Sr. Director:

Al diari “Segre”, se li va ocòrrer la feliç idea de fer una enquesta a 125 alumnes que estudien 2n de batxillerat, de 17 i 18 anys –la flor-i-nata de la nostra joventut– i que el setembre seran els nostres universitaris, per fer-los una prova molt senzilla.

Els preguntaren que apuntessin el nom de 5 escriptors de les comarques de Lleida, d’on eren, obres etc..., només 1 alumne va donar els cinc noms i 91 alumnes no contestaren cap nom.

Els preguntaren que donessin el nom de 5 artistes, de totes les èpoques, de les comarques de Lleida. Només 1 alumne donà els cinc noms. 97 dels 125, no en coneixien cap.

El dia abans s’havia donat el premi d’assaig Josep Vallverdú i la premsa en parlava des de feia dies. La pregunta era de qué era el premi Josep Vallverdú? Dos alumnes l’encertaren i 123 s’equivocaren.

I a les preguntes de qui era Leandre Cristófol, 103 alumnes no ho sabien, Ricard Vinyes no ho endivinaren 94 alumnes i Màrius Torres, 54 alumnes tampoc.

La decepció fou més que notable. Havia escoltat històries de primer curs d’universitat, en que parlaven d’alumnes que no sabien “res” de la carrera que volien estudiar, sense saber quasibé escriure, etc... Ara m’ho crec. Apunto com a idea que des de BARRET PICAT aneu parlant de la nostra cultura i dels nostres escriptors.

UNA MARE
 

“Pel/per la dogmàtic/a les interpretacions que el qüestionen sempre són un perill. Si ens movem la idea circula, el dogma desapareix, el sacerdot resta en perill. Els qüestionaments són dissidència i la dissidència l’enemic. Se’l comdemna i punt.”(Anònim)
.  Per què l’ésser humà –els científics – ha d’ocupar la seva intel·ligència gairebé sempre en el pitjor? Per què no acabem amb la fam, la misèria i les desigualtats si són tan valents?
.  Per què les notícies referides a les majors atrocitats civils ens vénen sempre dels EUA? q  Per què la medicina popular és, sovintment, contraproduent per a una salut i una alimentació correctes? Per què l’educació pública té tant d’interès a mantenir la ignorància i l’error?
.  Per què les institucions locals i comarcals han deixat escapçar, a l’alçada del poble de la Ràpita, una carena sencera de la serra d’Almenara? Quin país tan pobre i anormal és aquest?
.  Per què gairebé mai són notícia països com Belice, Gàmbia o Mongòlia? A mi m’interessen. Occident, amb el seu sistema opressor és escandalosament egocèntric.
.  Per què la revista “Església d’Urgell”, una publicació del bisbat d’Urgell, se subvenciona amb diner públic per partida doble? Per què?
.  Per què quan algú de la família reial espanyola es troba prop de la ciutadania, tothom fa nosa i cal apartar- se per la via d’urgència? Què representa aquest show, la pàtria?
.  Per què no veiem cap dona en les competicions de billar artístic?
.  “Saps tu què passaria si el vent i l’aigua i totes les coses transparents de sobte tinguessin color?” (Albert Pla).
. “ Més val una pregunta en mà que cent respostes volant.”(Albert Pla).

JOAN BORDA
 

La Constitució espanyola, aprovada el 1978, just després de la mort del Dictador, fou presentada pels antics feixistes i els pseudodemòcrates com la porta de la sortida de la dictadura i d’entrada a la democràcia i suposa, avui en dia, una eina d’opressió pels Països Catalans. La Constitució va ser imposada censurant la veu dels crítics i sota la pressió dels militars.

L’Espenta rebutja la Constitució tan des del punt de vista social com des del punt de vista nacional. Socialment representa la consolidació del sistema capitalista a l’Estat Espanyol, sense la possibilitat d’una altra opció, perpetuant la desigualtat i l’explotació de les classes populars per part de la burgesia. Nacionalment representa la continuïtat de l’esquarterament dels Països Catalans, la imposició del castellà i la coacció de les nostres aspiracions a ser un poble lliure.

Des de l’Espenta refusem les lleis espanyoles sorgides de la llarga nit del franquisme i exigim un sistema autènticament lliure on les persones i les idees puguin ser lliures.

