El dia 13 de novembre es va celebrar la Festa dels Quintos i les Apol·lònies i, com cada any, van voltar pel poble des de primeres hores del matí, van parar a tots els bars i van fer un bon dinar. A la nit, hi va haver el típic concert que aquest any va ser una mica criticat pel tipus de música i pel preu de l’entrada. Tot i així, va ser un èxit. Al vespre ja va començar a arribar gent i, a les 11 de la nit, la zona esportiva estava plena. Tocaven quatre grups: els Komplot, com a representació del poble i com a quintos; els Brutal Thin’; Manolo Kabezabolo y los que se van del bolo; i La Polla Records com a grup més famós. El pavelló estava de gom a gom, hi havia gent de tot Catalunya i, fins i tot, de Bilbao. El motiu: el concert que La Polla Records havia de fer a Barcelona s’havia anul·lat i el de Linyola era l’últim de la gira.

En primer lloc van tocar els Komplot per començar a animar una nit plena de música punk i, seguidament, ho va ser el Manolo i el seu grup. Quan estava tocant aquest, vam aprofitar per passar pels camerinos-vestidors del camp de futbol, i fer unes preguntes al cantant de La Polla Records, I’Evaristo.
—Qui formeu el grup?
—Som quatre: el Fernando a la ba-teria, I’Abel al baix, el Charlie a la guitarra i jo que, com que no sé tocar res, canto.
—Quan vau decidir formar el grup?
—Fa més o menys uns 20 anys. Vam veure un anunci en una revista i ens hi vam apuntar perquè no s’havia de saber tocar.
—D’on ve el nom?
—Va sortir perquè dèiem molt “me cagon la polla”, i records no sabíem què volia dir disc en anglès, ja que no en sabíem, sinó que ho vam po-sar pel sentit dels rècords de l’atletisme.
—Quants discs heu tret? Quin és el millor?
—De diferents cançons l’un de l’altre, n’hem tret deu. És molt difícil triar un disc o una cançó que m’agradi més que els altres perquè tots expliquen una mica com ha anat la nostra vida i no m’agrada tenir favoritismes.

En traurem un de nou el 22 d’aquest mes de novembre, que l’hem estat gravant entre setembre i octubre.
—Com ha anat la gira?
—Bé; aquest any i l’any passat hem tocat molt i potser hauríem de tocar una mica menys.... Ara, a descansar!
—Per què es va suspendre el concert de Barcelona?
—Perquè estàvem a l’estudi i un de nosaltres va caure de les escales metàl·liques (I’estudi té dos pisos i a les escales no hi ha barana) i va tenir un esquinç a la mà. Sort que no es va trencar res perquè sinó els hauríem d’haver suspès tots!
—Quan tenies 18 anys, vas celebrar la festa de quintos?
—Sí, pero solament per emborrat-xar- me. Però no entenc el vostre pensament quan ens truquen per tocar a concerts de quintos amb el que nosaltres cantem... Quan jo ho feia, celebrar la festa era com acceptar-ho i estar encantats de la vida de fer la mili. Aquí suposo que és una festa del poble i que la mili us és igual.
—Què opines d‘aquest concert?
—Està bé, perquè als Brutal Thin’ i al Manolo els conec. A l’altre grup, el del poble, no l’he pogut veure per-· què estava amb la meva filla. A més, els pobles i els llocs petits (locals de 800-1.000 persones) ens agraden.
—Després de tocar, baixareu a la pis-ta i donareu negoci als quintos?
—Depèn del dia que tinguem, som bastant normals dins el que cap.
Però no crec que faci gaire negoci perquè a nosaltres ja ens donen beure i si vaig a la barra no ens el volen cobrar.
—Com són els punks? Com es defineixen? Què és un punk?
—És una persona que té les idees una mica a la contra de com va el món. El nom no importa perquè hi ha hagut gent així a totes les èpoques, pel que he llegit als llibres. Una vegada vaig llegir un llibre que deia que els soldats romans, quan entrava Juli Cèsar triomfant de les seves victòries amb els gals o altres exèrcits, podien dir-li “puyas” (paraules punyents) com per exemple burlar-se del seu perruquí... aquestes per-sones que gosaven dir-li tot el que pensaven eren uns punks, aquells eren els meus ídols.
Els punks són aquelles persones que van a la contra perquè les coses estan malament tot i que saben que les possibilitats de canviar-les són zero.
—Creus que aquest moviment es perdrà?
—Jo crec que es van equivocar quan li van posar nom, perquè quan li poses nom a una cosa és una etiqueta i, d’alguna manera, ja s’ha acabat en aquell mateix moment; després cadascú veurà el que fa...
Vaig treure una cançó que deia que molts punks només tenien la roba i l’aspecte però que el sentiment no hi era, això és el que posa en perill el moviment, però jo crec que sempre hi haurà persones que aniran a la contra.
—El lema:
—Vas aprenent, aprenent i aprenent de la vida i al final.... simplement et mors.

Després de parlar amb l’Evaristo, va començar el seu concert, un recopilatori dels millors temes de La Polla de tots els temps davant centenars de persones cantant les tor-nades. N’hi havia de totes les edats i de diferents llocs però tothom, malgrat estar estrets i tenir dificultats per traslladar-se, va sortir satisfet. Com ja he dit, el concert va ser un èxit: poques vegades es veurà el poliesportiu tan ple com aquell 13 de novembre.

LNP