“Dia 21 del mes de novembre, de l’any del naixement del Senyor de 1583, en la vila de Linyola.

Nos, Pau Moretó pagès de la vila de Linyola, diòcesi d’Urgell, com a batlle de la mateixa vila i terme de Linyola, en nom de l’Excm. Senyor Antoni Folchet, de Cardona, duc de Soma i de Sessa, senyor de les Baronies de Bellpuig i de la dita vila de Linyola,

Joan Agulló, vulgarment dit lo Pubill,

Joan Agulló de n’Andreu i

Montserrat Mosset, pahers el present corrent any, i infrascrits, de la dita vila de Linyola,

Joan Bidal, Joan Agulló de la viuda, Joan Ricart, Bartomeu Redon, Joan Granyó, Blasi Claverol, Pere Vernans, Jaume Monfar, Jaume Porta, Gaspar Balaguer, Montserrat Agulló, Bartomeu Marín, Gaspar Amargós, Joan Anglada, Joan Pallars, Pere Segur, Antoni Andreu, Montserrat Bisa, Arnau Bru, Magí Feliu, Pere Ubach, Bartomeu Aramó, Pere Grasa, Joan Capell, Joan Serra, Jaume Balaguer, Bartomeu Grasa, Dionís Ricart, Pere Durany, Maties Pedrós, Montserrat Savall, Francesc Andreu, Joan Agulló de Toni, Montserrat Bergadà, Montserrat Santacreu, Joan Gispert, Antoni Pedrós, Arnau Arrufat, Joan Viladot, Francesc Rialp, Montserrat Brandi, Pere Antoni Santpere, Joan Grau, Antoni Agulló, Manuel Gispert, Pere Forner, Pere Pasanil, Pau Castanyer, Joan Brandi, Montserrat Grau, Miquel Guardiola, Nadal Bergot, Gaspar Granyet, Joan Prats, Pere Claverol, Jaume Flor, Pere Joan Pallàs, Jaume Ballestar, Andreu Cudós, Antoni Molner, Andreu Sunyer, Francesc Porta, Jaume Pascual, Montserrat Balaguer, Jaume Prenafeta, Joan Puig, Miquel Spigó, Francesc Gener i Joan Vernís,

tots veïns, pròcers i particulars habitants de dita vila de Linyola, convocats i congregats per mandat meu, el batlle, i per ordre nostre els dits paers, al so de la trompeta, segons és costum, a la casa de la paeria o del consell, de la mateixa vila de Linyola, com en altres ocasions, per tenir consell general del Comú de la vila, a fi de comprar blat i altres grans, per sembrar les nostres terres, les de dit Comú i les dels particulars presents, fent això en la vila, tant en nom nostre i dels paers, com (en nom) de dit Comú i els seus particulars presents, com també per ordre de dit Excm. Senyor a baix autoritzant i decretant, lliurement nosaltres el dit Comú i els seus particulars presents, venem a Vós venerable Josep Fanecha, capellà de l’església parroquial de la Benaurada Maria Verge, de la vila d’Agramunt, en la capella de Sta. Llúcia extramurs, de dita diòcesi d’Urgell... un censal, lliurement redimible per 200 sous de moneda barcelonesa censuals... Per pagarlos obliguem els béns del Comú i els dels particulars, a pagar el dia divuit del mes de maig pròxim vinent, ...i de bona fe prometem a vós que el predit censal que us hem venut, o bé les pensions anuals, i el preu el farem efectius a vós i els vostres, en
la mateixa església de Sta. Llúcia extramurs, ... el preu és de dues-centes lliures de moneda barcelonesa...

I per complir tot això, ens obliguem, tots nosaltres els relacionats a dalt amb els nostres noms, en vers vos, el dit honorable Josep Fanecha i els vostres. Especialment i de manera expressa hipotequem tot el dit terme de Linyola..., i expressament hi volem comptar totes o cada una de les herbes, herbatges i aliments dels animals, prats, aigües, aqüeductes, bestiars o animals d’engreix i els menuts que hi ha o que hi haurà en dit terme de Linyola, mentre duri aquest censal... (D’acord a les lleis vigents) obliguem tots i cada un dels béns i drets nostres, i de dit Comú i de cada uns dels particulars presents, però les persones no intentem obligar-les.

