Aquests Reis, a mi que no faig ni em fan regals, n’he rebut un que m’ha agradat molt, el número 123 de BARRET PICAT. M’arribà el dijous d’aquella setmana i el dissabte em vingué a veure a casa un amic i ens va passar un parell d’hores, parlant de la contraportada de la revista, assenyalant per on passaven els carrerons del castell i com era el “casc antic” del poble. Us felicito per la bellesa de les fotografies del poble.

Jo no n’havia tingut mai, cap de fotografia aèria del poble. Veureu fa molts anys, potser a principis dels 60 quan la nostra cultura era perseguida, per sant Jordi em vaig començar a comprar un llibre en català, que primer em costava molt de llegir, però a força de temps i anys i apuntant paraules a les nits –em vaig comprar un diccionari– he après a escriure el català. L’any 1979 em va arribar a casa BARRET PICAT, el primer número d’una revista estranya, que deia que tindria continuïtat... Com que s’escrivia quasibé tota en català m’hi vaig subscriure, però quan parlava amb els amics, i us ho dic sincerament, ningú en donava cinc cèntims –ningú entenia com us atrevíeu a publicar certs articles o dibuixos,– i tothom pensava que plegaríeu aviat... jo també era d’aquest parer, però al cap de tres o quatre anys, un dia vaig arreplegar les revistes que s’havien veure que estava “aprenent” coses de Linyola que mai ningú m’havia explicat i les vaig començar a guardar... algunes vegades al llarg d’aquests anys he sentit que us criticaven, i crec que a cops amb molta raó, però estic content d’haver continuat subscrit a BARRET PICAT, perquè crec que la tasca que heu fet ha estat positiva.

Us seré sincer, el mateix dijous que vaig rebre la revista, em vaig anar a comprar un “AVUI” per veure si era veritat que el Francesc Foguet i Boreu era un “Crític de teatre” i quan vaig veure el seu nom i cognom, publicat amb lletra de motlle, que voleu que us digui, em vaig emocionar i de la Teresa Pinyol i Domenjó he buscat i he rellegit els seus contes, publicats a BARRET PICAT i m’adono que era una magnífica escriptora... evidentment, on han arribat, ho han aconseguit per mèrits propis, però és important que els seus primers escrits, sortissin publicats i tinguessin una continuïtat a la revista del seu poble...

I el fet té mèrit, perquè aconseguir coses en tots els aspectes és molt difícil, perquè per posar un exemple fàcil –i per no fer sang– he llegit en el número 123, en l’article de l’Àngel Periel que el 1902, es van plantar els arbres a la carretera Linyola-Mollerussa, quan aquests es tallaren fou per evitar accidents i ampliar-la, als anys 60 i 70 ens prometien una carretera nova, després la van fer en els anys 80 i ara la fan encara més nova, però la que fan ara, segons ens explicaven polítics ja tindria de fer uns anys que estigués acabada... qué vull dir, que perquè les idees i projectes es converteixin en realitat, costa temps i encara que els polítics et diguin i d’aquí 2 anys veuràs feta aquesta obra, si li veus en 6 o 7 anys ja pots tocar campanes i quasibé sempre les obres que projectin “uns” les acabaran uns “altres”, encara que sigui la il·lusió, el treball i l’esforç dels “uns”... però si vius anys vas veient com canvia la fisonomia de tot el poble i al cap i la fi el que el poble veu són les millores, un regidor, amic meu em digué fa prop de 30 anys, que les coses públiques no es fan mai avui per demà, sinó per decennis. I tenia raó... això vol dir que no veure la Llar de Dia...

Per cert, el 31 de desembre es va jubilar el perruquer Jordi Domènech que durant uns decennis va donar a conèixer el nom de Linyola al tenir molts clients d’altres comarques de Catalunya que venien a la nostra vila a tallar-se el cabell. Que li vagi bé.

Perepunyetes Gila
 

Benvolguts Reis Mags:

A rel de la carta que us vaig dirigir el número passat em veig amb l’obligació de demostrar-vos el meu sincer agraïment. També penso que si arribo a saber que sou tan generosos, us hauria demanat més coses, la veritat. Ara sí que sé que existiu de veritat i no sou producte de la imaginació i tradició popular: m’heu portat tot el que he demanat, llavors, si no fóssiu màgics com m’ho hauríeu portat tot?

M’esperava prop de l’Estanc per si us veia arribar. El so dels tambors i l’arribada dels cavalls i la vostra carrossa em van demostrar que cada any sou fidels a la cita amb els vostres nens i nenes, independentment de l’edat. A l’església amb la vostra magnificència vàreu adorar el nen Jesús i vàreu dirigir unes distingides paraules als admiradors linyolencs. Deveu tenir molta feina a escriure tants discursos, oi? Clar, per això sou màgics.

