Comença el nou curs escolar amb l’estrena de la nova aula d’Informàtica que tots els pares van tenir l’oportunitat de veure durant les reu-nions d’inici de curs.

Tots els professionals que treballem en aquesta escola, ens sentim satisfets de poder integrar dins el currículum escolar les noves tecnologies i hem de dir que ha estat un esforç de tota la comunitat educativa d’aquest poble, el que ha fet possible que aquesta aula entrés en ple funcionament ja a l’inici d’aquest curs.

Les obres d’arranjament d’aula es van dur a terme per part de l’Ajuntament informàtic que juntament amb l’ordinador adquirit per l’APA de l’escola s’ha aconseguit conformar aquesta Aula Multimèdia amb: Set ordinadors Pentiums III (Cd-rom, DVD...) connectats en xarxa. Un escàner. Dues impressores. Connexió a Internet. Un programari adaptat a tots les edats i una colla de Cd-rom didàctics.

Les possibilitats d’utilització són molt elevades, els alumnes es senten molt motivats i engrescats.

Tots els grups passen per l’aula una hora fixa setmanal i d’altres eventuals. El correu electrònic amb d’altres escoles està endegat i el professorat s’està especialitzant per un millor aprofitament de l’aula.

Només resta esperar que abans d’acabar el curs puguem gaudir d’una “Comunitat Virtual” integrada per pares, mestres i nens gràcies al projecte “Educàlia”.

Escola El Sitjar
 

1. La comunicació internauta és una exploració del món des de la solitud, des de la individualitat de l’investigador/ a amateur, clos/a en el seu laboratori mental. La recerca és una quimera, una fal·làcia: el món només és a les mans del o de la navegant en aparença. La realitat s’anul·la d’una manera permanent, el temps desapareix, l’espai s’eixampla, però el real és a l’altra banda. I no desapareix: continua amb la seva mateixa mediocritat i la seva misèria. La xarxa és atractiva, perquè és inesgotable i invita contínuament a exercir el poder de decidir, de triar, d’embadalir-se. Malgrat tot, és inactiva: no té vida. En solitud, sense haver d’exercir cap esforc, d’empatia, el diàleg és un monòleg unidi-reccional. Tot un univers inesgotable, als dits. Milers i milers de seduccions a la ment. Una il·lusió inimaginable fa uns quants anys. Només cal prémer unes tecles, moure el ratolí i s’obre la finestra a la galàxia virtual.

2. Internet ha suposat una revolució dins de la comunicació. Ara bé, aquesta comunicació, batejada pels gurús del liberalisme, no acabarà exercint una tirania sobre els ciutadans i les ciutadanes? La informació, val a dir-ho, ha esdevingut la nova moneda de canvi d’una economia global regida per la llei del més fort. Les concentracions empresarials obren la via d’un oligopoli planetari que prioritza el guany mercantil i que concep la persona com una màquina consumidora.

3. El nou mitjà (no deixa de ser-ho) és un altre avenç tècnic que necessita, com els altres, ser objecte de reflexió, de qüestionament. No per negar la seva validesa, en un moment en què seria absurd voler limitar l’empenta de la tècnica, sinó més aviat per calibrar-ne el guany que suposa des del punt de vista social. I és en aquest àmbit on el nou mitjà naufraga. El seu accès és, de bon començament, limitat. Discrimina, per tant. Pel que sembla, a més, és molt probable que cada vegada hi hagi més peatges per entrar en segons quins serveis. I tampoc no fóra estrany que s’establís xarxes de pagament més ràpides, eficaces i qualitativament millors, mentre que la resta (o les de quota més baixa) serien tot el contrari. Internet, lluny de ser el mitjà més democràtic, evidencia precisament els decalatges del sistema polític i social: torna a erigir les minories com a valedores del poder de la comunicació global (i, doncs, del poder econòmic) i marginalitza les grans majories (tant si són dels sectors mitjans, que disposen d’accés a Internet, com si són dels sectors més desafavorits, que tenen altres preocupacions i necessitats més urgents).

4. El mitjà Internet no és cap garantia de llibertat, ans al contrari. Els poders fàctics comencen a investigar com establir mecanismes de control, o sigui, de censura, per tal de limitar, amb l’excusa que sigui, la llibertat en l’entorn virtual. És una pràctica consuetudinària en els qui detenen el poder: un cop un avenç tècnic amenaça de trencar les cadenes de l’estabilitat i del poder, es cerca la manera de fixar eines de tutelatge. Potser no és debades recordar que Internet fou, en el seu origen, una arma secreta per a les comunicacions internes de l’aparell militar ianqui (i, en aquesta línia, cal tenir en compte que les oligarquies econòmiques dels EUA s’han erigit en les vetlladores del món amb la força militar i, per al seu objectiu, és necessari el domini dels sistemes de telecomunicacions). Si s’ha decidit treure Internet de les confuses ombres bèl·liques, és de ben segur per què, abans, s’ha estudiat l’efecte que podria tenir en la societat, en el funcionament de l’economia global, en el monopoli de les empreses transnacionals, etc.

