alucino con tu sana afición
por las chicas guapas).
Asensio.- Et diré que per a mi
ets un dels millors càmeres de TV que he vist (això si dius
de mi que sóc un dels millors redactors que has tingut, val???).
Ara de debò: m'agradaria fer molts reportatges guapos amb tu. Tenim
pendents un de prostitució i un de guerra, val? Gràcies per
valorar les meves idees i per ser tan collonut.
Aurelio.- Seguramente el profesor más
intelectual que he tenido. ¿Cuántas carreras tienes? Te leíste
uno de mis primeros cuentos malos y, por suerte, me dieron un premio por
él. Tú no te reíste de mí, tan solo dijiste
que había que mejorarlo mucho. Recuerdo cómo saboreabas las
clases de lengua española de COU (joder, vaya frases para analizar)
y agradezco las referencias que hacías a la literatura...
Pepe Baeza.- Por recibirme en La Vanguardia
cada vez que tengo alguna foto que enseñarte o cualquier cosa por
comentarte. No todos dedican su tiempo como tú a los que empezamos
y no tenemos nada. ¿Sabes que después de sacar excelente
en fotoperiodismo tengo un gran complejo de ser mal fotógrafo? ¿Será
que tengo que comprarme ya una reflex con autofocus? Fue histórico
cuando me contabas tus aventuras de joven con tu 2 caballos furgoneta.
Me ha encantado formar parte contigo de algo tan histórico como
la revista "El Campus".
Pepa Badell.- Que maca que ets. Estaràs
contenta de llegir això, eh? M'encanta el teu disseny!!!
Nicolau Barquet.- El meu "doctor meningococ".
Vas començar sent una de les millors fonts informatives que m'he
trobat mai. I a mesura que em feies un curs accelerat de meningitis em
vas ensenyar moltes altres coses de la ciència, del periodisme i
de la vida. Admiro el teu esforç, la teva eloqüència
i la teva persistència.
Josep Basart.- L'actual alcalde de Calella
no es deu ni imaginar que figura a la pàgina personal d'un periodista
que cobria en silenci els plens. Sentat allà, dia a dia, la meva
concepció dels polítics va madurar: ara sé que els
bons, treballen per l'interès majoritari de la gent. Desitjo que
el sentit comú i la valentia que em va impressionar de tu, continui
ara que dirigeixes l'equip de govern.
Josep Maria Blanco.- Encara que veure'm
sempre et provoqui un rotet de mala digestió, no dubtis que jo sóc
un dels ex-alumnes que més agraeixen tot el que els vas ensenyar
de TV i que siguis tan catxondo. Pocs profes trenquen les barreres com
tu. A les teves ordres, sempre.
Raimon Bonal.- M'has ensenyat moltes coses
sobre la marginació, la sociologia i les ciències socials.
Gràcies per rebre'm a casa teva, com un amic. Aquest és el
teu retrat .
Robert Briatte.- Au débout j'était
un peu inquiété pour votre ironie avec les étudiants,
mais, après j'ai aperçu votre grand respect pour nous. Écouter
vos explications sur Godot après de nos commentaires m'a montré
qu'il faut penser plus et plus et plus pour comprendre bien une histoire.
L'atmosphère dans votre cours était très literaire.Vous
êtes un de ces profs qu'un étudiant n'oublie jamais. Merci.
Brigitte.- Al principi, haver de compartir
el meu primer reportatge sol a TVE em va emprenyar. De seguida em vaig
adonar que va ser una sort. Pel que em vas ensenyar i per com m'ho passo
parlant amb una persona tan dolça com tu.
Caminal.- He après tant! tant!
de tu... Paraules exquisides com "Don't CHEAT in the exams" (amb
tot el valor ètic que fer-ho comporta en la filosofia de l'ensenyament
anglosaxó). I les teves classes són sincerament insuperables.
Quina mescla tan perfecte de conya i pura pedagogia! També vas ser
el millor guia possible del nostre viatge a Holanda. Certament, ara mirant-ho
des de la llunyania, ets un dels tios més curiosos i enrotllats
que m'he trobat mai, el follet tortuga de l'anglès, el profe sobón
amb les noies i alhora duríssim amb tothom quan ho ha de ser, el
boig per les telecomunicacions radioafeccionades. Allà quedes, en
una posició privilegiada, en els meus records.
