Entre l'Espasa i la Paret

Una història de la guerra civil espanyola

La història, l’escriuen els vencedors, diuen. Potser per això, la família Caballeria només mereix una petita i injusta menció a la “Història de Manlleu”, que en el seu dia va escriure Esteve Gaja i Molist. Però també diuen que la vida dóna moltes voltes. I, a vegades, per curiositat, algú troba un forat negre. I se’l mira. I l’explica. Ja han passat cinquanta anys des de l’esclat de la guerra civil. Són tancades les ferides? No ho sabrem fins la propera però, mentre, sembla prou arribada l’hora de remenar els forats negres.
 Lluny de mi l’ànim de prendre la feina als historiadors. Veureu que no hi ha pretensions de veritat oficial en cap de les paraules que he escrit. L’únic que he fet ha estat escoltar una dona, Maria Caballeria Terrades, i transcriure la història novel.lesca del seu forat negre, el d’un sector de la societat manlleuenca que, convulsa pels temps revolucionaris de la primera part del segle XX, morí en l’intent de navegar entre dues aigües. Les nits de cultura, la maledicció de l’aiguat, la missa i el rosari, l’el.litisme davant l’estrany, el sí però no a Franco que explica la Maria dibuixen un món més fluïd que la simple -que no inexistent- confrontació de burgesos i obrers.
 La vida d’aquesta dona, que avui (gener del 1997) té 92 anys, és un símbol, el microcosmos que ens remet al macrocosmos. Resumeix un món que els ressentiments de la guerra havien convertit en desconegut, bandejat tant pels vencedors com pels vençuts. Però, abans de conèixer la seva història, val la pena recordar d’on ve i qui l’envolta. Permeteu-me, doncs, amb una pinzellada, descobrir l’home que donà el llustre i obrí el pas a la família. Concretament, un oncle: Pau Caballeria i Mas.
 

 Tot el que es conta en aquests textos m'ha estat explicat per la Maria Caballeria Terrades i així ho he transcrit. Tant ella com jo n'acceptem la responsabilitat. Aquestes planes havien de ser escrites al paper però ningú ens ha donat -de moment- l'oportunitat de fer-ho. És per això que, abans, ho oferim a la gent del ciberespai.

Mercè Molist . Barcelona. 13 de novembre del 1997.