Amb aquest pròleg podem enllaçar amb un tema que ha segut conversa, casi cada dia: la concentració parcel·laria i els regs a pressió. BARRET PICAT ja ha plantejat la qüestió en anteriors edicions. És un assumpte que presenta molts pros i contres, però mai deixa indiferent. En aquesta ocasió oferim una entrevista feta a un dels promotors del nou sistema de regs, en Josep M. Padullés Caba, president de la Junta Rectora de la Col·lectivitat de Regants núm. 5 dels Canals d’Urgell:

–BARRET PICAT.- Des de fa uns mesos, a Linyola es parla de fer una concentració parcel·laria, com us sorgeix la idea?

–Josep M. Padullés.- La nostra Col·lectivitat és de les úniques que no té pantans, per tant és de les que encara rega les 24 hores al dia. Davant la necessitat d’optimitzar els sistemes de reg, va sorgir la idea de l’agrupació de finques amb aplicació de regs a pressió.

–B.P.- En què consisteix?

–De l’estadística de finques i propietaris de la nostra Col·lectivitat, se n’extreu un fet objectiu: la gran majoria de pagesos de la nostra demarcació tenen varies finques, algunes d’elles prou allunyades entre si i de dimensions individuals prou petites, perquè la seva explotació sigui, sinó deficient, molt millorable.

La concentració consisteix en reunir aquestes parcel·les en una sola finca, amb un valor econòmic equivalent a les que tenia i una capacitat de producció superior al conjunt de les seves antigues parcel·les.

–B.P.- Quines passes s’han fet?

–Una vegada assimilada la idea dintre de la Junta de la Col·lectivitat, s’ha demanat a la Conselleria d’Agricultura i als Serveis Centrals d’Agricultura la seva opinió, i s’hi era possible portar-la a terme.

La nostra sorpresa va ser la bona acollida que vàrem tenir i la predisposició a tirar-ho endavant, tant per part dels serveis tècnics de l’Administració, com del Conseller d’Agricultura, Sr. Josep Grau, amb qui vàrem coincidir en la necessitat d’una millora a l’Urgell, entre altres coses pel canvi que ha de sofrir l’agricultura en el tema del consum de l’aigua, el seu cost i la cada vegada més petita proporció de beneficis, al no poder influir sobre els preus i tant sols quedar-nos el recurs de lluita per l’abaratiment dels costos de producció.

Desprès del vist-i-plau donat per l’administració, es va convidar a la Col·lectivitat núm. 20, amb la qual compartim la major part de regants, a sumar-se al projecte, que a assumit participant-hi amb entusiasme.

La conselleria s’ha compromès a fer un avantprojecte, aquest hivern, per veure si la idea és viable i si el seu cost és assumible per l’economia de la nostra pagesia.

–B.P.- Quines gestions falten per portar-ho a terme?

–Hem de tenir en compte que aquest és un projecte a 6 o 10 anys, i ara tant sols ens troben a l’inici del camí. Primer de tot hem d’estar convençuts que és un bon projecte i que es pot fer realitat.

Sabem que dintre del nostre poble, la idea pot semblar bona a un sector i a un altre no.

Som conscients que costa assimilar que tens que deixar les teves finques de sempre a canvi d’una altra. És difícil sobretot per la gent gran, que no veuen en la nova finca la suor i l’afecte dels seus avantpassats.

Però els canvis que s’atansen (no regar de nit, l’alt cost que representa fer pantans, tenir que canviar la xarxa de canonades, manca de personal, política comunitària i agenda 2000, on només és subvencionen els regs amb canvi de sistema), fan encara més vàlid aquest projecte.

Una de les coses que corrobora aquesta manca de personal o envelliment de la població agrícola son les següents dades: a la Col·lectivitat núm. 5 el número de jornals que es reguen de la 2º pral. i canal auxiliar son 4.000, pertanyents a 475 propietaris, d’ells sols es dediquen a l’agricultura com a pagesos en actiu 181 (tot just el 38%). D’aquest 4.000 jornals, 1.550 no es conreen directament, sinó mitjançant arrendament o parceria.

–B.P.- Quines avantatges comportaria a la pagesia?

–Aquest percentatge de propietaris que hem anomenat en el punt anterior, i que no conreen les seves finques, probablement perquè son jubilats o viuen d’una altra font productiva, serien els primers beneficiats d’aquest nou sistema. Conrear la finca serà més senzill amb els regs automatitzats (pràcticament sense ma d’obra). La desaparició d’aquesta feina (regar), actualment la més feixuga, dona facilitats perquè es puguin portar la terra directament.

L’edat mitja dels pagesos de Linyola es força elevada. Properament se’n jubilaran bastants. El nou sistema permetria que podessin continuar conreant directament la seva finca durant molts anys.