Mateu Casals.- T'estic molt agraït
per esenyar-me tant sobre el turisme i per rebre'm sempre com un amic.
Campru.- Ets un gran exemple a seguir
per tots els estudiants, a qui sempre estimes. L'entrevista que em vas
concedir a casa teva és una de les converses més maques que
he tingut, a part d'un dels articles que he publicat amb més estima.
Gràcies per seguir apreciant-me, tot i aquell cap d'any en què
no vam tenir prou confiança per convidar-te a les nostres cerveses
adolescents. Encara puc fer la teva biografia?
Marc Carrogio.- Em vas donar l'impuls
necessari per fer un dels viatges més importants de la meva vida,
encara que no va ser gaire lluny: Madrid, desembre de 1997, per fer el
meu treball sobre l'economia del futbol. Gràcies per haver-me rebut
tant bé, personalment i per totes les vies de telecomunicació
possibles, i per respondre les meus dubtes.
Manel Carvajal.- El periodisme d'investigació
que les circumstàncies m'obliguen a fer (malauradament ja hi ha
gent que va a les rodes de premsa i que fa els temes d'agenda que jo tinc
pràticament prohibits a TVE) no m'agradaria tant si no fos per com
me'l valores tu. Espero portar-te moltes bones històries i no fer-vos
anar massa de cul ni a tu ni a la Carmina amb la meva lentitud. Gràcies
per confiar en mi i per recolzar-me en aquests inicis en què és
tan fàcil carregar-se a la gent que comença i que s'equivoca.
Jordi Cobo.- Primera persona que em reconeix
els meus esforços per escriure bé però també
que em crida l'atenció pel meu comportament a classe! Senzillament:
el professor ideal que un nen com jo necessitava en aquells anys d'EGB.
A pocs professors se'ls humitegen encara els ulls quan els vas a veure.
Núria Costa.- Encara que et regategés
sempre les notes, sé que em tenies una gran consideració
no només per ser germà d'en Francesc. Sense el teu ajut,
mai hauria pogut optar a un dels somnis més importants de la meva
vida: aquella ruta llunyana per amèrica que no va ser possible.
He conegut una noia de Trento, aquella ciutat de la comarca tan maca del
Trentino...
Mme. Suzane Cugnard.- J'ai toujours suivi
votre cours de littérature du XVIII avec attention mais... j'ai
aussi tombé amouroux de votre sourire à chaque mille et une
fois que vous nous avez raconté une histoire d'amour.
J.B. Culla.- La meva admiració
és dins aquest retrat literari...
Dominique Cornuéjols.- Je voudrais
bien savoir autant que toi de cience mais, sur tout, être un journalist
si bon que toi et une persone si douce. Merci pour m'aider dans "l'anneu
de lumière".
Cristina Dietrich.- Per assessorar-me
com a un amic cada cop que em trobo perdut, que és sempre, enmig
de la investigació d'un reportatge que tingui que veure amb el dret.
I per haver-me escoltat en el moment en què més fomut estava
durant la carrera, fent-me veure que de culpable per haver-me carregat
una càmera treballant, poca cosa en tinc. Gràcies per entendre
els meus impulsos.
Enric.- Per, sense conèixem, obrir
la teva vida íntima i explicar-me el pitjor i el millor que hi ha.
Eva.- Crítica, molt crítica
amb mi. Estic segur que els primers dies que em vas veure teclejar un ordinador,
entre mirada i mirada a una noia que em tenia lelo (es deia L.G., potser
la recordes), pensaves que jo "em" creia que sabia escriure (tampoc és
que sigui superhumil, però ni una cosa ni l'altra). Mai em vas dir
que escrivia bé. Però... tot i així (només
un notable) ets de les persones que em va "calar" a la facultat.
"És
al nasset, una mica vermell, i als ulls, que miren indirectament, des de
sota, encisants, foscos, brillants com la teva pell,
on hi tens un encant silenciós que enamora".
