Estimat Director:

Al llarg de la meva vida, he après molt del jovent. Era el mes de novembre, quan després de dinar me’n vaig anar a repassar una mica la “sorteta” i després de treballar una estona, vaig parar a descansar, el que va fer que saludés al jove –una trentena d’anys– de l’altra finca. Al cap d’un moment em va venir a veure i tot preocupat em va dir que aquell dia fins a migdia el preu de la terra havia baixat un 7%... em vaig quedar amb la boca oberta, aquell xicot s’havia tornat boig, pel que li vaig preguntar com ho sabia i em va dir que pel teletext de la seva tele... per fer veure que m’emprenyava, vaig començar a renegar contra el govern, pel preu del gas-oil i de com abaixaven la terra... i aleshores ell es va posar a riure, no, no s’estava referint a la terra, sinó a una companyia anomenada Terra i que cotitza en borsa, i jo li vaig dir que cony li importava a ell, les companyies de la borsa... i a partir d’aquell dia la meva vida ha canviat, cada vegada que aquest xicot em veu a la meva sorteta, m’explica com funciona la borsa, les companyies que hi ha, les pujades, les baixades –telepizza, terra, BBVA, SCH, Indra, etc....– ara als vespres, em dedico a veure –què carallot que sóc–, si em vegés a la meva edat jugant al teletext, el meu pare que al cel sigui, les barrades que em fotria... gastar llum per aquestes bajanades, ara bé, des de fa un mes, a la nit faig feina de brocker, però no hi he jugat ni un duro, que ja em cauen el pèls del cap...

És en aquesta sorteta, quan l’altre veí, aleshores molt jove, a la fi dels anys 60 i principis dels 70, m’explicava del darrer disc que treien els Beatles, o els Credence, o l’Elvis... i jo em quedava amb els noms i després els escoltava pel transistor al programa del matí “Felicite a sus amistades”, o sigui que tinc una mica de cultura musical... per cert, aleshores que ja havia deixat de ser jove, criticava al meu veí jove, que portés el cabell una mica llarg –el pèl li tapaven les orelles–, però no tant llarg com un grup de joves de la vila, que el cabell els hi tocava a l’esquena i alguns es deixaven barba... quina diferència amb ara, i perquè vegeu com canvien els temps, ara els nois tots pelats com si fossin presidiaris, i alguns amb arracades i algunes noies portant una arracada al nas –quan era petit, ens ensenyaven als llibres que els negres anaven amb un os al nas– o altres parts del cos i molts porten tatuatges...

En fi que viure en aquest món, em fa riure, mentre l’artrosis no m’apreti massa, i encara penso riure una mica més, abans de fer parada i fonda al camí de Balaguer.

Perepunyetes Gila
 

-Hom descobreix que hi ha una doble situació o predomini:

A) Alguns productes són cada dia més barats o almenys no augmenten el preu. Ex: electrodomèstics, cotxes, viatges en avió, etc...

B) Alguns productes són cada dia més cars. Ex: gasolina.

Què passarà? Més de mig món treballa per menys d’un dolar diari i prospera. Per a citar un exemple, els diaris cada dia ofereixen més productes gratuïts a canvi de fer propaganda o a un preu baratíssim. Em penso que ens volen ensenyar a allargar els diners difícilment guanyats. Ja ho veurem d’ací un parell o tres anys.

-Segons estadístiques el dòlar supera a l’Euro o pesseta un 6% anual ben bé. Això vol dir que a més de tot el que assolim...hem d’aconseguir més d’un 6% anual. No n’hi ha prou en treballar un 6% més, cal fer més, cal aconseguir una mitjana entre tothom. Caldria:

A) Eliminar l’atur.

B) Procurar aconseguir una mitjana entre tothom.

C) En molts casos és molt difícil/impossible aconseguir un increment d’un 10-15% anual en el treball. Llavors, en caure en el desànim, afegir cultura, fer col.leccions o seguir hobbies, visitar fires...fer la vida normal.

D) Practicar una mica l’estalvi, etc...

-Diuen que la UE subvenciona tot el que sigui ecològic. Llavors he pensat en la replantació dels reguers amb freixes, xops i salzes. Tothom sap que les freixes proporcionen bona fusta i molt bona llenya. La fusta de xop serveix per embalatges i poc per a cremar. Dels salzes diuen que és mediocre per a cremar...però compta amb els avantatges que barrejada dóna bons resultats i una vegada l’arbre s’ha desenvolupat es poden tallar les rames cada 3-4 anys. Caldria estar de moda la llar de foc. Només exigeix fer les “llímpies” a mà en comptes de amb excavadora. Caldrà pensar-hi. Cal plantejar-se si continuaran els reguers a cel obert o principals en canviar els sistemes de reg –degoteig, aspersió, etc...– i si continuaran sent imprescindibles en cas de fortes pluges.

-El proppassat dijous (9-XI-2000), vaig llegir a “La Mañana” que el Consell Comarcal del Segrà i la UDL coincideixen en la iniciativa inicial què 12 municipis plantin d’arbres algunes hectàrees comunals dels municipis. Nosaltres, particularment, hauríem de fer el mateix en alguns camps petits, llunyans, rostolls, etc... Sembla que alguns pagesos antics ho tenen i no ho veig pas anacrònic malgrat els temps moderns que corren.

- Sr. Director, per a fer una bona conferència cal una bona preparació... però a nosaltres ens cal 50 articles sobre cultius intensius i 50 articles més sobre comercialització. Cal parlar-ne sense interrupció. On són els tècnics?

