GRANS CAMALLARGS, MARTINETS I ESPLUGABOUS

Sense deixar de banda el medi aquàtic, trobarem uns ocells de grans gambades, és a dir, ocells amb unes potes en comparació amb el cos. Tot i que, no negarem que el seu bec no sigui llarg. Aquests, són uns ocells molt ben adaptats al seu medi, que no són més que les aigües somes on pesquen sense mullar-se el cos, doncs, no tenen els greixos que tenen els ànecs per evitar que l’aigua els mulli el cos. El seu bec, llarg i punxagut, és un perfecte arpó. desproporcionadament llargues.

Val a dir que aquests ocells tenen un posat i un caminar molt majestuosos, així és com podem veure’ls sovint a casa nostra, a Linyola els trobem sovint fora del seu medi més favorable i els trobem als camps de conreu empaitant algun tractor que llaura o en algun camp, ja segat. Avui parlarem del martinet blanc, del martinet de nit i de l’esplugabous; cal remarcar que un altre dels camallargs que habiten les nostres terres habitualment, el bernat pescaire (garsa reial), ha estat tractat en un capítol anterior.

Martinet blanc (Egretta garcetta) // Garsa.
Ocell de mida considerable, una mica més de mig metre d’alçada. Té el plomatge completament blanc, amb dues plomes llargues al clatell durant l’època de cria. Plega el coll sobre el cos, el seu bec és llarg i punxagut i les potes són llargues i fosques, amb els dits grocs.

L’hàbitat del martinet blanc són les zones inundades, llacunes, rius i pantans. S’alimenta de petits
peixos, també granotes i insectes aquàtics que caça amb el seu afilat bec utilitzat com un arpó.

A Linyola se’l pot veure durant tot l’any, perquè es troben exemplars no nidificants que durant l’estiu es troben dispersos pel Segre, per tant és possible veure’n fins i tot, durant l’època de cria. Però l’època més favorable és la primavera i la tardor o l’hivern, en camps inundats pel reg o en pantans com el Pantà del Barranc o del Blanc.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax).
Aquest és un ocell la forma del qual podríem qualificar de tap de bassa, doncs, té el coll curt i un cos arrodonit. Té la cara i la panxa blancs, el dors i el capell blau fosc, la resta del cos és de color grisós. Els trets característics dels camallargs es compleixen a la perfecció, potes llargarudes i bec punxagut, medeix, com l’anterior, una mica més de mig metre.

El martinet de nit viu en rius, basses i pantans tranquils amb poca aigua. Com el martinet blanc, el martinet de nit s’alimenta de peixos, granotes, insectes i larves.

Cal dir que aquest ocell és rar a la nostra vila i contorns més immediats, això no ens permet establir un període concret, propici per veure el martinet de nit. Tot i això, si hem d’apuntar algun període, direm la primavera i tardor que són èpoques en què es registren moviments dins la població d’aquests ocells. Als voltants de Linyola ha estat observat un cop, vora el Canal Vell, entre Ivars i el Castell del Remei.

Esplugabous (Bubulcus ibis).
De cos completament blanc, amb les potes i el bec característic dels camallargs, lleugerament més petit que els dos ocells anteriors, mig metre just. Es diferencia del martinet blanc pel bec que és groc, i les potes que són completament fosques.

L’esplugabous és un ocell més polivalent que els seus congèneres, ja que el trobem sens falta en rius, basses i pantans, però també en camps de conreu. S’alimenta del mateix que els dos ocells anteriorment esmentats, peixos, granotes, invertebrats, tan aquàtics com terrestres, així com sargantanes, serps o petits micromamífers, com ratolins. Així el veurem sovint seguint algun tractor que llaura, tot buscant invertebrats o petits mamífers que deixi al descobert.

A Linyola pot ser descobert, durant l’hivern, en qualsevol camp de rostoll o llaurat. També es deixa veure per la vall de l’antic Estany d’Ivars o a les basses de la vora de la Torre Calbet (Camí de Térmens). Se’l pot veure des de principis de tardor fins al mes de maig, val a dir que no seria estrany trobar-ne algun exemplar no reproductor durant l’estiu. L’última cita d’un nombre important d’esplugabous data de finals del mes d’octubre del present any 2000, vora l’encreuament de la carretera Linyola-Mollerussa amb la del Poal.
 

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.