Hem passat un estiu de molta calor. I la gent s’ha llançat al vespre al carrer, a la recerca d’una mica d’aire. És aleshores quan t’adones que Linyola és una vila ajardinada, amb
molts arbres plantats, però que té una gran plaça natural, el Planell i dues places de nova creació, com són la plaça Pau Casals –anomenada popularment la placeta– i la plaça dels Països Catalans, les tres de tipus dur. Caldria que comencéssim a fer noves places o  placetes de gespa.

Les normes d’urbanisme, diuen que quan una zona creix o augmenta d’habitants es té de complementar amb serveis i espais verds –llegiu places, en el nostre cas–. És en aquest sentit que passejant pel poble, constates que una zona de les que han crecut més, i encara creix, és la zona al voltant de la caserna de la Guàrdia Civil. Quan es recuperi l’edifici de la GC, caldria fer-hi una plaça, on hi poguessin anar els veïns a prendre la fresca i els nens a
jugar.

Una altra plaça que es podria fer, seria al costat o prop de les noves urbanitzacions que han sorgit paral·leles al carrer Prat de la Riba. Aquesta plaça podria tenir jocs d’esbarjo
per la mainada que juguen per aquells carrers.

No estaria de més que l’ajuntament planejés –negociant amb els propietaris– fer una placeta, utilitzant una part de la parcel·la oberta que hi ha a mig carrer la Font, on bona
part dels veïns s’asseuen les nits d’estiu. Segur que seria una de les places més ben cuidades del poble.

I definitivament, caldria que es posés el fil a l’agulla a la plaça, que des de fa anys es vol fer davant del poliesportiu, i que es dedicarà a jocs de la mainada i convertiria aquella zona en la més verda del poble. Piscines, camp d’esports de gespa i la nova plaça, també de gespa.

També caldria determinar quin ús es vol fer de la zona que anomenem Mirador del Pla d’Urgell. De moment si no es vol fer cap inversió, demanaríem que cada mig any, es netegessin els vidres que van sortint a la superfície, i que el lloc tingués, com a mínim un aspecte net i presentable. I millorar l’entorn de la Font Vella i fer una actuació decidida, sobre la zona del Sitjar. I convindria estudiar el lloc –i comprar-lo– on es pogués emplaçar un lloc d’esbarjo –una xopera– on anar a dinar, berenar o fer-hi una acampada.

I ja posats a demanar i així se’n feien ressò els programes electorals de les diferents  formacions polítiques, caldria iniciar una política ferma per conservar, renovar i salvar
tota la zona del casc antic –el nostre patrimoni, com a poble–, que es degrada a marxes forçades. La primera intervenció seria que en tots els llocs on es tenen de fer obres,
aquestes comencessin de manera immediata i sobretot les de l’edifici polifuncional. Cal revaloritzar-lo. I la presència dels estudiants de música i dels membres dels diferents
col.lectius que es reuniran i passejaran per la zona beneficiarà el casc antic.

Si mirem les coses amb perspectiva, sembla que fa temps, que es va deixar de planificar bé el futur, en el camp de racionalitzar el sòl urbà per a ús dels ciutadans. I això no ho dèiem
a tall de crítica, sinó perquè voldríem demanar als nostres polítics que s’asseguessin amb urbanistes, els escoltessin i fessin un pla general pel poble, on es contemplés la creació de noves places, dedicant-hi els pressupostos necessaris. Hi guanyaríem en qualitat de vida.

Tan bonic i tan bell com pot ser, i serà, si volem, el nostre poble.

Barret Picat, novembre de 1999