La Jove Orquestra de la Ribera
d'Ebre va nàixer durant l'últim trimestre de 1999 amb l'objectiu
de donar una sortida semiprofessional als joves músics de la Ribera
d'Ebre, i de ser un estímul pels qui en un futur en vulguin formar part.
L’orquestra disposa d’alumnes i professionals
de procedència diversa, com l’Aragó, el Baix Ebre, Lleida,
el Montsià, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta,
consolidant-se com una de les formacions més importants i representatives
de la zona. L’actual director de l’orquestra és David
Magrané.
La JOCRE hereta part del seu currículum del que
havia estat fins al moment l'Orquestra de l'Escola de Música i Dansa de
Móra d'Ebre, una orquestra en funcionament des de l’any 1987 i que
havia realitzat concerts a diversos llocs de la geografia catalana,
Eslovàquia, Hongria i també a TV3 i Catalunya Ràdio. La
formació, durant tot aquest temps, va interpretar obres de C. P. E.
Bach, J. S. Bach, Britten, Corelli,
Händel, Haydn, Hindemith, Mendelssohn, Mozart, Purcell, Telemann, Vivaldi.
Va participar amb solistes com David Thomson, trompa.
La JOCRE va presentar-se el
Nadal de
Contacte: jocre@moradebre.org
NOTÍCIES DE
LA JOCRE a moradebre.org
-
Què és la JOCRE?
-
Què és una orquestra de cambra? Per què
s’ha triat aquest tipus de formació?
Una orquestra de cambra és una formació musical de
dimensions reduïdes seguint el model d’orquestra que en el Barroc
s’instaurà.
La Ribera d’Ebre és una comarca catalana amb un nombre de
població que no permet tenir la plantilla suficient com per a crear i
mantenir una formació de mesures més grans, com una orquestra
simfònica; tant a nivell de possibilitats econòmiques com de
planter. D’altra banda, el nombre reduït de músics que hi ha
en una orquestra de cambra facilita la tasca pedagògica i la fa més
aprofitable de cara als estudiants, i cal recordar que aquest és un dels
objectius de la JOCRE.
El fet de que la JOCRE sigui exclusivament una orquestra de cambra li
permet presentar una oferta diferent a la d’altres formacions que no
tenen la naturalesa d’orquestra de cambra. Aquesta oferta engloba la
major part de l’obra orquestral Barroca i Clàssica i, en general,
tota la música que s’avingui amb la instrumentació
orquestral pròpia d’aquestes èpoques.
-
Per què es va crear la JOCRE?
La Ribera d’Ebre, l’any 1999, tenia dues orquestres en
funcionament: la Orquestra de Cambra de l’Escola Municipal de
Música i Dansa de Móra d’Ebre i l’Orquestra de
l’Escola de Música de Flix. La primera d’elles comptava amb
una qualitat tècnica i interpretativa que no es corresponia amb el que
era propi d’una escola de música aquí a Catalunya; la
segona d’elles era un projecte de futur, recent creat en aquell moment; a
banda, també existien altres formacions exclusivament
d’instruments de vent.
Malgrat això, i com es pot veure, la Ribera no disposava
d’un grup en el qual poguessin participar, conjuntament, els alumnes que
havien sorgit degut a la gran tasca realitzada per totes les escoles de
música del moment; ni tampoc en la que poguessin participar estudiants
d’arreu de la província segons la forma de treballar i elaborar el
programa que, en un futur, tindria la JOCRE. Aquests alumnes necessitaven
d’algun projecte que els vinculés a la seva terra en el món
musical, sense necessitat d’haver d’acudir a altres possibilitats més
allunyades geogràficament. Necessitaven d’un projecte que els hi
proporcionés una formació estable i de qualitat, allunyada
d’altres plantejaments d’orquestres juvenils que basen el seu
funcionament en estades de treball, un tipus d’orquestra molt comú
a Catalunya.
La comarca i la província, en aquell moment, estaven orfes
d’un projecte en el qual els estudiants més joves hi poguessin
emmirallar-se i posar-lo com una de les fites en la seva carrera musical.
Necessitaven d’un motiu per continuar la seva carrera musical prop de
seva llar i aprendre de les noves possibilitats pedagògiques que, més tard, els hi proporcionaria
l’equip pedagògic de la JOCRE.
