Davant de la sistematització de la ignorància i el pensament únic, les persones del carrer ens trobem ben indefenses i esmaperdudes. No sabem per on navegar. Veiem venir-les i ens costa d’esquivar aquestes dues forces abassegadores. És una nova coerció, subtil, però real, al cap i a la fi. Ja no ens creiem res i ens ho creiem tot, ja no fem cas de res i ens dol tot. Estem fetes un vertader garbuix. Tot llegint, tampoc no és que ho faci gaire (no s’estila), vaig topar-me amb dues reflexions que em semblen com dues brúixoles, de tan encertades que les trobo.

Com que no voldria quedar-me-les per a mi sola, he pensat que enviaria una carta a BARRET PICAT. Sempre hi haurà alguna lectora o algun lector (tot i que els homes llegeixen menys, em sembla, perquè es creuen més savis) que sabrà treure’n un profit. O no. Tant se val: la qüestió és que prepareu tots els sentits, compareu les citacions que us proposo amb darreres notícies dels mitjans de comunicació i assaboriu-ho de gust:

Francesc Ferrer i Guàrdia: “L’assumpte és delicat i convé deixar-ho clar: la rebel·lia contra l’opressió és senzillament qüestió estàtica, de pur equilibri, entre un home i un altre home, perfectament iguals, com ho consigna la famosa Declaració revolucionària en la primera clàusula amb aquestes indestructibles parau-les: “els homes neixen i romanen lliures i iguals en dret”, no hi pot haver diferències socials; si n’hi ha, mentre uns abusen i tiranitzen, els altres protesten i odien; la rebel·lia és una tendència anivelladora i, per tant, racional, natural, i no vull dir justa per tal com la justícia està desacreditada amb les seves males companyies: la llei i la religió // Ho diré ben clar: els oprimits, els espoliats, els explotats han de ser rebels, perquè han de reclamar els seus drets fins a aconseguir una participació completa i perfecta en el patrimoni universal.”

Albert Carsí Lacasa: “Cal treballar perquè s’estableixi una “harmonia” saludable de l’Home amb la Natura, aquesta “deu de vida”, per tal de conèixer-la millor i respectar-la. El nen hi descobrirà els ensenyaments bàsics per emprendre fecundament les seves beceroles en l’existència. Davant de la Natura s’adonarà de la seva petitesa i a la vegada, de la seva grandesa, de les seves limita-cions, però també de les seves enor-mes possibilitats. Hi aprendrà, en estreta comunitat amb els seus sem-blants, a ser humil, solidari i a comportar-se amb “naturalitat”. Aprendrà també a encaminar noblement els seus sentiments i a dominar els instints. I en els seus entreteniments i jocs tindrà la possibilitat de conèixer el seu cos i el dels seus companys i companyes, bo i “harmonitzant” així els impulsos propis de la sexualitat. I es convencerà que és la millor manera d’aconseguir aquella “harmonia” interior, personal, primer pas cap a l’”harmonia universal”, que és la gran fita que ens hem fixat els qui creiem que l’individu neix bo i que la comunitat té l’obligació moral de fer tot allò que estigui a les seves mans perquè cada dia sigui millor. Aquesta empresa, estimats companys i companyes, és una peça difícil de teixir. Per això els telers han d’instal·lar-se ja en les escoles primàries.”

M. R.
 

Li agrairia que em publiquessin aquesta carta. Vull recordar que Lluís Maria Xirinachs –que quan era molt petitet, m’ han dit que va venir a fer un míting a Linyola– s’està des del dia 1 de gener del 2000, davant del Palau de la Generalitat, des de les 9 del matí a les 9 del vespre, rei-vindicant la llibertat dels Països Catalans. M’agradaria que a Linyola es fes algun acte per recolzar a aquest home, que ha lluitat tant per la nostra llibertat. Com diu: La independència no es demana, es pren.

Salut

Lliure

Realment em consta, que algun dels articles d’opinió i de pensament que publiqueu a BARRET-PICAT, tenen incidència al poble o se’n parla, per aquest motiu em sap greu que al-gun cop es produeixi alguna mancança com fou no escriure unes ratlles -en motiu de la seva mort- sobre Guillem Viladot, l’apotecari d’Agramunt.

Guillem Viladot -de la mateixa generació dels desapareguts Jaume Magre, Leandre Cristòfol, Francesc Porta i company de Josep Vallverdú-deixa enrere una extraordinària obra escrita, unes magnífiques col·laboracions en la premsa i a part fou el fundador fa 37 anys de la revista “Sió” d’Agramunt, on hi ha col·laborat sempre. Fou un dels autors que començà a escriure poesia als anys 40-50, quan el país culturalment, estava enrunat i no tenia contactes amb ningú.

Guillem Viladot, amant de la seva vila, hi ha volgut deixar la seva empremta, amb els museus de poesia visual Lo Pardal, que junt amb l’Espai Guinovart, han fet que Agramunt sigui un dels fars i exemple del que es té de fer culturalment a les viles de Ponent.

Esperem que amb ell, no passarà el que deia en un dels seus versos publicats als llibre Al Muetzi (1992). “tardaran més a donar-nos sepultura que a oblidar-nos aquest és el preu de qualsevol història”
 

Marc
 

–Cal fer memòria de què retornaren el Canal de Panamà uns quinze dies abans... i que com a tots els canals i pantans se’n parla poc, quan se’n podria haver parlat molt més. Trobo, trobem en manca més notícies, algun llibre, etc... tot i que tenim constància que alguns linyolencs l’han visitat.

–Sembla que perdem alguns vestigis o arrels... tot i que en recuperem altres. Tendim molt vers el mestissatge. Com que d’alguna manera renunciem dels nostres, les ofertes són de la resta del món: idiomes, llibres de tots els països, viatges cap d’any en la segona cadena, etc... Està molt bé que ho fem així, però ha de ser de principi a fi.

–1899-1999, ha passat el centenari en què sant Joan de les Abadesses ha celebrat ser la població pionera arreu del món pel que respesta a la celebració de la festa de l’arbre.

–M’han agradat molt les fotografies referents a alguna part de l’Àsia d’en Valeri Bonjorn. Tot i que haurien estat molt enriquides amb algun tipus d’explicació o peu de foto.

–Amb les actuals pensions i salaris sembla que cada dia ens haurem de tornar una mica més treballadors. De fet un treball pot ser un tipus de hobi i no té perquè no agradar-nos.

Robert Bonjorn i Duart
 

En el darrer mes s’està parlant a Linyola de fer una concentració parcel·lària de tot el terme. Diuen que els avantatges del projecte, serien que en primer lloc es podrien fer els pantans que fa anys es van aprovar, s’introduiria el rec per aspersió i l’electrificació de tot el terme, després tothom tindria la seva única parcel·la de terra, on s’hi podria fer vàries collites a l’any, només caldria regar una peça de terra... s’estalviaria diners, temps i gas-oil per cultivar la terra i se’n guanyaria molts més.

Inconvenients? fer-ho... dividir el ter-me, fer els nous camins, etc... tot, tot el terme canviaria de com ho hem conegut fins ara.

Us demanaria a BARRET-PICAT, que féssiu un seguiment exhaustiu d’aquest projecte, que pot canviar la vida dels pagesos de la vila.

Pagès.