La història, l’escriuen els vencedors,
diuen. Potser per això, la família Caballeria només
mereix una petita i injusta menció a la “Història de Manlleu”,
que en el seu dia va escriure Esteve Gaja i Molist. Però també
diuen que la vida dóna moltes voltes. I, a vegades, per curiositat,
algú troba un forat negre. I se’l mira. I l’explica. Ja han passat
cinquanta anys des de l’esclat de la guerra civil. Són tancades
les ferides? No ho sabrem fins la propera però, mentre, sembla prou
arribada l’hora de remenar els forats negres.
Lluny de mi l’ànim de prendre
la feina als historiadors. Veureu que no hi ha pretensions de veritat oficial
en cap de les paraules que he escrit. L’únic que he fet ha estat
escoltar una dona, Maria Caballeria Terrades, i transcriure la història
novel.lesca del seu forat negre, el d’un sector de la societat manlleuenca
que, convulsa pels temps revolucionaris de la primera part del segle XX,
morí en l’intent de navegar entre dues aigües. Les nits de
cultura, la maledicció de l’aiguat, la missa i el rosari, l’el.litisme
davant l’estrany, el sí però no a Franco que explica la Maria
dibuixen un món més fluïd que la simple -que no inexistent-
confrontació de burgesos i obrers.
La vida d’aquesta dona, que avui
(gener del 1997) té 92 anys, és un símbol, el microcosmos
que ens remet al macrocosmos. Resumeix un món que els ressentiments
de la guerra havien convertit en desconegut, bandejat tant pels vencedors
com pels vençuts. Però, abans de conèixer la seva
història, val la pena recordar d’on ve i qui l’envolta. Permeteu-me,
doncs, amb una pinzellada, descobrir l’home que donà el llustre
i obrí el pas a la família. Concretament, un oncle: Pau Caballeria
i Mas.
Mercè
Molist . Barcelona. 13 de novembre del 1997.
This page hosted by
Get your own FREE
HOME PAGE