Sr. Director:

Alguna vegada a l’any tens alguna satisfacció, i jo l’he tinguda i em sembla que mereix que es publiqui... Des de fa anys, un dels meus veïns de tros, em va explicant com acabaria amb els robatoris... tots els qui robessin –m’ha repetit durant anys– tindrien d’estar tancats com a mínim 4 anys, treballant de sol a sol en treballs forçats... La meva resposta era que acceptava el que em deia, però no és el mateix el qui roba un banc o un xoriço... No! No!, cridava, com a mínim 4 anys de treballs forçats i sense compassió... (la veritat és que jo que agafo algun préssec d’algun arbre, ja em veia engarjolat)...

El cas és que de fa uns mesos, el veí m’esquiva, i ja em començava a preocupar, quan m’he assabentat que el seu fill –no vull entrar en el cas– ha delinquit, ha robat i no tan sols no l’ha enviat a un correccional, ni l’ha fet tancar a la presó, sinó que volta per les nits amb la seva moto i segurament amb mil peles a la butxaca. Com sempre la justícia té de començar per la casa dels altres i la presó és pels “altres”...

PEREPUNYETES GILA
 

Una vegada vaig llegir en un full que portava l’estat de comptes d’una parròquia de la comarca de la Noguera, aquestes paraules: “Sant Pau ens diu que quan practiquem la Caritat, estem complint la Llei en tota la seva Plenitud”. Paraules escrites amb majúscula, que és com s’escriu tota la dogmàtica catòlica, que no és sinó una dogmàtica humana, de poder.

Val la pena recordar què deia el poeta Guillem Viladot sobre tot plegat:

— “D’ençà de la pampa de cep, la societat no és altra cosa que una competència de força i aquell que la té domina el desposeït i l’explota. Des que el món és món, des que Déu ha estat una expressió de força, un exemple de baluard inexpugnable de judici”.

— “Arreu del món moren de fam milions de criatures, i a les bodes i batejos d’aquí hi sobra el menjar, escandalosament. La societat capitalista és intrínsecament dolenta i la dimensió calvinista que la il·lustra esdevé perversa”.

— “La solució al tercer món és l’educació total per poder arribar a no dependre de la llàstima i de la beneficència. Capacitar tothom perquè es valguin per ells mateixos. Però, per quanta gent és millor fer almoina i rebre-la? Treballar o no treballar, aquesta és la qüestió”.

— “La solució de la misèria (no cal anar a l’Índia) no ha de passar només per la voluntat d’una dona com la Mare Teresa de Calcuta, sinó per totes les institucions que detenten poder de decisió. El contrari constitueix beneficència pública i manteniment d’un estat de coses que no perjudiqui els poderosos. Però com he dit tantes vegades, la societat no vol problemes, ni persones, que alterin de debò l’equilibri establert entre la riquesa i la misèria”.

El nostre poeta, el poeta de Riella, també va escriure això altre: “A l’altra banda del diner (que com sempre, pretendrà ser la mesura de to tes les coses) existiran els poetes que, impàvids, continuaran denunciant on és la veritat, on és la mentida i on és la certesa per tal que no es produeixi confusió en la consciència col·lectiva”. I per a cloure: “La veritat ens fa lliures; la certesa, esclaus”.

JOAN BORDA
 

Llegeixo que la “marca” Linyola es defensa amb la promoció de les nostres festes i amb la gent de casa nostra que es dediquen al món de l’art. Però ningú escriu que Linyola té un ambaixador del poble extraordinari, Josep M. Fusté, a part que durant els seus anys de futbolista fou conegut com “el noi de Linyola”, quan es va acabar la seva vida professional en el món del futbol, sempre ha estat, temporada darrera temporada, notícia, ja que els periodistes i la gent de l’esport l’estimen i sempre que parlen d’ell o amb ell s’acaba parlant de Linyola.

I com a mostra, aquest any que ha estat un dels pitjors que hem viscut els culés és l’article que aparegué a “La Vanguardia” el 19 de febrer d’engany en que l’articulista, el famós Anton M. Espadaler, en un article fent referència als jugadors del Barça, el titulava “todos a Linyola”, en que comentava que quan el Fusté, es sentia saturat de futbol, demanava permís al seu entrenador per anar a Linyola a descansar durant 7 o 15 dies i tornava a jugar, fresc com una rosa.