Joan Ferrer.- Per permetre'm ser corresponsal
local d'una de les emissores més importants de Catalunya. Treballant
per passar-te cròniques per telèfon he après molt.
També t'agraeixo el respecte amb què sempre m'has tractat.
Joan Ramon Mainat.- Ja saps que ets un
dels meus ídols, pel teu tarro creatiu, i per la teva proximitat
amb els soldados rasos que comencem. Què, com va el gat? Ah, t'he
copiat de la teva web la fórmula diplomàtica aquella de...
"si et considres amic meu i no ets en aquesta llista, és que fa
temps que no em truques o no passes per casa...". És brillant!
Ja saps que et considero el meu Gran Hermano!
Manuel Martínez Nicolás.-
No me puntuabas con notas exageradas mis primeros artículos y, sin
tampoco tener una relación especial (además, te fuiste de
la universidad al año siguiente), me has influenciado un montón.
Suerte en tu nueva vida en Galicia y gracias por tus correcciones duras
y consejos amables.
María Antònia.- Més
que les teves lliçons d'història contemporània, de
tu em quedo el teu encant, l'esperit profundament feminista i liberal,
les explicacions sobre els primers anys de la UAB i el tracte de respecte
i interès que sempre has tingut amb mi.
Valentí Massana.- Per ser l'atleta
que, encara que només conec indirectament, té la senzillesa
més gran.
Marisol Castillo.- Jo no sé si
el que prefereixo de tu és el teu somriure mentre em mutiles en
tres minuts càmeres beta que he tardat en escriure dues hores, o
la teva simpatia amb que des del primer segon em vas rebre, o la cara de
mare preocupada que poses cada tarda fumant, al davant d'un ordinador que
no para. Gràcies per dir-me de forma tan consoladora, somrient:
"Tú no te preocupes y busca" (o sigui, que pategi el carrer, sense
preocupar-me per si tardo un dia més o menys, i que no torni fins
que no tingui una bona història).
Miquel de Moragas.- Una de les persones
més eloquents de la facultat. A les seves classes, he viscut una
sensació que només em provoquen alguns professors molt comptats:
es tracta de la bogeria que es desperta al teu l'interior la nit abans
de l'examen, o a mesura que fas un treball de curs, quan, encara que estiguis
estressat a tope, apretes més i més l'accelerador amb la
il.lusió de lluir-te davant d'ell. Sempre ho deies a classe, i jo
també penso que hi ha molts temes per investigar que són
"molt interessants".
Xavier Muixí.- Per haver despenjat
el telèfon un dia a un estudiant de periodisme que us volia ensenyar
un reportatge sobre la Feria de Abril. Per haver-me adreçat ràpidament
a la Marisol Soto. I, sobretot, gràcies per haver delegat tants
cops responsabilitats a aquell becari pringat dins la trinxera de l'informatiu
vespre de l'estiu del 99 i per haver apostat per mi ara. La teva locució,
gens estrident, calmada però efectiva, és d'envejar. I de
les teves decissions durant l'edició també m'hi fixo molt.
Només visc per portar-te històries que valguin la pena. Ja
saps que et considero un dels meus grans mestres. Gràcies per potenciar-me
i per alegrar-te per mi quan després de molts dies arribo amb algo
bo sota el braç.
Cinto Niqui.- Quants dissabtes m'he llevat
a les 9 del matí escoltant la teva veu. I quantes vegades he cridat
com un boig en sentir la clama "I sobretot, recordeu, recordeu... Mooooolt
bona rrradio" que vull ser periodista. Espero ser algun dia suficientment
bon periodista com perquè m'entrevistis i em preguntis per la meva
progressió.
Oliver.- Gràcies per ser molt més
que un professor de TV per a mi, els teus consells dins i fora la universitat
i de la redacció em serveixen molt.
Paco.- El mejor montador de TVE. ¿Cómo
olvidar cada tarde tu saludo "hola, reportero", tu alusión a mi
tetilla-piercing con el cipolín, tus aventuras sobre sudamerica
o tantos consejos sobre cómo carai enlazar imagen y voz en ese experimento
que es la noticia en televisión?