Com a testimonis signen a la vila de Linyola, l’honorable Antoni Miró, artesà ferrer i Joan Sonís carnisser, habitants de dita vila.”

Arxiu Comarcal de Balaguer. Notari Francesc Tomàs, 2, 3, foli, s/n.
 

NOTES

1).- El text: El text d’aquesta acta notarial del municipi de Linyola de 1583, ens ve escrita en la llengua llatina que s’usava en les oficines notarials de l’època, amb una redacció plena de girs tècnics, força abreviatures i despreocupada de tota elegància literària. Les vuit pàgines de l’escrit original són estretes i molt allargades, de 10 cm per 30.

En resum: Els termes en què està redactada l’acta notarial dibuixen una vida social ben organitzada, amb la majoria dels elements propis d’una vila moderna: un equip de govern format per un batlle i tres paers, una casa del Consell o Paeria, un procés establert per tractar els temes comuns. En el cas que ens ocupa, l’equip de govern es fa ressò d’una necessitat popular i actua d’acord a les necessitats del poble: com que la collita de gra d’aquell any ha estat calamitosa, agencia la compra de gra per a la sembra.

El fet que, segons ens diuen els historiadors, es donava amb certa periodicitat, per raó de les fortes secades que patia la regió. Els dirigents, d’aquells moments, es posen al davant i encapçalen la iniciativa popular, reunint tots els veïns, per resoldre el problema de comú acord, el proveïment de gra per a la sembra, en lloc d’esperar que cada ú s’espavili pel seu compte.

Finalment, hem de reconèixer que la vida dels pagesos d’aquell 1583 devia ser dura, i molt dura, com es pot deduir pels termes en què està redactada l’acta. La precarietat de les collites feien molt difícil endeutar-se perquè mai no se sabia si l’any vinent es podria fer front al pagament al que hom s’havia compromès. Des d’aquesta perspectiva s’entén força bé la dita popular: A cobrar al batre. La pagesia tradicional, amb collites molt reduïdes, esperava fer front als pagaments al batre, és a dir, quan tingués ja la collita de blat i altres grans. Si aquesta era magra, l’estretor de vida havia de ser molt gran.

Agustí Castelló
 

Per ÀNGEL PERIEL NAVARRO

LINYOLA 1898

Tot continuant la sèrie, a hores d’ara ens ha semblat adient de retrocedir en el temps, per tal que els nostres lectors puguin conèixer quelcom del relatiu a la crònica general linyolenca corresponent l’any 1898, conforme del tenor següent:

Divendres 19 d’agost.- Informa “Diario de Lérida” com uns determinats entusiastes del flamenc, residents a Linyola, pels volts de la data tingueren el mal pensament de contractar una cantant del gènere, als efectes que oferís al poble un recital. Tanmateix, com que aquesta tan inesperada i, alhora, ben sorprenent visita no era acceptada pas de la resta dels linyolencs, car els mateixos rebutjaven l’art en qüestió, creieren alguns l’ésser precís de proporcionar-li a ella un escarment. Conseqüentment, força expressiva ho seria la manifestació d’enuig que els susdits patentitzaren a l’artista, tot i que marxà immediatament del lloc, cap un indret més acollidor del qual acabava d’estar.

Dimecres 21 de setembre.- Amb el tren correu procedent de Madrid arribaren Lleida vint-i-set soldats repatriats de la caribenya illa de Cuba, tots ells eren oriünds de la nostra província. Un d’ells, l’Antoni Cascalló, seguiria després fins a la vila de Linyola, perquè a la mateixa hi tenia la pròpia llar.

Un cop que la benvinguda tropa va descendir del respectiu vagó i mentre, ensems, sentia una plena satisfacció de romandre a l’andana de l’al·ludida estació, la mateixa fou magníficament atesa per alguns dels membres voluntaris de la Creu Roja, pertanyents al contingent de la capital del Segre.

Diumenge 16 d’octubre.- De matí, els linyolencs varen sentir-se ben sorpresos de constatar la presència a la població d’una representació de l’esmentada associació internacional de Creu Roja, formada per Joan Perelló Astop i de l’auxiliar Ramon Guillot, els quals vingueren fins aquí per efectuar una postulació, destinada a recaptar un monetari per l’ajut del sosteniment de l’entitat.

