La revista ha fet una mena d’enquesta entre alguns dels seus amics, en què era el que volien ells pel nou segle, en contraposició a coses que no volen o que han vist en aquest segle XX. EL resultat encara que ingenu i senzill ens retrata.
 

Des de la revista sempre hem afirmat que el fet més important ha estat la incorporació de la dona al món del treball i la seva independència, que creiem reeixiran plenament al segle XXI. I la lluita de la pagesia per poder comercialitzar –constant al llarg del segle– els seus productes. El Sindicat Agrícol, la Cooperativa, Transalfals, Cotecna, Actel... en són la mostra. I la nostra comprensió i afecte, per tots els linyolencs que passaren tot tipus de privacions econòmiques i morals i a la generació que va morir a la guerra incivil i a les generacions que quedaren marcades per aquesta guerra. I la nostra escalfor per tots aquells que han treballat per la cultura i no han vist compensat el seu esforç...

Quant a la revista esperem podervos acompanyar uns quants anys més –si comptem amb l’ajuda dels subscriptors i anunciants– i us pensem oferir reportatges fotogràfics, com el del Jaume Balcells i articles d’opinió extraordinaris com el de Josep Binefa, o informacions com la de Teresa Pinyol –nova directora de You, felicitats!–. Bones festes i Benvingut sigui el segle XXI.

EDITORIAL-2

En l’inici d’un nou segle, el poble es troba davant d’uns nous reptes, el més important és el de la concentració parcel·lària. Ara ja s’han iniciat els estudis, que després s’explicaran als pagesos, que tenen uns anys, sobretot els petits agricultors, per veure si els convé o no adherir-se a aquest projecte, que si es portés a terme canviaria de soca-rel el terme de Linyola i la productivitat de les seves terres, les millors en quan a aprofitament d’aigües i amb gran diferència respecte a termes veïns ja que estudis fets indiquen que l’adequació del tipus de recs al tipus de sòls que tenim, permeten aprofitar l’aigua en un 86% i només es perd un 6% de l’aigua que fem servir per a regar... Això ho tindran de solucionar els pagesos en la primera dècada del segle XXI.

Quant al poble, entrem amb tota una sèrie de petits projectes i problemes plantejats que es solucionaran a curt termini, com és el tema dels comptadors de l’aigua, la introducció gradual, però seguida del gas a les cases, la solució del problema –encara més– del telèfon mòbil. En els propers anys tot indica que la nostra qualitat de vida millorarà, en quan s’hagi fet la variant de la vila i ja no hi hagi tan trànsit, ni tants sorolls per l’interior de la població, acompanyat per l’augment de places al poliesportiu, al sitjar i en algun altre lloc... les juntes de la Llar de Jubilats –juntament amb l’ajuntament– milloraran mitjançant una Llar de Dia les condicions de vida de la gent de la tercera edat, com les millores en l’escola el Sitjar –per quan unes escoles noves?– i un any d’aquest es solucionarà de manera definitiva el lloc d’esbarjo que el poble necessita i es trobarà l’adequació definitiva a edificis que són i foren emblemàtics al segle XX, com el Sindicat Agrícola, el col·legi de les monges, l’Ateneu, el Molí d’Oli, l’excaserna de la guàrdia civil i es plantejaran temes nous com les piscines cobertes... i probablement per tallar d’una vegada tots els enfrontaments a l’ajuntament, i per no perdre temps inútilment, s’anomenarà al capdavant un gerent –consensuat per les forces polítiques– per a que executi les obres que es volen fer a la vila. Esperem que els polítics de la vila arribin algun cop a un consens en quan a formes de tractar-se en el proper segle, i ells hi guanyaran...

Probablement ho tenim tot a favor per crear les condicions necessàries per fer un gran poble i viure-hi molt bé, només amb el nostre esforç personal, però si els condicionants econòmics i polítics, ens fossin favorables –i es complissin les nostres previsions per Catalunya i la UE– viure a Linyola seria un veritable plaer.
 

Barret Picat, desembre de 2000