Calia, doncs, crear un projecte amb perspectives de futur, a mig
camí entre el món professional i pedagògic. I aquest va
ser el projecte que van plantejar l’Alfons Guiu, professor de
l’Escola de Música de Flix i director de l’orquestra de
l’escola de música de Flix, i en David Magrané, que en
aquell moment era professor a l’EMMD de Móra d’Ebre i
director de la seva orquestra. Més tard, varen ser un grup de joves
músics, conjuntament amb A. Guiu i D. Magrané, qui crearen
l’Associació Orquestra de Cambra de la Ribera d’Ebre, que
havia de dotar de personalitat jurídica al grup que ja existia de fet.
No es va tardar gaire en inaugurar el que avui ja és una realitat i un
patrimoni de la comarca: la Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d’Ebre.
-
Quins eren i són els objectius de l’Associació
Orquestra de Cambra de la Ribera d’Ebre?
1.- Fomentar les manifestacions culturals
vinculades a la Ribera d’Ebre i el seu entorn, principalment en
l’activitat musical.
2.- Consolidar la Jove Orquestra de Cambra de
la Ribera d’Ebre i les activitats d’aquesta. Que els joves músics vinculats a
la comarca i el seu entorn tinguin l’oportunitat d’exercir la seva
professió formant part d’aquest grup estable, consolidant un bon
nivell musical, coordinat amb les administracions, les escoles de música
i amb altres entitats relacionades amb la cultura. Existeix la possibilitat de
comptar també amb una orquestra infantil que prepari els futurs membres
de la JOCRE.
3.- Organitzar i fomentar activitats musicals:
concerts, audicions, concursos,
assessorament tècnic per la formació i organització
d’orquestres i grups de cambra, cursos,...
4.- Establir contactes i intercanvis amb
altres orquestres, escoles de música, conservatoris i associacions
preferentment culturals.
5.- Promoció i divulgació de
l’activitat musical de la comarca i el seu entorn, entre la qual hi
haurà la JOCRE.
6.-
Crear anualment beques per als components de la JOCRE prèvia la
corresponent convocatòria, per al foment del nivell musical i
pedagògic dels joves músics.
7.- En general, la creació i
promoció d’activitats musicals, culturals, socials i
artístiques que fomentin la relació, l’amistat i la
participació.
-
Quines activitats ha organitzat la JOCRE durant aquest temps?
-
Estada de treball de tres dies a Sant Celoni (novembre de 1999).
-
Concerts de presentació: Flix i Móra d’Ebre
(Nadal de 1999).
-
Concerts de primavera:
Flix i Móra d’Ebre (abril, maig de 2000).
-
Concert al Pregó de Festa Major de Móra d’Ebre
amb espectacle pirotècnic (agost de 2000).
-
Concert a Flix (setembre de 2000).
-
Concert a Benissanet (setembre de 2000).
-
Concert a Vila-rodona (setembre de 2000).
-
Concerts de Nadal a Flix (en el que era el primer concert
realitzat a la població amb el nou orgue), Móra d’Ebre i la
basílica de Sta. Maria del Pi a Barcelona amb l’organista David Malet
(desembre de 2000, gener de 2001).
-
Organització i col·laboració en la Trobada de
Corals i Orfeons de la Ribera d’Ebre (gener de 2001).
-
Realització de les proves d’admissió de
l’any 2001 (s’accepten 11 candidats) (febrer de 2001).
-
Creació del Cor de Cambra de la JOCRE (febrer de 2001).
-
Concerts de primavera conjuntament amb el Cor de Cambra de la
JOCRE a Móra (sent la
primera actuació de música clàssica que es realitzava al
nou Teatre Municipal) i Flix (abril i maig de 2001).
-
Estada de treball i concert a l’Auditori Nacional
d’Andorra en una col·laboració sol·licitada pel Cor
Nacional de Petits Cantors d’Andorra. S’interpreta el
Rèquiem de Mozart (juliol de 2001).
-
Participació en els actes del Premi d’Assaig
“Artur Bladé i Desumvila” organitzat pel Centre
d’Estudis de la Ribera d’Ebre (novembre 2001).
-
Concerts a Vila-rodona i a Alcanar (novembre 2001).
-
Concert d’any nou a Tortosa (gener de 2002).
-
Concerts d’hivern a Flix i Móra d’Ebre amb el
pianista
-
Proves d’admissió 2002 (febrer de 2002).
-
Concert en motiu del 20è aniversari de Ràdio Flix
(abril de 2002).
-
Concert de primavera a Móra d’Ebre (abril de 2002).
-
Orquestra resident sota la direcció de Salvador Brotons del
II Curs Internacional de Música de Tarragona. Concert al Teatre Metropol
de Tarragona (juliol de 2002).
-
Concert a Horta de Sant Joan (agost de 2002).
-
Concert a Riudecanyes (setembre de 2002).