I, malgrat queia la pluja, només d’ésser l’hora prevista organitzaren els propis una decidida i entusiasta comitiva, encapçalada de les autoritats civils, les eclesiàstiques i també les corporacions locals, seguides elles d’un imponent nombre del veïnat, per tal que, plegats, recórrer els carrers i les cases de la localitat, tot demanant l’esmentat suport.

Acabada la col·lecta i fet el seu resum, hi resultà el següent: Recollit al llarg la pública demanda rodada a la vila, 192,25 pessetes; lliurament efectuat pel Sr. alcalde, 20,00 PTA; id. del Sr. jutge municipal, 20,00 PTA; id. del Sr. fiscal municipal, 10,00 PTA; id. de l’Ajuntament, 50,00 PTA; tot xifrant-se un total de 292,25 pessetes.

A continuació, anaren els comissionats a la pròxima i molt esplèndida finca “Torre del Remei”, on el seu ric propietari, Ignaci Girona, els hi va posar a les mans 15,00 pessetes, adreçades per la idèntica finalitat.

Després, ambdós components de la Creu Roja novament a la nostra vila, a causa de les atencions i els obsequis que de la gent d’ella tenien rebuts volgueren mostrar-ne la pròpia gratitud vers totes les persones assenyalades de Linyola, singularment l’alcalde, Joan Lamarca Niubó; el rector de la feligresia, mossèn Joan Monell Puig; el vicari parroquial, mossèn Matíes Viladot; el jutge municipal, Josep Giné Pons; el fiscal respectiu, Antoni Vallés Pou; l’un dels regidors consistorials, Ramon Bosch Solé; el secretari de l’Ajuntament, Francesc Seisdedos; el mestre d’instrucció primària, Joan Lles Segarra; i l’agutzil de la vila.

Dijous 20 d’octubre.- Tot aprofitant-se de la nit, uns desconeguts varen obrir les sitges existents a la partida denominada “el Sitjar”, les quals propietats en corresponien, respectivament, a Matíes Bonjorn, Joan Lamarca –el susdit alcalde–, Joan Ortiz, Josep Antoni Palou, la vídua d’Ignaci Colell i Fèlix Duart Sucarrat. I val a dir que de la sitja del penúltim d’aquests, els lladres s’emportaren tres quarteres d’ordi i, així mateix, i de la de l’últim en foren sustretes d’altres vint-i-tres unitats iguals de blat.

Ara bé, puix que a la sitja pertanyent al Sr. Duart es trobà una caixa de llumins, fil de lliça i una pala feta per remoure la terra, malgrat no conèixer pas les dades identificatives dels autors del robatori, aquest en fou denunciat a la prefectura.

Dijous 3 de novembre.- A la fi que els serveis competents prengueren les mesures adientes, dirigides a prevenir una propagació de la temida malaltia anomenada “diftèria”, el prestigiós diari lleidatà “El País” comunica que a Sudanell, Alcanó, Torres de Segre, Alfés, Vilanova d’Alpicat, les Borges Blanques, Alcoletge i Linyola, unes poblacions totes elles de la nostra província, hi havia una multiplicitat de focus de l’esmentada malaltia.

Divendres 2 de desembre.- Tot participant d’una tercera expedició de trenta-un soldats malalts que procedien de les excolònies espanyoles, des de Barcelona vingué en el ferrocarril via Lleida l’Emili Valle Brescó, fill de Linyola.

Ja a la capital lleidatana, qui havem citat i, juntament, la resta dels repatriats, varen ser rebuts d’una representació provincial de l’exèrcit, el metge major de plaça, els comissionats de Creu Roja i força pública; tots ells restaren veritablement trasmudats d’haver de presenciar el tant malmès estat de la salut dels arribats.

El servei de Creu Roja, amatent com sempre a la pròpia missió, atengué sol·lícitament els militars necessitats d’una atenció especial i, alhora, oferí els altres mancats de salut un vi moscatell.

DOCUMENTACIÓ:
DIARIO DE LERIDA.- Corresponent l’any 1898.
EL PAIS.- Diari de Lleida.- Repassat l’any 1898 en la seva integritat.
EL PALLARESA.- Diari de Lleida.- El tenim fulletjat tot l’any 1898.