5. Internet no és cap regal o potser és un regal enverinat: podria correspondre a una macroestratègia per al control mundial. (Una hipòtesi apunta que el control dels mitjans de comunicació revela una estratègia orquestrada per Washington, que es mostra resolut a promoure el comerc, electrònic amb mires a exercir la supremacia planetària...) D’altra banda, és cert que moltes organitzacions i associacions més o menys alternatives han aconseguit millorar les seves possibilitats de projecció i d’intercomunicació arreu del món. No hi ha cap dubte. Això no obstant, si el poder vol exercir el control de tota cuca viva, què millor que tenir en les seves xarxes tota la informació i tots els seus còmplices? I, més encara, la tendència és a simplificar i desubstanciar la informació (política, social o cultural) i a posar-la al servei dels grans grups econòmics, mentre que es trenquen les fronteres entre informació, publicitat, comunicació, serveis i comerç a favor d’una mercantilització d’abast planetari que pot ser, malauradament, el signe fatal de la nova era.

6. El nou sistema afectarà, a curt termini, en els hàbits de comunicació quotidiana. I no precisament en un sentit positiu, ni en l’àmbit per-sonal, ni en el públic.

* Comunicació personal: el sistema e-mail permet de comunicar-se amb persones a les quals rarament s’enviaria una carta (mitjà esdevingut ja molt formal i excepcional) i, en canvi, es pot remetre un missatge breu (la redacció ha de ser adequada: frases curtes, informació necessària, legibilitat fàcil). La nova interrelació permet de comunicar-se asèpticament (la llunyania afavoreix el no-compromís). El llenguatge tendeix a l’economia, a la concisió, al nores. Es perden les nocions d’elaboració, de treball del pensament, de l’expressió d’afectes... No cal: és una qüestió de simplicitat i d’eficàcia.

* Comunicació pública: el sistema en general possibilita d’accedir a moltes pàgines d’institucions, associacions, grups, particulars de tota mena i manera. És un camp sense fi, un univers inacabable i, per això mateix, inabastable. Aquest factor motiva, junt amb l’econòmic (la trucada té un preu i la durada es paga), que l’hàbit sigui la pressa, l’angoixa, la necessitat de treure’n la màxima rendibilitat. La comunicació topa contra l’espill que és la pantalla. És, fet i fet, el súmmum de la subordinació: el sistema productiu (el funcionament del mercat) arriba a la comunicació, n’és el calc més perfecte i ens dóna la nostra pròpia imatge. La informació és tan immensa que, en realitat, desinforma: no hi ha possibilitat de tria, de selecció, perquè el bombardeig és incessant. És un altre esclavatge, en el fons... D’ací a poc caldrà tornar a reinventar una comunicació directa, humana i social.

7. Els acrítics es vanten dels mèrits que ofereix Internet, entre els quals hi hauria el d’una nova cultura rica i cosmopolita. Idealment, tal vegada; a l’hora de la veritat, això és una altra enganyifa. De fet, aquesta nova cultura es troba envaïda per la llengua dels dominants i és clarament excloent per als dominats. Aquesta “world culture” (cultura mundial) és fabricada ex professo per les noves tecnologies de l’esperit: mínima complexitat, simplificació al màxim, manca de reflexió, immediatesa... La promesa d’una cultura global és una altra entabanada, perquè suposa l’exclusió de les cultures i les llengües que no hi són. A més, com recorda l’escriptor José Samarago, aquesta cultura no consistirà pas en l’experiència i el saber, sinó en la simple aptitud de reeixir a cercar la informació. I, així, l’individu, sense referents propers, tot i estar connectat al món, esdevindrà un ésser solitari.

8. La irrupció d’Internet planteja moltes preguntes. Per exemple: on és la realitat?, què és més real?, com afecta la participació de l’individu en la societat?; quines són les condicions socioeconòmiques per accedir- hi?, quines implicacions té en la quotidianitat?, quina importància adquireix en el context de la comunicació vigilada?, quina repercussió pot tenir en una cultura minoritzada?... Des d’aquestes pàgines, convidem totes les persones que són usuàries d’Internet, que enviïn a BARRET PICAT (barretpicat@yahoo.com) les seves opinions sobre el nou sistema de comunicació. Obrirem així un fòrum obert, publicable a la secció d’opinió de la revista impresa, per discutir un dels darrers avenços tecnològics que comença a entrar, amb tota impunitat, a les nostres cases. 

Sònia Appia

• Nota: recomanem la lectura de “Révolution dans la comunication”, Manière de voir, núm. 46 (juliol-agost de 1999), 100 pàgines, en què s’ofereix una reflexió crítica i raonada de la visió tecnofílica de la comunicació.

Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del futur, a vosaltres, que sou del passat, us deman que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on ens reunim.

No tenim govern elegit, i és improbable que en tinguem mai, per consegüent, m’adreç a vosaltres amb l’única autoritat amb la qual la lliber tat parla per si mateixa. Declar que l’espai social global que estam construint és naturalment independent de totes les tiranies que tractau d’imposar-nos. No teniu cap dret moral de governar-nos, i tampoc no teniu mitjans de pressió que puguem témer de debò.