Pancho Gispert.- Vas contribuir a posar-me
el cate més injust de la meva vida però... se m'en fot. Em
caus de puta mare. M'encanta els ulls entre gat murri i tio compresiu amb
què mires tothom. Per cert: no ho saps que crides massa?
Joan Morral.- Sé que escric això
amb una mica de Síndrome d'Estocolm però crec que et mereixes
ser aquí. Ningú m'ha fet emprenyar mai en la meva vida tan
com tu. Cada cop que em dius que no tinc càmera i he de canviar
per segona o tercera vegada les 2 o 3 entrevistes que tenia lligades penso
"afectuosament" en tu. Em regira els budells especialment aquella miserable
decla que no vaig poder-li fer al cap de comunicació de Zara pel
reportatge dels maniquins (tu segur que no ho recordes, però va
ser tan patètic haver-la de fer amb un casetillo de merda). Però
tot i així me n'adono del gran professional que ets i sé
que no ets mal tio (tot i la serietat). M'estàs ensenyant a estalviar
com un cabró, a lligar súper bé totes les decles,
a treballar ràpid i, sobretot, a agafar mala llet. O sigui: a ser
un bon periodista.
José Negrete.- A 40 grados a la
sombra, en aquella Sevilla de la Ruta Quetzal, aprendí la importancia
del regidor en los programas de televisión con público (y
vaya público!) y la importancia de ser un tío tan cojonudo
como tú, dentro y fuera del trabajo. El mejor consuelo por no haber
ido a la Ruta nos lo diste tu a Natxo y a mí: "No os preocupeis,
a vosotros un viaje así no os hace falta". ¿Pero sabes que
ningún otro programa en la historia de la televisión ha dado
nunca un premio como el que nos jugabamos nosotros? Coño! ¿Acaso
es lo mismo un regalo de 20 millones o de un coche y un barco? Un viaje
así no se puede hacer con 40 años.
Joan Pedrola.- Quan em falta per descobrir
dels autors clàssics... Gràcies per fer-m'ho veure, així
com per ensenyar-me les quatre coses que conec de música clàssica.
Poder parlar de la meva ambició professional amb una persona del
teu bagatge humanista i humà (de tio de carn i òssos) és
una gran aportació. Saps que també aprecio molt a la teva
dona (que tantes coses em va corregir a contrerellotge, en la primera redacció
que jo trepitjava) i la vostra nena.
Pere-Oriol Costa.- Ets un dels millors
professors que he tingut mai. De tu admiro la facilitat per introduir-nos
en temes tan difícils com la entrada del cable a Espanya, així
com les classes magistrals sobre comunicació política. I,
com no, també pel glamour amb què a tots els companys de
promoció, suspesos i aprobats, ens vas encisar.
Quim Puig.- Ets un dels millors professors
que he tingut mai. Sincerament, i això que crec que només
em vas posar un aprovat! M'encanta la gent que es pren la seva feina molt
en sèrio i que va al gra. Des d'aquelles classes assoleiades, m'interessa
la comunicació corporativa, i molt especialment, la comunicació
de crisi. Vaig captar molt bé com posaves sobre la taula alguns
temes que, tot i que sembli increïble, són encara tabú.
Vicenç Rabadán.- Per les
converses entre passadissos sobre dubtes concrets que m'he trobat cobrint
"plens de poble" i també per haver-me donat un dels principals consells
sobre periodisme: no capficar-me amb els gèneres periodístics
perquè tot és un refregit (tu en deies hibridació).
Santiago Ramentol.- Per sort (ja que l'especialització
és la millor arma per ser un bon periodista) o per desgràcia
(ja que d'això mai en sabré prou i, per tant, puc acabar
esquizofrènic), m'has fet voler ser un boig per la ciència.
Gràcies per confiar en mi encara que t'entregui treballs amb mig
any de retard i per la conversa el darrer dia del meu quart curs de periodisme
al teu despatx. Ah, i també per donar tan bones referències
de mi.
