BARRET PICAT 124 - EDITORIAL |
La societat linyolenca funciona i cíclicament va organitzant les seves festes i augmenta poc a poc els seus actes i tradicions. Per exemple els Reis venien fa dècades el mateix dia 6 de gener –i no repartien per les cases–, després ho feren la vigília 5 de gener... Fa anys, es va decidir que es rebés als Reis amb un pessebre vivent dins de l’església i l’any passat, els membres del Cau, decidiren fer una nova aportació a la festa i ja es va fer un pessebre vivent al voltant de l’església... En tots aquests actes hi participen la comissió de festes de l’ajuntament, grups de joves, l’APA, la parròquia, el Cau, nens i nenes de les escoles... La Festa de Sant Antoni començà com una festa local l’any 1996; cinc anys després amb la implicació de diferents empreses linyolenques, associacions, escola, APA, comença a ser reconeguda a les terres de ponent. Les Adoli han recuperat la festa de Santa Àgueda... i després ve la Festa de Carnaval... Tot això implica la col·laboració d’una part de la societat civil. Sense ella aquestes festes decaurien... Ara mateix, la recentment creada Associació de Comerciants i Empresaris, vol organitzar uns actes que, al mateix temps que intenten afavorir els seus interessos, pretenen revitalitzar la nostra identitat cultural. Tot això ens indica que aquests i els nous vents que bufaran en la Linyola del demà demanen una reflexió profunda, sobre les possibilitats de refundarla culturalment. Necessitem un poble que faci de la cultura un dels seus valors principals de convivència i d’identitat social. Necessitem que tots plegats quan organitzem algun acte o festa, ho fem amb la força suficient perquè durin i es perpetuin durant unes generacions en la memòria col·lectiva. I una de les tasques de BARRET PICAT serà recolzar i promocionar tots aquests actes. En el moment de tancar aquesta edició hem sabut que el cinema
Planell continuarà la seva activitat. Durant uns dies hem estat
testimonis de com moltes
persones s’han esquinçat els vestits, davant la pèrdua del
cinema. Ara és el moment en què tots plegats fem un esforç
per aconseguir que augmenti de manera clara el nombre de socis del cinema.
Tenim un temps pel davant.
Barret Picat, març de 2001
|
|||
|
|
|
|