Per ÀNGEL PERIEL NAVARRO

LINYOLA L'ANY 1900

Si, mercès que la comissió popular nomenada oportunament pel Comú del veïnat de Linyola no defallí pas davant aquella sistemàtica oposició d’uns quants propietaris amb finques agrícoles al terme municipal de la vila, els quals àdhuc es negaren de cedir les herbes de llurs predis a
l’hora de contribuir al pagament de les adients obres al respecte, el 1r. de juliol de 1899 va rajar de primer cop l’aigua potable a la font pública de la població, ho és també veritat que la societat elèctrica constituïda de Jaume Carulla, un honorable comerciant de Barcelona ensems que contribuent a l’Ajuntament linyolenc i de Josep Giné Pons, un notable hisendat resident a la susdita localitat, coratjosament va assolir ben poc després i sens el regateig de cap esforç el compromís de dotar l’enllumenat elèctric, així l’oficial com el particular, al lloc que ens ocupa. I, endemés, val a dir que als consumidors de la tal energia s’els exigia únicament, a la manera
d’una contraprestació pel servei ofert, l’estricte pagament del preu taxat com a despesa de cadascuna bombeta contractada.

AL LLARG L’ANY 1900
Dimarts 2 de gener.- Tot i que l’alcaldia local tenia fixat recentment el termini de quinze dies per a poder-se sol·licitar la instal·lació elèctrica a les llars i d’altres immobles de la vila, a la data present ja es varen realitzar les primeres comandes a l’efecte.

Dimarts 16 de gener.- La Guàrdia civil de les Borges Blanques va detenir l’indigent Joan Lluch Bellera, estan a Linyola, en considerar-lo el presumpte autor d’un homicidi i el consegüent robatori, causat temps enrera prop de l’esmentada població en la persona de Joan Torres, el qual vivia a Gràcia.

Al precís moment d’efectuar-se la seva captura, l’individu en qüestió anava acompanyat de la igualment captaire Josepa Plana, qui també va estar detinguda.

Dijous 8 de març.- Hom deia que alguns propietaris de Bellvís s’oposaven a l’establiment de la via fèrria de Mollerussa a Balaguer als terrenys propis. Si de cas això hagués estat cert precís seria de modificar el tirat de la mateixa; la qual cosa, de ben segur, afavoriria els linyolencs.

Dimecres 18 d’abril.- L’anterior notícia fou desmentida quan la data, en publicar El Pallaresa, un dels diaris de Lleida, que les obres vers l’indicat ferrocarril al terme municipal de Bellvís eren començades.

Dissabte 28 d’abril.- Contragueren el matrimonial enllaç canònic l’encisadora i simpàtica jove Cecília Coll i el gallard fadrí Manel Avellana Jené.

Divendres 4 de maig.- El director de les carreteres provincials es proposava efectuar una visita d’inspecció a la de Mollerussa a Linyola i Bellcaire, la qual romania en construcció.

Divendres 1r de juny.- Un cop del tot acabades les tasques adients a la confecció de l’apèndix a l’emmirallament de la riquesa rústica, del de la urbana i el recompte del bestiar
existent al terme municipal de la vila, respecte de l’exercici corresponent de l’any 1901, s’exposaren les mateixes a la Secretaria de l’Ajuntament, durant quinze dies, als efectes de qualsevol possible reclamació personal.

Dijous 14 de juny.- La commemoració de la festivitat del Santíssim Corpus Christi la  celebraren a la vila amb l’esplendor acostumat, enmig una extraordinària concurrència popular
als actes programats.

A la funció parroquial, junt de la Corporació municipal i la resta de les autoritats locals hi va acudir gairebé tot el poble. El mateix que a la processó que desfilà després pels carres del lloc; tot i això agradablement afavorit pel magnífic temps regnant durant la tan significativa diada.

Dijous 21 de juny.- Sota la direcció tècnica de l’intel·ligent enginyer mecànic Pere Rosuero, la qual hàbilment la secunden els operaris del taller industrial de Josep Safonts, de Lleida, al moment força avançaven els treballs dirigits al forniment de la corrent elèctrica a Linyola.

D’altra banda, pels volts d’igual dia va obrir-se a la localitat un col·legi destinat al primer i el segon ensenyament, regentat pel senyor Borrell, un antic director del centre d’estudis Sant Jaume apòstol, de Lleida.