Antoni Reig.- Has estat una mà
orientadora a finals de carrera dins el maremagnum de la facultat. Moltes
gràcies per les primeres "feinetes" i per tenir-me tan present.
La gent com tu em fa tenir ganes d'aprendre al màxim i em fa oblidar
la dura realitat amb què topem els estudiants de periodisme avui
dia quan s'acaben les classes. Vaig flipar quan, enmig de l'examen de Producció,
enmig de tothom, em vas preguntar: "Escolta, oi que a tu el tema d'Internet
t'interessa? Què et semblaria fer unes pràctiques a Vilaweb?".
Dubto molt que en la història de la facultat
s'hagin reunit mai un equip de treball tan potent com el que vam fer tu,
jo, la Pepa Badell, en Marc Charles i l'Oriol Cabré per fer la millor
revista que s'ha parit mai a la UAB.
David Revelles.- Desde el primer momento
me has escuchado con atención y aunque soy nuevo no me has tratado
como si fuera inferior (y esto no me ha pasado en los demás sitios).
Me miras con aquellos ojos brillantes que tanto me recuerdan a mi hermano.
La suerte me ha permitido empiezar mi camino hacia la especialización
encontrando a un jefe duro, pero que me potencia siendo mi amigo. Gracias
por no quererme comer la olla y por ser un bicho tan raro dentro de tu
especie.
Lluís Rodríguez Pi.- El
professor més dur que he tingut. La persona que més m'ha
influit per voler-me dedicar als informatius. A primer et teniem els divendres.
Els dijous a la nit practicava locució fins a ben entrada la matinada
sabent que a l'endemà, no podia fallar.
Ricardo Sanz.- A cada una de mis preguntas
que contestabas con precisión, paciencia y afán contextualizador,
hinchabas mi interés por el derecho. No me costaba nada mantener
la concentración en la última clase de la semana: conocer
los principios básicos de las leyes fue de los más interesante
de la carrera. No soy el único que te admira (a parte de las dos
primeras filas de chicas de siempre). Gracias por tu consideración
(espero no tener nunca a un fiscal cómo tu en frente, si estoy como
acusado).
Lluís Santmartín.- El obrero
de la imagen nº1 de Sant Cugat. El primer càmera amb qui vaig
fer un telèfon de l'informatiu. Va ser a la rotonda de Gavà
i me'l vas fer repetir un colló de cops fins que no em vaig deixar
anar mínimament. Recordes? Gràcies pels consells, per no
evidenciar que t'aburreixo quan et parlo de les meves ambicions. Crec que
a part d'un càmera sensacional, per a mi, el millor, ets una gran
persona. Has pensat en donar classes a la universitat quan te'n cansis
de voltar amb el Terrano? Series un bon mestre.
Marisol Soto.- Gràcies per la teva
confiança i per tot el que m'estàs ensenyant: que totes les
vaques no són iguals, que he d'utilitzar la casa tan com pugui,
que desi els plats pels convidats a part, que s'ha de descriure, donar-li
tot el protagonisme al prota, que cal pensar molt bé en cada seqüència,
que el que jo dic que he grabat no sempre és el que hi ha grabat,
que he de sortir entre setmana, no tenir vergonya i relacionar-me amb el
4º pis, que dispersar-me és molt perillós, etc, etc,
etc. Com veus, m'estàs aportant influències i aprenentatges
que van molt més enllà del periodisme. Sí que sóc
una mica pesat però t'aprecio moltíssim.
Varela.- T'has mogut sempre entre l'amor
i l'odi, cosa que fa que cap dels alumnes que t'ha patit et pugui oblidar.
Mai em vas catejar, increïble, i em vas posar un cop un excel.lent.
Gràcies per les coses de ciència que em vas ensenyar i pel
catxondeig d'aquells anys d'agné infrenable.
Francisco Veiga.- Gracias por dejarme
venir de oyente a tus clases sobre historia del siglo XX + chistes malos
+ sociología + periodismo internacional. Uno de los mejores profesores
de la UAB que, además, apuesta sin miedos por una manera realmente
dinámica de enseñar (aunque catees un güevo a la gente). |