Per als que es porten les finques, l’avantatge encara és més gran: d’una banda s’alliberen les jornades que avui en dia s’empren per a regar, per una altra es diversifiquen les varietats de fruits a conrear, s’augmenta la rotació de cultius (més d’una collita a l’any), es redueixen els costos d’explotació (menys anteres, desaparició dels desplaçaments entre finques, sembra directa sobre rostoll, aplicació exacta d’adobs i tractaments) i s’incrementa la producció en tots els tipus de cultius.

–B.P.- Fins ara, com han respost els pagesos?

–Siguem sincers, si aquest canvi ens el donessin gratuït, tothom hi estaria d’acord. Sempre topem amb el mateix, els diners. Les grans obres, com Barret Picat a la 20, o les primeres tuberies, també es van trobar igual: massa car, anem tirant. Les nostres col·lectivitats es troben en un punt en què s’han de decidir entre un nou sistema (agrupació de finques i nous regs) per poder millorar, o començar a canviar tuberies i fer pantans, per continuar igual. Hem de saber que l’administració autonòmica i l’europea tant sols subvenciona les inversions en els regs que promocionen l’estalvi d’aigua, estalvi que s’aconsegueix amb el nou sistema i que permet aprofitar l’aigua per poder-hi fer dues collites a l’any, quan ara amb prou feines se’n salva una.

–B.P.- Quin cost tindria?

–Des de la primera trobada amb els serveis tècnics de l’administració, aquest punt ja el posarem sobre la taula. Sempre hem lluitat per què  el cost de l’obra sigui assumible per la pròpia parcel·la. 

El projecte es compon de dos fases: agrupació de finques, nova distribució de camins, nova escripturació de les finques. Tot això és gratuït. El cost pel pagès és de zero pessetes.

Al ser una zona de reg, un cop dut a terme el primer pas, es posa en marxa el segon, on se li dona un nou reg a la finca, amb un nou sistema, ja sigui degoteig, aspersió o pivot. Aquesta és la part que haurà de pagar el propietari. Tant els serveis tècnics de l’administració com cases especialitzades en el muntatge d’aquests regs, coincideixen que es podria portar a terme amb un cost d’entre 12.000 i 16.000 ptes. per jornal i any, durant vint anys.

Nosaltres creiem que amb l’augment de producció (increment de quilograms per collita, possibilitat de dues collites per any) i reducció de costos (ja sigui gas-oil, hores de treball, productes fitosanitaris, adobs localitzats, plagues controlades), l’operació es força viable. Per això insistim en què aquest superàvit finançarà sobrerament el cost de la inversió.

–B.P.- Una redistribució de les parcel·lacions actuals i nous traçats de camins implicaran la transformació del paisatge rural. Creus que la major part de pagesos, especialment els més grans, podran assimilar aquests canvis de vida i de filosofia que comporta aquest progrés?

–Paisatgísticament és un canvi radical. Per la gent gran és la fi  d’un sistema. Però ells també van protagonitzar la fi d’un sistema: ells recorden un terme ple d’arbres, un terme amb l’aigua neta, el canvi dels animals de tir als tractors, de les sèquies de terra a les canonades de tubs. Ara tenim un terme sense arbres, contaminat de residus urbans, purins, materials de construcció, que abans no teníem. Els de 40 anys recordem haver-nos banyat i pescat en els reguers, ara no podem ni pensar-ho de fer. Si aquesta revolució que varen fer els nostres pares per un futur millor l’hem assumit nosaltres, perquè ells no poden assumir la nostra revolució? Tant sols pretenem recuperar una part de la qualitat de vida que hem perdut caminant en el progrés.

–B.P.- Si s’arribés a fer, com quedarien i quina funció tindrien les col·lectivitats núm. 5 i 20?

–Les dues col·lectivitats es fusionarien en una sola, a efectes de defensar els seus interessos davant dels organismes i de la Comunitat General de Regants. Hem de tenir en compte que el 99% dels pagesos de la 20 també ho són de la 5.

Com a reflexió final voldria fer una invitació al diàleg. Pretenem que la gent en parli dels nous regs. Que preguntin. Que s’informin. Tant els que hi estan a favor com els que hi estan en contra, que ho estiguin amb fonament. Que la seva postura sigui fruit de la informació. Que tant si la seva resposta és SI com si és NO, siguin coneixedors de les avantatges i dels inconvenients del nou sistema.
Cal tenir present que la decisió final no és de les juntes de les col·lectivitats, ni de les assemblees. Cadascú te la decisió a la seva mà, amb el seu SI o el seu NO.

Recordem que per tirar-ho endavant, la llei és molt clara: el 75% de la terra o el 51% dels propietaris.

Les juntes de les col·lectivitats estem obertes a totes les taules rodones que facin falta. Nosaltres hem llançat una idea, i el conjunt dels regants son els que l’han de valorar i dir si li agrada o no. Tant sols demanen que es maduri i dialogui sobre ella, sense tensió, i entre tots veurem si és bona o no.