Els governs reben els poders escaients per governar a par tir del consentiment dels governats. Vosaltres no teniu el nostre, i ni tan sols tampoc no ens l’heu demanat. No us hem convidat. No ens coneixeu ni a nosaltres ni al nostre món. El Ciberespai no està delimitat per cap de les vostres fronteres. No us cregueu que el podreu construir com si es tractàs d’un projecte públic d’urbanització. No podeu. Es tracta d’un acte de la natura i creix per si mateix mitjançant les nostres accions col.lectives.

No heu participat en la nostra gran i unificadora conversa, i tampoc no heu creat les riqueses dels nostres mercats. No coneixeu ni la nostra cultura, ni la nostra ètica, ni les regles no escrites que estableixen en la nostra societat més ordre que el que podria obtenir-se amb qualsevol de les vostres imposicions.

Preteneu que a casa nostra hi ha problemes que requereixen una solució. Utilitzau aquest pretext per envair el nostre territori. La majoria dels problemes que invocau no existeixen. Si hi ha conflictes reals, si hi ha tor ts, els identificarem i hi posarem remei amb les nostres pròpies eines. Estam creant el nostre propi contracte social. Aquest sorgirà d’acord amb les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent. El Ciberespai està format per transaccions, relacions i el pensament mateix, arrengle rats com una ona permanent en la xarxa de les nostres comunicacions. El nostre món és, a la vegada, enlloc i pertot, però no el lloc on viu el cos.

Estam creant un món on tothom pot entrar, sense privilegis ni prejudicis per la raça, la riquesa, la potència militar o el lloc de naixença.

Estam creant un món on cadascú, onsevulla es trobi, pot dir les seves idees, per singulars que puguin semblar, sense témer que el coaccionin a assumir el silenci de la conformitat.

Els vostres conceptes de propietat, expressió, identitat, moviment i context no són vàlids per a nosaltres, car estan basats en la matèria, i aquí no hi ha matèria.

Les nostres identitats no tenen cos, per consegüent, a diferència de vosaltres, no podem obtenir l’ordre usant coaccions físiques. Creiem que el nostre govern sorgirà de l’ètica, del nostre interès clar i de la república. Les nostres identitats poden ser distribuïdes per moltes de les vostres jurisdiccions. La regla d’or serà l’única llei que reconeixeran totes les nostres cultures constituents. Esperam poder construir les nostres solucions particulars a partir d’aquestes bases, però no podem acceptar les solucions que tractau d’imposar-nos.

Als Estats Units, heu votat una llei, la reforma de les telecomunicacions (Telecommunications Reform Act) que repudia la vostra pròpia constitució i insulta els somnis de Jefferson, Washington, Mill, Madison, de Tocqueville i Brandeis. Aquests somnis, ara, han de tornar a néixer entre nosaltres.

Temeu els vostres propis infants perquè han nascut en un món on sempre sereu immigrants. I, perquè els temeu, confiau als buròcrates la cura d’assumir l’autoritat paternal que no gosau assumir vosaltres mateixos. En el nostre món, tots els sentiments i expressions de la humanitat, des dels més vils als més angelicals, són part d’un tot que no té costures, la conversa globals de bits. No podem sepa rar l’aire que sufoca de l’aire on bateguen les ales.

A la Xina, a Alemanya, a França, a Rússia, a Singapur, a Itàlia i als Estats Units, intentau bloquejar el virus de la llibertat erigint llocs de guàrdia a les fronteres del Ciberespai. Potser podran refrenar el contagi durant un cert temps, però no sobre-viuran en un món que aviat serà totalment cobert per mitjans en forma de bits.

Les vostres indústries de la informació, cada dia més obsoletes, tracten de sobre-viure tot proposant lleis, a Amèrica i arreu, que diuen que posseeixen l’expressió, en si mateixa, per tot el món. Aquestes lleis declaren que les idees són un altre producte industrial, no més noble que els lingots de ferro. En el nostre món, qualsevol cosa que la ment humana sigui capaç de crear pot ser reproduïda i distribuïda infinitament sense cap cost. El transport global del pensament ja no requereix les vostres fàbriques per poder dur-se a terme.

Aquestes mesures colonialistes i cada vegada més hostils ens col·loquen en la mateixa posició de tots els defensors de la lliber tat i de l’autodeterminació que ens han precedit i que han hagut de rebutjar l’autoritat de potències llunyanes i mal informades. Hem de declarar els nostres éssers virtuals inaccessibles a la vostra autoritat, tot i que l’acceptam per als nostres cossos. Ens expandirem per tot el Planeta de manera que ningú no podrà detenir els nostres pensaments.

Crearem una civilització de la ment en el Ciberespai, que sigui més humana i més justa que la del món que els vostres governs han creat fins ara.

Davos, Suïssa, 8 de febrer de 1996

JOHN PERRY BARLOW,
dissident cognitiu, cofundador de l’Electronic Frontier Foundation

Traducció catalana de: Llorenç Valverde (Universitat Illes Balears) i de Teo Vidal i Sol (Catalunya Nord)