Dimarts 31 de juliol.- Arribada la nit varen practicar-se les corresponents proves dels muntatges elèctrics fets als carrers i els domicilis de la població, el quals resultats mostraren que
la circulació del fluid a la línia establerta era excel·lent i ben abundant.

És possible que l’esdeveniment hagués estat inaugurat oficialment un dels jorns de la festa  major de l’agost. Tanmateix, no hem trobat cap indici al·lusiu del mateix.

Dijous 2 d’agost.- A dos quarts de deu de la nit i a l’estatge de l’Associació Catalunya, l’eminent fill de Linyola Enric Arderiu i Valls inicià l’explicació de la primera conferència d’un cicle sobre Gramàtica catalana.

Diumenge 5 d’agost.- El Pallaresa feia pública l’àmplia i detallada ressenya de l’anterior xerrada. Conseqüentment, a més a més l’haver el periodista qualificat l’acte d’una lluïda
vetllada, tot volent exposar fidelment les paraules del Sr. Arderiu, igual com ell afirmava rotundament la tesi que la llengua catalana era certament un idioma; bé que procedent del llatí, encara que mai un dialecte. Endemés, respecte d’algunes teories sostenidores del qual si el català derivava del castellà, del provençal o del languedoc, mitjançant d’uns raonaments prou convincents, també en foren pel dissertador mateix addientment combatudes.

Dijous 9 d’agost.- A les eleccions del president i els síndics del Sindicat de Regants del Canal d’Urgell, les quals convenia realitzar el proper diumenge, 12 d’agost, dues eren les llistes dels candidats a presentar-se. L’una composta de Ramon Jené, de Lleida; Bautista Formiguera,
de Linyola; i Joan Lamarca, de Juneda. L’altra venia formada de Guillem Boladeres, de Concavella (Mas Roig); Ramon Mestre Safont, de Lleida; i Jaume Mestres Folguera, d’Agramunt.

DOCUMENTACIÓ:
DIARI DE LLEIDA.- Tot l’any 1900.
EL PAÍS.- Diari de Lleida.- Tot l'any 1900.
EL PALLARESA.- Diari de Lleida.- Tot l’any 1900.
B. O. DE LA PROVÍNCIA DE LÉRIDA.- Núm. 87, del 6 de juny de 1900; pàg.402.
 

Per Esteve Mestre

En el número 91 de la “Voz de Urgel” de 15 de febrer de 1930, quan el President del Canal Sr. Felip informava a la Junta i als Síndics de 90 pobles, de les obres del Subcanal, dient que tenien tres màquines dragadores –a Camarasa, Linyola i Sidamunt– amb 500 homes al darrera d’aquestes màquines i 800 homes treballant a la presa de Llorenç. I donà la paraula al Baró d’Abella, que volia parlar de la introducció d’un cultiu nou: el lli.

Aquest Baró digué que havia intentat introduir la ramaderia al Pla, però li havien fet cremar 900 caps de bestiar, perquè hi havia carn dolenta, explica com es feren sortir de les quadres urgellenques 1.200 vaques... però que hi havia un cultiu que calia introduir a l’Urgell i que a
diferència del cotó o el tabac, no tindria competència. Era el lli. El cultiu de lli anava de març a juny i deixava adobada la terra. No es podia fer dues collites seguides. Després de lli, es podia plantar panís o fesols.

El lli es produïa antigament a Linyola i a Balaguer. La major atenció seria al collir-lo i no es podria posar embassat en femers, com es feia abans, doncs el lli sortiria negre. Es volia posar una fàbrica a Balaguer i sembrar una hectàrea a cada poble per veure com sortiria la producció i després es muntaria una Cooperativa de l’Urgell que en fixaria el preu.

El Sr. Felip i Galícia, torna a recordar que fa segles que es cultivava el lli, només cal veure el ramet de l’escut de Linyola i veurem si passa el mateix que fa 50 anys que tothom es burlava dels qui sembraven alfals i avui és un gran negoci a l’Urgell. Demanava gent que volgués –com
si fessin obra social– sembrar 6 porques de terra i a partir d’aquí s’acordà enviar un telegrama al Ministre d’Economia dient-li que a l’Urgell s’havien decidit recuperar un vell cultiu, pel que demanaven la seva protecció.

