Per Àngel Periel Navarro
 

Tot i que la meitat primera de l’any del qual ara ens referim estava marcada de la tragèdia, puix que les desgràcies significaren al llarg dels seus dies una constant obligada, aquesta part segona que avui esmentem, a causa la inevitable fatalitat, hagué d‘ésser encara pitjor. D’aquí la prova evident que les malanances mai no vénen pas soles i, consegüentment, cal tenir compte d’elles, doncs malgrat l’estar el camí marcat no és pas necessari seguir-lo.

Al llarg de l’any 1901
(Continuació)
Dimecres 22 de maig.- Hom celebra la diada de Santa Quitèria. Aquest jorn era llavors a Linyola el primer de la Festa Major en honor d’ella. El volteig de les campanes, l’ofici religiós força solemne –en enaltir-lo l’actuació de la Banda Popular de Lleida i l’eloqüent sermó de l’actiu vicari, mossèn Josep Maria Bosch i Abella–, les parades de les llaminadures i de les joguines i la música, arreu la música. Enmig tot i a la tarda, un cop que tothom estava dinat hi va haver ball a la plaça. De cert que animat ben bé dels moviments rítmics d’aquell primoter conjunt de noies de la vila i forànies, prou alegres i formoses.

Daltra banda, novament a ballar tothom aquella nit i també en començar la tarda del dia següent.

Dijous 23 de maig.- Però, heus aquí com, d’una manera sobtosa, varen cessar els compassats rigodons i també les altres danses, només coneixer-se la contrarietat tan greu que tenien soferta alguns nois i noies de la localitat, d’ofegarse sota les aigües fangoses de l’estany d’Ivars d’Urgell.

Els joves d’al·lusió, tot aprofitant l’avinentesa festiva al poble, havien marxat feia no pas gaire envers dit embassament. Talment, de seguida que arribaren a l’indret varen llogar una barca, respecte de la qual ells pensaven que la mateixa els serviria com a un motiu plaent d’entretenir-se. Tanmateix, en el temps que l’embarcació força carregada navegava decidida, impulsada per l’esforç vigorós d’un varonil remer, tot d’un plegat i sens que mai s’hagin pogut conèixer les causes motivadores la barca va tombar i, mentrestant que ella s’anava esfonsant, arrossegava també cap a la fondària la malhaurada gent que tenia transportada.

A conseqüència de l’accident referit varen morir ofegats els germans Silvestre (23 anys), Rosa (20 anys) i Trinitat Morera (16 anys), juntament d’Elisa (18 anys) i Elvira Sirvent (15 anys), que així mateix eren germanes.

Malgrat tot, un empleat de la casa dels pescadors d’allí, el qual va presenciar l’infortuni des de la vora del llac, coratjosament es llançà l’aigua i, tot esforçant-se al màxim, aconseguí rescatar vius al també linyolenc Ramon Rubió i a un tal Carnè, qui era el barquer sinistrat, si bé que ambdós en un estat greu.

Dimecres 29 de maig.- El Boletín Oficial de la Provincia de Lérida assabenta que els resultats de les eleccions de Diputats a Corts, celebrades el 19 del present, han estat els següents:

Antoni Motos Martínez ....................  4.525 vots
Ignaci Hidalgo Saavedra ..................  1.887 Id.

Divendres 14 de juny.- Per tal de possessionar-se del càrrec d’arxiver de la Delegació d’Hisenda d’Osca, el qual li va ésser atorgat a la seva persona alguns dies abans, el linyolenc Enric Arderiu i Valls des de Lleida emprengué el viatge en el tren correu vers la capital primera.

Diumenge 16 de juny.- Arcadi Figueres Porta, de 23 anys i solter, nascut a Linyola, si bé resident a Vilanova i la Geltrú, en l’ocasió de trobar-se prop del “molí Valeri”, del terme municipal de les Borges Blanques, va assestar-li una punyalada al pit a la jove Carme Griñó Benet, de 18 anys d’edat i ex-novia seva. De resultes del fet la noia va morir i el fadrí intentà de suicidar-se.

Hom deia que el mòbil de l’homicidi podia ser-ho una celosia mal reprimida.

Divendres 21 de juny.- Publica el Diario de Lèrida que l’Enric Arderiu tenia presa a Osca la possessió de la tasca que li havia pertocat reglamentàriament.

Diumenge 30 de juny.- A la mitja tarda va ploure a Lleida. Mentrestant, al terme de Linyola i a algunes altres poblacions de les seves rodalies caigué una calamarsada, si bé no causà pas uns danys greus.

Dijous 4 de juliol.- Resta publicat al Boletín Oficial de la Provincia de Lérida l’haverse nomenat Josep Tarragó Gilabert per tal d’actuar com a jutge municipal de la nostra vila, al llarg del bienni 1901-1903.

Diumenge 13 d’octubre.- Enmig els autors premiats al Certamen realitzat a Lleida per l’honor de la Mare de Déu de les Sogues, Valeri Serra i Boldú tingué rebut de premi el regal donat pel cardenal Casañas.

Dimecres 13 de novembre.- A dos quarts de tres de la matinada fou trobat a la segona sèquia del Canal d’Urgell el cadàver de Llàtcer Pedro Campistro, un empleat de 38 anys d’edat, casat i veí de Linyola. Quan a les circumstàncies possibles de la seva mort, hom pensà que, mentre treballava al marge del curs de l’aigua, un dels atacs que freqüentment patia el va fer caure dintre del mateix i s’ofegà.

Diumenge 1r. de desembre.- Estupefactes, al mateix temps que escandalitzats, els veïns d’aquesta població contemplaren el pas pels carrers de la vila d’una comitiva assistent a l’acte de l’enterrament civil de Bartomeu Martí, un linyolenc que havia residit durant una llarga temporada a les terres americanes. Tot i així, fou l’ostentar la presidència de l’acte el jutge municipal –ja al·ludit– l’alló que més amoral considerava tothom.
 

DOCUMENTACIÓ
Diario de Lérida, el corresponent a l’any 1901.
La Comarca de Lleyda (Setmanari catalanista).
Núm. 58 (26.Maig,1901.- Pàg.2).
Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, de tot
l’any 1901.
El Pallaresa, un altre dels periòdics editat a
Lleida, de l’any 1901.