|
BIBLIOTECA SALVADOR ESPRIU NOVETATS DE NADAL 2000
NOVEL·LA (PER A ADULTS)
NOVEL·LA JUVENIL
IMAGINACIÓ INFANTIL
HORA DEL CONTE
i amb motiu de les festes nadalenques, i per a tota la mainada, Títol de l’espectacle: Pinya de contes
|
|
|
CAMOUFLAGES A L’AUBE ELS FANALS DE LA RUE SALVÀ CANTAVEN
«LA VIDA NO S’ASSEMBLA A RES,(TU SAPS QUE ÀDHUC AIXÒ ÉS MENTIDA.) I ELS FANTASMES CORRIEN, ESPERITATS, DARRERE LES OMBRES I ELS RECORDS. LES PARAULES ELS PERSEGUIEN AMB ESPASES DAURADES I AMB ESCUTS D’ATZAR. ELS LLAVIS, PETITS I TENDRES, BESAVEN EN EL NO-RES: «OH! NO SOM RES, RECORDA, ENS FEM.» I DEL NO-RES NO EN POT SORTIR RES. «COM PUC, DONCS, ABANDONAR-TE, I, ÒBVIAMENT, COM POTS ABANDONAR-ME?» PERÒ M’AGRADA LA TEUA LLENCERIA ÍNTIMA, RETOCS EXISTENCIALISTES I LÍNIES FINES... I WHEN THE NIGHT IS FALLING PENGEM DEL TRAPEZI, TU I JO, I EL MEU CATRE, ANTIC I HISTÒRIC, GEMEGA A TRAVÉS DEL TEMPS, PER CONCENTRAR-SE EN LA TENSIÓ CÒSMICA DE DOS COSSOS IMPONDERABLES QUE ES FONEN, FAL·LAÇMENT, EN EFFET, EN UN DE SOL. COM UN ESTEL EFÍMER EN UNA PLUJA LLUNYANA. «NO INVOQUIS, ESTÚPIDA, LA MEMÒRIA:PERÒ M’AGRADEN MÉS COSES, DE TU, I NO SÉ SI SABRIA DIR-TE-LES. PODEN ELS PLENILUNIS BUIDAR-SE? O ENSUCRAR-SE L’AGROR DELS DIES? NO HO SÉ: CONFIO EN LA VALOR D’AQUEST INSTANT. D’AQUEST I L’ALTRE: LA SUMA QUE COMPTA. DIRIA QUE VOLO A TRAVÉS DE PAISATGES. PARAULES QUE RECULLO I EM TORNEN. RÈPLIQUES QUE SEDUEIXEN DE SEMPRE. MIRADES: ULLS D’UN VERD TAN CLAR. TACTES D’UNA SENSIBILITAT EXTREMA. I NO SÉ IMAGINAR-ME LA SEUA PÈRDUA. SÉ, COM TU, QUE TOT, TOT?, ÉS «QU’EST QUE C’EST?»: «UNA MERDA». MASSA FÀCIL EL MOT, PER A TANTA COMPLEXITAT. PASSA-ME’N UN ALTRE, MÉS CONCRET, MÉS TANGIBLE. O CALLA. NO DIGUIS RES: EL SILENCI TAMBÉ EM VAL. SI EM DIUS TANT EN AQUESTS SILENCIS. SI ENS ESTALVIEN DESFERRES O INCÒGNITES DE NAUFRAGIS POSSIBLES O MARRADES ESTÈRILS. O DIS-LE-MOI À VOIX BASSE: «ACARÍCIAME POR DENTROSENTO L’OLOR INTENSA DE LA PELL, LA CANÍCULA ÉS L’ANGOIXA DE LA FI DEL MIL·LENNI —L’APOCALIPSI: UN CONTE AMB MOLT MALA LLET—, COM SI FOS LA NOSTRA PRIMAVERA. TEMPTADOR EL TEU COS, NO EM PERTANY I EM FA VERGONYA SI ALGUNA VEGADA PENSO DE FER-ME’L MEU I NO VOLDRIA... I FAIG, SI PUC, DE CADA CARÍCIA UNA MANERA SUBTIL DE POSSEIR-TE SENSE POSSEIR-TE: EN TINC PROU, AVEC PLAISIR, AMB UNA MICA I ENCARA DE TENDRESA AMB QUÈ FAIG L’ETERNITAT PEREMPTÒRIA. EN EL FONS, I COULD WISH MY DAYS TO BE BOUND EACH TO EACH BY YOU. I, TANMATEIX, TOT JUST COMENCEM LA LLUITA, I SABEM EL PREU APROXIMAT DE LES UTOPIES. LES ÍNTIMES I LES ALTRES: LES VOLEM TOTES. SÍ: CADA UNA LES TEIXEIX A LLOURE, I TAMPOC NO EN FEM UNA COSA EXCLUSIVA. SOM JOVES, ENCARA: VINT-I-Ú O VINT-I-CINC, TANT SE VAL: ENS CREMA LA VIDA PER DINTRE —POTSER TAMBÉ, NOMÉS UNA MICA, MRS. DEAD. CRIDEM LA UNITAT DE LES ESQUERRES, EN