Un any més hem de fer les típiques rutes en bicicleta. Ens adonem que sempre hi ha evolució... cosa que ja anomenem canvi si ho comparem amb uns anys enrere. Tal com diu tothom: “El món corre més ràpid”.

Tot just sortir del poble trepitgem la part agrícola de reg antiga del poble. El Barranc potser és més tradicional o donava més bones collites... però no assolí la transformació a reg fins iniciada la dècada dels 60. També és una terra millor.

Tot just sortir al terme veig el que ben aviat serà la variant, per tal de disminuir el tràfic del poble: vehicles ràpids o pesants. Sembla que la gent es decidirà a construir quelcom en terra bona i vindrà una miqueta vers les Sendruelles.

Subcanal. Tòrcer a mà esquerra.

Guies per fer reumfla i entollar aigua si no en baixa o per a poder regar en cas què el Subcanal porti poca aigua.

Una de les millors característiques que defineixen el Subcanal és que no compta amb cap arbre plantat en la seva banqueta. Se suposa que hi poden haver diverses raons. Hom n’endevina dues:

— És un canal pavimentat.

— Llavors els arbres haurien d’estar a alguns metres i farien ombra a les finques veïnes. La separació del camí, marges, etc... no hi seria.

— Pràcticament, no es necessiten.

De tota manera és una llàstima no plantar algun tipus d’arbre que necessiti un mínim d’esporga i de mida mitjana a l’altre costat del camí. Perdem alguns milers d’arbres plantats.

En totes les èpoques s’ha parlat bastant del canal vell... tot i així ens adonem que no es parla del Subcanal o Canal Nou (Principi dels anys 30). Tot parlant del tema se m’ocorre que el Subcanal està a les portes de la celebració del 75è aniversari. Suposo que la Casa Canal farà quelcom.

Si mireu el terme i us hi fixeu, observareu què no hi han plantacions d’arbres (duren més d’un any)... ja que aquests solen demanar terra arenosa amb una mica de grava: Treballen més bé les arrels, compten amb més humitat, etc...

Si mirem a mà esquerra, al lluny, veurem el terraplé. Hi passa una sèquia entubada que compta de cap a cap –800 m– amb 4 fileres de pins. Diuen que les arrels dels pins mai cerquen la humitat de les tuberies i per tant no les fan malbé.

La Masia Niubó ha estat de sempre innovadora. Per ex. A principi de segle exportava prunes a Anglaterra. Crec que eren prunes “Clàudies”.

Baixador per a les màquines que netegen el llot i el senill del subcanal. A cada certa distància n’hi ha un.

Plataners de la 2ª sèquia Principal.

“Prèstam”: Varen necessitar terra per a la construcció de la 2ª Principal. Havia de passar per damunt sense perdre altura. Varen agafar terra dels camps de sota. També ho varen necessitar pel Subcanal. 

Avui dia 18 de febrer de 2001, que encara no hi baixa aigua, hi descubreixo dues parets de 60 cms d’altura i una última d’uns 20 amb un tub de desguàs. Les parets estaven separades uns 2 metres cadascuna. Si això estés al principi o cua d’un pantà, endevinaria que és per a precipitar els sòlids que porta el riu... però en el Subcanal no hi endevino cap utilitat pel moment.

Bonica “Casa de Canaler” en desús. És una llàstima que no la restaurin, pintin i facin servir per a turisme rural. La casa està envoltada de 3-4 parres i al corral hi han un parell de figueres i un arbre que sense fulla, ni tocar-lo, no acabo d’identificar, que té llavors en samarres seques. Podria ser un freixe o similar. La porta està tapiada. Miro per una finestra i hi veig un envà a terra i un bocí de sostre fet de canyissos i enguixat enfonsat. Això vol dir que als anys 30 construïen o encara van construir amb canyissos.

Ara torcem a mà esquerra i seguirem les fileres dels plataners a favor del corrent. Seguim la 2ª Principal.

La 2a principal i el Subcanal van paral·lels. Ara observo els tres tubs que poden cedir l’aigua del Subcanal a la 3a Principal o viceversa.

Seguint els camins de les sèquies principals sempre s’hi troben cartutxos de caçadors. Ací hi han coloms, tudors, garses, ànecs coll-verd, ànecs grisets, tòrtores... amb una mica de sort alguna perdiu en el camí, etc...

Veient tants plataners, se m’ocorreix que el pantà octogonal de Naurouse que abasteix d’aigua la Canal de Midi, compta amb plataners de més de 200 anys (http://www.canalmidi.com/alimeau.html). També val la pena dir que un cop la càrrega la tenien carregada a la barca, un sol cavall arrossegava més de 60.000 quilos (http://www.lecanaldumidi.com/pourquoi.htm).

No sé quin és el motiu però es troba un tram de sèquia revestida pels costats.

Observo que els troncs de plataner, així com a l’estiu estan formats de plaques verdoses-marronoses ara a l’hivern són grises.

Visitar Vallfogona de Balaguer: des d’unes dècades ençà és el poble de les vaques i de la camamilla. Darrerament compta amb la revista “El Xop”.

Veurem un xalet a ambdós costats del camí, seguir recte. En passar per davant resten tots dos a la dreta.

Anem travessant 3-4 granges masies.

A mà esquerra trobem un pantà... i tan sols separat per un camí trobem un altre pantà que està vallat. Al ser ambdós de terra hi trobo a faltar arbres.

Estem en el terme de “Barretpicat”, alguns diuen que és la partida que dóna nom a la nostra revista. Jo no ho sé.

Té:

— Terme

— Puig de Barretpicat: 237,7 m. És un bocí de camp més elevat.

— Sèquia: Em preguntava si era gaire vella... però un canaler em diu que surt de la 2a Principal.

— Bovera: Adjunta les aigües un reguer amb el riu Corb.

— Archs.

-Linyola
-El Poal
-El Palau d’Anglesola
-Bellvís
-Els Arcs
-Barret Picat
-Linyola

A mà esquerra, plantació de plomells.

Bellvís, Poal, el Palau d’Anglesola, etc... s’hi fan tot tipus de plantacions d’arbres fruiters. A Linyola més aviat s’hi fa ceba.

Torre l’Estrella. Era el camí més recte que utilitzaven els de Linyola i Bellvís per visitar-se. Hi anaven mantes vegades a peu.

Estació depuradora d’aigües residuals de Linyola. Recentment construïda. El mateix que el camí enquitranat des d’ací a Linyola. Suposo que l’Ajuntament farà una jornada de portes obertes per explicar-ho i ensenyar-ho. A hom li varen explicar que a les cases modernes col·locaven un triturador sota l’aigüera. M’explicaré: A l’aigüera hi ha un forat una mica més gran i tapat per una goma tallada. S’hi tira tot menjar que es pot convertir en compost: ossos, peles de tomata, algunes sobres, etc... Es tritura i es deixa baixar una mica d’aigua que marxi. Fa cap a la claveguera i se’n pot fer compost.

Quan es va en bicicleta sempre s’improvisa. Fins l’any que bé.

Robert Bonjorn i Duart