L’ESPENTA
www.llibertat.com/espenta
 

He llegit que ara el Círculo de Economia –fa uns mesos havien fet una declaració que consideraven la llengua catalana, un handicap per la competivitat– proper al PP, s’ha adonat que Catalunya anava cap al nores i ha fet un Informe adreçat al govern de Madrid, queixant-se de com passats els anys ha quedat Catalunya en un país atrofiat per falta d’inversions... així, per exemple, a Madrid en aquests moments, dobla l’oferta de tot Catalunya en places de telecos. I ara s’adonen que des de fa anys, la inversió de l’estat creix a totes les comunitats, menys a Catalunya –que va perden pes específic. El dèficit fiscal –i mira que ho ha dit tothom des de fa anys– el març del 2001, es va calcular en 1,3 bilions de pessetes. Diuen que si només fos la meitat, Catalunya, durant els anys que portem d’autonomia hauria pogut arribar a ser la regió més rica d’Europa. A Catalunya només s’ha soterrat un 30% de la xarxa elèctrica, mentre que a la Unió Europea és del 65% en aquests moments. I ara que es parla tant de comunicacions, que de Lleida tindríem de tenir trens ràpids a Barcelona, etc..., fan números i s’adonen que la Comunitat de Madrid –que no té territori– té 600 Kms més de ferrocarrils, que tota Catalunya. Evidentment durant tots aquests anys –amb Mercè Sala, inclosa– cada any han invertit en els trens de rodalies de Madrid, com a mínim més del doble que ho han fet a Barcelona... etc...

Al cap d’uns dies Xavier Bru de Sala, ens explicava que a hores d’ara ja no hi ha res a fer, Barcelona ja no pot competir amb la velocitat i capacitat que té Madrid, si res canvia, l’increment de la diferència es farà més gran en els propers anys. Des de Catalunya, no tenim ni instruments, pel que perdem oportunitats, i Barcelona passarà a ser un nus secundari a la xarxa europea, una “provincia”. Quan diu que alguns –fins el Circulo de Economia– s’adonin que ja no hi ha res a fer a Espanya i que la solució és la independència, estaran tan lligats els polítics a les forces de Madrid –PSC, CiU, PP...– que no tindran forces per fer-ho, ja que la medocritat dels nostres polítics és tan gran, que no han sabut encara 20 anys després encara fer la divisió d’aquest territori, que és Catalunya, fer desparèixer les diputacions –objectiu del catalanisme – i atansar l’administració al poble. És el que diu la Pilar Rahola, aquest govern que hem tingut mai ha volgut “manar”, ni fer el que “calia” a Catalunya.

Dies després –a la Moncloa es devia encendre la llum vermella– Aznar venia a Catalunya a veure als seus empresaris. Esperem que no es deixessin entabanar.

Santurcio
 

En els darrers anys ens estan arribant gent del Magreb, que s’instal·len i viuen a Catalunya. Cada cop més gent. Caldrà estar al cas a l’evolució de molta d’aquesta gent que han vingut perquè han volgut, però no volen aceptar els valors bàsics de la societat que els acull. Són racistes. Per motius de religió i cultura es declaren enemics o no accepten el sistema pluralista. Amb aquestes persones, no cal ser tolerant. Si volen viure aquí, tenen de respectar la identitat de l’anfitrió, el país que els acull. En cas contrari, i com que a la llarga portaran problemes, no mereixen ser ciutadans d’aquest país. O no tindrien de tenir els mateixos drets dels ciutadans del país on viuen, les regles dels quals no accepten.

Tot el que he llegit ve a compte d’una conversa amb un magrebí, que em digué que no acceptava ni els costums, ni volia participar en cap activitat que es fes, “ell i els seus”, anaven a la seva, però volia tenir tots els avantatges i drets que li donava el sistema –ajudes econòmiques, assistència mèdica, escolarització dels fills, etc...–, però es negava a tenir obligacions cap al país que temporalment l’acollia. En una paraula no es considerava un veí.

Encara que hi hagi gent d’aquesta manera, una minoria, crec que n’hi ha molts més de magrebins, que ja són veïns nostres, i d’altres que amb el pas dels anys ho seran. N’estic plenament convençut. I aquella minoria racista, amb el pas dels anys, es quedaran completament aïllats.

TOLERANT