-
Concert simfònic al Palau de Congressos de Tarragona
(octubre de 2002).
-
Participació en el 50è aniversari de
l’Orfeó de Flix (novembre de 2002).
-
Concerts de Nadal i Any Nou a Flix, Móra d’Ebre,
Vinyols dels Arcs (desembre 2002 i gener 2003).
-
Participació en el Primer aniversari del Cor de Cambra
d’Andorra, amb un concert a l’Auditori Nacional d’Andorra
(febrer 2003)
-
Concert de Primavera de la Bisbal del Penedès (abril 2003).
-
“Passió segons Sant Joan” BWV245 de J.S.Bach en
col·laboració amb el Cor de Cambra de l’auditori
“Enric Granados” de Lleida. Concerts a Flix i Móra
d’Ebre (abril 2003).
-
Participació en la Trobada de Corals de la Ribera
d’Ebre
-
Treball de recuperació i estrena d’una obra
d’un compositor català del s.XVIII, Mn. Joan Prenafeta i Puig, la
Missa en Mi bemoll major. Concert al Vilosell, Lleida (novembre 2003).
-
Concerts de Nadal a Móra d’Ebre i Flix (desembre
2003, gener 2004) .
-
Concert de primavera a Móra d’Ebre i Flix (abril
2004).
-
Participació en la Trobada de Corals de la Ribera
d’Ebre 2004 (juny 2004).
-
Concert de Nadal a Móra d’Ebre i Flix (desembre 2004
– gener 2005).
-
Quin és el nivell de l’orquestra?
La JOCRE està capacitada
per a interpretar la pràctica totalitat de la obra orquestral barroca i
clàssica. La formació queda integrada per gent de talent de
divers nivell tant en la vessant interpretativa com tècnica. Així
doncs, a l’orquestra hi ha des de professionals amb titulació
superior, fins als més joves estudiants de la comarca i rodalies de cicle
mitjà del nou pla d’estudis. Malgrat això, el nivell
acadèmic molts cops no es correspon amb una valoració correcta
del que pot suposar o el paper que pot tenir un músic dins de
l’orquestra. Cal valorar l’orquestra en conjunt, i això
només es pot aconseguir assistint als concerts.
-
Com puc formar part de la JOCRE?
La JOCRE organitza, cada any, unes proves d’admissió en les
que hi poden participar tots els músics interessats en formar-ne part.
En principi cal que cursin, com a mínim, el cicle mitjà del nou
pla d’estudis, i hi tenen preferència els estudiants o
músics de la Ribera d’Ebre. Aquestes proves solen realitzar-se a
començaments d’any.
Si estàs interessat en formar-ne part, et recomanem que et posis
en contacte amb nosaltres perquè el fet de poder-te conèixer
abans de les proves, qui ets i com toques, ens permet fer valoracions
més àmplies de les que es poden extreure d’una prova
d’admissió. Tot i així, la prova ha de superar-se.
-
No sóc de la Ribera d’Ebre, puc entrar a la JOCRE?
Els estudiants o músics que no siguin de la Ribera d’Ebre
poden participar també en les proves d’admissió.
L’únic que s’ha de tenir en compte és que, en cas de
dubte (nivell o possibilitats similars entre un estudiant de la Ribera i un que
no), el jurat es decantarà per l’estudiant o el músic de la
Ribera d’Ebre.
-
Quines són les aspiracions o objectiu futurs de la JOCRE?
La JOCRE ha de proporcionar, sempre, la possibilitat de que els joves
músics puguin incorporar-se i adquirir certes responsabilitats que
comporta el fet d’entrar en una orquestra viva, dinàmica, amb
projectes ambiciosos en el terreny musical i artístic.
Cal promoure més les activitats organitzades. Establir nous i
millors vincles amb els mitjans de comunicació locals i provincial. Divulgar
el que és el nostre projecte de futur a nivell comarcal i qui som, arreu
de Catalunya i l’estranger. Aconseguir que els tres programes anuals
puguin interpretar-se als principals auditoris i teatres de la
província.
Cal que la JOCRE esdevingui una entitat que quedi per damunt de les
persones que la integren; una entitat pròpia que perpetuï les il·lusions, el
projecte, l’orquestra que anys enrere es va crear, independentment de
quins siguin els seus components, de les incorporacions i de les baixes.
També cal establir nous i millors vincles amb les escoles de
música, conservatoris i entitats musicals de la província, per
tal de que la JOCRE i aquestes entitats puguin comptar amb el suport mutu
necessari i amb les possibilitats que s’ofereixen entre uns i els altres.