- Sr Director, la societat insisteix en què cal implantar un sistema d’educació prolongat... un primer objectiu total o definitiu no està als 15-20 anys, sinó als voltants dels 35-40 anys. Si hom comença a llegir llibres als 10-15 anys, disposa de 25 anys: Llibres petits, grans, comprats, regalats; caixa, amics, parents, ajuntaments, revistes. L’objectiu està en que tothom disposi d’una biblioteca igual o superior als 500 llibres... sempre del tema que es vulgui. L’objectiu està en només 3 llibres cada dos mesos. Està regalat, perquè amics, ja sabeu que hi han llibres de poques pàgines o que només porten dibuixos i fotografies.

- És important adquirir una mica de vocabulari relacionat amb el nostre i usar-lo, car aprendrem a discernir millor:

L’AIGUA RETRUNY.- que fa un soroll fort, que ressona a la manera d’un tro.

BATIALLES.- Festa que es fa en ocasió del bateig, esp. Confits, joguines, diners, etc..., que els qui formen la comitiva del bateig tiren a la xicalla.

Robert Bonjorn i Duart.
 

IL.LUSTRÍSSIMES Majestats de l’Orient:

Fa molts anys que no us he escrit cap carta perquè no està ben vist que una noia als 30 anys escrigui cartes als “Reixos” i a més, quan vaig fer la Primera Comunió em van dir que aquell any els Reis ja no passaríeu més per casa meva, que éreu de mentida. Vaja, si sou de mentida, com és que cada any us veig arribar amb les vostres carrosses plenes de regals? És clar, sou una de les moltes coses en que estem equivocats els grans.

A sa Majestat el Rei Melcior, que sembla, potser m’equivoco, el més ancià li demano que em porti un treball com Déu mana: molta pasta, poca feina i si pot ser prop de casa, de la casa que també necessito, amb piscina, jardí, pista de ball i sala de concerts.

A sa Majestat el Rei Gaspar, el ros, li demano que em porti un cotxe nou, que el que tinc ja no tira gaire, pobre. No importa la marca, si pot ser bonet i un xec en blanc per posar benzina, que avui en dia va molt cara. Clar, com que aneu amb camell, potser només sabeu el preu de l’herba.

A sa Majestat el Rei Baltasar, que sembla el més modern, tan morè, li demano que em porti un xicot ben maco, ric, treballador, simpàtic, intel.ligent, que sàpigui cantar i ballar, que sàpigui cuinar i fer les feines de casa, i molt important, que sàpigui idiomes per voltar-la, clar. Ah, i els bitllets dels viatges per poder practicar els idiomes.

A tots tres només us demano una bona vida i molta salut per poder-la gaudir. Gràcies.

Agraïnt els seus moments d’atenció

Muntsarrat
 

Els regs de l’Urgell estan a les portes de la celebració del Centenari dels traspàs del seu més Emèrit Enginyer: L’I.lustríssim Sr. En Domènec Cardenal i Gandasegui. També fa 100 anys (poc abans de morir) que fou homenatjat; en aquella ocasió devia ser l’ empresa Barcelonina amb alguns representants o prohoms urgellencs. Tothom sap que l’empresa fou barcelonina (europea i internacional) amb els fonaments o rerafons urgellencs (Ex.: Llegint el llibre “Cuba en
bicicleta” ens diu que “los cubanos llaman HOYOS a los llanos”. Nosaltres, encara avui diem “EL CLOT D’URGELL”. D’on ha sortit?

A l’any 1900 ja havien/íem assolit una cota: obres, producció (olives, ametlles, blat, ordi, raïm, etc...), havíem implantat amb èxit productes com l’alfals i altres, la ramaderia augmentava, etc...Tot el que es feia era un nou èxit (aplanament de terres, nous regs...).

Suposo que el nostre enginyer va seguir al peu de la lletra, els esdeveniments d’Àfrica (conquestes, reparticions,... Canal de Suez, etc...)

A l’empresa cal apuntar com a èxit el Túnel de Montclar. A nosaltres ens pertoca abans i després i sempre la perseverància, el no parar, el confiar, etc... L’empresa definí l’obra i l’enginyer com: Intel.ligència, Perseverància, Activitat i Probitat.

A dins del Túnel de Montclar hi figura com una pala rotatòria. Això deu voler dir que les comportes i pales de ferro es deuen remuntar a l’inici del canal o almenys ja assolides l’any 1900.

El conjunt de la figura, tinter... és del tamany d’un foli. Fa uns 15 anys ja estava com a vella. Caldria que l’hereu d’En Carles Pena i Cardenal se’n cuidés. Inclús les rodones que es blancegen deuen voler expressar extensió o internacionalitat.

Ara que compleix 100 anys, estic segur que passa a ser una mica de tots. Són molts els que estudiem, treballem, escrivim, vivim etc...a les terres regades pel Canal d’Urgell.

Ara que s’aproxima una forta crisi, cal esforçar-nos molt més. El nostre increment anual és d’un 3%. L’americà ens supera ben bé un 10%. Cal treballar molt més insistint en la cultura. En dir cultura em refereixo a tot. La nostra campanya hauria de ser de 10 anys. Dibuixar trets moderns i reviuren un parell d’antics: arbres en els reguers i alguns arbres més a l’entrada de grans propietaris.

Robert Bonjorn i Duart
Linyola, 4 de desembre de 2000.