Hi ha pervindre pel nostre poble? Creiem fermament que sí..., per un costat el mes de desembre de 1999 començaren finalment les obres del nou edifici socio-cultural. És un símbol d’esperança i de la força i progrés de la modernitat de Linyola a les acaballes del segle XX.

Però el que convida a l’optimisme, són les noves veus que van apareixent al poble, com la publicació de les escoles “Camamilla” –on s’informa de les activitats de l’escola i dels projectes que plantegen els nens i nenes– o la veu dels escoltes amb la revista trimestral “@ cau d’orella”, on també ens expliquen qui són i els projectes que porten i portaran a terme en els propers mesos. Si aquí afegim els papers que arriben a les cases de l’Ajuntament, o del grup AIPN, o les comunicacions que envien als seus associats, les ADOLI, la Cooperativa del Camp, etc..., a part del Barret-Picat, podrem comprovar que Linyola té una societat altament comunicadora.

Però també en altres camps, es veu que Linyola no és immobilista... la Cooperativa té entre les mans projectes que properament duran a terme, es continua construint –amb quin desgavell urbanístic...– a la zona del poliesportiu, i per primer cop les col·lectivitats de regants –la 5 i la 20– s’ han assegut per intentar portar endavant el projecte dels pantans, i per primer cop s’ha parlat de fer la concentració parcel·lària de tot el terme. Aquest és un dels camins que tenen els pagesos per poder continuar, d’aquí a un segle, vivint de la terra.
 

Quant a Festes locals, aquestes, si el temps acompanya, van prenent peu, com la de Sant Antoni i la que es celebrarà per Carnaval, cada cop compten més amb el recolzament i la participació del poble.

Novament tenim davant nostre unes eleccions generals, amb la unió de les esquerres –o progressistes– per anar al Senat a Catalunya, on crearan un grup propi, però seran unes eleccions que es mouran amb un fet que comença a preocupar novament als europeus, l’arribada al poder dels nous neonazis a Àustria i els brots de racisme –tot i que cal mirar-se la situació amb lupa– com els de El Ejido.
 
 
 
 

Barret Picat, març de 2000