Som per tant, nosaltres els primers que celebrarem l’arribada del nou mil·lenni. I com hi arribem? Segons es llegeix, en els darrers BARRET-PICAT, barallats i mirant-nos de reüll...
i per què? Serà qüestió d’escoltar als Reis Mags en el seu discurs de Nadal per albirar solucions, o potser tot és qüestió d’esperar que arribin nous vents a la vila, o que les bones relacions que té la nostra societat –festa dels 40, 50, 65 anys– superin aquestes diferències.

Perquè aquest editorial que surt per Nadal de l’any 1999, va dedicat a tots els homes –als d’ara i els qui al llarg del segle– s’han esforçat amb el seu treball a millorar el nostre entorn,
i que els seus conciutadans estiguessin orgullosos de viure a la nostra vila i això va pels promotors de les escoles graduades de la vila, als fundadors dels diferents cors o corals, colles sardanistes, als qui han fomentat l’esport –futbol, ciclisme, bitlles, curses...– als qui han organitzat exposicions i conferències, a tots els organitzadors de Carnavals –i més en èpoques difícils– Festa Majors, Festa de la Cervesa, Festa de Sant Antoni–, als qui han organitzat
cavalcades de Reis, de les més pobres a les més riques, ja que els infants els és igual, ells volen veure als seus reis..., als qui organitzaren la Llar dels Jubilats, a les Adoli... sí, vagi aquest editorial, per tots aquells homes i dones de la vila que han posat el seu gra de sorra,
perquè el nostre esperit hagi estat més lliure..., obert i no tancat, solidari i no excloent i vosaltres als lectors que llegireu aquesta revista l’any 2100 o l’any 3000 –Linyola encara
hi serà– sapigueu que a la fi del segle XX o al principi del mil·lenni, hi havia gent –de la mateix manera que ho havien fet els seus avantpassats– que creia en la justícia i en la pau i sabien que el seu futur, seria la multiculturalitat....

Lectors, subscriptors, que passeu un Bon Nadal i rebeu amb gran alegria l’any 2000. Us ho desitja,
                    La redacció de Barret-Picat
 
 
 

Barret Picat, desembre de 1999