Per aquí a casa vau passar, vós, Baltasar, i trobo que després dels anys encara us conserveu ben pinxo. Encara que a l’església vàreu necessitar un intèrpret, després ja us vau espavilar bé amb el català. És clar, per això sou màgics. Suposo que el tema de l’herba pel camell devia ser idea vostra, majestat. Quina mania de relacionar herba i camells amb negres, oi? Ben bona, tu, de bona qualitat i que consti que la vaig compartir. La pasta, també, fenomenal, n’hem fet escudella i carn d’olla amb la family. I pel que fa al xec en blanc, ben blanc. Un altre any, rei Baltasar, estaria bé que hi estampéssiu la vostra reial signatura, més que res perquè em faria gràcia un autògraf vostre.

El cotxe, segur que ha estat idea vostra, rei Gaspar. Sabíeu que em feia falta un cotxe, però un Lamborghini Diablo? Crec que us heu passat un pèl. Que no sabeu que sóc més aviat modesta i aquest cotxe “canta” una mica amb el que volta per aquesta zona i a més a més, vermell... En fi, ja veig que si s’ha de cantar val més fer-ho amb tots els... sentits”. I el nòvio per anar de copilot, perfecte. A més a més, teniu bon gust, punyatero: alt, ros, jugador de bàsquet que vol dir esportista i potser ric. Els altres candidats, com el príncep Felip, potser ja hauria estat massa, no?

Ah! I la casa. Haurà estat idea de sa majestat Melcior. Quina exquisidesa, com el Taj Majal. I el millor la piscina amb aquelles imponents canelles d’aigua freda i aigua calenta... I la sala de concerts, que toca sola! Tot un prodigi, majestats. Coses així només les podeu concedir vosaltres.

Espero que acabeu de passar un bon any, i fins l’any que ve. Atentament.

Muntsarrat
 

Sr. Director:

A hom li agradaria preveure com anirà l’any 2001, endevinar què hem de fer? etc... Nosaltres estem contents perquè l’Euro es recupera i la gasolina ha baixat. Tot i així abans de continuar la nostra tasca haurem d’esborrar un parell de trets negatius, com és un possible augment de l’atur. Sempre és el mateix: “Continuar com el proppassat any i apostar per un parell de petits objectius. Cadascú a elegir”.

A la proppassada fira de “Disseny i Moda” de Mollerussa, hi vaig veure algunes marroquines, un negre, etc... De fet ens interessa. És bon senyal.

El que més trobo a faltar en aquest moment a Linyola és una escola nocturna per adults, que funcioni un parell de dies a la setmana, i que funcioni de forma ininterrompuda durant 10 anys –sense fer vacances–.Cal molta formació.

Suposo que a països més avançats com Anglaterra i Estats Units la música estrident i discotequera ha tingut força èxit. Ací també... però jo no ho comprenc perquè ells almenys entenen la lletra, quan nosaltres no l’entenem ni un 2 per cent.

Sr. Director, segons els tècnics el mercat laboral es presentarà més insegur. Llavors tots els contractes només seran temporals i cada vegada escolliran només els millors. Caldrà molta preparació i a partir dels 16 anys buscar desesperadament un treball a hores parcials:

–Jo treballo els dissabtes pel matí en un supermercat.

–Jo faig repassos.

–Jo ajudo al pare/ mare.

–Jo faig de cangur.

–Etc...

Sr. Director, vostè que coneix als membres de l’ajuntament, els hauria de comentar que la biblioteca cada dia ofereix (i oferirà) més serveis:

–Nens petits (contes).

–Adults (llibres, diaris, Internet, fotocòpies, consultes, lloc adient de treball, etc...)

Llavors ens adonem que es fa necessari d’obrir preferentment al vespre tots els dissabtes i diumenges. Se n’hauria d’ocupar un objector o jove a partir dels 16 anys. El preu resultaria a compte i el servei seria gran.

El proppassat 26 de novembre, vaig anar a la fira d’Arbeca. Una amiga m’ha dit que és el dia exacte per a començar a collir les olives. M’ha explicat quelcom de si hi havia massa aigua o si eren verdes per un costat... i que si hi havia la plaga dels estornells, si es descuidaven, per l’altre. Però el que més m’ha copsat, és que m’ha semblat trobar productes a bon preu: Un coco aparentment de qualitat, 200 ptes; una parella de coloms de raça, 500 ptes., etc...és que tal vegada el preu d’alguns productes es reduirà?

Robert Bonjorn i Duart