L’AGONIA DEL GRAN DESENCÍS, AMB VEU DE SOMNIS CÀTARS O INDIS... I FEM TEATRE EN UNA CAMBRA IMMENSA, AMB UNA LLUM ENMIG DE L’EMPTY SPACE. SENSE COMPLEXOS: COM LES NITS DE PONENT, A LA LLAR DELS AFECTES (PLAÇA ÀNGEL GUIMERÀ, 11) AL COSTAT DE L’ESTUFA DE LLENYA O A L’EMBAT DE LA MARINADA D’ESTIU... «PARLO, TAMBÉ, DE PARADOXES IMPRESSIONISTESLLEGIM LA REALITAT, DIRÍEM, AMB INICIATIVA, ENCARA QUE, AMATENTS A LES VEL·LEÏTATS, NO SABRÍEM PAS LLIGAR-NOS A RES DE DEFINITIU. I QUINA ÀNIMA, NASCUDA ALS TRISTOS SETANTA, GOSARIA, AVUI, EN AQUEST ESTIU DE NEGRES AUGURIS, QUATRE D’AGOST DE MIL NOU-CENTS NORANTA-SIS, (POSTGUERRA CALENTA ALS BALCANS —LES PAUS NO PODEN SER MAI ESTANTISSES— TERRORISME D’ESTAT I ATEMPTATS OLÍMPICS, INJUSTÍCIES LEGALS I IMMIGRACIONS VERGONYOSES, ETC.) GOSARIA, DEIA, PRENDRE ALGUNA ENGRUNA DE RES COM A DEFINITIVA? ENS TOCA, DECIDIDAMENT, DE DIR EL QUE SENTIM —NO EL QUE HAURÍEM DE DIR: QUI S’ATREVEIX A VIOLAR-NOS?— I TAMPOC NO VOLEM —I ENS DOL MOLT— «VINCLAR-NOS SOTA EL PES D’AQUEST TEMPS DE TRISTESA». PERÒ, SI L’INSTANT M’AVALA, TAMBÉ AQUESTA «CONSTÀNCIA» QUE FUIG MÉS ENLLÀ D’AQUEST PRESENT QUE NI ÉS PRESENT, I EL PASSAT, TAMPOC, I EL FUTUR, MENYS ENCARA... I, DONCS, PER QUÈ TANTA HISTÒRIA, SI L’ESTRIPEM A CADA ESGARRAPADA DE TEMPS? EN SECRET: SI FÓSSIM HEROÏNES ENS PERDRIA LA LUCIDESA —LA TRAGÈDIA IMMINENT I LA SEUA FATALITAT—: «NO VINDRÀ SOBRE MI CAP DESGRÀCIANO OBSTANT AIXÒ, PASSADA LA MITJANIT, AL PARAL·LEL, AMB LES CERTESES ENTRE ELS COIXINS, INFINITUD D’ESPECTRES DANSARINS, ESPECTACULARS ASSISTEIXEN, AMB VESTIT DE GALA O COM SIGUI, A LA PARTY TEATRAL DELS CAPS DE SETMANA DE PLENILUNIS ENCESOS I PASSIONS COMPARTIDES, MENTRE ELS SOROLLS S’APAIVAGUEN I NOMÉS LA REMOR FEIXUGA DE LA WONDERFUL CITY S’ESCAMPA DINS LA FOSCA GOLUDA... JA NO SOMNIO PERILLOSOS GRONXADORS QUE M’ABOCAVEN AL BUIT QUE ÉS LA VIDA. AQUESTA NIT, ELS LLENÇOLS CONSERVEN LA TEUA OLOR, JE FERAI DE BEAUX RÊVES... ET SOMNIARÉ. f f b
|
|
|
L’ARBRE DELS DESMENJATS (Monòlegs). De cada arrel un tronc i de cada tronc una branca; de cada branca un roser i de cada roser un pot de llauna ianqui; de cada pot de llauna ianqui una conveniència i de cada conveniència un mosquit; de cada mosquit una mosca i de cada mosca una cua i una pansa; de cada cua i de cada pansa un àlbum familiar i de cada àlbum familiar una esquerda bulímica; de cada esquerda bulímica un polític que fa política i de cada polític que fa política una carallotada de maig; de cada carallotada de maig un permís d’armes i de cada permís d’armes una caixa forta –ben forta– penjada del balcó de casa. Als balcons hi tenim penjats els nostres arbres i als nos-tres arbres hi tenim penjades les nostres arrels, (Aquest monòleg el dedico a Bellcaire d’Urgell, el meu poble)
Joan Borda
|
