Arribà la democràcia i el primer que feren des de Madrid, fou el demanar a Catalunya que no demanés massa, que no exigís, que ja ho veieu, en quina situació ens trobem..., els militars, l’extrema-dreta... Aprovades la Constitució i l’Estatut, ja ens començaren a perdre la por, i ens començaren a dir què era això de voler utilitzar el català a l’escola, per tot i per a tot, què eren uns provincians, uns Titànics, que perdíem força... quan els diguérem que érem 6 milions, ens engegaren a vendre ous, explicant que de què, 6 milions, si n’hi havia la meitat de fora de Catalunya, que els catalans, ja en teníem prou essent una reserva... que res que érem quatre i el caporal i para de comptar.

Aleshores, des d’aquestes terres se’ls va començar a dir, ep nois, que a la fi dels 80, s’emportaven 700 mil milions de pessetes que no tornaven a Catalunya i es quedaven ells, els de la Meseta, per repartir-lo al seu antull, i la resposta que tinguérem, i que fou immediata, era que érem uns fenicis i amb una campanya organitzada per la Brunete mediàtica, que els tréiem el pa de la boca, i ens quedàvem uns milers de milions a l’any que no ens corresponia. Però ells any darrere any han anat fent les Amèriques, emportant-se els calers de Catalunya –ara es xifra la diferència entre el que es queden i ens donen en un 1,3 bilions de pessetes– i mai, mai, han volgut ni reconéixerho ni ho ha volgut explicar als seus súbdits... i què? Hi ha algú que alci les veus a Espanya, apart dels fenicis dels catalans? L’ABC, el Pais, el Mundo, la SER, la COPE, fan campanyes a favor d’aquesta gent explotada..., doncs no!!!

Però és que ara ja saben de les nostres febleses i se’n riuen quan els demanem les “xapes” o quan els demanem el DNI en català, i ens els posen en bilingüe, però només a nosaltres. Exemple, una persona de Sòria, el té només en castellà, i una persona de Catalunya, en dos llengües –la seva, perquè tinguem consciència que som de la colònia i la nostra llengua és de segona– i aquí a callar i aplaudir i tot això arriba al punt d’inflexió, quan uns partits del nostre Parlament –de la señorita Pepis–, tan dignes com IC-V, PSCCpC i ERC signen uns acords per demanar un augment de l’autogovern i si fos possible fer unes modificacions de la Constitució... Doncs, el punt final d’inflexió, ja no esperen a que presentin propostes –CiU i el PP els hi poden xafar– sinó que una simple Delegada del Govern –que és el nom que nosaltres li donem, però ella es deu creure la virreina de la colònia– els diu a aquests representants del poble català –amb milions de vots al darrere– que són uns “il·luminats”, uns “visionaris” i uns “fonamentalistes excloents”, i aquestes declaracions les fa a Barcelona. Més baix ja no hi podem arribar. Però ara ve Nadal i ens enviarem cistelles i fins a la propera... i el poble català, sense els seus quartos i amb una part dels nostres representants del poble, insultats, i als altres, els de CiU –malgrat les protestes – i als del PP, no els fa res –i mentre no demostrin el contrari– ja els va bé, perdó “bien”(a tots plegats). Tenim uns polítics plens d’artrosis i que han oblidat el carrer... s’estimen fer les seves declaracions de protesta des de despatxos amb calefacció... i aquest és el joc... i així ens va.
 

Temps de pau, temps de joia, el poble viu les festes de Nadal i Cap d’any amb alegria. Magrat les coses que tenim al davant per fer, sempre és bó que el grup de joves escolta, preparin el seu Pessebre de Nadal, que esperem que sigui massivament visitat per tota la gent i prepari iniciatives per la nostra quitxalla, que l’AMPA prepari el seu pessebre vivent, que hi hagi joves que preparin la vinguda dels Reis Mags i que la Comissió del Sant Antoni, prepari la festa del mes de gener.

Si, i també recomanem que ara per NADAL i REIS compreu i regaleu productes culturals com el llibre “Carrers de Linyola”, editat per l’Associació Cultural Alorenil i el “Calendari 2002”, que ha editat l’Associació de Dones de Linyola. ADOLI.

Per part de la redacció, dessitjar-vos, unes Bones Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis a tots els nostres anunciants, subscriptors i lectors. Que els vostres somnis es facin realitat en aquest 2002. Gràcies per la vostra fidelitat.
 

Els lectors de la revista BARRET PICAT, poden obser var que des de fa uns números, hem anat incorporant o recuperant a veritables professionals de l’escriptura que poden oferir coses i sensacions noves als nostres lectors. Si mirem a la revista des de fa un parell d’anys hem incorporat gent de Linyola amb secció fixa, com el David Gisper t i Mata, o el Jordi Soldevila Foix –i estem mirant d’incorporar,més signatures de gent jove de Linyola–, després fruit de l’amistat, comença a escriure Àngel Periel i Navarro de Bellcaire d’Urgell, que ha estat molt ben acollit pels nostres lectors, vàrem contactar amb el Josep Pinyol Vidal, professor a Nantes, però que es considera de casa nostra i des de fa uns números ens deleita amb els seus ar ticles, que també han agradat i molt als nostres lectors, recuperàrem a Anhedomia pels ar ticles de cinema i també de manera circumstancial a la Teresa Pinyol i a partir d’aquest número comptem amb la col·laboració i per uns números dels treballs de Valeri Bonjorn, un dels millors fotògrafs de Catalunya, i la col·laboració puntual –que esperem que tingui una continuïtat pausada– del més gran estudiós de Valeri Serra i Boldú, el professor R amon Miró i Baldrich. Tots ells, ja són de casa, igual que els de la pedrera, que anem treballant per fer una bona revista.

El que pretenem és que el número 129 i els que seguiran us siguin atractius i d’una manera o altra, augmentem el nostre coneixement de coses que passen o passaren a Linyola i també el nostre grau de cultura. I com no, donem les gràcies a les persones que ens faciliten fotografies col·lectives –que són les que volem publicar–, les que hem publicat en els darrers dos números –en el primer sense noms– i el segón –amb bastants noms. No saben les persones que ens deixen aquestes fotografies, les emocions que provoquen amb persones que veuen aquestes fotos i que mai les havien tingut... tornen a rememorar el passat, els companys, etc... Repetim, en nom dels lectors, gràcies.