Era a la fi de 1930, quan a la “Voz de Urgel” n. 104, pàg. 5 explicava, com havia anat la collita de lli: “Hem tingut ocasió de poder canviar impressions sobre el cultiu d’aquesta planta a nostra comarca amb el car amic D. Ramon Felip i Galícia, que com a Director del Sindicat de regs
d’Urgell i juntament amb el Sr. Baró d’Abella, han estat els que s’han desvetllat per a que dita planta pogués novament conreuar-se amb mitjans i procediments nous de cultiu i macerament.

Les notícies que sobre el particular ens han comunicat no poden ser més optimistes a favor d’Urgell qui espera que amb els procediments nous de enriar de dita planta i pels informes que té rebuts del perit belga Sr. Noteabert produeix el lli d’Urgell, una fibra finíssima que podrà
competir amb la millor qualitat de Bèlgica i Holanda. A aquest efecte s’està rebent ja la maquinària necessària que permetrà el muntatge de la fàbrica d’enrial i que espera poder estar acabada al mes d’octubre pròxim.

La pròxima setmana –ens ha manifestat el senyor Felip i Galícia– s’enviaran a Barcelona uns quatre mil quilos de lli per a veure quina acceptació mereix al mercat de Barcelona, i en vista del mateix es podrà estudiar l’avantatge o conveniència de la instal·lació a Urgell d’una fàbrica d’oli de llinosa...”

Les notícies que tenim és que el cultiu de lli, és que la collita de lli de l’any 1930 fou molt bona, ja que s’obtingué una fibra de qualitat immillorable, segons el dictamen dels experts de Lille, Courtrai i Belfast...i si aquell any només s’havien obtingut 10.000 kgs de gra i 10.000 kgs de fibra, per l’any 1931 pensen fer 500.000 kgs de lli i de gra i si ara es preparava l’estació de ferrocarril de Balaguer, en un futur es posarien en marxa 10 estacions més i així es podran rebre els 2.000.000 de kgs de fibra i gra, suficients per atendre la indùstria de la Filatura a l’estat espanyol i les fàbriques d’oli de llinassa de Barcelona i per aconseguir-ho només feien falta 2.000 hectàrees de terreny.

Aquell any de 1931, Pedro Cirera delegat de Textiles Macerables S.A. deia que pagarien a 0,20 ptes el Kg de palla de lli als pagesos que sembraren com a prova les 6 porques de terreny. Aquest any avançarien ells la llavor –que ja es cobrarien al lliurar el gènere– i pagarien a 0.25
ptes el kg de palla de lli portada a Balaguer.

Aviat vindrien però les discussions entre els regants. Alguns reconeixeren que feia 69 anys que regaven, o sigui que havien passat 4 generacions de pagesos, però per haver obeït sempre als cacics, ara que els recs eren seus, es tenien de proclamar menors d’edat. No sabien com arribar a enteses pobles amb pobles... Al mes d’agost de 1931 milers de regants es  manifestaven a Mollerussa i feien plegar a la Junta del Canal.

EL CÀNEM
En el Manuscrit de Pere Segarra d’Ivars a la pàgina 107 –fulla 85 del dietari– explica l‘any 1931: ”Se feye també a Ibárs, antes molt canem; les dones i d’Cases no molt ricas, apenes jó aixó ú bie vist, abie sentit contá, a la Mare, qué á les nits d.ivérn, se reunien les d’unes Cases
aprop, i filaben juntes als estapbles, estaben alli calentes, i lo oli per la llum, ú pagaben per  turno”.

Era l’any 1949, quan es va voler fer una fàbrica de cànem a Balaguer i es va demanar l’ajuda del poble. El tres de febrer de 1949, es reunia a l’ajuntament l’alcalde Carles Mas i els gestors Joan Mir, Pau Vallès i Domingo Fontanet , que recolçaven a l’industrial Manuel Maluquer Sardà
que volia fer una fàbrica que eleboraria el cànem des de la filatura fins al teixit.

Estaven contents perquè així s’acabaria la situació angoixosa, dels pagesos que des de temps immemorial encara cultiven el cànem, perquè fa tres anys que no hi ha compradors per les collites que s’han fet. Això ha provocat que cada any es baixès el cultiu d’aquestes plantes
industrials.

No sabem com va anar la fàbrica, però sí que el cultiu del cànem va desaparèixer quasibé completament en els anys 50.
 

Esteve Mestre