La JOCRE realitza tres programes nous a
l’any. Des de que assumí la direcció artística David
Magrané, les obres interpretades en els diferents programes han estat
les següents:
·
J. C. Bach:
o Simfonia en Do M.
Op. 3 nº2.
·
J. S. Bach:
o Cantata “Wer
weiss, wie nahe mir mein ende” BWV 27.
o “Passió
segons Sant Joan” BWV245
o Concert per a dos
violins en Re m. BWV 1043.
o Concert de
Brandenburg nº4 en Sol M. BWV 1049.
o Concert per a
violí i oboè en Re m. BWV 1060.
·
K. P. E. Bach:
o Concert per a
violoncel i cordes en La m. H 430.
o Simfonia en La M.
Wq. 182/4.
o Simfonia en Si m.
Wq. 182/5.
·
S. Barber:
o Adagio per a cordes
(del quartet de corda en Si m. Op. 11).
·
Baston:
o Concert per a flauta
nº2 en Do M.
·
B. Britten:
o Serenade Op. 31 per
a tenor trompa i orquestra de corda.
·
A. Corelli:
o Concerto Grosso Op.
6 nº8 en Sol m. (Concert per a la nit de Nadal).
·
F. Geminianni:
o Concerto Grosso Op.
3 nº2 en Sol m.
o Concerto Grosso Op.
3 nº3 en Mi m.
o Concerto Grosso
sobre “La Follia” de Corelli.
·
Gluck:
o Semiramis.
·
Händel:
o Concerto Grosso Op.
3 nº1.
o Concerto Grosso Op.
3 nº6.
o Concerto Grosso Op.6
Nº3.
o Concerto Grosso Op.
6 nº4 en La m.
o Concerto Grosso Op.
6 nº7 en Si b M.
o Concerto Grosso Op.
6 nº12 en Si m.
o Concert per a orgue
Op. 4 nº1 en Sol m.
o Concert per a orgue
Op. 4 nº6 en Si b M.
o Preludi de
l’acte III de l’oratori “Salomó”.
o Suite nº3 en
Sol M. de “The Water Music”.
·
Haydn:
o Missa in Angustiis
“Nelsonmesse” (Hob.XXII:11).
o Simfonia nº2 en
Re M.
o Simfonia nº23
en Sol M.
o Simfonia nº42 en
Re M.
o Simfonia nº56.
o Simfonia nº86.
o Simfonia nº89.
o Stabat Mater (Hob.
XXbis).
·
Hindemith:
o 5 peces per a
orquestra de corda Op. 44 nº4.
·
G. Mahler:
o Adagietto de la
5ª simfonia.
·
F. Mendelssohn:
o Simfonia per a
cordes nº1 en Do M.
o Simfonia per a
cordes nº12 en Sol m.
o Simfonia nº5
“La Reforma”.
·
W. A. Mozart:
o Concert per a piano
nº12 en La M. KV 414.
o Música
Funeral Maçònica KV 477(479a).
o Rèquiem.
o Simfonia en Do M. KV
96 (IIIb).
o Simfonia en Do M. K
200 (173e).
o Simfonia Nº41
en Do M. “Júpiter”.
o Sonata
d’església en Sol M. KV 241.
o Sonata
d’església en La M. KV 225(241b).
·
Carlo d’Ordonez:
o Simfonia en Do m.
(Brown I:C14).
·
Joan PRENAFETA i PUIG:
o Missa en Mi bemoll.
·
H. Purcell:
o Suite
“Abdelazer o la venjança del moro”.
o Chaccony en Sol m.
(Britten)
·
J. F. Rebel:
o Suite “Les
Elements”.
·
Smetana:
o Blanik
·
A. Scarlatti:
o Simfonia di concerto
grosso nº1 en Fa M.
·
G. P. Telemann:
o Obertura en Sol m.
per a 3 oboès, fagot corda i baix continu.
o Obertura en Re M.
per a dues trompes, dos oboès, corda i baix continu.
o
Suite i conclusió en Mi m. de la
Música de sobretaula I
·
J. B. Vanhal:
o Simfonia en Sol m.
·
Vivaldi:
o Concerto Grosso en
Sol m. Op. 3 nº2.
o Concert per a 4
violins en Si m. Op. 3 nº4.
o Concert per a
violí en La m n.6 de
l’Op.3
o Concert per
violí n.1 op.4.
o Concert per a
violí en La m. Op. 9 nº5.
o Concert per a
violí en Si b M. Op. 9 nº7.
o Concert en re m per
a dos oboès RV535.
o Gloria per a Cor i
Orquestra.
o Les Quatre estacions
- Hivern