Per tant demanava, aleshores que Rivaldo i Kluivert jugaven malament, que anessin unes setmanes a descansar a Linyola, on es podrien avorrir, menjar bons caragols i deixar enrere mals humors i desencerts... 500.000 lectors van saber que Linyola era un bon lloc per descansar.

Com aquest article en podríem citar més, però és una referència a que Josep M. Fusté és el millor ambaixador que tenim de Linyola i ja fa quasibé 40 anys que representa aquest paper... és just que el poble li reconegui senzillament el que ha fet, saber aprofitar la seva fama per sempre referir-se al seu poble i aconseguir transmetre bones vibracions, com ho demostra l’article de l’Espadaler, cap al nostre poble. Els qui li volen demanar “més” s’equivoquen. Cadascú té la seva feina i Josep M. Fusté ha complert amb la seva.

Amics per sempre.
 

Em sento al·ludida en referència a l’article “Un poble moribund?” aparegut en aquesta mateixa publicació el maig d’aquest any.

Quan diu “no cultura de beatetes o dones de per casa o d’estupidesa en general”, no sé si sap que les associacions de dones, a part de donar una dinàmica dins d’un poble, tenen altres funcions a fer, entre aquestes hi ha la d’impartir cursos, xerrades, conferències, lluitar per erradicar la violència domèstica, fer de pont entre persones immigrants, fer arribar la cultura i la nostra llengua i també, tractar temes tan importants com poder aconseguir que les mestresses de casa puguin cobrar jubilació.

Si això ho considera una estupidesa o una badoqueria deu ser veritat que a Linyola li falta cultura. Abans d’escriure s’hauria d’informar sobre el que està escrivint i fer-ho amb objectivitat.

El que falta a Linyola enlloc de la seva visió partidista de la cultura, és una bona dosis de civisme, tolerància i comprensió.

Una associada
 

A través del linyolenc de pro en Robert Bonjorn i Duart vaig conèixer i establir fins avui ferms lligams amb la revista BARRET PICAT de l’eixerida vila de lo Pla d’Urgell.

Durant un període els contactes foren intensos, ara són més aviat alternatius, per no dir irregulars. Però ultra la qualitat literària de la susdita revista, de bimensual sortida, cal assenyalar la bona impressió i la immillorable varietat del contingut, vull ressaltar amb majúscula la galana fidelitat que sempre m’han palesat, sense defallença número darrere número puntualment m’han fet arribar la publicació a casa, a Suïssa, tot un detall, que demostra si més no la qualitat humana de les persones que la fan possible. Un equip de persones o Consell de Redacció que també han publicat llibres de temàtica local.

(...) Per cloure tot manifestant encara un munt de regraciaments als amics i connacionals de lo BARRET PICAT, els desitjo llarga vida curulla d’èxits i encerts en la doble vessant de persones i publicació.

Visca lo BARRET PICAT, visca Linyola i lo Pla d’Urgell, al qual em sento tan i tan vinculat per sentiments d’amistat i de causa comarcal.

Lectors de “Ginesta” estimats, si em permeteu la gosadia, us suggereixo per poc que pugueu visiteu i pareu a Linyola, no us en penedireu, té molts atractius.

Tot fent turisme alternatiu, visiteu lo Ponent, lo país d’Ilergècia, camineu i tresqueu amb pas lleuger per les banquetes dels Canals d’Urgell, per comprovar la reeixida simbiosi del sol, l’aigua i el treball de l’home han fet d’aquestes contrades, belles, salvatges, singulars, acollidores, de bona teca, on la paraula foraster no té sentit.

A Linyola,
a Ponent
fora lo mar, tenim de tot i més.

Pere-Albert Barrufet Couñago
Vilafemosa d’Urgell, dimecres, 13 de juny del 2001

Nota de redacció:
Aquesta carta del nostre amic i connacional
Pere-Albert Barrufet Couñago, va dirigida al
Butlletí en català Ginesta, que s’ edita a Suïssa.
De la carta, hem tret una relació dels
noms de la redacció del BP, que ja és conegut
pels nostres lectors.

Encara que irregulars els nostres contactes,
sabeu que vos i nosaltres, estem en el mateix
costat, i malgrat el pas del temps, continuem
amb els mateixos ideals, el que no
deixa de portar-nos problemes.

Et saludem.

Barret Picat